L’educació que hem seguit la generació avant-ordinador ha estat tan lineal i monotemàtica (totes les assignatures han estat sempre lineals: art, història, ciències… unes seguint un procediment cronològic i altres amb estructuració temàtica, però sempre en una sola direcció, la relació entre elles era inexistent), que ara ens es summament complexa aquesta lectura transversal.

A la Universitat els personatges literaris es barregen amb els artístics, amb els matemàtics i científics, amb l’estructuració geogràfica, amb els moviments socials, amb els esdeveniments polítics; tot té sentit i allò que havia estudiat té un context global, vital i important, ja que és REAL… no una explicació hermètica i específica, sense influències externes.

La vida és una complexitat formada per personatges que s’entrellacen i que són fills del seu temps. Per aquesta raó l’hipertext és la forma més representativa del pensament humà però també de la seva realitat.

Aquesta nova forma de lectura espero que serveixi als futurs estudiants (des de molt petits, si us plau) per relacionar-ho tot i per entendre el context global amb una lectura “del través”.