Ensenyar a ser.

A nosaltres, tothom ens vol ensenyar com ser, ja que és l´edat en la qual tenim que saber coses , coses que ens poden passar molt sovint d´ara en la nostra vida.
Trobo que tots els pares, per lo menys a mi , ensenyen i clar volen ensenyar i que el seu fill/a sigui la persona més bona, inteligent …del mon. Però, a vegades els pares com ens estimen tant , s´equivoquen o es deixen manipular per nosaltres i aqui es on comencen algunes problemes.
En relació als professors, a l´institut , es que tothom vol ser un exemple i ensenyar com millor poden però no es gens fàcil. Tracten amb moltes persones diferents i no depen d´ells només sinó de com venen educats de casa també.En lo que si m´agradaria que els mestres canvien , es en posar les notes.
Ells diuen que valoren l´esforç , que fem en aprendre i tot aixó…,però en mirar les notes no pareix.Trobo que no ens tindrien que posar nota del que aprenem sinò el nostre interes o la nostra voluntat de fer-ho !
I així , ens fem cada vegada més grans ,i a part d´aprendre dels pares i mestres, també aprenem de la gent que a nosaltres ens envolta, amb la gent que estem, mirant a ells , les persones sabran dir com soc jo, per exemple .
És molt important a quin grup ens integrem .
Bueno, aqui acaba el meu article.opinió , fins un altra…Adeú !
d´aqui comença l´ensenyament

One thought on “Ensenyar a ser.

  1. Francina Enrich Lleixà

    Hola!
    Estic molt d’acord en tu pero el dels pares no ho he acabat d’entendre mai, potse ho entendre qua sigui mare, nouse.
    Esque ens estimen tant i ens volen protegir tant que avegades ens fan mès mal, perque volen que ens surtigen les coses bè i que no caigesem i ens fesem mal i no entenen que per a fer-mos com a persones tenim que entrompesa i caure moltes vegades que dels “vacs” s’apren.
    Aupos, adèu!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *