Monthly Archives: abril 2009

La Caiguda de l’Imperi romà

Viena. Any 180 D. de C. les tropes de Marc Aureli s’allotgen en els voltants al Danuvi. L’emperador i el seu consell Timonedes reben els reis i procònsols de l’imperi amb la finalitat d’anunciar-los que delegarà el poder en el General Livio i no en el seu fill Còmode. Marc Aureli mor enverinat i Livi renuncia el càrrec a favor del seu amic Còmode, qui li encomana la defensa de l’imperi davant la mirada disgustada de Lucilla, l’altra filla de Marc Aureli, qui haurà de casar-se amb el Rei de Síria (Sohamus) per a controlar els enemics de l’Est.

Livio amb ajuda de Timonedes convenç el cap dels bàrbars (Ballomar) per a acceptar la ciutadania romana. En el Senat es vota a favor de la pau romana, desencadenant la ira de l’emperador, qui accepta obligat i envia  Livio a la frontera aquest, i a Lucilla a Síria, país al que Còmode ha sotmès a una forta pressió fiscal.
Lucilla i Sohamus es rebel·len contra l’Imperi. Còmode torna a cridar Livio per a sufocar la rebel·lió. Sohamus mor en la batalla. Còmode proposa a Livio governar junts en canvi de que crucifiqués els revoltats derrotats. Aquest es nega. L’emperador mana assassinar els bàrbars. Timonedes mor en l’assalt. Livio és empressonat i els seus amics el traïxen a canvi d’or. Còmode ofereix a Livio l’oportunitat de salvar la seva vida en un improvisat quadrilàter. Livio ho venç. El poble l’aclama com emperador, però aquest declina l’oferta, furiós per la negligència d’un senat i una ciutadania doblegada als designis del fill de Marc Aureli.

No sabem si heu vist aquesta pel·lícula, però estem segures que el seu argument us recorda una altra pel·lícula de romans. Quina?  

I si l’heu vista, quines són les causes de la caiguda de l’imperi romà segons la pel·lícula d’Antonny Mann? Difereixen de les reals?

Laia Martín i Erica Rossi 4rt ESO Llatí

Mulan i els romans

L’any 100 abans de Crist els xinesos van  inaugurar la ruta de la seda, un camí de 6.000 quilòmetres utilitzat per comerciar amb l’ imperi Romà. Aquest comerç de la seda va començar durant el regnat d’August. El comerç va  esdevenir intens, no només per la ruta de seda, sinó també pel mar. El comandant xinès Ban Chao va conduir el seu exèrcit fins al Mar Caspi  el segle I dC i a més va enviar una delegació a l’oest per aconseguir informació sobre Roma (Daqin en xinès).

La distància i el gran número de gents diverses i de cultures a Àsia Central van fer quasi impossible qualsevol connexió entre els dos antic imperis, el romà i el xinès. En tot cas, el desafiament de cobrir grans distàncies i contemplar terres van excitar a la gent del passat.

                                                                               

 “De fet, cadascú podria haver obtingut més informació sobre l’altre precisament en l’ època en que un o l’altre adquiria major poder i podia començar a fer plans respecte l’altre” va dir Visy Zsolt, professor del Departament d’Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Pecs, Hongria .

Per altra banda, segons els arqueòlegs i historiadors, la fortificació dels limes romans, va haver estat influenciada per la idea de la Gran Muralla Xina, encara que les dues grans construccions estiguin geogràficament molt llunyanes entre sí.

 

muralla xinesa

mur d'Adrià

reconstrucció torre de vigilància a Germània

Visy també  va observar moltes semblances entre els limes romans i la gran muralla. Ambdós imperis van desitjar erigir una forta barrera contra els bàrbars i prevenir les seves invasions. Pretenien blindar la frontera. Per aquest fi, la dinastia Han (202 aC-220) va construir una muralla contínua, però Roma va construir un mur només per casos especials. “Era un punt  important en ambdós sistemes la construcció d’un camí militar a la llarga dels limes, així com una fila de torres de vigilància a distàncies regulars. També els  establiments militars i les grans forces són similars en construccions romanes i xineses.” diu Visy Zsolt.

Amb tota aquesta informació, un pot fer-se la pregunta de si tot això és per l’atzar o si hi ha una connexió entres les dues construccions. Què n’opineu? A més, sabeu d’altres sistemes de blindar la frontera semblants als limes romans?

Irena Jagustin Arana , LLATÍ de 4t.

Sursum corda!

 sursum.jpg

Estic llegint un llibre de Sebastià Sorribas que es diu En Luka i la Maria al País Vermell (ed. Barcanova). He trobat una cosa de clàssiques i  espero que m’ajudeu i em digueu si en Luka té raó, perquè jo només faig tercer de primària:

La Maria va moure el cap, tota seriosa, i va dir:

_ Adéu barret de cuiner!

Però en Luka la va animar:

_ Va, Maria, que no sigui dit! Sursum corda

_ Sursum què? -va fer la nena.

_ Sursum corda! Que en grec vol dir “Amunt la corda”.

_ Va, deixa’t de cordes i continua llegint.

Valèria

“ARACHNE”. Teoria i pràctica del còmic… i en llatí!

Recordeu els articles Una portada il·lustrada i Repte… amb dibuix de la Carla? Doncs ara us presenta el seu treball personal en què ha versionat un mite de les Metamorfosis amb el llenguatge del còmic d’estil manga, però escrit en llatí. En clicar a sobre de la portada del còmic, que teniu a continuació, accedireu a la presentació completa. Si la visioneu amb la pantalla completa, podreu llegir tot el text i gaudir de les il·lustracions. No us ho perdeu!

aracne-1.jpg

Enteneu el text? Podríeu traduir-lo?

TERESA

Diògenes i Alexandre Magne

El cínic més conegut va ser Diògenes, un deixeble d’Atístenes, que vivia en un barril i que deia que no necessitava res més que una capa, un bastó i una barra de pa (Així no era fàcil treure-li la felicitat).
diògenes
Un dia, mentre prenia el sol al costat del seu barril, el va visitar Alexandre Magne.

“El cínic més conegut va ser Diògenes, un deixeble d’Antístenes, que vivia en un barril i que deia que no necessitava res més que una capa, un bastó i una barra de pa. (Així no era fàcil treure-li la felicitat!) Un dia, mentre prenia el sol al costat del seu barril, el va visitar Alexandre Magne. L’emperador es va posar davant del savi, i li va preguntar si volia alguna cosa. “Sí”, va dir Diògenes. “Aparta’t una mica. Estàs tapant el sol.” D’aquesta manera, Diògenes va mostrar que no era menys feliç ni menys ric que el gran home que tenia davant seu. Tenia totes les coses que desitjava.”

El món de la Sofia de Jostein Gaarder

  • Què en sabeu d’aquests dos personatges?
  • Què és avui un cínic?
  • Per què es diu la llanterna de Diògenes?
  • Com s’anomena la malaltia derivada de Diògenes i en què consisteix?

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Bouchra Samadi 2n A grec

In memoriam Joan Castellanos

El passat 5 de març va morir Joan Castellanos,  gran hel·lenista, professor d’institut i d’universitat, gran traductor. Entre d’altres va difondre dos cops la  traducció d’Èdip rei de Sòfocles (Barcelona: Irina, 1989; Barcelona: La Magrana, 1996).

 . L’Èdip rei acaba en mots de Joan Castellanos així:

“Habitants de Tebes, la nostra pàtria, mireu-lo, aquest és Èdip, aquell que desxifrava els enigmes més famosos, aquell que era l’home més poderós, la sort del qual era vista no sense enveja pels ciutadans: a quin tràngol de terribles infortunis ha arribat. És l’últim dia de la vida el que ha de considerar qualsevol mortal i ningú no pot ésser tingut per feliç abans de passar el terme de la seva existència sense haver patit cap pena.”

Què opineu de la idea del text?
Què és per a vosaltres la felicitat?
Creieu que les paraules de Sòfocles encara avui tenen vigència? Per què?

Si encara no coneixeu  la meva dèria per Èdip, mireu l’enllaç! Sobretot, llegiu l’original en traducció del professor Joan Castellanos. No us decebrà!

Verónica Vega
2 Bat A Grec