OPINIÓ: LA REFORMA DE LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA

24/2/2009  

De Nissan al pagès

S’ha de compensar el sobrecost que suposa per als pagesos respectar les dures normatives de producció de la Unió Europea

• Cal deixar de qüestionar les ajudes a l’agricultura, igual que ningú qüestiona les que rep la indústria

En el darrer Consell de Ministres d’Agricultura de la Unió Europea es va aprovar una nova reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) que s’aplicarà fins a la propera revisió, el 2013, cosa que conclou l’anomenada “revisió mèdica de la PAC”. Es tracta d’una reforma que aprofundeix en l’esperit de la que es va realitzar el 2003. Això és, orientar al mercat aquest sistema d’ajuts comunitari als pagesos, i avançar en la seva simplificació administrativa.
Però el debat sobre la Política Agrària Comuna no s’acaba aquí. Ans al contrari: ara és el moment de començar-lo, de pensar en els seus horitzons més enllà de l’any 2013. Durant anys s’han qüestionat els ajuts destinats al sector agrari, com si el pagès visqués només de subvencions. En canvi, no s’ha qüestionat –o, almenys, no s’ha fet mai amb tant de soroll– els diners que, més o menys directament, es destinen en favor de les grans indústries multinacionals que, segurament, estan menys necessitades de suport. Algunes d’elles –com, per exemple, Nissan, de plena actualitat, o altres grans companyies– posteriorment han emprès mesures de reestructuració de la seva plantilla i/o directament han optat per tancar i deslocalitzar la seva producció, cosa que ha portat molts dels seus treballadors a l’atur.

EN AQUESTS casos, els recursos públics amb què s’ha ajudat aquestes empreses no han acomplert plenament la seva finalitat i, en canvi, no s’han sentit tantes veus qüestionant-los com es fa amb les ajudes destinades als pagesos. També les petites i mitjanes empreses dels altres sectors econòmics gaudeixen en major o menor mesura d’ajudes que procedeixen dels fons públics. A tall d’exemple per il.lustrar quin és l’abast d’aquest suport, solament cal que dir que el buscador d’ajudes del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), dependent de la Generalitat de Catalunya, a l’introduir el criteri de recerca indústria, ens dóna 228 resultats referents a programes o línies d’ajut.
De la mateixa manera que cal veure el suport a totes aquestes indústries com una estratègia de país, d’afavorir la creació de riquesa i de llocs de treball, és necessari també veure les ajudes al sector agrari com una estratègia per assolir uns objectius que són d’interès general, i no com una eina de caritat per als pagesos. El fet de tenir assegurat el subministrament alimentari a uns preus estables i assequibles suposa un benefici per al conjunt de la ciutadania. El paper mediambiental de l’activitat agrària ens interessa a tots, i tothom gaudeix d’un territori i d’un paisatge que serien ben diferents si no hi hagués pagesos i pageses que contribueixen al seu manteniment mitjançant el desenvolupament del seu treball.

ÉS QÜESTIÓ d’interès general el manteniment d’una activitat econòmica que genera riquesa i llocs de treball en territoris rurals en els quals és difícil poder trobar altres vies de desenvolupament professional. Sense el paper social de la Política Agrària Comuna, en el sentit de contribuir al manteniment d’explotacions en zones on és difícil ser competitiu, seria més complex evitar que el camp es vagi despoblant, amb els consegüents costos socials i mediambientals que aquest abandonament de la població rural comportarien. Per tot això, la Política Agrària Comuna ha estat i és un instrument essencial, i és necessari que ho segueixi sent més enllà del venciment el 2013.
Per una altra banda, és necessari capgirar la idea que les ajudes que s’han de destinar al sector agrari distorsionen la competència en el mercat. Precisament pensant en la garantia que hi hagi una competència lleial i real, la Política Agrària Comuna constitueix un instrument molt necessari perquè els pagesos europeus puguin competir en igualtat de condicions amb països d’altres zones del món. En determinats aspectes –com, per exemple, els relatius al respecte al medi ambient, el benestar animal o les condicions laborals–, el compliment de la normativa comunitària suposa un sobrecost per als agricultors europeus respecte dels d’altres països que tenen una normativa en certa manera no tan exigent, cosa que els permet tenir uns costos de producció més baixos. La PAC, per tant, ha de tenir com a objectiu compensar aquest sobrecost que han de suportar els productors de la Unió Europea.

PER TOTS aquests motius exposats, els membres de la Fundació del Món Rural creiem que està sobradament justificat i legitimat que es continuï destinant fons europeus específics per recolzar el sector agrari. Així doncs, no ens podem adormir en el debat sobre si la Política Agrària Comuna té raó de ser, sinó que cal començar a pensar com ha de ser aquesta política. És necessari construir una Política Agrària Comuna sòlida, cohesionada i dotada d’uns recursos suficients perquè pugui seguir recolzant un dels pilars de la nostra societat: aquell que ens alimenta.
Serà una inversió segura: el pagès no es deslocalitza.

* Tècnic de l’Àrea de Polítiques Institucionals de la Fundació del Món Rural.

Opinió publicada a “el Periódico” i a “elPeriódico.cat / OPINIÓ“