REVETLLA DE SANT JOAN A BALDOMÀ

santjoan.jpg

Publicat dins de Baldomà | Deixa un comentari

EMD DE BALDOMAR

Molt bones:

Ahir en un Ple molt complicat, l’Ajuntament d’Artesa de Segre, va aprovar per unanimitat, la creació de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Baldomar i el tràmit continua avaçant.

Salutacions.

Junta Veïnal de Baldomar
Dimarts, juny 2, 2009 13:21

Publicat dins de Baldomà | Deixa un comentari

EL TRACTOR DE CASA

El teu Ebro, ja és història. Que tinguis molta sort amb el nou Massey Ferguson!

Publicat dins de Ca l'Ignasi | Deixa un comentari

FESTA GASTRONÒMICA DE PRIMAVERA

Cartell festa gastronòmica de primavera

Publicat dins de Baldomà | Deixa un comentari

IV JORNADES DE RECREACIÓ MEDIAVAL

Publicat dins de Baldomà | Deixa un comentari

OPINIÓ: LA REFORMA DE LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA

24/2/2009 Edició Impresa 

De Nissan al pagès

S’ha de compensar el sobrecost que suposa per als pagesos respectar les dures normatives de producció de la Unió Europea

  • Cal deixar de qüestionar les ajudes a l’agricultura, igual que ningú qüestiona les que rep la indústria

Jaume PalléEn el darrer Consell de Ministres d’Agricultura de la Unió Europea es va aprovar una nova reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) que s’aplicarà fins a la propera revisió, el 2013, cosa que conclou l’anomenada “revisió mèdica de la PAC”. Es tracta d’una reforma que aprofundeix en l’esperit de la que es va realitzar el 2003. Això és, orientar al mercat aquest sistema d’ajuts comunitari als pagesos, i avançar en la seva simplificació administrativa.
Però el debat sobre la Política Agrària Comuna no s’acaba aquí. Ans al contrari: ara és el moment de començar-lo, de pensar en els seus horitzons més enllà de l’any 2013. Durant anys s’han qüestionat els ajuts destinats al sector agrari, com si el pagès visqués només de subvencions. En canvi, no s’ha qüestionat –o, almenys, no s’ha fet mai amb tant de soroll– els diners que, més o menys directament, es destinen en favor de les grans indústries multinacionals que, segurament, estan menys necessitades de suport. Algunes d’elles –com, per exemple, Nissan, de plena actualitat, o altres grans companyies– posteriorment han emprès mesures de reestructuració de la seva plantilla i/o directament han optat per tancar i deslocalitzar la seva producció, cosa que ha portat molts dels seus treballadors a l’atur.

EN AQUESTS casos, els recursos públics amb què s’ha ajudat aquestes empreses no han acomplert plenament la seva finalitat i, en canvi, no s’han sentit tantes veus qüestionant-los com es fa amb les ajudes destinades als pagesos. També les petites i mitjanes empreses dels altres sectors econòmics gaudeixen en major o menor mesura d’ajudes que procedeixen dels fons públics. A tall d’exemple per il.lustrar quin és l’abast d’aquest suport, solament cal que dir que el buscador d’ajudes del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), dependent de la Generalitat de Catalunya, a l’introduir el criteri de recerca indústria, ens dóna 228 resultats referents a programes o línies d’ajut.
De la mateixa manera que cal veure el suport a totes aquestes indústries com una estratègia de país, d’afavorir la creació de riquesa i de llocs de treball, és necessari també veure les ajudes al sector agrari com una estratègia per assolir uns objectius que són d’interès general, i no com una eina de caritat per als pagesos. El fet de tenir assegurat el subministrament alimentari a uns preus estables i assequibles suposa un benefici per al conjunt de la ciutadania. El paper mediambiental de l’activitat agrària ens interessa a tots, i tothom gaudeix d’un territori i d’un paisatge que serien ben diferents si no hi hagués pagesos i pageses que contribueixen al seu manteniment mitjançant el desenvolupament del seu treball.

 CABAÉS QÜESTIÓ d’interès general el manteniment d’una activitat econòmica que genera riquesa i llocs de treball en territoris rurals en els quals és difícil poder trobar altres vies de desenvolupament professional. Sense el paper social de la Política Agrària Comuna, en el sentit de contribuir al manteniment d’explotacions en zones on és difícil ser competitiu, seria més complex evitar que el camp es vagi despoblant, amb els consegüents costos socials i mediambientals que aquest abandonament de la població rural comportarien. Per tot això, la Política Agrària Comuna ha estat i és un instrument essencial, i és necessari que ho segueixi sent més enllà del venciment el 2013.
Per una altra banda, és necessari capgirar la idea que les ajudes que s’han de destinar al sector agrari distorsionen la competència en el mercat. Precisament pensant en la garantia que hi hagi una competència lleial i real, la Política Agrària Comuna constitueix un instrument molt necessari perquè els pagesos europeus puguin competir en igualtat de condicions amb països d’altres zones del món. En determinats aspectes –com, per exemple, els relatius al respecte al medi ambient, el benestar animal o les condicions laborals–, el compliment de la normativa comunitària suposa un sobrecost per als agricultors europeus respecte dels d’altres països que tenen una normativa en certa manera no tan exigent, cosa que els permet tenir uns costos de producció més baixos. La PAC, per tant, ha de tenir com a objectiu compensar aquest sobrecost que han de suportar els productors de la Unió Europea.

PER TOTS aquests motius exposats, els membres de la Fundació del Món Rural creiem que està sobradament justificat i legitimat que es continuï destinant fons europeus específics per recolzar el sector agrari. Així doncs, no ens podem adormir en el debat sobre si la Política Agrària Comuna té raó de ser, sinó que cal començar a pensar com ha de ser aquesta política. És necessari construir una Política Agrària Comuna sòlida, cohesionada i dotada d’uns recursos suficients perquè pugui seguir recolzant un dels pilars de la nostra societat: aquell que ens alimenta.
Serà una inversió segura: el pagès no es deslocalitza.

* Tècnic de l’Àrea de Polítiques Institucionals de la Fundació del Món Rural.

Opinió publicada a “el Periódico” i a “elPeriódico.cat / OPINIÓ

Publicat dins de Ca l'Ignasi | 1 comentari

US DESITJO UN…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA GRAN VENTADA A VALLIRANA

La gran ventada a Vallirana (24-01-09)
Fotografies cedides per Carla M.

Publicat dins de Catalunya, Vallirana | Deixa un comentari

US DESITJO…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

DONEM EL TOMB A LA PAC

ARTICLE D’OPINIÓ DEL JAUME 

 

Jaume Pallé

Tècnic de l’Àrea de Polítiques Internacionals de la Fundació Món Rural 

Donem el tomb a la PAC

Abans de final d’any ha d’estar aprovat el Reglament que ha de concloure l’anomenada “revisió mèdica de la Política Agrària Comuna (PAC)”. Podríem dir que és una reforma que a la fi no fa sinó aprofundir en l’esperit de la que es va realitzar el 2003, això és, orientar al mercat aquest sistema d’ajuts comunitaris als pagesos, i avançar en la seva simplificació administrativa. Però el debat sobre la PAC no s’acaba aquí, ans al contrari, ara és el moment de començar-lo, de pensar en l’horitzó més enllà de l’any 2013. Perquè el primer que cal tenir clar és que el ajuts al sector agrari són necessaris un cap passat el 2013.

Cal donar la volta a la idea que els ajuts al sector agrari distorsionen la competència en el mercat. Precisament per garantir una competència lleial i real la PAC és un instrument necessari perquè el pagès europeu pugui competir amb igualtat de condicions enfront els productors de països tercers. En determinats aspectes, com per exemple, medi ambient, benestar animal, condicions laborals, el compliment de la normativa comunitària la producció agrària suposa un sobrecost al pagès europeu respecte al de països tercers, amb una normativa menys exigent, cosa que els permet tenir uns costos de producció més baixos. La PAC ha detenir com a objectiu compensar el sobrecost que ha de suportar el productor de la Unió Europea.

Per altra banda, no podem oblidar el paper estratègic del sector agrari. La PAC ha de continuar sent una eina per assegurar el subministrament alimentari a preus estables. Finalment, hem de tenir en compte el paper social d’aquesta política que contribueix al manteniment d’explotacions en zones on és difícil ésser competitiu i desenvolupar altres activitats. Per això, des de la Fundació creiem que el proper debat no ha de ser sobre si la PAC hi serà, sinó sobre com serà. No ens podem adormir, el 2013 és a la cantonada.  

 

Opinió publicada a “Rural”, la revista del medi rural, el mar i l’alimentació (novembre del 2008)

Publicat dins de Ca l'Ignasi | Deixa un comentari