Daily Archives: 24 març 2009

El rapte de Persèfone per a infants

Tal com us vam prometre en l’article en què la Carla us presentava Dafne convertint-se en llorer, aquí teniu un segon lliurament dels artistes de l’Albéniz.

En aquest cas es tracta d’un conte il·lustrat basat en el mite del rapte de Persefone confeccionat per la Cristina Maqueda (Grec 1r de batxillerat) i l’exalumne Santi Hernández. La Cristina ha fet aquesta composició com a complement d’un estudi sobre la vida dels nens a l’antiga Grècia que podeu trobar al Clàssics a la romana.

Abans del vídeo amb imatges del resultat final, us presentem el text perquè sigui més fàcil de llegir-lo.

Fa molt de temps, a l’antiga Grècia, hi havia una dea que és deia Demèter. Aquesta era la deessa de l’agricultura i s’encarregava que hi hagués menjar a la terra i sol al cel.

Demèter tenia una filla molt maca anomenada Persèfone. Cada matí, aquesta nena tan maca anava al bosc a jugar amb les seves amigues les nimfes, fins que un d’aquests matins va passar una desgràcia. La nena va veure una flor molt maca i es va allunyar d’on eren les seves companyes i, quan se’n va adonar, va veure que estava sola. Persèfone volia tornar amb les seves amigues,  però no aconseguia trobar el camí.

De cop i volta la terra es va obrir per la meitat i va aparèixer Hades, el déu dels inferns, del mig d’una fumerada grisa. Hades va començar a parlar amb la nena i li va dir que portava dies observant-la des de casa seva com jugava amb les seves amigues i que, com que era tan maca, s’havia enamorat d’ella. El déu li va demanar que vingués amb ell a casa seva, però Persèfone es va posar a plorar dient-li:

No vull marxar, si us plau, no te m’emportis…

Però Hades, que no tenia gaires sentiments, li va dir:

M’és ben igual el que tu vulguis, vindràs amb mi i prou!

Persèfone, plorant, li deia:

No vull marxar i deixar la meva mare sola, per favor deixa’m aquí…

Però Hades, sense escoltar-la, la va agafar i  se la va endur d’amagat. Les nimfes, les amigues de Persèfone, en veure que trigava tant, la van buscar per tot arreu i, com que no apareixia, van anar a avisar Demèter, la seva mare, que va estar nou dies i nou nits buscant la seva filla sense parar.

Passaven els dies i les nits i Persèfone no apareixia. Demèter estava molt trista i va deixar de fer la seva feina. Per tant, els humans no tenien ni menjar per alimentar-se ni sol per  il·luminar-se, fins al punt que molts van començar a morir de gana.

Llavors Zeus, el déu que manava per sobre de tots els déus, va ordenar a Hades que tornés Persèfone a la seva mare, perquè si no, tots els humans moririen. Hades, en sentir tot això, es va adonar de tot el mal que havia fet i va decidir tornar Persèfone a la seva mare.

Quan Hades va donar la bona notícia a Persèfone, es va posar molt contenta i es va preparar per tornar a casa. Però Hades va veure que Persèfone havia menjat una fruita del bosc prohibit de l’infern i això volia dir que ara ella tenia l’obligació de baixar dos cops a l’any a veure Hades, ja que en menjar-se aquella fruita una part d’ella havia quedat lligada a l’infern.

Aleshores Hades i Demèter van fer un pacte:

Persèfone passarà sis mesos dels dotze que té l’any, amb mi a l’infern – Va dir Hades.

Està bé, – va dir Demèter- però promet-me que els altres sis mesos els passarà a la terra amb mi.

D’acord – va dir Hades, no gaire content.

I així va ser com Hades i Demèter van decidir que Persèfone passaria dues temporades a l’any amb Hades i dues temporades a l’any amb Demèter, la seva mare.

Des d’aleshores tots els humans podem notar quan Persèfone és amb la seva mare i quan no, ja que quan Demèter està amb la seva filla el sol brilla i les flors surten i quan no, el cel plora i les plantes s’assequen.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

  • Com ho veieu? Per a quina edat us sembla que pot ser utilitzat el conte?
  • Sabeu quin fenomen natural justifica mitològicament aquest episodi?

TERESA

Carnestoltes i les clàssiques al Cristòfol Ferrer

foto0773.jpg

La Laura Torrents, de 4rt d’ESO que no li han deixat fer llatí, però en vol fer, per Carnestoltes (per cert, d’on ve la paraula?) la vàrem poder veure disfressada pels passadissos del nostre institut.
Qui sap de què anava disfressada?
Què portava penjat al coll? Com es diu? Per què servia? Qui ho portava? Fins quan ho portaven?
Quins elements clàssics podem trobar en ella?
Fixeu-vos-hi bé!

Anna Salas Tarré 1r Batxillerat