La lectura atenta de “La vaca cega” de Joan Maragall ens ha portat a pensar sobre algunes de les coses que suggereix el poema.
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Opinions d’alumnes:
El món no és sempre de color rosa, per desgràcia cada dia passen successos cruels i lletjos sense cap raó.
Joan Maragall intenta expressar la ràbia, tristesa i curiositat que crea aquest món a través d’aquest poema. Expressa el dolor a partir d’una vaca que és cega. Aquesta vaca no és més que una metàfora contra les injustícies que ocorren sense cap explicació. En aquesta composició es parla de dolor mental i físic que pateix aquest pobre animal. Es sap el camí fins arribar a la font, i després de tant esforç només beu una mica d’aigua. Amb les persones passa la mateixa cosa, si tenen alguna discapacitat s’han d’adaptar al món, al dia a dia. Els cecs es memoritzen els camins, els muts es comuniquen mitjançant el llenguatge de senyals, les persones que no tenen peus van amb cadira de rodes, aquells que tenen alguna malaltia visible han d’aguantar burles i mirades estranyes, milions de persones moren per càncer, però, ells en tenen cap culpa? No, la resposta és no. Han de passar per aquestes situacions injustament, perquè sí.
Cada vegada s’intenten trobar més solucions per aquests fets, però mai serà suficient. Des de sempre ha existit la injustícia i desafortunadament en el futur també n’hi haurà.
HONEY SEWANY, 4A3.