Ens agrada als catalans la diada de Sant Jordi o la considerem com una festa reinventada pel marketing i marcada per la febre consumista?
A molts catalans la diada de Sant Jordi ens  desperta sentiments contradictoris. Per una banda, ens embriaga l’aroma de les roses fresques, ens entusiamse aixarcar-nos de bon matí amb  un somriure als llavis i amb la sensación de que aquest és un dia especial. De fet, és una de les festes més especials de tot el calendari i potser una de les raons que fa del Sant Jordi un dia tan estimat és precisament que no es festa. Es un dia laborable per passejar i badar. És un esclat de colors, sobetot de vermell, que taca tots els racons de Cataluya. Es una riuda de gent que passeja plàcidament. És un dia ple d’activitats al voltant del món del llibre i de la cultura en general. Hi ha actes a quasi tots els centres culturals, a les escoles, a les biblioteques, els escriptors surten a signar llibres, i per un dia, els mitjans de comunicació, parlen més de literatura que de política o de futbol. I això, és el mès important de tot, tenim una societat que ha estat capaç de crear una celebració realment especial, i estaria bé que no la deixéssim perdre per una mena de competició al voltant d’un absurd ranquing de vendes.

També ens agrada la llegenda de la donzella i el drac i estem desijant rebre una rosa i un llibre de mans de la persona estimada i també ens agrada regalar una rosa i un llibre triat amb cura per al nostre enamorat o enamorada.

Però tot això deixar de ser una festa estimada quan les roses es transformen en un negoci del que tothom se n’aprofita, la tradición del drac i la donzella té preu a totes les botigues i el detall de regalar un llibre es converteix en una cursa desmesurada i sense qualitat per truere noves publicacions i per liderar els ranquings de vendes.

Per altra banda, esta aquest fals interès per la literatura i la lectura i ens preguntem  si nomès llegim un cop l’any els catalans. Els llibres en aquestes dates  no es queden curts, no per pàgines, sinó per la quantitat de títols que es publiquen poc abans de la diada i d’això se´n diu oportunisme. Un bon eslongan publicitari seria per “Sant Jordi una rosa i un mediàtic”. I és que en aquestes dates els escriptors mediàtics fan el seu partircular agost. Tenen el poder de la televisió a les seves mans i ells ho saben. Els seus rostres són coneguts i això els permet una publicitat i un ressò de les seves publicacions molt més alta que les de cap altre escriptor per molt bona que sigui la novel.la o  el llibre que hagin escrit. El resultat són llarguíssimes cues per aconseguir la seva signatura i ocupar el primers llocs en les llistes de vendes.

Tampoc ens agrada aquest esperit consumiste que només mostra deliri per vendre llibres i roses per doquier. Un exemple, en els darrers anys l’afany innovador i comercial ha fet que entre la multitut de roses vermelles també trobem de blaves, verdes i negroses. I això no és mes que producte del marketing i del consumisme. Ja no es tracta de regalar un sentiment, ni de vendre la rosa tradicional, ara s’ha d’ésser amant innovador, creatiu i sorpresiu i en una capital d’avantguarda com la catalana  podràs trobar de tot i més per a sorprendre la teva parella, això sí, de ben segur, la nostra butxaca quedarà resentida. Així, no será estany que baixant per les Rambles ens trobem amb una rosa gegant de xocolata o amb un pastís en forma de llibre. A més, si vols sorpendre sempre pots regalar un ram de cinquanta roses o una d’aquestes varietats artificials que volen passar per “fashion” però que no són més que roses tenyides de mal gust. N’hi ha  de negres per si vols matar una relación d’una vegada per totes, de verdes per si els teus pensaments van en consonància amb el color, de blaves per als mariners que tenen amors repartits, de roses per al innocents i bondadosos, de taronges per als que no volen córrer, de blanques per al pacifistes que viuen en harmonia, i fins i tot, n’hi ha del color de l’arc de Sant Martí per si mai canvies d’orientació sexual.

En fi, sentimets contradictoris, però tot i malgrat que sabem que el Sant Jordi actual és fruit del consumisme, esperem amb impaciència i satisfacció l’arribada d’aquest dia. Ens agrada aquesta sensació de dia especial, aquesta barreja de cultura i tradició. I és que tradicionalmente a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats. Ens agrada l’esperit del Sant Jordi i ens agrada que sigui una festa nostra, una festa que vivim intensament i que fora de Catalunya no acaben d’entendre. Per a mots catalans la diada de Sant Jordi representa una singular festa nacional que se celebra en un dia laborable i que ha arrelat en el cor de tots nosaltres.