Monthly Archives: maig 2009

El món clàssic de Playmobil

Fa un temps va sortir a la venda, entre altres modalitats , el “click” romà de Playmobil, la gran empresa de ninots interactius.

Juntament amb altres tipus de ninots, també de Playmobil, he creat un petit “món romà” totalment de la marca de “clicks”, del qual us ensenyo algunes fotos. Què representa cada foto? Espero ansiosament els vostres comentaris.

ciutat-romana.JPG

carrer.JPG

biga.JPG

 amfiteatre.JPG

 gladiadors.JPG

emperador.JPGesclava.JPG

 Arnau Lario Devesa

6è primària

¿Brutus, tú también?

La sèrie “El internado”, emesa cada dimarts a les 22:30, a Antena 3, també ens té en compte.
Com som de famosos els romans i el llatí!

Ahir, em vaig dedicar a sopar ben aviat per aposentar-me i començar a veure una de les meves sèries preferides. Vaig començar a veure-la, molt interessant i amb un punt d’intriga fabulós. Quan ja portava un ratet va haver-hi una escena que s’em va quedar gravada, i va ser quan vaig dir; haig de fer un article a Aracne, a la Gali li encantarà!

Es tracta de, el Camilo, professor de LLatí a la Laguna Negra ( lloc on es desenvolupa la història), està dinant al menjador de l’escola, quan Camilo afalaga el nou professor d’esgrima per les seves matrícules d’honor en el seu temps d’estudiant a la Laguna Negra. Ell reconeix que no era tot mèrit seu, que també feia servir les seves “chuletillas”. Aquí, es quan Camilo diu la mateixa frase que un dictador de Roma va dir quan el seu fill adoptiu li va clavar l’última punyalada.
Capítol 37, part 2 minut 04:55

Quina és l’expressiva llatina?

Carla Domingo Luengo Llatí

Píram i Tisbe

Heus aquí una de les històries més romàntiques i commomedores que mai he llegit:
Píram i Tisbe eren dos joves molt formosos que vivien en cases contigües a Babilònia, ciutat envoltada d’una alta muralla de maons.
Es van conèixer i es van enamorar. S’haurien casat, però els seus pares els ho van impedir. No van poder impedir, tanmateix, la passió que els consumia. La paret comuna a les dues cases estava esberlada i van obrir-hi un camí per als xiuxiueigs amorosos. A una banda de la paret, hi haviaTisbe i, a l’altra, Príam.
-Paret envejosa, per què t’interposes entre nosaltres? Per què no ens permets abraçar-nos o almenys, besar-nos? Tanmateix, t’agraïm que deixis via lliure als nostres mots-deien.
I quan arriba la nit s’acomiaden.L’endemà,s’hi reunien de nou.

Tisbe

Un dia, decidiren burlar els seus guardians i planejaren sortir per la porta de casa i anar-se’n de la ciutat. Acordaren trobar-se al sepulcre de Ninus i amagar-se sota l’arbre que hi ha, al costat d’una font d’aigua molt freda; és una morera, carregada de fruits blancs com la neu.
Quan arriba la nit, Tisbe fa girar el golfo de la porta i surt de casa. Amb el rostre cobert per un vel perquè ningú no la reconegui, es dirigeix a la tomba i s’asseu sota l’arbre on havien quedat; l’amor la feia ser valenta. Tisbe espera Píram. Però vet aquí que una lleona amb la boca escumejant, tacada de la sang d’uns bous que acabava de matar, s’atansa assedegada a beure a la font. Tisbe fuig esporuguida. Li cau el vel. Quan la lleona, després d’apaivagar la set, es dirigia cap als boscos, va trobar per atzar el vel i el va esquinçar amb la seva boca sangonosa. Píram va sortir de casa més tard. Quan s’acostà al lloc convingut, va veure en l’espessa sorra les petjades d’un animal salvatge. Empal·lideix i, es troba el matell tacat de sang, té la certesa del que ha passat. Desesperat per la mort de Tisbe, se’n sent culpable i desitja ser devorat per lleons ferotges. Pren el vel de Tisbe i, sota l’arbre acordat, l’omple de petons i de llàgrimes. S’enfonsa en el ventre l’espasa que porta a la cintura i, moribund, se la torna a treure: la sang li brolla a dojo. Esl fruits de l’arbre, ruixats de sang, es tornen foscos i l’arrel, que també en queda amarada, tenyeix de porpra les móres.

Tisbe no vol faltar a la cita amb l’amant i torna, encara atemorida, al seu encontre per explicar-li el perill que ha viscut. Tot i que reconeix l’indret i la forma de l’arbre, el color dels fruits la fa dubtar. Mentre vacil·la, veu un cos ensagnat a terra; recula, i amb el rostre més pàl·lid que les flors del boix, s’estremeix com quan el mar s’agita perquè una brisa lleugera passa fregant-ne la superfície. Tot d’una reconeix el seu estimat, es colpeja  els braços i s’arrenca els cabells en senyal de dol. Abraça el cos de l’amant, omple les llàgrimes la ferida i barreja el seu plor amb sang. Cobreix de petons el rostre glaçat de Píram, el crida. Li pregunta si no la reconeix i li recorda que és Tisbe, obre els ulls per darrera vegada i, després els tanca per sempre.
Tisbe reconeix el vel tacat de sang; veu la beina d’ivori sense l’espasa i s’adona del que ha passat. Si ell per amor s’ha llevat la vida amb la seva pròpia mà, ella farà el mateix.

Pr?am mort

L’amor també li proporcionarà les forces necessàries per ferir-se. Té el desig que els seus pares no els neguin una sepultura conjunta i també espera que la morera doni sempre fruits negres, vestits de dol, en record de la sang vessada  dels dos amants.

móres
Narracions de mites clàssics ed, Teide a càrrec de Margalida Capellà
Bouchra Samadi 2n batx.Llatí

“De itinere”

Aquest cap de setmana he estat de viatge. Una ruta per carretera que m’ha portat una mica lluny. Tot i això, les referències clàssiques han estat omnipresents, com us va passar també a vosaltres a Praga o a Londres.

autopista1.jpg

El full de ruta que m’ha guiat al llarg del camí ha estat el següent:

  •    Al cap de poc de sortir de casa, he vist com un rètol indicava la sortida cap a l’Escala i Empúries.
  • Més endavant, un rètol amb una quadriga la mar de bufona m’indica repetidament: “Vous longez la Via Domitia”.

carro-roma1.jpg

  • En un moment determinat, les indicacions em fan saber que sóc a prop d’Agde, citée grecque.

  • Després d’un bon feix de quilòmetres m’he sentit diminuta en recórrer la impressionant Autoroute des Titans. Quina sensació d’insignificant mortal enmig d’una obra de dimensions gegantines!

  • Finalment, i molt a prop del meu destí final, he vist anunciada la ciutat olímpica per excel·lència, seu del Musée Olympique. Només m’hauria faltat, imprès sobre el marró del rètols culturals de l’autopista, un Altius, citius, fortius que em donés la benvinguda…

  • I ara us demano:

    Podeu ubicar totes les referencies clàssiques que us he donat? Seríeu capaços de deduir, a partir de les meves indicacions, quin ha estat el trajecte?

    Apa, aquí us ho deixo…

    TERESA

Més jocs romans!

Si voleu que la Margalida ens deixi baixar a les pistes a jugar a l’harpastum, heu de portar el material següent dimecres 3 de juny, i així podrem jugar tota l’hora com jugaven els romans. Fa caloreta, el curs s’acaba i ve de gust fer la classe de llatí a l’aire lliure! Qui s’anima a venir vestit de romà o de romana per crear ambient? Amb un tros de llençol ja us podeu fer el vestit!

Podríem jugar a:

1. MUSCA AENEA. La mosca de bronze. (una bena).   Tots els alumnes.

Al jugador que para se li tapen els ulls i crida. “Jo caçaré la mosca de bronze! Els altres jugadors se separen i imiten el brunzit d’una mosca. El nen que té els ulls tapats ha d’intentar agafar-ne un.

2. FUNEM SALTARE. Saltar a corda. (una corda). Equips de 6.

Dos jugadors paren i volten la corda mentre els altres salten per torns. Quan un dels jugadors para la corda, passa el torn a l’altre equip. Guanya l’equip que més temps salti.

3. PAR IMPAR. Parells o senars. (tres pedretes de mida semblant, per jugador). Equips de 2 jugadors.

Cada jugador amagarà dues o tres pedres en el seu puny. Una vegada estiguin amagades, per parelles, hauran de dir si la suma de totes les pedres que tenen amagades els dos jugadors és parell o senar. Quan s’ha decidit, els jugadors mostraran les pedretes amagades i guanyarà qui ho hagi encertat.

4. NUMMUM IACTARE. Tirar monedes. (una moneda per cada jugador). Grups de 5.

Es tracen dues línies paral·leles a terra, a una distància d’un metre entre elles. Cada jugador té dues monedes, i s’ha de llençar des de darrere d’una de les línies, intentant apropant-se a l’altra línia. Guanya el que s’apropa més, sense sobrepassar-la.

5. ANDABATE. A qui he tocat? (benes). Tots els jugadors, menys dos àrbitres. En un espai delimitat.

Tots els jugadors es tapen els ulls i han d’anar a buscar els companys. No es pot sortir de l’espai limitat. S’han de conèixer sense parlar. Quan un jugador estigui segur d’haver reconegut el seu company, aixeca el braç i ho diu a l’àrbitre. Si ho encerta, es converteix en àrbitre i si no, continua la recerca.

6. PILA TRIGONICA. Passar la pilota. (3 pilotes). Tres equips de sis jugadors cadascun.

Es forma un triangle d’uns dos metres de costat, en cada vèrtex s’hi col·loquen dos jugadors. Un dels jugadors en primer torn i l’altre en espera. Sense moure’s, s’han de passar la pilota l’un a l’altre, tot intentant enganyar el jugador que l’ha de rebre.  Si perd, el substituirà el jugadoe en espera. 

7. DIGITIS MICARE. Morra. Equips de 2 jugadors.

Dibuixem una ratlla a terra, i a 2 metres una gerra davant de cadascun dels jugadors. Els jugadors tenen 5 nous, i intentaran tirar-la perquè entri dintre de la gerra. En acabar, guanyarà el que tingui més nous dintre de la gerra.

8. CAPUT UT NAVIS. Cara o creu. (una moneda per parella). Grups de 2.

Es llença una moneda a l’aire i s’agafa, sense deixar-la veure. Cada jugador tria cara o creu, abans d’obrir la mà i qui endevini la cara (CAPUT) guanya.

9. MUINDA. A ulls clucs. (1 bena). 10 jugadors. 

A un dels jugadors se li tapen els ulls i els altres hauran de tocar-lo de manera que el que té els ulls tapats reconegui qui l’ha tocat. El joc s’acaba quan es reconeix  la persona. Aquesta passarà a tenir els ulls tapats. Si falla, segueix parant el mateix i el nom que ha dit, se salva. Guanya el que se salva 5 vegades.

10. TURBO. Baldufa. (Una baldufa i un cordill). Un sol jugador.

Cal fer giravoltar la baldufa.

11. HARPASTUM: Rugbi (1 pilota petita).  Dos equips. Aneu a l’article corresponent.

12. RECESSUM FACERE. Fet i amagar. Com més millor; per tant tots.

Un jugador la para i amb els ulls tancats ha de comptar mentre els altres s’han d’amagar. Un  cop ha acabat, ha de buscar els qui estan amagats. Si el que està amagat aconsegueix arribar abans que el qui para, diu, tocant la paret: “Un, dos, tres, salvat”.

Mireu bé aquesta fotografia: recordeu aquest joc romà del curs passat a Cultura Clàssica amb la Margalida? De qui era el joc? Com s’hi juga?

dscn1605.JPG

 

Marina Caimel i Uri García-Penche 4rt de llatí