1r de batxillerat ha aprofitat la visita que Jaume Copons feia als alumnes de 3r d’ESO per llegir el seu llibre i conèixer de primera mà un autor que ens podia parlar sobre els seus llibres i el procés d’escriptura. Tot el grup va llegir La closca pelada dels cretins que l’escriptor va publicar el 2003, una novel·la que ha tingut molt d’èxit entre el públic juvenil i ja porta 12 edicions.  Aquí teniu algunes de les cròniques de la trobada:

La crònica de Marta Quellos, 1r de batxillerat

Jaume Copons és un escriptor català nascut l’any 1966 que és famós per haver escrit diversos llibres i per haver fet de guionista de la famosa sèrie infantil de televisió Barri Sèsam. El passat dimecres 25 d’abril vam tenir la sort de que vingués a l’institut a fer-nos una xerrada sobre la novel·la seva que havíem llegit, La closca pelada dels cretins, encara que al final no va ser com ens esperàvem.

D’entrada el que em va sobtar va ser el seu aspecte: cabell gris llarg i panxa prominent. No m’havia fet una imatge exacta clara al cap, però si me n’hagués fet una no hagués sigut aquesta. I no només em va sorprendre la seva aparença, quan va obrir la boca no va deixar de fer-ho fins al final.

Va començar dient que primer es presentaria una mica i que després passaríem a les preguntes, i efectivament això va fer, encara que la seva presentació va distar lleugerament del que teníem en ment. Ens va començar a parlar de la seva vida personal (de fet, no només la seva) sempre impregnant-ho tot d’humor. Començant per que va ser professor abans de dedicar-se totalment a l’escriptura, explicant moltes anècdotes. Per exemple, ens va parlar de que va començar a ser guionista gràcies a colar-se en un càsting privat, entre altres fets entre espectaculars i curiosos que li van acabar de treure del tot la poca serietat que algú li podria haver atribuït en un principi. No va ser el que ens esperàvem; malgrat això, em va agradar conèixer els draps bruts que tenen les editorials i alguns escriptors entre mans i, sobretot, la seva manera d’explicar-ho tot de manera còmica i lleugera. Definitivament em va caure millor del que m’agrada com escriu, cosa que no m’esperava en absolut.

Un altre punt que ens esperàvem és que ens expliqués era el procés creatiu de la novel·la i que ens resolgués dubtes, però en feia tants d’anys que el senyor no en tenia gaire idea. Va començar la ronda de preguntes dient, “pregunteu-me el que vulgueu. Ho sé tot, i el que no, m’ho invento.”. Tot i això, sí que vam arribar a conèixer algun fet curiós, com per exemple que està inspirada en dues seves experiències: una en què quasi li va trencar el cap a un company de classe amb una cadira, encara que no li va fer res i la va encastar a la paret; i l’altra és que va anar a un mas on hi havia una dona que anava tot el dia amb els pits enlaire; o que l’accident d’en Marcel està basat en un de propi que quasi li va causar la pèrdua de mobilitat del braç dret i la incapacitat de poder tocar la guitarra; o que les referències a Solitud són totalment inconscients.

Sincerament, jo esperava trobar-me un senyor diplomàtic que fa veure que sap i entén més del que realment sap i entén, però per a sorpresa ben grata vaig trobar-me amb tot el contrari: un senyor molt espontani que no fa veure que sap el que realment desconeix i que té un domini de l’expressió oral en públic del tot envejable. Encara que em segueixi desagradant el Jaume Copons escriptor, el Jaume Copons persona em va causar molt bona impressió.

La crònica de León Rud, 1r de batxillerat

Dijous passat, el dia 26 d’abril més concretament, vam tenir l’ocasió de conèixer Jaume Copons, l’autor del llibre la closca pelada dels cretins. Tota la xerrada es va dur a terme en el recinte de la sala polivalent de l’institut del Coll i Rodés de Lloret de Mar a tercera hora després del pati.

Els primers 5 minuts de la seva xerrada van tenir una funció més introductòria que altre cosa. Ens va explicar breument la seva vida a Barcelona, la seva infantesa, els moments més significatius de la seva etapa com a escriptor i guionista i el quan i per què de la decisió de treballar com a escriptor de llibres. De tota la seva introducció, el que més em va sorprendre va ser el fet que, abans de ser escriptor, va treballar com a guionista del programa de televisió Barrio Sesamo i que després de tant de temps en el programa, va descobrir la seva vocació per escriure històries.

També ens va explicar anècdotes de la seva vida i de com es va obsessionar per la música quan va ser jove. Entre alguna divertida dada personal seva i la forma d’expressar-se, Jaume Copons es va guanyar amb facilitata el públic que hi havia present a la sala.

La part que va precedir la xerrada, constava de moltes preguntes que qualsevol del públic podia preguntar a l’escriptor  per descobrir i aprofundir sobre el tema. La seva forma d’obrir el torn de preguntes va ser la més original, va començac amb un: Si sé la resposta us respondre amb molt de gust i si no doncs m’invento alguna cosa. Després de la petita broma de l’autor, vam començar el torn de preguntes. Les qüestions que tenia la gent eren les més típiques sobre com s’havia inspirat per escriure el llibre o si està satisfet amb el resultat…etc. Són les preguntes posteriors les que per mi van ser mé interessants: El teu llibre és una crítica a la corrupció social? Si poguessis escollir un llibre, quin recomanaries per llegir?

El més interessant d’aquelles preguntes van ser les respostes de l’escriptor.

Va respondre que la seva intenció no era la de fer servir el seu llibre com a crítica social però va confessar que sí que va tenir problemes amb la gent corrupta i que la corrupció és una cosa que no tolera ni tolerarà mai.

En la segona pregunta, va dir que no podia escollir un sol llibre, però que sí que podia citar les obres clàssiques gregco-llatines i llibres com Moby  Dick o El amante bilingüe i molts més llibres que valien la pena.

Finalment, l’event va concloure amb un discurs no gaire llarg i improvisat sobre la importància de llegir llibres i sobre com n’hauríem de llegir com a mínim un per setmana i conèixer més sobre l’herència clàssica que ens han deixat els grecs i els llatins. Acabat tot allò, va acabar la xerrada.

LEÓN RUD