Tag Archives: vaga

Contracte amb “tinta invisible”

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

Vivim en allò que vulgarment es diu “les vaques primes”, molt més primes que no comptàvem veure mai, potser. L’ambient a la majoria de centres és d’indignació: retallades de mestres i professors, de sous, rumors incerts, o no tan incerts sobre què passarà el curs vinent.

És molt i molt fàcil caure en la indignació col·lectiva i deixar-se portar per la impotència i la ràbia. Avui, sense anar més lluny, un personatge ja jubilat ha presentat el “Pla de salvació”de Bankia. Res, tot plegat només uns 23.000 milions d’eurets. Ningú responsable, tot bones cares, tot elogis pel president i la junta precedents. No podia ser d’altra manera. Res home,  les pèrdues se socialitzen, però els guanys es particularitzen. Feu números, feu. Em venen molt mals pensament al cap, que voleu que us digui.

Amb diners públics, pagats per tots, se “salva” un franquícia bancària i no passa res de res. Tots muts.

Dic això perquè vull posar de manifest la meva indignació cap a la resposta de molts mestres davant d’aquesta immoralitat. No se’ns ocorre res més que fer pagar “el pato” als de sempre, als infants, i sobretot als més desafavorits. A qui perjudiquem quan fem una vaga? A l’administració? De cap de les maneres, ells contents, sabeu els diners que suposa la nòmina d’un dia dels treballadors de la nostra empresa? Un sindicat, que prefereixo no esmentar perquè ja hi he tingut més d’un diferència sonada,  fa pocs dies proposava als seus afiliats que votessin quines mesures preferien aplicar contra les retallades: entre ells hi havia “no adquirir llibres de text ni llicències digitals”, “no assistir a cursos”, “afavorir la promoció general de l’alumnat”, “no treballar els divendres a la tarda”,…. Us ho imagineu? Que no s’adquireixin llibres de text, perfecte, sempre i quan es tinguin coneixements i arguments pedagògics i curriculars. Els directors dels centres sabeu molt bé com es podria “pressionar només a l’administració”. I, doncs, per què no ho feu? Per què admeteu que siguin els infants i les seves famílies els damnificats per les conseqüències del nostre malhumor? (del tot justificat!!!)
Per això m’ha agradat l’article d’en Jaume Cela i en Juli Palou d’avui a l’Ara Criatures: perquè és brillant, com sempre, i perquè apel·la al sentit comú. Us en destaco només una frase: “cada mestre, cada professor, té un contracte firmat amb tinta invisible amb cada alumne per ajudar-lo a créixer en un món que no hem sabut fer d’una altra manera. Hem d’estar sempre al seu costat i aquest deure ens evita caure en la desesperació. “

Recomanació spinoziana

El filòsof deia: no ploreu, no us indigneu, compreneu. Un repte difícil d’assolir, sobretot per als que, diguin el que diguin segons quins comentaristes experts en tot, no hem estirat més el braç que la màniga ni ens sentim, per tant, culpables de la crisi econòmica que patim. Només faltaria que les víctimes haguéssim de comparar-nos amb els que saben fer l’agost, baixin com baixin les aigües. Potser sí que tots anem en el mateix vaixell, però en aquest vaixell no tothom hi té la mateixa responsabilitat.
Els que ens dediquem a l’ofici d’educar no plorarem, perquè sabem a qui ens devem i no caurem en la temptació de tirar la tovallola. Per tant, ens empassarem les llàgrimes i afrontarem les retallades sense vessar ni una sola llàgrima. No indignar-se? Això sí que no. Estem indignats de tanta misèria moral, de tanta significació pervertida que inunda el debat educatiu, de tanta gent que es mira el transcurs de les coses i li sembla que ell no hi té res a fer. Ens indignem i farem de la nostra indignació bandera i no ens cansarem de denunciar que cal trobar altres solucions que no siguin només aplicar les tisores als pressupostos socials. I ho farem pel mateix que hem dit abans: cada mestre, cada professor, té un contracte firmat amb tinta invisible amb cada alumne per ajudar-lo a créixer en un món que no hem sabut fer d’una altra manera. Hem d’estar sempre al seu costat i aquest deure ens evita caure en la desesperació. Comprendre. Ho intentem. Però no vol dir oblidar que hem de continuar lluitant per construir un model educatiu al servei de tothom.