Un calendari d’advent per conèixer millor la nostra ciutat: Mataró,
i que aquest any porta premi!
Vols participar?
Envia un comentari amb el nom dels indrets o monuments de Mataró que surten cada dia. L’aula que participi més rebrà un obsequi i els que envieu més informació sobre els llocs o monuments veureu publicades les vostres aportacions en el bloc de l’escola.
Ànim i a conèixer la nostra ciutat una miqueta millor entre tots!
I recordeu que el termini per enviar les vostres aportacions finalitza el 15 de gener de 2012
sohaib saibariy 4tA
el numero 1 del calendari d´advent és el veins nova Mataró.
Pot ser divertit pero jo no se molts monuments de matarò pero u intentare
Sohaib Saibary 4tA
El numero 3 del calendari d’advent és la Laia l’arquera.
Sohaib Saibary 4tA
El numero 4 del calendari d’advent és la Villa romana de Can Llauder.
Sohaib Saibary 4tA
El numero 5 del calendari d`advent és la Old tram Mataró.
El numero 3 que es la Laia l’arquera. Aquesta es tota la info que he trobat:
Inaugurada l’any 1998, mesura 24 metres des del terra fins al cap i 34 metres fins a la punta de l’arc.
Segons el seu autor, Rovira-Brull, la Laia té l’esperit de les cultures prehistòriques, representa la unió de l’home i la terra. Terra i natura fèrtil, maternal i terrible quan se sent agredida. És la deessa mare capaç d’engendrar i generar vida i així garantir la pervivència de la tribu. Laia deessa del cosmos i els cinc elements: Laia terra, aigua, foc, aire i Laia quinta essència.
El seu atribut “l’arc” fa referència a la deessa grega Artemisa, filla de Zeus i Leto i germana bessona d’Apol·lo.
La Laia, per voluntat expressa del seu autor, mira directament a Burriac, muntanya màgica on hi havia el poblat ibèric de Burriac (Ilturo). Ilturo va ser la capital política i administrativa del territori laietà que abastava les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental. A mitjans de segle II aC al nucli urbà de Cabrera de Mar s’hi basteix de nova planta una ciutat romana coneguda amb el mateix nom. Els alts càrrecs i funcionaris de l’administració romana que residien a Ilturo ostentaven l’autoritat i el poder de Roma sobre els ibers laietans.
El numero 1 es la Matarona a la Plaça França feta per Joan Miquel (es lo que me posaba a la foto).
El número 2 és la Dona de les Aigües que està a la ronda Sant Oleguer. Està feta de ferro trobat al fons del mar. De color blau, blanc i negre.
La 3a imatge és de la Laia Larquera. Està al costat del Tecnocampus i és molt alta.
Té un arc i per això es diu Laia LARQUERA. I els seus pits estan molt sortits i són punxagudes. A dalt de tot té una llumeta que serveix perquè els avions de nit no es xoquin.
La 1a és la Matarona que està sortint de Mataró al costat de l’hospital, del decatlon i del mataró parc. És un monument de ferro vermell, és molt punxeguda i està a la plaça França. Està envoltada tota d’herba verda i està en una rotonda on passen els cotxes.
La 8a imatge és l’estació de Mataró. És molt coneguda perquè va ser la 1a estació que va sortir el primer ferrocarril de Mataró a Barcelona.
El numero dos es la Dona de les aigues situada a la Ronda Sant Oleguer. Esta feta amb el ferro trobat del mar.
El numero 1 de calendari d’advent és la Matarona.
El numero 2 del calendari d’advent és La Dona del Llac.
El numero 3 del calendari d’advent és la Laia L’arquera.
És una gran figura femenina feta en ferro, que recorda les imatges de les pintures rupestres. Està en posició d’acabar de disparar un arc. Té un pes de 38 tones. La seva situació enmig d’una gran rotonda de la N-II, a l’entrada de Mataró, li proporciona una gran vistositat i ha esdesvingut una de les icones modernes de la ciutat.
El Número 12 es una escultura situada al Parc de Rocafonda. ES una escultura en honor al adbocat Josep Manté.
El número 5 es el tranvia a la plaça Granollers. I fa poquet el van pintar amb esprais uns macarres.
El número 10 es un homenatge a Josep Puig Cadafalch que va ser un arquitecte modernista. Aquesta escultura esta situada al Parc Central de Mataró.
La Número 14 es la esglesia de Santa Maria.
El Número 17 es la font de la Plaça Italia.
El numero 15 es l’Antonio Machado era un poeta i van fundar una escola amb el nom d’ell. Ara esta situada a una rotonda al mateix costat que l’escola.
El número 7 es la Plaça Italia esta en una font i a sobre de la font hi ha una senyora nua. A questa font serveix com un rellotge.
El número 9 es el Port de Mataró. On s’aparquen els vaixells.
La primera imatge és la Matarona situada a la plaça França i està “plantada” des de l’any 1997. Aquest monument és obra, no d’un, sinó de dos escultors! En Jordi Cuyàs i en Jaume Simon. És una estructura metèl·lica de més de 100 metres d’allargada (deu ni dó), formada per un tub quadrat d’alumini fet que li permet “adoptar” diferentes formes. Va ser una estructura mòbil i mutable. De 1996 a 1988 va “visitar” diferentes ciutats, plaçes, patis, claustres… On va descobrir noves formes. Justament al 1988 va tornar a Mataró. Força gent que la va veure en altres llocs, pensa que on està ara perd força.
La segona imatge és L’esperit de Figuera Major situada a la Ronda Sant Oleguer (aquí una miqueta més abaix de l’escola). Fa més de 10 metres d’alçada, una de les més grans obres de carrer de la ciutat. Ocupa molt bé l’espai on s’ubica, impressiona i omple. L’escultura està feta de ferro trobat al fons del mar, i aquest fet ajuda a dotar l’escultura del motiu marí que simbolitza el peu de l’escultura, unes aigües d’on emergeix una dona. L’esperit de Figuera Major és obra de l’artista i mataroní Manuel Cusachs (que també té altres obres a Mataró). Aquesta escultura “juga” amb l’espai buit creant un cos irregular per aquesta dama de les aigües i pels elements que acompanyen aquesta dona emergent. L’obra combina el blanc i el negre a la base i el blau d’aigua al cos de la dona. És molta la gent que coneix l’obra com la dona de les aigües i desconeix el motiu que relaciona la monumental escultura amb la Figuera Major.
La tercera imatge és la Laia L’arquera. El 1998 es va inaugurar després d’un llarg procés en que el mataroní Josep Maria Rovira-Brull, va ser l’encarregat de crear una escultura d’importància per Mataró. Des d’aquell dia l’escultura presideix la rotonda de la Porta Laietana (la més nova de les entrades a la ciutat). La Laia L’arquera fa 34,5 metres d’alçada, fet pel cual una llum se li encén a dalt de tot l’arc. La representació d’una dona prehistòrica que sosté una arc podria considerar-se que no té lògica històrica. La Laia (es diu així com a abreviació de Laietana) va ser i a esdevingut un èxit com a marca de la ciutat de Mataró i part de l’èxit social de l’obra són els abundosos pits que té. L’espectacularitat de la Laia l’ha duta a fer d’ambaixadora de Mataró. Ha estat imatge del propi ajuntament de la ciutat o d’altres entitats. Hi ha qui en critica la poca poliverància tridimencional, hi ha qui considera que perd allà on és plantada però el cert és que, per algun fet o algun altre, tots els mataronins, quan hi passen, es fixen estimant-se a la seva manera la Laia una familiar més.
La quarta imatge és la Vil·la Romana de Can Llauder que és una vil·la romana situada al Plà d’en Boet de Matró a la confluència de la Ronda del President Lluís Companys i la Ronda del President Macià. Fou fundada durant la primera època imperial al segle I aC i remodelada als inicis del segle III dC, època en què assolí la màxima plenitud, i a la qual pertany la rica decoració a base de mosaics i marbres que eren del segle II aC, amb restes d’estucs i pintures. Per les seves característiques devia ser la residència d’un ric propietari. La vil·la va ser utilitzada fins l’alta edat mitjana. Va ser descoberta en 1961, però es tenien indicis de restes arqueològics al segle XVIII. Per això l’any 1964 va ser declarat Monument Històric Artístic d’Interès Nacional i posteriorment Bé Cultural d’Interès Nacional. Tot i així sembla que en els treballs d’urbanització de la zona, l’any 1970, es destruí una part de la vil·la, en enderrocar-se la Torre Llauder.
La part que es conserva es composa d’una zona residencial, on es troben les sales nobles, situades al voltant de l’atri (atrium).
La zona residencial de la vil·la consistia en les estances o sales que es troben al voltant de l’atri o impluvium. Són les més ben conservades i es troben pavimentades amb mosaics amb motius geomètrics i vegetals. Es dedicaven a la recepció de visites, al treball, com despatx o arxiu al descans. El sector residencial de la vil·la està datat al segle I aC.
L’atri de la casa romana s’utilitzava com a rebedor, per limitar l’accés de les visites a les estances privades. Es tractava d’un porxo rectangular al voltant d’un dipòsit on es recollia l’aigua de la pluja (impluvium).
Els banys disposaven de 3 zones: la zona calenta o caldarium, la zona tèbia o tepidarium i la zona freda o frigidarium. Es trobaven al costat de les latrines per aprofiatr les clavegueres i al costat de la cuina per aprofitar l’escalfor dels forns, així com escalfaven la resta de la zona residencial.
Les latrines (letrinae) es troben al costat dels banys. Eren comunitàries i disposaven d’un rentamans. E stroben just a sobre de les clavegueres que evacuaven l’aigua dels banys i de les latrines.
El porxo o peristil (peristylum) sparava la zona residencial del pati enjardinat que proporcionava una zona verda privada, al que actualment continuen els treballs arqueològics. Es troba elevada sobre le nivell dels terrenys que l’envolten, ja que aquests van ser rebaixats en ser urbanitzats.
El clos actual va ser construït l’any 1980. Vist des de fora pot semblar un estadi, acausa del fet que els murs exteriors formen grades, i l’accés es troba a la part posterior.
La cinquena imatge és el tramvia de Mataró, està situat a la plaça Granollers (que és una rotonda). Antigament el tramvia es feia servir per anar de Mataró a Argentona i més endavant va poder fer rutes més llargues per arribar a altres poblacions de la comarca com Dosrius… Ara fa poc el van restaurar i unes persones el van pintar fent un grafiti i amb la seva firma. És propietat de la caixa Laietana.
La setena imatge és una font/rellotge que està a la plaça Itàlia. Dic que és una font/rellotge perque és una font que té 12 xorros d’aigua igual que cada hora en un rellotge. La font és de color gris i a sobre de l’última hora o font, hi ha una dona (també de color gris) nua amb les duen mans a davant e la cintura. A mi m’agarda molt aquesta font perque trobo molt original fer una font que serveixi com un rellotge. També hi ha més fonts al costat i a darrere però crec que aquestes no tenen la funció del rellotge. Ara ja no funcionen gaire bé (i jo no m’hi fixaria per saber l’hora perque m’equivocaria i possiblement arribaria tard). Està envoltada d’herba en una rotonda que “comunica” amb el final o el principi (es que no ho se) de la Via Europa.
La imatge número 7 representa una dona nua i un brau amb justificació mitològica i que s’emmarquen amb l’europeïsme de tota l’avinguda. La dona nua i el brau representen la temptació de Zeus a Europa. Feta l’inauguració al 1999 aquesta plaça i decoració s’ha convertit en un dels elements decoratius més emblemàtics de la ciutat.
D’aquesta obra s’ha de destacar l’ambivalència d’estils que diferència Zeus i Europa.
La figura femenina segueix la tradició de l’escultura clàssica mentre que la figura del brau està configurada a partit de les línies disposades en l’espai i la importància del buit. Són dos punts de vista, dues tendències, classicisme i modernitat.
La vuitena imatge és un homenatge a Miquel Biada i Bunyol. Per aquells que arriben a Mataró amb tren el “primer” que veuen és l’homenatge a Miquel Biada perque només sortint de l’estació ja es veu. L’escultura del mitològic Hermes ret honors a aquest il·lustre mataroní. Però el record va més enllà d’una única escultura. Hermes reposa sobre un gran bloc de granit, on es pot veure, en bronze, un medalló amb el retrat de Biada. A la base d’un dels llargs bancs de pedra de la plaça que duu el nom del pioner, llueix amb lletres ben grans la següent inscripció: “La ciutat de Mataró a Miquel Biada”. La nova imatge de la plaça, i amb ella la nova ubicació de l’escultura, daten l’any 1998, quan es va posar en marxa un pla d’actuacions urbanístiques per donar una nova imatge a l’Avinguda Maresme i integrar-la a la ciutat.
La novena imatge és el port de Mataró. A davant del port hi ha un gran i llarg passeig, anomenat Passeig Marítim. També té un far bastant alt i més o menys a sota a la dreta ja hi ha alguns vaixells atracats. El nostre port consta d’una escola nàutica… Té bastant lloc per els vaixells i també per a noslatres per gaudir de la seva vista.
La desena imatge és una homenatge a Josep Puig i Cadafalch (un arquitecte moderniste) feta per Manuel Cusachs i situada al Parc Central de Mataró. Josep Puig i Cadafalch s’ha guanyat un lloc a la nostra ciutat i des de fa alguns anys, presideix l’entrada del Parc Central. I es que només entrar-hi ens trobem una figura de bronze, una reproducció masculina de grans dimensions:la del arquitecte. Aquesta escultura “saluda” a tothom qui entra des del 2002. Concretament es va inaugurar un diumenge al migdia del mes de gener, el dia 27, posant punt i final a un any d’homenatge de la ciutat a Puig i Cadafalch. Des de llavors l’arquitecte ha tingut a Mataró un espai en el seu honor, però no l’únic, ja que des de fa anys hi ha una gran avinguda al seu nom o uns premis d’arquitectura a la seva memòria.
La catorzena imatge és la basílica de Santa Maria que està al carrer Sant Francesc d’Assís. Va ser construïda a partir de l’any 1675 i acabada en el segle XVIII. Està declarada Bé Cultural d’Interés Naciaonal. Abans de l’actual basílica hi havia una esglèsia romànanica, i encara més abans un temple d’origen romà. Del temple gòtic només es conserva el campanar.
El numero 2 del calendari d´advent es l´Esperit de Figuera Major.
Aquesta és la història de la imatge número 24, la nostre escola. Àngela Bransuela és el nom de la nostra escola, oi? Doncs també era (perquè va morir) el nom d’una persona, una dona que es deia Àngela Bransuela i Nonell. Ella va néixer a Mataró. Justament quan només tenia cinc anys va morir la seva mare i poc després les seves dues germanes grans (i es va quedar “tota sola”). Més tard es va casar i nou anys després es va quedar vídua amb cinc fills!!! (pobre). Àngela Bransuela, l’”Angeleta”, es va posar a treballar per poder cuidar els fills i gràcies al suport econòmic de molta gent anònima, els va poder escolaritzar i donar-los una educació adient per l’època. Aleshores després d’uns anys, el seu fill Manuel Plana Bransuela, (farmacèutic) en agraïment a tota la gent i que de manera anònima havia ajudat a la seva mare, va donar uns terrenys a la ciutat. El seu desig era que s’hi construís un col·legi i que portés el nom de la seva mare: Àngela Bransuela. En aquests terrenys hi és la nostra escola, el C.E.I.P Àngela Bransuela on nosaltres venim cada dia per aprendre coses noves. Àngela Bransuela!!!!!!!!!
La número 19 és l’Escultura Oberta. És una obra de carrer que està a la plaça d’Occitània, justament a davant de la biblioteca Pompeu Fabra. Fins i tot algun lector se sorpendrà que estigui inclosa en el catàleg d’escultures de Mataró. Escultura Oberta són sis agrupacions geomètriques distribuïdes en un espai d’uns quinze metres de forma circular. Les agrupacions representen blocs de construcció amb figures geomètriques clàssiques del joc infantil, com poden ser el pont, els cilindres o el cub. Jaume Simon, el seu escultor, també ha fet la Matarona juntament amb el Cuyàs i les dues obres tenen un cert estil propi basat en la cimplicitat i el joc amb elements bàsics. Els blocs són de colors bàsics com el: vermll, el blau, el groc,…
La imatge número 21 és la casa Coll i Regàs, una casa modernista. La Casa Coll i Regàs és un edifici modernista creat per l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch. La casa és un Bé Cultural d’Interès Nacional. El modernisme en aquesta casa, ja es pot veure des de fora, a la façana de la casa encara que a idntre hi ha molt més. Els tres sisès, vam anar a fer una excurssió modernista, és a dir, que vam anar per Mataró a veure el modernisme que tenim a la ciutat i vam visitar la Casa Coll i Regàs (és molt xula!!!).
La imatge número 22 és el “nostre” cementiri, el cementiri dels caputxins. És un conjunt de gran interès ubicat a la finca on hi havia hagut l’antic convent dels caputxins. Va ser projectat per Miquel Garriga i Roca a mitjan segle XIX. Hi ha una banda que hi l’espai més interessant, amb la capella, l’atri porticat i panteons senyorials de diferents estils, neoclàssics, neogòtics o modernistes, alguns d’ells de gran qualitat artística. És d’un tipus d’art funerari.
La imatge número 13 és una obra sense nom de Vilamanyà. Representa una dona ajaguda de forma que s’hi pugui jugar a sobre. El motiu femení és marca de la casa del matraoní Iago Vilamanyà i la invitació al joc. D’aquesta obra destaca la seva voluptuositat i com terballa amb les formes orgàniques per donar lloc a la figura femenina. És una obra de carrer que està a la Plaça de Joan XXIII l’any 1984 i no és l’única aportació de l’artista als carrers de la ciutat, concretament al barri de Rocafonda.
La imatge número 18 és un monument a Antoni Sors. La siluet de l’Everest tallada en una xapa d’acer és el disseny que ha de servir per recordar a Antoni Sors i conservar a la memòria de la ciutat la gesta que va aconseguir l’any 1985 en formar part de la primera expedició catalana que va aconseguir completar la pujada a l’Everest, juntament amb els seus companys. El nou monument llueix a la plaça homònima, situada entre el carrer dels Pirineus i la plaça Granollers. L’obra, un projecte de l’arquitecta unicipal Maria Dolors Periel, el seu punt més alt és de 1,60 metres d’alçada.
La imatge número 17 és el Rapte d’Europa que és la imatge número 7 però amb més coses, i a la imatge número 17 només hi ha la dona nua. Perquè en aquella font/rellotge hi ha 2 escultures: la de la dona i la del brau. La dona a part de estar nua, tambés està descalça a osbre de la font/rellotge.
Crec que el diari d’advent es molt original i amb uns colors vius i alegres.
Està molt bé cada finestreta, per dins està fet amb forma de cor (personalment la forma de cor es la que m’agrada més).
També trobo molt original que en comptes de posar coses de nadal com un pare noel o uns reis o uns rens amb un trineu heu posat monuments importants de Mataró i heu fet un apartat vostre al bloc de l’escola que shi poden afegir comentaris sobre el vostre treball.
Moltes gràcies per el vostre esforç.
Crec que la imatge número onze, és la Mataró (una dona de cara el vent). El seu autor és el Manuel Cusachs, que la va fer a la plaça de l’Ajuntament al 1992. l’obra representa que és l’esperit de la ciutat. La noia Mataró té els braços extesos i eixeca amb les dues mans una bandera i un ram de mata, la planta d’on prové le nom de la ciutat. L’obra està feta de bronze i fa més de dos metres. El seu concepte és una figura femenina que avença amb els braços alçats, en que aguanta una bandera i un ram de mata.
Crec que la imatge número 20, és la Creu del Terme. El seu autor és anònim (no se sap qui és) és va construir a l’any 1562. El seu concepte és una columna de pedra culminada pels 12 apòstols i amb Jesús a la Creu. La seva ubicació està a la Rambla però a la cantonada del Camí Ral. La creu del terme encara és un dels punts més populars de la ciutat, però també és una de les companyes més antigues de Mataró. La creu està des d’allà on està ara gairabé fa 500 anys!!! (quina passada), però esclar la Creu amb el temps s’ha anat millorant. En el 1986 va ser horrible perque hi va haver la guerra civil i gairabé que la destrossen tota (només per la meitat), aleshores Josep Puig i Cadafalch la va restaurar. Les creus del terme són creus monumentals que es construïen antigament a l’entrada d’algunes poblacions, al costat de monestirs, i a les vores dels camins. D’aquesta manera servien per orientar els caminants i tambés era un punt per aturar-se enmig i resar.
Crec que la imatge número 22 enfoca més, no al cementiri, sinó a la memòria dels homes i les dones de les Brigades Internacionals que donaren la vida a la llibertat i a la democràcia 1936-1939. En aquest monument també hi ha gravat l’any 1938, i tot ple dels noms de les persones i els seus països.
La imatge número 15 és un monument a Antonio Machado. Aquesta obra és d’en Josep Novellas. És una figura de bronze de Machado, amb un barret a la mà i una maleta al costat, esperant en una endana de pedra i es troba a la rotonda de la Ronda J. Ferran (a prop de la plaça d’Antonio Machado). És un home de més de dos metres d’alçada, vestit (protegint-se del fred) amb un bon abric i un barret a la mà. Aquesta és la imatge de Machado que ens ha deixat l’artista Josep Novellas. Un Machado que espera amb el seu equipatge en el barri de Cirera, al costat de la plaça que llueix el seu nom. La tristor del personatge formava part dels plans de Novellas fins i tot abans de començar a treballar en l’escultura. L’escultura llueix a la plaça de Macahado des del 2003 i va costar al voltant 72.000 euros!!!
La sisena imatge és el tanatori de Mataró. Està pujant del Jardiland, baixan del Maxidecor i al costat de la via Europa. L’empresa de Serveis Funeraris “La Sepulcral de Mataró, va ser funadada l’any 1902, per Miquel Junqueras i Font (que passant el temps ha anat passant a familiars). Ja porta més de 100 anys de servei. Des de la ceu central de Mataró, es dóna servei a unes 30 poblacions de la comarca del Maresme. És bastant gran i té una “mini” esglèsia.
La imatge número 16 és l’Ocellot. Perecoll és el seu autor al 1986. És una figura d’ocell de bronze suportat sobre un tub d’alumini, amb une làmines de ferro en forma de cercle a la base. Està al passeig del Callao (la platga) a la sortida dels pas soterrani. És tracta d’un gran ocell de bronze del mataroní Perecoll. Ara fa gairabé un quart de segle que va crear l’obra. Es tracta d’un homenatge, una al·legoria, als ocells que volen per la Rambla.
“Un Crit” és la imatge número 12, un homenatge a Pep Manté. L’obra és de l’arquitecte Agàpit Borràs però feta per Xevi Batlle i dedicada a la memòria del conegut advocta laboralista i activista mataroní Pep Manté. L’escultura està instal·lada al Passeig de Pep Manté del nou parc de Rocafonda. L’escultura està feta de ferro.