Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.
LA TARDOR
Canvien els arbres,
en colors diferents
vermells i groguencs,
les fulles
cauen en un sol moment.
LA TARDOR
A la tardor
castanyes al foc.
Xemenia encesa
i posa’t vora al foc.
Dies de pluja
fora sol estiuenc.
Posa’t jaqueta
ja que fa fred.
RIMA 🙂
La tardor es la millór!
En la tardor fa molt de calor.
El caçador,
agafa animals a la tardor.
La tardor amb cor es millór 😀
Quan volem or,
ens ho dona la tardor.
Quan arriba la tardor
les fulles s’en van de l’arbre
i agafen molt color.
Si aquesta tardor
t’en vas d’excursió
trobaràs el bosc
ple de color.
Hi ha molta gent
que creu que aixó és trist
però és molt bonic,
fins i tot divertit.
A la tardor es cauen les flors
però a la primavera
seràn de colors.
Ja arriba la tardor
l´aire fresc ens ventila
aquest temps ens espavila.
Ja arriba la tardor
s`apropen els moniatos,
les castanyes, els bolets
i els panellets.
Ja arriba, ja arriba la tardor
amb més fred i menys calor
tothom s´abriga, no ens engostipem i pasem be aquesta tardor.