En els articles que hem escrit fins ara hi havia un nexe comú: comprendre com la cultura visual intervenia en la nostra manera d’aprendre a ser. Aquesta relació entre imatge i identitat l’hem abordat des de tres àmbits: la música amb la que ens identifiquem (Els miralls de la música), els espais tecnològics que habitem (Paisatges tecnològics) i les maneres com ens mostrem o imaginem (Reinventar el cos).
De la lectura d’aquests articles traspua la sensació que sovint identifiquem ser amb sentir. És a dir, que són els sentiments que som capaços de tenir els que ens defineixen com a persona. De totes maneres, malgrat sortir sovint la paraula ‘sentir’ o ‘sentiment’, gairebé ningú va més enllà (quins sentiments, com ens afecten, per què són importants…). Em sembla una apreciació prou significativa per a què intentem explorar-la una mica més.
Proposta d’article
Tria un(s) sentiment(s) que sigui(n) clau(s) per entendre com ets. Explica’l en la mesura que això no suposi anar més enllà d’allò que per a tu sigui el teu espai d’intimitat.
Tria una imatge per acompanyar el teu text i explica’n la relació.
Acabo d’entrar al bloc i estic impressionada. Pel disseny. Pels continguts. Per l’ha forma com s’ha pensat tot. Els tres eixos (música, tecnologia i cos) lligats a la identitat i a la cultura visual. Felicitats de tot cor. Dóna alegria veure que hi ha mestres amb tanta capacitat per ajudar a viure. A la nostra classe estem estudiant la història de la música (a l’assignatura de català)…. llàstima que siguem de cinquè de primària!!!.
El nostre bloc és: http://blocs.xtec.cat/primariaic
L´enhorabona!!!
Guida
Havia oblidat opinar sobre el que deies. Per què centrem la identitat en els sentiments?. La meva opinió: perquè a la nostra societat qui gestiona la construcció de la identitat és el mercat. I el mercat toca allò que no podem controlar: la passió (imatge: minotaure tancat al laberint). Un exemple potent: la publicitat de DOLCE GABANNA: ànimes embobades, perdudes en el seu afany de semblar. Vivim un moment irracional. El món dels desitjos (imatge: centaures) és el món de la infantesa (el centrament en un mateix, el món reduït), i s’oposa al dels valors. Qui fa travessar als joves dels desitjos als valors?…. molt poca gent. Mestres com aquest del bloc…. però no n´hi ha prou.
Guida
http://basessociologiques.blogspot.com
Kina gracia mos as fet aki Alfred!
Mos aurem de rebana los sesos xD!
Weno u intetarem
Alfreed deste article nose que surtira ee..
perque vaia tu tame quines coses mes dificils mos fiqes!
u intentareem!
Ek alfred aixo es mol difisil
bueno vag a vere que fico…
vinga dew
Alfredd! Akaboo de penja el meu articlee! M’ha agradat molt aquest treball, penso k és un trball molt ampli on cadascun de nosaltres podem expressar el que podem a prendre a sentir. La foto en que ens has intentat expressar el concepte de aprendre a sentirr molt adequadaa per al temaa!
Felicitatss!jeej
Esperoo haver fet el meu article molt correctament..
Atentament,,jeej
Andreaaa*! xxx
…*
Vaja…una mestra comentant per aquí! Així així. M’he hagut de llegir unes quantes vegades el comentari però crec que al final l’he entès… Jo crec que, com ha dit la Guida, els sentiments vénen a partir de la societat. Bàsicament juguen amb el que saben fer anar. Saben que si ens ho presenten tot endolçat bonic i preciós, ens comportarem com ells volen i seguint els seus ideals. I segur que la gran majoría de gent no ens hem preguntat el perquè. I si ens ho hem preguntat em pensat: “Què m’estàs dient, a mi no em controlen, sóc així per que m’agrada i punt.”. Però a vegades no és així. Crec que la gent que s’ha de regir a través dels altres el que els fa falta es conèixer-se a si mateixos. M’ha cridat l’antenció això de DOLCE GABBANA, que ens presenten un món ensucradament ensucrat i un lloc fantàstic i meravellós on viure, i ells per suposat, ens el podem oferir només si comprem els seus productes. Segurament hi haurà molta gent que realment és d’alguna manera o compra coses simplement per què li agraden. Però està clar que no sempre és així.
Com m’he enrollat, espero que qui tingui cor i paciència de llegir-ho ho entengui.
Apa Adéu!
com trobes els tituls?????!!!!!
EL AmoR
…Olaaa…!!
Amar significa que él o ella está contigo incluso cuando no está contigo.
Amar significa encontrar tiernos sus defectos.
Amar significa vivir en la esperanza de que a la vuelta de cualquier esquina o en cualquier lugar del mundo, él o ella estén allí esperándote.
Amar significa tener escalofríos cuando pasas tu mano por su nuca.
Amar significa contarle a todos lo especial que él o ella es, pese a que nadie le importa lo más mínimo.
Amar significa ver a la persona amada en todo aquello que es bello y armonioso.
Amar significa no vivir más para uno mismo, sino sólo por y para él o ella.
Holaa!!! =D
Bé aqui estic fent l’article sobre els sentiments que cada vegada aquests articles es compliquen un poc més però bé faré el que podré.
Per a mi tots els sentiments son prou importants i tots ocupen una bona part de mi però amb el sentiment que em relaionaria és amb el de… felicitat, simpatia = AMISTAT!
Em defineixo com una persona la qual m’agrada relacionar-me amb els demés i ser amic de tothom i per això ho relaciono amb el sentiment d’alegria que els amics et fan sentir molt bé!
Ja nose que escriure més així que ara vaig a per l’article de aprendre a ser noi/a en el meu cas noi! xD
Bé i per finalitzar deixo aquesta imatge! Adéuu!!!
http://www.valledemena.org/ventanuco_2005/fotos/1f_ene_05/amistat.jpg
OLAAA!
cada vegada els articles se compliken mes jeje totes les persones tenen sentimets de sentiments ne ian molts
felicitat, alegria, odi, tristesa, un sentiments es algo k tu ets preses emocionalmen desde dins teu kap alguna persona o algo jeje nse k fika mes alfred vax a pel seguent jeje
DEEEEEEEWW
JORDI
La paraula “sentiment” es una paraula molt dificil de expressar, cadascu te una manera diferernt de pensar, ni hi ha alsa, alguns que tenen sentiments sobre l’amor, l’odi, la tristesa, el rencor…etc, com el refran que diu: cascu es un mon, aquest refran vol dir qu e cadascu pensa d’una manera difernt i per tant te diferents pensaments i semtiments.
Com aquesta foto que us ensenyare a baix.
img292.imageshimg292.imageshack.us/img292/7871/sentimientos…
450 x 299 – 18 KBack.us/img292
img292.imageshack.us/img292/7871/sentimientos…
450 x 299 – 18 KB
AMISTAT
L’amistat es un sentiment molt importan per a mi pk sense lamistat no es pot viure “es el k jo penso “. Es importan tenir unes persones amb ki kopartir moments bons pero tambe dolens o a ki konfesar el problemes k puguis tenir o l es koses bones k tan pasat. la meva konklusio es k lamistat es molt important.CARLS MUÑOZ CASTELLA
http://tbn0.google.com/images?q=tbn:TK2OWr1KqufUWM:http://serrizomatico.blogia.com/upload/20051129140935-18lv5iy.jpg
soletat
jo parlo de la soletat pk enkara k sembli que esta sol es el pitjor del món no te que ser sempre aixo, ja que a vegades si no tens por a la soletat ni res d’aixo pots aprendre a descobrirte a tu mateix; cosa que seria molt satisfactori ja que potser et konvertiries en un altre tipus de persona, el kual mai aguesses pensat ser-hu, i el buit que notaves antes ( que kreeies k era a kausa de la soletat ) era potser pk no estaves kontent en tu mateix.
en fin*_ _ _
dw**
Wenas gent
Apendre a ser… apendre a sentir?
Per a mi tots els sentiments son importats pero jo me identifico mes amb la sinseritat perque m’ha agrada que la gent em digue sempre lo que pensa de mi i no u digue per detras.