- Fins als 5 anys els nens aprenen a llegir de forma global-lèxica (el seu nom, els noms de la classe, algunes paraules molt conegudes, etc…). Cap als 5 anys comencen a descodificar el nostre codi alfabètic, relacionant cada lletra amb el seu so. És a partir d’aquest moment, als 6 anys, que s’ha d’introduir la lectura lletra a lletra-fonològica. No abans, ja que tot i que molts alumnes serien capaços de seguir, hi ha un bon grapat que no tenen la maduresa fonològica necessària per a començar aquest aprenentatge.
- La llengua escrita no és natural a l’ésser humà. És un codi arbitrari inventat fa molt poc temps (en relació a l’evolució humana) i, per tant, cal aprendre a descodificar-lo lletra a lletra. És un esforç que cal fer de forma sistemàtica, com qui aprèn a tocar el piano (cada tecla un so diferent).
- La lletra lligada, l’ús del llapis i la direccionalitat del grafisme (començar totes les lletres de dalt a baix i d’esquerra a dreta) està comprovat que ajuda a estructurar el cervell i a donar sentit a la paraula com a unitat.
- En els darrers temps s’ha optat per un aprenentatge de la lectoescriptura menys sistematitzat, cosa que ha provocat que molts alumnes no hagin après de forma correcta les normes de descodificació. Una gran part dels dèficits lingüístics es deuen a un mal aprenentatge del codi i moltíssims milloren amb una reeducació de la lectoescriptura lletra a lletra.
- Els nens i nenes de 6 anys que veuen com, cada dues setmanes, incorporen una lletra al seu aprenentatge es senten satisfets, més segurs d’ells mateixos, troben un sentit clar a la feina escolar i veuen que s’estan fent grans, amb tot l’empoderament que això comporta.
