“La relación entre el pensamiento, la forma en que conocemos el pensamiento, la forma en que lo practicamos, y la práctica de la escritura es central, determinada; no es un accidente. No estoy diciendo que los humanos no podamos pensar sin aprender a leer o escribir, pero el tipo de pensamiento que se ha desarrollado en las culturas de occidente se basa por completo en la forma en que tratamos la información al escribir y, claro está, al leer.” (KERCKHOVE,1997:126)

El origen de la escritura fue casi simultáneo en Egipto y Mesopotania. Sobre tablillas de arcilla húmeda se trazaban en ellas signos de aspectos cuneiformes. No obstante el paso decisivo en la historia de la escritura probablemente fue el que dio el pueblo fenicio. Hacia el año 1100 a.C. crearon el Alifat, conjunto de signos que fue la base de todas las lenguas occidentales y que tomaron los griegos para inventar posteriormente el Alfabeto. Con el Alfabeto como transcripción de la palabra oral se consiguió el control total de la palabra oral. Hablar, sentir, leer, escribir y pensar. Hablar representa el poder de la voz. Leer es el poder de “mi” voz interior y pensar es el poder de la mente: el silencio de la lectura, el pensamiento.

Està clar que a tothom ens agraden els llibres, sigui quin sgui el seu format.

 Fa uns dies va haver-hi una ontervenció que es referia al tacte, color, olor… dels llibres. Està correcta. I també és correcte que la xarxa d’internet ens permet conèixer més llibres o fer-ne un ús diferents: tan sols llegir una part del que ens insteressa, per exemple.

Però això dels llibres és com tot:

Depén del que llegeixis interessarà més fer-ho amb un llibre en suport material, que el pugis tocar, el de tota la vida o bé inclinar-te pel suport web-digital.

 Al que em refereixo és que tot i les avantatges del llibre digital suposo que, al menys jo, no em posaria a llegir un llibre: una novela o on llibre de passió per algú tema o un llibre amb una certa trama,… en suport digital, ho faria en unllibre suport paper per moltes raons relacionades més amb qüestions de “intimitat” d’un mateix amb el llibre.

Per altra banda sí que m’inclino mes a llegir llibres cosultius sobre certs temes amb suport digital, perquè segur que trobaré més informació i enllaços ràpidament i amb més eficàcia.

La fractura digital plantejada per Armand Matterland, comporta canvis importants a nivell social, tant canvis de costums com un nou desequilibri social.

 Mentre una part de la societat (info-pobres) viuen encara reclosos en la seva comunitat física i amb un ambient cultural determinat, un altre grup social que, tenen accés a les noves tecnologies, viuen un nou concepte de relacions, ja no només pertanyen a la comunitat on viuen físicament sinó que formen part d’altres comunitats on les relacions, oportunitats i intercanvis funcionen amb altres regles diferents i no estan limitades en un espai determinat.

Aquest desequilibri social, donat per l’accés o no a les noves tecnologies el podem constatar en un moment com l’actual on la recerca de feina, és una activitat molt lligada a les noves tecnologies, la majoria d’oportunitats de treball es gestionen mitjançant Internet, on les empreses publiquen les seves ofertes de treball en webs especialitzades i cerquen perfils de treballadors en aquests mateixos portals. Així, aquesta manca d’habilitats tecnològiques porta a gravar una situació ja de per si complicada.(del Forum d’Hipertex)