Daily Archives: 25 març 2009

Jàson i els argonautes

argonautas.jpg

Les aventures del viatge des de Iolcos fins a la Còlquida. 

Va començar per demanar consell a Argos, fill de Frixos i Argos, per indicació d’Atena, va construir el primer gran navili, l’Argo, capaç de dur a la Còlquida, és a dir, al fons del Pontus Euxí, Jàson i els companys que ell triés. Aquesta nau es va construir aviat, en el port de Pagués, a Tessàlia, amb fusta tallada en el Pelión, però la peça de proa era un tros d’alzina procedent de Dodona (el bosc on Zeus donava els seus oracles). Jàson va retenir a uns cinquanta. La primera escala va ser Lemnos, on no havia més que dones, doncs aquestes havien matat tots els homes, que els havien estat infidels a conseqüència d’una maledicció llançada per Afrodita. Les Lèmnies van ser amables amb els navegants, i aquests els van donar fills, fundadors d’una raça nova. Al passar per Samotràcia, els Argonautes es van fer iniciar en els misteris dels Cabirs, que se celebraven en l’illa. Després, penetrant a l’ Hel·lespont, van ser rebuts favorablement pels dolíons i el seu rei Cícic, en el país de Cícica. Es van fer a la vela, però el vent va girar durant la nit, i, abans de l’alba, estaven de nou amb els dolions, que no els van reconèixer, els van prendre per pirates pelasgos i van combatre amb ells. En el curs del combat, el rei Cícic va ser mort. Quan es va aixecar el dia, es van reconèixer, van quedar desolats, i Jàson va fundar uns jocs fúnebres en honor de Cícic. L’etapa següent va conduir els navegants a la costa de Mísia. L’Argo va arribar llavors entre els bebricis, el rei dels quals era Àmic, que obligava els viatgers a lluitar contra ell en pugilat. Va ser Pòl·lux qui va recollir el desafiament i va matar el rei, o, segons uns altres, li va fer prometre que es conduiria millor en endavant . A l’endemà, la tempestat va llançar l’Argo a la costa de Tràcia, en el país de Fineu. Aquest era un endeví cec, fill de Posidó, i els déus li havien afligit amb una maledicció singular. Cada vegada que volia menjar, les Harpies, dimonis alats, es precipitaven sobre ell, arrabassant els plats i tacant la resta.  Calais i Cetes, que eren alats, com fills d’un déu del Vent, es van precipitar en persecució de les Harpies, les van arribar i els van fer prometre, per l’Estigi, no importunar més a Fineu. Aquest, agraït, els va revelar l’avenir als Argonautes; els va aconsellar desconfiar de les Roques Cianes (les Roques Blaves), dites també Simplegades (les Roques que xoquen). Eren esculls que guardaven l’entrada al Pont Euxí, i, quan una nau volia passar, es precipitava un contra un altre, per a tancar el pas. Fineu va dir als Argonautes que, abans de franquejar-los, fessin una experiència: enviar per davant un colom, que volés a través del pas; si ella ho assolia, la nau podria seguir-la. Els Argonautes van seguir aquest consell. La coloma va aconseguir volar entre les dues roques, que no li van atrapar més que una ploma de la cua. Quan els esculls es van separar, l’Argo es va llançar a tota velocitat.

Les proves que va haver de superar Jàson

Jàson devia, abans de res, imposar el jou a dos toros de cascos de bronze, regal de Hefesto, que exhalaven foc pels nassos Després, amb ajuda d’aquest tir, havia de llaurar un camp i sembrar les dents d’un drac -el drac de Tebas-. Mai hauria pogut Jàson complir aquestes condicions si no li hagués ajudat la filla de Aetes, Medea, que havia sentit per ell una viva passió. Abans de res li va fer prometre que la prendria per dona i la duria A Grècia amb ell, i després, com era maga (igual que Circe, de qui era neboda), va lliurar a Jàson un bàlsam amb el qual havia de untarse abans d’afrontar els toros, i li va ensenyar el que havia de fer després. Jàson, degudament previngut, va assolir domar els toros, llaurar el camp, i, quan va haver sembrat les dents del drac, es va apressar a amagar-se, doncs de la terra llaurada sorgiria una collita d’homes armats, amb intencions hostils. Jàson, des del seu amagatall, va llançar enmig d’ells una pedra. Els guerrers es van acusar recíprocament d’haver-la llançat i es van matar entre si.

Alba Aguilera López, llatí 4rt