Mostra tots els articles de MLdC

Marta López del Castillo i Ruiz és professora de Llengua i literatura catalana a l'institut Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar des de l'any 2011.

La cara lletja de la vida, una vaca cega

La lectura atenta de “La vaca cega” de Joan Maragall ens ha portat a pensar sobre algunes de les coses que suggereix el poema.

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Opinions d’alumnes:

El món no és sempre de color rosa, per desgràcia cada dia passen successos cruels i lletjos sense cap raó.

Joan Maragall intenta expressar la ràbia, tristesa i curiositat que crea aquest món a través d’aquest poema. Expressa el dolor a partir d’una vaca que és cega. Aquesta vaca no és més que una metàfora contra les injustícies que ocorren sense cap explicació. En aquesta composició es parla de dolor mental i físic que pateix aquest pobre animal. Es sap el camí fins arribar a la font, i després de tant esforç només beu una mica d’aigua. Amb les persones passa la mateixa cosa, si tenen alguna discapacitat s’han d’adaptar al món, al dia a dia. Els cecs es memoritzen els camins, els muts es comuniquen mitjançant el llenguatge de senyals, les persones que no tenen peus van amb cadira de rodes, aquells que tenen alguna malaltia visible han d’aguantar burles i mirades estranyes, milions de persones moren per càncer, però, ells en tenen cap culpa? No, la resposta és no. Han de passar per aquestes situacions injustament, perquè sí. 

Cada vegada s’intenten trobar més solucions per aquests fets, però mai serà suficient. Des de sempre ha existit la injustícia i desafortunadament en el futur també n’hi haurà.
                                                                                                 HONEY SEWANY, 4A3.

Els artistes del romanticisme

Els artistes dels romanticisme van transmetre un model d’actitud davant la vida d’apassionament: davant l’amor, la guerra, la fe, els principis… Els uns perquè creaven personatges amb aquestes característiques, els altres perquè van portar la pròpia vida al límit.

Walter Scott, l’autor d’Ivanhoe, per exemple, deia que «La venjança és el menjar més saborós condimentat a l’infern», acceptant la venjança com a part normal de la vida social. I sobre l’amor deia:  «La rosa és més bella amb la rosada del matí, i l’amor és més formós  humitejat amb llàgrimes», donant per fet, que al costat de l’amor hi ha d’haver el patiment.

Goethe, escriptor, poeta i científic va crear el seu personatge enamorat a l’obra Werther, que va acabar suïcidant-se per una relació impossible. El mateix Goethe de gran va dir al seu secretari: “Tot el que és clàssic és sa; tot el què és romàntic és malaltís”.

Quines coses ens convenen superar del romanticisme a l’època actual? Hi ha alguna característica del romanticisme que pugui ser bona de mantenir?

Podeu amplira la informació a: Goethe, i a: Frases de Scott

Pàgina sobre la Renaixença: La Renaixença

TEXTOS D’ALUMNES:
L’exemple de “Mar i cel”

Mar i Cel (1888) és un gran exemple d’una obra romàntica que parla sobre dos protagonistes de diferents religions que estan enamorats. En teoria no es podien arribar a parlar ni a enamorar perquè eren “diferents”, segons la societat d’aquella època. Però en aquesta obra succeeixen moltes coses bones, i altres de dolentes, que fa que canviïn els seus prejudicis.
Si comparéssim coses de l’època romàntica i ara seria molt diferent, també ho seria perquè pensem diferent. Veiem les coses d’una altra manera. Sincerament, jo crec que no s’ha de superar res del romanticisme, ja que tot està superat. Per exemple, abans era molt “estrany” veure a dos persones de diferents religions que estiguessin enamorats però ara no passa res. També s’ha superat bastant veure malament a gent diferent de tu.
En aquesta obra destaca molt la llibertat d’expressió de l’autor. Perquè encara que la societat pensés una cosa que ells haurien de fer, no la fan, decideixen fer el que pensen (parlar amb una cristiana/musulmà) després de parlar s’adonen que el que deia la gent no era el que passava. Fins i tot arriben a tenir empatia entre ells.
M’ha agradat molt aquesta obra perquè no fan el que fa el seu entorn sinó el que pensen, també que dues persones de diferents religions s’enamoressin.

BINTO DUKURAY, 4A4

L’amor romàntic

En l’amor romàntic la gent acaba morint i en la meva opinió no és just que algú mori, no fa falta suïcidar-se.
La gent solia suïcidar-se perquè les seves famílies eren molt estrictes i no les comprenien i no tenien prou llibertat per protestar. Però avui en dia les persones no són racistes i accepten a tothom sense preocupar-se per la seva religió o la seva casta. Avui estem més a prop del nostres pares perquè puguem compartir-ho tot amb ells, podem explicar la situació i ells ho entenen. Ara quan tens 18 anys, pots fer el que vulguis, pots decidir tot sol tu mateix. Avui a dia la gent ha canviat la seva manera de pensar. Pensaven que no podien seguir endavant després d’un disgust, però en canvi ara són més madurs i saben que la mort no els portarà a cap lloc i també perjudicaran la seva família.
Els sentiments són importants sobre qualsevol cosa, però també heu de pensar en els vostres pares i els vostres pares han d’entendre-us.

ATTIA ARZO, 4A4

El romanticisme a l’actualitat

El moviment cultural del romanticisme està present en l’actualitat. En el món trobem edificis, arquitectura, d’aquella època. A més d’això, encara es segueixen molts pensaments romàntics. Una de les característiques que fins ara encara no hem superat, i ens convindria és l’amor romàntic.

L’amor ha de ser un sentiment lliure sense prejudicis. Ningú ha d’obligar a un altre a no estimar a aquest perquè siguin d’una altra religió o que el seu amor sigui impossible. Avui dia, segueixen havent suposicions sobre com els homes i les dones ens hem de comprometre i com hem d’interpretar els sentiments. Ningú s’hauria de sacrificar i suïcidar-se per aquest amor tan profund per l’altre. Però malauradament, fins ara encara hi ha molts casos de suïcidis per l’amor.

Hauríem d’intentar superar ja aquest tema, i ser més lliures, defensar la llibertat, tal com defensaven al romanticisme la llibertat de l’artista. Aquesta sí que és una bona característica de mantenir en l’actualitat.

CATRINA MARTINOVA, 4A4

El romanticisme d’ara

El Romanticisme és un moviment cultural i literari que es va estendre a finals del XVIII i durant el XIX. Aquest moviment tenia cinc característiques que avui en dia encara perviuen.

N’hi ha algunes que ens convenen superar i d’altres que és bo mantenir-les. Jo crec que les característiques que l’autor tingui llibertat és bo, sincerament, crec que ara fa més falta que abans, ja que ara es critica tot i que no d’una bona manera. En canvi, que es doni més importància a l’amor que a la raó és una cosa que ens convindria superar. Morir i la violència, no s’hauria de justificar per l’amor, com per exemple ho va fer Àngel Guimerà a la seva obra “Marc i Cel”. No fa falta que hi hagi una mort després d’un desamor, crec que això hauria de ser diferent i que haurien d’ensenyar que després d’una cosa que surt malament, en ve una de bona.

Pel que fa a la meva conclusió, crec en la llibertat d’escriure, de representar obres i de pensar. Tothom ha de ser lliure de creure en el que vol. Per últim, per la banda de l’amor, qualsevol pot estimar a qui vulgui i té dret a superar un mal amor, sense morir o sense posar-se bé.

MARC DI TECCO, 4A4

Comparació d’èpoques

Comparant l’època d’ara amb el passat han canviat moltes coses, i la majoria de les coses són bones.

Primer de tot les característiques més bones són que les persones de l’actualitat tenen un pensament més liberal. Per exemple ara la gent no pensa en suïcidar-se per amor, o matar a algú per amor. Ara la majoria pensa que si un amor no va bé podran trobar-ne un altre.
D’altra banda avui dia que una dona o un home tingui una relació amorosa amb una persona del mateix sexe no està malament. La comunitat LGBT en aquest moment fa canviar el pensament, per tenir una comunitat més liberal.
A més a més en aquest segle no hi ha tant de masclisme com abans. I per últim no hi ha tant de racisme, però no en tots els llocs. Encara s’ha de millorar el fet de jutjar una persona mirant el seu aspecte.

MANVIR MANVIR, 4A3

Amor sense gènere

Jo crec que algunes coses han millorat, com en l’amor. Si abans la gent es moria o se suïcidava estava ben vist, però ara la societat ha evolucionat, per sort, i ja no tenim aquest pensament. En canvi ara hi ha molts maltractes a nens/es, dones i homes i tot això prové del passat, ja que la dona no podia donar la seva opinió ni fer el mateix que un home. Ara les dones tenim veu pròpia i ningú s’aturarà amb aquesta lluita per defensar-nos a totes les persones que han patit o pateixen avui dia. Volem una societat lliure, sense por ni risc.

Respecte del romanticisme, jo crec que algunes coses han millorat: abans la gent era molt dramàtica i es moria o se suïcidava perquè estava ben vist, els escriptors escrivien novel·les en les quals algun dels protagonistes es moria per amor o feia alguna bogeria pel mateix.

Un exemple és la novel·la de Romeo i Julieta, que tracta d’un amor impossible. Ells estan enamorats, però son de diferents bandes enemigues i no poden estar junts, no obstant això no impedeix que es vegin, ja que s’estimen. Per desgràcia aquest amor no acaba bé i tots dos acaben morint junts. Aquesta novel·la és una de les millors i que més coneix la gent. En canvi ara la societat no es comporta així, va canviar molt el romanticisme respecte abans. Ara si la gent està enamorada i la relació s’acaba no actuen com en aquella època. La gent s’ho passa malament, però no és tan exagerat.

Ara la gent es pot enamorar de qui vulgui sense ser jutjada. Cada persona té gustos diferents, una noia pot enamorar-se d’una altra o un noi també pot sortir amb un altre, però això no vol dir que tothom ho respecti per desgràcia.

LUCÍA FERNÁNDEZ, 4A3

El romanticisme al segle XXI

El romanticisme té moltes característiques i estaria bé que en conservéssim, eliminéssim o milloréssim algunes.

Una de les característiques que hauríem d’eliminar és la de morir per amor, perquè en aquests

moment matar o morir per algunes persones que no et corresponen no és necessari, per l’única raó que al món hi ha molts més gent. Un exemple que surt en l’obra Mar i Cel és que el pare de la noia que fuig amb el seu estimat, la mata perquè es posa entre l’estimat i el pare, però en realitat ell volia disparar al noi.

En el segon cas en què hauríem de conservar una característica és la de la llibertat de l’artista. Un clar exemple és que l’autor de Mar i Cel plasma la realitat de la vida, però que ningú veu.

Finalment l’època actual gairebé té les mateixes característiques que el moviment, però algunes han millorat. Malgrat això hi ha molta gent que té el mateix pensament i fan que la societat no avanci. Això és el que hauríem de millorar.

NICOLE GONZÁLEZ

El romanticisme

El romanticisme és un moviment cultural de finals del segle XVIII-XIX. Mar i Cel és un exemple d’Àngel Guimerà, un autor del segle XIX, i és una història d’amor que es situa al 1600.

Hi ha diferents característiques i algunes ens convé superar-les, com per exemple morir d’amor. Em sembla que és molt exagerat el fet que una persona morís perquè una altra persona no l’estimés. Hi ha altres aspectes que no convé superar i convé mantenir, com la llibertat de l’artista, ja que aquesta persona és la que ha d’escriure les seves pròpies cançons amb els sentiments i pensaments que té; crec que no s’ha de superar, ja que en l’actualitat cada persona, sigui artista o no, ja expressa els seus pensaments i sentiments.

En conclusió, crec que ha estat bé que s’hagin superat coses molt exagerades com morir per amor i que ja no hi hagi tanta gent que es queixi d’altres persones pel seu color de pell, o la seva raça.

NAIARA SOLÍS

Del passat al present

El romanticisme va ser una època amb diferents característiques. Algunes seria millor mantenir-les i d’altres no. A més, el pensament d’aquell moment era molt diferent de l’actualitat.

Abans la gent pensava que els sentiments prevalien sobre la raó, ara tenim una ment més oberta, i cada vegada avancem més. Ja no hi ha tant de masclisme com abans, es vol igualtat, i l’home no és millor que la dona, són iguals. Avui dia no hi ha tantes tradicions ni contes com el passat i estaria bé mantenir-les, però es podrien modificar segons el pensament d’ara, ja que n’hi ha molts que són masclistes i amb idees molt antigues. Un dels moviments més importants actuals el fa la comunitat LGBT, que defensa l’amor independentment del gènere, i encara que hi hagi països que no ho acceptin, la majoria del món ho fa; això fa que siguem més humans del que érem en el passat. Abans es discriminava a la gent de pell fosca i no li importava a ningú, ara el que no importa és el color de pell.

Jo crec que cada vegada canviaran les relacions entre les persones per millorar-les, i en un futur no molt llunyà avançarem molt més.

HONEY SEWANI

Canviar per millorar

De les cinc característiques del romanticisme crec que hauríem de canviar sobre tot el predomini del sentiment sobre la raó perquè no cal arribar a l’extrem de suïcidar-se per amor o desamor. És llei de vida que les relacions acabin, hi ha més gent en el món i t’enamoraràs d’una altra persona. D’altra banda estic molt d’acord en defensar la llibertat de l’artista, avui en dia ja es fa.
No és necessari modificar coses del passat per impressionar. Les llegendes són llegendes i punt. El que considero que s’hauria de mantenir és el gust per viure aventures, sense aventures la vida és avorrida.
En conclusió hi ha coses que es poden millorar molt fàcilment, com acceptar que algú no t’estimi igual que tu a ell/a. Pel que fa a les llegendes i/o tradicions crec que ja és bo que hi siguin sempre que siguin al lloc que els toca. D’altres considero que no cal canviar. Abans la gent tenia una ment molt tancada comparat avui en dia i això a poc a poc va progressant.

ELVIRA DÍAZ

Goethe pintat per Tischbein.

Els connectors textuals

En els textos és important d’usar els connectors correctament.
  • Per introduir un tema
    • L’objectiu principal de…
    • Ens proposem d’exposar…
    • Aquest escrit / informe / document tracta de…
    • Us adrecem aquest escrit per…
  • Per encetar un tema nou
    • Respecte de X…
    • Pel que fa a X…
    • Quant a X…
    • Sobre (la qüestió de)…
    • Un altre punt és…
    • El punt següent tracta de…
  • Per marcar l’ordre
    • Primer, / Primerament, / En primer lloc, / D’entrada,
    • Segon, / En segon lloc,
    • Tercer, / En tercer lloc,
    • En darrer lloc, / Finalment, / Per acabar, / En últim terme,
  • Per fer distincions
    • D’una banda, / Per un costat,
    • De l’altra, / Per l’altre,
    • D’altra banda, / Altrament,
  • Per continuar sobre un mateix punt
    • A més a més, / A més, / Tanmateix,
    • Després / Tot seguit / Així mateix,
  • Per posar èmfasi en un punt
    • És a dir, / Això és, / Igualment,
    • En altres paraules, / Dit d’una altra manera,
    • Tal com s’ha dit, / Cal tornar a dir que… / S’ha de tenir en compte que…
    • El més important és… / La idea central és… / Convé ressaltar que…
    • Val la pena dir que… / Cal insistir que…
  • Per posar exemples
    • Per exemple, / Un bon exemple d’això és… / N’és un bon exemple…
    • Es pot exemplificar… / Com a exemple…
    • En particular, / En concret, / Com ara… / En el cas de… / Una bona mostra…
  • Per resumir
    • En resum, / Resumint el que… / Recollint el més important…
    • Breument, / En poques paraules, / D’una forma breu…
    • En conjunt, / Globalment,
  • Per acabar
    • En conclusió, / En definitiva, / En conseqüència, / Així doncs,
    • Per concloure, / Per acabar, / Finalment,
    • La forma per últim és incorrecta.Per últim, analitzem l’abast de les investigacions…
      Finalment, analitzem l’abast de les investigacions…

La Marató: el càncer

Aquest any el tema de La Marató gira al voltant del càncer.

El treball a 4t serà una mica més ampli que els altres cursos: assistirem a la xerrada, però no ens limitarem a fer un text sobre el que ens han dit, sinó que també investigarem a partir d’articles i complementarem la informació que hàgim rebut durant la conferència. L’objectiu final serà igualment escriure un text explicatiu sobre el tema, però aquesta vegada hi posarem cites, hi podem col·locar imatges i acabarem citant les nostres fonts d’informació.

Notícies sobre el càncer: