Permeteu que comenti un article que m’ha arribat a les mans. Aquí us el transcric:
L’exposició a la brutícia fomenta la felicitat
Els científics de la Universitat de Bristol han comunicat a la revista Neurociencias que els pacients malalts de càncer de pulmó tractats amb bacteris ”amistosos” (els que normalment es troben a la terra), experimenten una millora notable en la seva qualitat de vida. Els ratolins exposats al mateix bacteri produeixen més substància química de la felicitat cerebral (serotonina), que és la que estimulen els antidepressius comuns.
El cap d’aquesta investigació, el Dr. Chris Lovry, ha dit: “Aquests estudis ens ajuden a entendre com el cos es comunica amb el cervell i per què un sistema immunològic sa és important per conservar la salut mental. També ens fa pensar si no hauríem de passar més temps jugant amb el fang”.
Convindria que tots (pares, mares, mestres…) reflexionéssim una mica sobre com tractem el tema de la brutícia amb els nostres infants.
És ben cert que la societat actual valora la higiene com una mesura de bona salut: La netedat comporta fer front a malalties que, fa pocs anys, podien conduir a la mort i, en canvi, avui són considerades malalties lleus.
Volem ser agradables als altres i ens presentem arreglats, polits, amb roba neta… Així és com ens han educat i així ho transmetem als nostres fills, filles i alumnes.
Pares, mares i mestres ens preocupem que quedin ben assolits els hàbits d’higiene des de ben petits, procurant aconseguir que els infants siguin el més autònoms possible com més aviat millor.
Fins aquí tots estem d’acord. Però…
Què passa quan l’infant intenta descobrir el món manipulant elements com l’aigua, el fang, la farina, l’escuma, la pintura … ? No ens posem una mica alerta?
Veiem que els nens i nenes gaudeixen, sense cansar-se, quan els donem la oportunitat de tocar i experimentar amb diferents textures. Aprenen les qualitats dels diferents materials bo i jugant. Experimenten sensacions tàctils que als adults també ens agraden (pensem en l’èxit que tenen les festes on es llancen tomàquets, escuma, aigua… o els banys d’argila o de vi, els massatges de xocolata, etc.)
Ah! Però si el nen o nena s’embruta alcem el crit al cel i sovint voldríem evitar-ho.
Hem de pensar que l’infant va adquirint els hàbits d’higiene que els grans li ensenyem i que el fet que li donem la oportunitat d’embrutar-se no farà que sigui una persona bruta i deixada.
Deixem-los que manipulin, que s’embrutin, que es mullin… Vivim al planeta Terra i es bo tenir contacte amb els seus elements.
No estarem exigint una netedat excessiva ? Pensem-hi.
M. Lurdes Soler (Comissió de biblioteca)
