Daily Archives: 2 abril 2009

La seva música amanseix les feres

"Paisatge amb Orfeu i els animals" de Roelant Savery, 1611

Orfeu va néixer a Tràcia, fill de la musa Cal·líope i del déu Apol·lo. Dels seus pares, Orfeu heretà, sens dubte, la veu tan bella i el geni musical. Orfeu tocà la lira o la cítara, com el seu pare, i de la seva mare heretà el seu cant inspirat en les gestes dels herois i dels déus.
El cant d’Orfeu és tan harmoniós que, atreu els animals del bosc, amanseix les feres i fa que els peixos treguin el cap de les aigües; fins i tot aconsegueix que els arbres es moguin al seu pas, arriba a commoure amb la dolçor de la seva veu.

Orfeu participà al costat d’altres herois en l’expedició dels argonautes, que, amb la seva veu va aconseguir vèncer els encants de les sirenes cantadores. D’aquesta manera la nau d’Argo va passar sense ser atreta pels monstres, ajudada per les melodies d’Orfeu.

Es va casar amb la bella Eurídice, un amor immens i incondicional on van patir una tragèdia. A Eurídice li va picar una serp i va morir. Orfeu, desesperat , amb la seva música i els tons més tristos es dirigí al món dels morts. Amb la seva meravellosa veu, va aconseguir calmar la feresa de Cèrber i entrar a l’Hades. Davant Persèfone i Hades, cantà, tocà i aconseguí acordar amb els reis del món del morts tornar-li la seva estimada. Solsament amb una condició: que no es tombés a mirar-la fins que haguessin travessat el llindar de l’Hades. Orfeu, seguit per una estranya ombra, la d’ Eurídice, caminà fins l’entrada; però allí desconfiat i ansiós de veure-la, va mirar endarrere per veure-la. Llavors, solsament per aquest petit instant, Eurídice s’endinsà sola a l’Hades.

Des d’ aleshores, Orfeu no va voler cap tracte amb dones. Es diu, que, desquiciat, Orfeu va fundar a Tràcia , els cultes de Dionís, només per a homes.

Allí, a Tràcia, Orfeu morí d’una manera estranya i fosca a mans de les bacants. Les dones tràcies el van esquarterar, com si hagués estat víctima, com els animals que caçaven i esquarteraven en les seves bacanals en honor a Dionís.

Ara toca que deixeu la vostra opinió després del mite.
-Les mènades estaven furioses per què Orfeu excloïa les dones dels ritus dionisíacs? O per què les menyspreava?
-Va ser Dionís que les va fer tornar boges i les va impulsar a causar-li una mort ferotge, com ho va fer amb Penteu?
– Segons Ovidi, en què es tranformen les mènades? Apa, que ho heu llegit a Narracions de mites clàssics!

– No us perdeu l’article Hi ha amors que maten a El Fil de les Clàssiques!

Carla Domingo Luengo

Grec i LLatí 1r batxillerat

La guineu escuada

guineu_escuada.jpg

Quan la Margalida va manar A quina faula correspon?  vaig badar i les meves companyes van espavilar i van fer la traducció. Llavors la Margalida va dir que en fes una altra i he triat la Guineu escuada. M’ha costat moltíssim. La propera vegada no aniré a la meva i li faré cas.

“Una guineu, després de perdre la cua en un parany, com que pensava que la vergonya no la deixaria viure, va decidir que les altres guineus havien de patir el mateix, per tal d’amagar en un patiment comú el seu propi defecte. Havent-les reunides totes, les va aconsellar que es tallessin la cua,  dient-los que, no només no els anava bé sinó que també era un pes inútil. Una d’elles, contestant-li, li va dir: “Amiga,  si no t’interessés a tu, no ens hauries donat aquest consell”.

Aquesta faula escau a aquells que donen consells als altres no per simpatia sinó pel seu propi profit.”

Bouchra Samadi, 2n de batxillerat de grec