Tag Archives: televisió

Llegim a la BBC

A l’atenció de la Directora

No fa massa dies llegia que la British Broadcasting Corporation (BBC) presentava una campanya de lectura per al 2016. S’anomenarà “Get Reading”  (alguna cosa com ara “Aconseguir la lectura”, no?). Es desenvoluparà en fases i hi col·laboraran diverses entitats que treballen per la cohesió social i, a més, estan implicades en promoció de la lectura.. Pretenen commemorar diferents efemèrides relacionades amb escriptors del país (entre ells Roald Dahl) i, alhora, estendre i encomanar les ganes de llegir i de compartir lectures. S’ha dissenyat per a públics d’edats diverses. Parteixen d’una premissa que, des de l’Estratègia d’Impuls de la lectura del Departament d’Ensenyament s’ha dit per activa i per passiva: la lectura per plaer, l’hàbit lector, en infants i joves, és un dels factors que determinarà més la seva competència lectora (i de retruc els seu expedient acadèmic), més que no pas la seva classe social i la formació acadpemica dels seus progenitors.

Amb aquesta idea s’oferirà, a partir de la primavera, una programació que intentarà enganxar el públic en la lectura. L’estiu serà l’estació dedicada als infants i als joves, s’hi desenvoluparà una programació sobre l’obra de Roald Dahl (de qui se celebrarà el centenari del naixement) per donar a conèixer la seva obra; inclourà, també, un documental sobre l’aprenentatge lector dels alumnes d’un centre educatiu. Vist així, de lluny, “pinta bé”!

Roald-Dahl

http://www.colindsmith.com/blog/wp-content/uploads/2012/06/Roald-Dahl.jpg

A casa nostra s’està desenvolupant, encara, el Pla Nacional de Lectura (2011-2014) amb l’objectiu de  reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l’educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria). Com sabeu, el PNL s’articula en dues Conselleries: Cultura i Ensenyament.
El “nostre pla” ha obviat dues eines tan potents com la televisió i les xarxes socials. Ho sabeu si es fa algun programa dedicat a llibres i a lectura? Doncs sí, un! Ara bé, el fan en un canal minoritari (El 33) i a l’hora de les bruixes. Tot plegat fa que el segueixen els que ja estan ben convençuts del valor del llegir. Es diu “Via llibres”. Seria tant difícil introduir, per exemple, una falca d’un minut i mig, cada dia, abans dels Telenotícies, dedicada als llibres i a la lectura? No!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/via-llibre/

via

Passa, però, que com bé sabeu, tots plegats encara no som ben conscients de que ens estem jugant en això de la lectura anem una generació i mitja per darrere de la resta de països europeus (35 anys!!) Per tant, no ens hem d’autoflagelar solets, que en sabem un munt. Les coses, en aquest camp, sóc del parer que s’estan fent raonablement bé atès que partim d’un forat absolutament negre: una dictadura analfabeta i una transició de fireta.

 p

No sé com aneu d’anglès… jo fatal.
Val la pena fer l’esforç, però
http://www.bbc.co.uk/mediacentre/latestnews/2015/get-reading

Ei, si voleu, i teniu temps, és clar.

PS: Ah, i per cert, al vostre centre s’ha conmemorat el 56 aniversari de la Declaració Universal dels Drets dels Infants? No si no heu fet, feu-ho l’any vinent, per favor. És un mal símptoma que l’escola visqui d’esquena al món. L’altre dia em comentaven d’un institut de BCN (dels que tenen bona fama!!) que ningú havia dit “ni piu” dels atemptats de París! La vida havia continuat com estava “programada”

Tot un matí mirant la televisió, si fa no fa.

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

sempre que llegeixo alguna cosa relacionada amb el consum televisiu m’adono que ja sóc gran. Concretament de l’any que es va estrenar en aquest Estat, on encara som, tot era molt diferent. De ben segur que quan vós éreu petit el consum televisiu també era molt reduït i diferent de l’actual.Pel que sembla, ara, s’adonen que els enginys electrònics que molts alumnes tenen a casa no redueixen el temps de consum de televisió, al contrari. Segons diuen, la canalla de les escoles s’està l’equivalent a un matí escolar davant la televisió. Sens dubte que és molt, es miri com es miri.

Personalment, sempre he pensat que el dèficit d’aquest mitjà, a part dels continguts inadequats és clar, és la passivitat. Arribar a una casa i veure un infant absort davant de la televisió em produeix una sensació estranya, no ho puc evitar. Els humans creixem i ens desenvolupem només amb altres humans. El consum televisiu ho impedeix. Sumeu les hores d’escola, les de transport, les de descans, les de televisió, les de… i compteu quantes hores al dia els deixem per “entendre’s o no” amb persones de la seva edat.

Els pares i les mares, sempre els ho he dit, farien bé d’asseure’s al costat dels seus fills i filles a mirar la televisió i parlar-hi, fer-los-hi preguntes. “Apa, i ara què passarà?” “A tu et sembla bé això que diuen?”, “Això ha passat en un país molt llunyà”,… Us asseguro que funciona.

Potser aquest articlet us podrà ajudar en alguna reunió de pares i mares, ara que iniciem el curs, no?
Tan de bo!
Gràcies!!

EL CONSUM TELEVISIU ENTRE ELS NENS ES DISPARA

ARA DIARI.

17.09.2012

Els experts recomanen utilitzar la televisió només com a premi i limitar-ne l’ús a 30 minuts diaris

SELENA SORO


Els infants europeus veuen més televisió que mai, segons adverteix l’informe Kids TV Report , de la consultora francesa Médiamétrie. A l’Estat, el consum televisiu mitjà entre els menors ha augmentat des del 2005 en 22 minuts diaris. Aquest 2012, els infants d’entre 4 i 12 anys han vist un total de 2 hores i 44 minuts de televisió al dia. Segons Johanna Karsenty, una de les autores de l’informe, aquest increment es deu, en part, a la influència de les noves tecnologies, com ara les tauletes, els smartphones i, sobretot, internet. Karsenty apunta que “la manera com les criatures interactuen amb els seus personatges preferits” -a través dels dispositius mòbils, videoconsoles, ordinadors, etc.- no només no resta audiència a la televisió, sinó que en retroalimenta el consum.

Per Anna Claret, psicòloga infantil i juvenil, el motiu fonamental d’aquest augment és la falta de temps dels pares i mares. “Van molt accelerats i estan cansats. La televisió és una manera d’entretenir les criatures, de tenir-les controlades sense el perill que s’escapin al carrer o al parc”, explica.

Efectes negatius i positiusSegons Claret, el consum excessiu de televisió entre els nens “pot malmetre les relacions familiars”, tant amb els pares com entre germans. “Mentre veus la televisió no interacciones”, apunta la psicòloga, que afegeix que “els programes de televisió educatius estan bé, però també és important que els nens aprenguin jugant, que cremin energia, que corrin”.Anna Claret explica que, en dosis controlades, la televisió també pot ser beneficiosa per als infants, sobretot si es tracta de sèries i d’espais que transmeten valors positius.Segons l’informe de Médiamétrie, els dibuixos animats continuen sent els preferits pels nens europeus. Dels 15 programes més vistos per menors als canals generalistes, el 80% pertanyien a aquest gènere. En el cas dels canals temàtics infantils, aquest percentatge es redueix al 60%, ja que aquestes cadenes solen emetre també altres tipus de continguts, com ara concursos adaptats als menors.”Hi ha sèries i programes educatius que poden ser molt bons per als nens i nenes, perquè fomenten valors com la cooperació i els jocs entre iguals”, comenta Anna Claret.

Alguns dels espais que proposa per als més petits són, per exemple, La casa de Mickey Mouse , Dora La Exploradora i Els Teletubbies .

La tècnica del rellotge de sorra”L’ideal seria que els infants veiessin, com a molt, entre 20 i 30 minuts de televisió al dia”, assenyala Claret. Durant aquest mateix període, la pantalla del televisor es pot alternar amb altres tecnologies, com ara la consola o les tauletes. La psicòloga, però, recomana als pares que permetin als fills encendre la televisió “només com a premi”, per “educar-los en l’esforç”.Per no perdre l’autoritat i evitar confrontacions, Anna Claret aconsella utilitzar la tècnica del rellotge de sorra. Aquesta tècnica consisteix a utilitzar un element extern -com ara un cronòmetre, un rellotge de sorra o un temporitzador de cuina- que marqui el temps que les criatures poden veure la televisió. “Serveix per dir-los: «No ho cronometro jo: quan l’aparell soni, la televisió s’ha d’apagar»”, subratlla Claret.La psicologia també recomana acostumar les criatures a fer altres activitats. “Un error que cometen els pares i mares del segle XXI és preguntar sempre als nens què volen fer. Som nosaltres els que els hem d’educar i fer-los saber que també poden anar al parc, llegir un llibre o fer un puzzle”, conclou.