Segons afirma Anna Fuster, al seu doctoral, la web semàntica té com a objecte la recuperació de la màquina en qualitat d’agent amb capacitat d’actuar autònomament dins la xarxa. Ja que els ordinadors, com amàquines contenen molta més informació de la que poden processar. Necessita bons decodificadors.

Aquest elements, penso, don aríen a la xarxa més estabilitat de compartir i publicar informació per tots els mitjant possibles , a través de l’hipertext com a vincle.

Pel que fa a Wittgenstein: patia, com Virginia Woolf i Joyce, de psicosis. I el que planteja el Joan sobre l’escrit de Wittgenstein, sobre la linealiat del pensament o l’obligatorietat del pensament líneal és el que la Virginia Woolf treballa en els seus escrits. (del Forum d’Hipertext)

D’altra banda, la linealitat de l’escriptura i de la parla ve donada per una altra variant: el temps.
L’hipertext, saltar d’una plana a una altra, podria fer l’efecte d’aquest pensament entretallat, capaç de saltar de manera sobtada d’un context a un altre que fan els psicòtics (no els paranoics, qeu funcionen d’uan altra manera), i amb la creació de neologismes. Però aquesta manera de funcionar del pensament no s’escull, es pot fer o no es pot fer.

Ara bé, és cert que la falta de narrativitat generalitzada que es viu provocarà canvis profunds en la ment humana, però tampoc seran ni la woolf ni joyce ni wittgenstein, no ens enganyem.

L’educació que hem seguit la generació avant-ordinador ha estat tan lineal i monotemàtica (totes les assignatures han estat sempre lineals: art, història, ciències… unes seguint un procediment cronològic i altres amb estructuració temàtica, però sempre en una sola direcció, la relació entre elles era inexistent), que ara ens es summament complexa aquesta lectura transversal.

A la Universitat els personatges literaris es barregen amb els artístics, amb els matemàtics i científics, amb l’estructuració geogràfica, amb els moviments socials, amb els esdeveniments polítics; tot té sentit i allò que havia estudiat té un context global, vital i important, ja que és REAL… no una explicació hermètica i específica, sense influències externes.

La vida és una complexitat formada per personatges que s’entrellacen i que són fills del seu temps. Per aquesta raó l’hipertext és la forma més representativa del pensament humà però també de la seva realitat.

Aquesta nova forma de lectura espero que serveixi als futurs estudiants (des de molt petits, si us plau) per relacionar-ho tot i per entendre el context global amb una lectura “del través”.