Category Archives: Introducció

FOTOBLOC

[EXERCICI 2, MÒDUL 5]

Entenc que el fotobloc consisteix en la utilització d’imatges, preferentment fotogràfiques, per difondre missatges o, en aquest cas, com activitat didàctica a classe. Faré la següent proposta al respecte:

Proposta

La imatge de sota és un mosaic fotogràfic amb els retrats d’un bon nombre de filòsofs. L’activitat col·laborativa que es proposa és la següent: formar grups d’alumnes (tres o quatre alumnes per grup); cada grup escollirà una dels filòsofs de la imatge i buscarà a la xarxa alguna imatge que pugui ser representativa d’algun aspecte de la seva filosofia. Pot ser una fotografia o un quadre.

filosofos-carta-abierta1

Per orientar als alumnes, partirem de dos exemples, amb imatges diferents a les del mosaic. En primer lloc, Plató. Es tractaria de veure amb quines imatges o fotografies podríem il·lustrar algun o alguns aspectes de la seva filosofia. En aquest cas considerarem la seva proposta de divisió social en tres classes d’éssers humans: governants (homes d’or), guardians (homes de plata) i productors (homes de ferro).  La concreció resultant podria ser la següent:

Plató

Plató

Or..Plata..Ferro

…..Governants……………….Guardians……………………..Productors

En el segon exemple, a partir de la figura de Hobbes, il·lustrarem la seva afirmació de que l’home és un llop per a l’home.

Hobbes

Hobbes

Llop-home

L’home és un llop per a l’home

Per començar, un poema

Oliba

En lloc de amb un article, començarem amb un poema. Un poema que a mi m’agrada especialment i que dóna molt joc per comentar-ho a classe de filosofia.

Nosaltres, ben mirat

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
ordenades, si voleu, amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, alguna vegada, habitem en elles:
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l’eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.
I més d’un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d’una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
o
Miquel Martí i Pol
Paraules al vent (1954)
M. Martí i Pol

M. Martí i Pol