Tag Archives: Pobresa

Fins quan?

Captura de pantalla 2014-05-07 a les 19.58.40

A l’atenció del Director, directora

Benvolguda, benvolgut,

si ho recordeu, fa un parell de mesos (12.04.2014) es desenvolupà una sessió plenària al nostre parlament per tractar, monogràficament, la qüestió de la pobresa. El resultat va decebre per tots els costats. Ningú, absolutament ningú va estar a l’alçada, ni el govern ni l’oposició. El President Mas va venir a dir que “hi ha els diners que hi ha i no n’hi ha més” i també, és clar que aquesta disponibilitat econòmica estava molt condicionada per l’obra dels governs tripartits i per l’ Estat espanyol. D’ això, tècnicament, se’n diu fer atribucions externes incontrolables. Qui les formula queda absolutament exempt de tota responsabilitat: tot és culpa dels altres. Per la seva part, els partits de l’oposició es van dedicar a criticar el govern i la falta de mesures concretes. El Ple va mantenir el to de confrontació previst i habitual: tothom es va espolsar les puces i va dir que la culpa era del veí de la dreta o de l’esquerra, segons la seva posició.

Tothom en quedà decebut, tothom. Quan dic tothom vull dir, no les persones a títol individual sinó les entitats del tercer sector que, des fa setmanes, mesos i anys, estan “salvant la papereta” als govern i les oposicions de torn en relació a aquest enorme problema. Si no ho vaig sentir malament, precisament ahir es va fer públic que un 20% dels catalans viuen en el llindar de la pobresa (1 de cada 5!!!). Els polítics del país no van donar la talla, em dol molt reconèixer-ho. Quan serem capaços de fer política de veritat, de país? Les entitats del tercer sector, agrupades en una taula també van quedar decebudes:

http://www.tercersector.cat/noticies/les-entitats-socials-lamenten-la-falta-de-concrecio-del-ple-de-la-pobresa-i-reclamen-un

El Diari ARA en la seva edició d’avui recull la presentació d’un estudi sobre la pobresa que va presentar el Sr. Juan Carlos Gallego (Secretari General d’aquest sindicat). Segons aquest treball Catalunya és un dels territoris on més han augmentat les desigualtats, amb una concentració de la renda en la població més rica. En els anys previs a la crisi, els nivells de desigualtat a Catalunya eren inferiors a la mitjana Europea mentre que ara es troben per sobre. Les diferències entre les rendes altes i les més baixes han augmentat. La renda del 20% de les famílies amb ingressos elevats és 6 vegades superior a la renda del 20% amb menys ingressos. Segons un informe electorat pel sindicat CO l’11,7 % dels treballadors en actiu catalans viu per sota del llindar de pobresa, un percentatge que el 2008, a l’inici de la crisi, se situava en el 8,6 %, mentre que a Espanya el percentatge de treballadors pobres arriba al 12,3 % i a Europa la xifra es queda en el 9,1 %.

http://www.ara.cat/societat/informe-CCOO_0_1133886806.html

I perquè us dic tot això? doncs per justificar, i situar, degudament, la meva indignació i, altre cop, la meva decepció. A finals d’abril es va fer públic l’Anuari de Mèdia.cat (Observatori crític dels mitjans de comunicació). Aquesta entitat, promoguda pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, entre d’altres, s’ocupa de posar llum al que anomenen “SILENCIS MEDIÀTICS”: Notícies que ho haurien de ser però que, per raons diverses, no ho arriben a ser. Doncs bé, dins de l’Anuari de 2013 hi apareix la dada que el Departament d’Ensenyament ha subvencionat (via concerts) amb 100 milions d’euros els darrers quatre anys les escoles vinculades a la Prelatura de l’Opus Dei. Si voleu descarregar-vos tot l’informe (que s’ho val) aneu a:
http://www.media.cat/anuari/wp-content/uploads/2012/04/AnuariMediacat2013.pdf
I si voleu saber més coses d’aquesta bona colla cliqueu aquest altre enllaç

Mireu, jo no em poso en la seva opció religiosa, a les antípodes de la meva, ni tampoc en la segregació de sexes que practiquen a partir del primer curs d’educació primària. Tot això, ara mateix ho vull obviar. Em quedo només amb els diners públics que han anat a parar a uns centres i, de retruc a unes famílies, que, ara mateix, no ho necessiten. La immensa majoria de famílies que opten per aquesta mena de centres educatius tenen la vida resolta i no n’hi ha cap que formi part de les estadístiques de l’informe de Comissions Obreres.

I que ningú no em surti en que és Llei i que aquesta s’ha de complir. Tots coneixem experiències que ens diuen que aquesta màxima no es complex en molts àmbits de la nostra societat. Quedat dit!!

A veure què us sembla a vós?

LA GENERALITAT DESTINA 25 MILIONS D’EUROS A L’ANY A LES 16 ESCOLES DE L’OPUS DEI
La nova edició de l’Anuari Mèdia.cat de silencis mediàtics, promogut pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, mostra en un reportatge de Núria Vilà que aquestes escoles que segreguen per sexes han rebut 100 milions en els últims quatre anys.
EL DIARI DE L’EDUCACIÓ. 30/04/2014

http://diarieducacio.cat/la-generalitat-destina-25-milions-deuros-a-lany-a-les-16-escoles-de-lopus-dei/
Anuari de Mèdia.cat REDACCIÓ

infografia_escoles_opus-1024x708
Núria Vilà per a l’Anuari de Mèdia.cat

Sindicats, associacions de mares i pares, moviments estudiantils i una part de l‘oposició al Govern, concretament ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP, han tornat a posar en qüestió en els últims mesos la subvenció que reben escoles privades i vinculades a l‘Opus Dei, que ja estan finançades per les quotes que paga l‘alumnat, a causa de les importants retallades en el pressupost d‘educació dels últims anys. Però la polèmica va més enllà del vessant estrictament econòmic. La vocació religiosa d‘aquestes escoles, la segregació d‘alumnes per raó de gènere i l‘elevat estatus econòmic del seu alumnat són factors que han portat una part de la comunitat educativa a plantejar a la conselleria d‘Ensenyament la supressió o reducció d‘aquestes ajudes públiques.

El debat torna a aparèixer perquè el Govern de CiU –amb el suport o no d‘ERC– ha d‘aprovar abans del mes de setembre la renovació dels concerts educatius. El pressupost d‘Ensenyament ha disminuït en més de 1.000 milions d‘euros (1.170.211.671) durant els quatre anys de conveni entre la Generalitat i les escoles concertades. Malgrat la davallada general, l‘Executiu d‘Artur Mas sosté que els pressupostos d‘Ensenyament han augmentat el 2014 un 0,2%, un increment de 8 milions d‘euros respecte de l‘any passat. El cert és que els fons per a l‘escola concertada, segons dades de Comissions Obreres, han crescut un 4,8% aquest any respecte de 2012, és a dir, un augment de 41 milions d‘euros més en relació amb fa dos anys. El 2014, segons dades publicades pel sindicat Comissions Obreres, Catalunya patirà una reculada d‘inversions en educació d‘un 22% respecte de 2010.

Tot i que la conselleria d‘Ensenyament no ha fet públiques dades oficials sobre aquests concerts i s‘ha negat a donar-les a l‘Anuari Mèdia.cat, càlculs realitzats a partir de les dades obtingudes del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), de sindicats i de partits de l‘oposició permeten afirmar que les subvencions a les 16 escoles relacionades amb l‘Opus Dei voregen la xifra de 25 milions d‘euros l‘any. El càlcul surt de multiplicar el que rep, segons el DOGC, cada any cada unitat concertada, i multiplicar-lo per les unitats concertades de què disposa cada centre. Cal matisar que l‘Opus Dei no és el propietari de cap escola oficialment, però sí que n‘assumeix la garantia de la seva formació cristiana. A més d‘aquestes 16 escoles de l‘Obra, hi ha un altre centre vinculat a la congregació religiosa Legionaris de Crist que també separa els alumnes per raó de gènere i rep diners públics. Es tracta de l‘escola Reial Monestir de Santa Isabel, situada al barri de Sarrià (Barcelona), que obté més d‘un milió i mig d‘euros cada curs.

La vocació religiosa és un dels motius fonamentals que impulsen les famílies a escollir aquest tipus d‘escolarització. El curs 2011/2012, un 73,3% de l‘alumnat de les escoles concertades de Catalunya cursava l‘assignatura de religió catòlica. En canvi, a l‘escola pública aquesta matèria té un seguiment minoritari al Principat: només un 16,2% de l‘alumnat d‘educació primària i secundària cursava aquesta optativa.

 

Quan es fa difícil posar un plat a taula

http://www.jornal.cat/imatges/noticies/fotocuina.jpg

 

A l’atenció del Director/a,

Benvolguda, volgut,

a Catalunya, un  país del “primer món”, un de cada quatre infants viuen sota el llindar de la pobresa? Imagineu, per un moment, que aquesta proporció es reprodueix al vostre centre, de manera exacta. Doncs voldrà dir que si teniu una matrícula de 400 alumnes n’hi haurà un centenar que, potser, se n’aniran al llit sense haver sopat allò que, per edat, els cal. A part, és clar, se’ls presenta un estiu d’allò més trist i probablement tindran dificultats per poder portar el material el curs vinent, per assistir a les sortides pedagògiques que planifiqueu en el vostre pla anual de 2013-2014.

La situació de moltes famílies actualment és, simplement, esgarrifosa; i, com sempre, els que en surten més malparats són els dèbils, els infants. Molts, per tant, tenen el menjador escolar com a única referència nutricional segura. I no és pas perquè les seves famílies no se’n cuidin, no. Si gosen retallar, també, això caldria emprendre alguna mena d’acció “contundent”. Tant de bo no sigui necessari, pel bé de tothom.

Llegiu, si voleu, aquests dos articles: el primer de Jaume Clupés, president de FEDAIA (Federació d’entitats d’atenció i d’educació a la infància i la adolescència), una entitat que des del 1994 treballa pels drets i la qualitat de vida  dels infants; el segon del Carles Capdevila, director del diari Ara.

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/644851-els-infants-no-poden-esperar.html

Els infants no poden esperar.

12/05/13 02:00 – PRESIDENT DE LA FEDAIA – JAUME CLUPÉS

Hem de ser valents i fer passos decisius per passar de les ajudes pal·liatives a drets garantits pel que fa a la lluita contra la pobresa infantil.

A Catalunya, un de cada quatre infants viu sota el llindar de la pobresa. Els qui treballem amb la infància més vulnerable sabem el que això significa i constatem dia a dia les conseqü.ncies que la crisi econòmica està provocant en les famílies més desafavorides. Infants que se’n van al llit sense menjar, que no poden consumir fruita, verdura o peix, que viuen amuntegats i que no disposen de material escolar ni de roba apropiada per a l’època de l’any. Nens que no gaudeixen d’activitats com ara sortides escolars i que per això no tenen les mateixes oportunitats.

La pobresa infantil no és nova ni a Catalunya ni a Espanya, que exhibeixen des de fa dècades xifres que dupliquen la mitjana de la Unió Europea (UE). Encara que el problema no és nou, la crisi està agreujant la situació dels infants més vulnerables.
Des de la Fedaia, la plataforma que agrupa les entitats catalanes que treballen amb infants i adolescents desemparats o en risc d’exclusió social, creiem que és indispensable adoptar mesures immediates i urgents per evitar que els nostres infants paguin les conseqü.ncies d’aquesta situació.

Creiem, a més, que a Catalunya disposem de l’eina per posar-nos a treballar: la nova llei d’oportunitats de la infància i l’adolescència. Aprovada el maig de 2010 pel Parlament català, aquesta llei representa un pas decisiu per millorar l’atenció dels infants més desafavorits i hauria de ser una prioritat de totes les forces polítiques destinar els recursos necessaris per al seu complet desplegament. Aquesta llei estableix que els serveis d’atenció a la infància han d’estar garantits i disposa la creació de recursos de prevenció i de protecció que evitarien que els nens i nenes patissin situacions de precarietat.

Encara que som conscients que la conjuntura econòmica del país és crítica, estem convençuts que posar en marxa la llei d’infància hauria de ser una prioritat, ja que és la millor eina per combatre la pobresa infantil.

Els infants no es poden permetre que perdem més temps. Només tenen una oportunitat per desenvolupar-se adequadament i no brindar-los les condicions perquè això sigui efectiu implica vulnerar els seus drets més essencials.

La inversió en infància no pot ser vista pels governs com una despesa, ja que és una qüesti. clau per al desenvolupament d’un país. La formació de capital humà garanteix un rendiment segur no només per al mateix infant i la seva família, sinó per a la societat en conjunt.

Hem de ser valents i fer passos decisius per passar, tal com marca la llei d’infància, del que són ajudes pal·liatives a drets garantits pel que fa a la lluita contra la pobresa infantil. Polítiques socials que se sustenten perquè els ciutadans paguen impostos i aquests impostos han de servir també per garantir el benestar dels ciutadans més vulnerables: els infants.

http://www.ara.cat/premium/opinio/lescola-lunic-lloc-mengen_0_925707512.html

Quan l’escola és l’únic lloc on mengen

CARLES CAPDEVILA  | Actualitzada el 25/05/2013 00:00

Hi havia moltes llegendes divertides sobre els menjadors escolars. Van passar de ser el lloc on els nens enyoraven la cuina casolana a ser els llocs on molts nens menjaven més sa i equilibrat. Per dos motius: els pares vam començar a cuinar pitjor o directament a no fer-ho i les escoles (via AMPA, normalment) van anar millorant el control de qualitat dels menús i la qualitat dels productes. El que ens trobem avui és bastant més dramàtic.

Molts nens només tenen garantit el plat que es troben a la taula de l’escola. Hi torno: molts nens l’únic que mengen segur cada dia és el que se’ls dóna a l’escola. I cada cop més. Fins al punt que aquest estiu es prenen mesures per garantir a aquesta canalla serveis d’assistència perquè les vacances escolars no els suposin desnutrició.

Necessitats com aquestes confirmen que toquem fons. Anirem celebrant les millores en ajuts d’emergència, i anirem destacant les entitats que donen beques perquè anar de colònies d’estiu estigui a l’abast dels nens de famílies instal·lades en la misèria. I anirem buscant vies per ajudar els nous pobres que apareixen i pateixen, sovint en silenci. Però no podem considerar normal haver d’assistir per salvar la desnutrició. No és normal haver de lluitar per garantir que no passin gana, els drets dels infants són una altra cosa: tenen el dret a una infantesa digna, que inclou una alimentació correcta, una escola de qualitat.

No ens podem acostumar a anar tapant forats provisionalment. Cal impedir que es produeixin. És urgentíssim.

Fa esfereir

A l’atenció del Director/a

Benvoguda, volgut,

em tornaré a repetir, em sap greu, però tenim un problema immens al davant, que no sabem ben bé com gestionar: la pobresa infantil. Després de la publicació de l’informe de FEDAIA sobre la pobresa infantil, que us deia ahir, no obres un diari que no parli de la situació deseperant d’algunes famílies i , amb elles, els que més reben, els infants. el de la Sra. Sònia Pau n’és un bon exemple, m’ha semblat.

Hi ha canalla que només fan un àpat en condicions al dia, la major part dels cops el que fan a l’Escola gràcies a que tenen un ajut de menjador. Què passarà si arriba el dia en què les retallades se situin davant d’aquesta mena d’ajuts, amb arguments demagògics, sempre? S’ha d’impedir, no?

La canalla que de petits viuen en situació de pobresa són sensibles de mantenir aquest cercle un cop adults: no podran tenir mai les mateixes oportunitats que els altres, no tenen un espai de treball, ni l’ajuda dels adults que per a ell/a son importants, ni el “repàs” de pagament, ni un bon esmorzar que faci que vagin a l’escola amb totes les condicions. I no parlem del seu cercle social: hi ha canalla que no tenen condicions higièniques per assistir a l’escola “nets i polits”, què passa amb els companys de classe? Què feu quan uns nens us diuen que no volen seure al costat de XXXX perquè fa mala olor?  Què pot fer l’escola?

Penseu-hi, per favor, perquè aquest problema és com una bola de neu, cada cop es farà més gran, malauradament.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/544198-la-crisi-duu-molts-infants-a-menjar-un-platan-per-sopar.html

 

La crisi duu molts infants a menjar un plàtan per sopar

Entitats que atenen menors en risc d’exclusió alerten de l’augment de casos de malnutrició i dels habitatges insalubres

Unicef xifra en més de 325.000 els infants catalans en situació de pobresa

27/05/12 02:00 – BARCELONA – SÒNIA PAU
La pobresa infantil és una de les conseqüències de la crisi

La Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Fedaia) alerta de l’increment de la desnutrició infantil i la situació d’amuntegament en què viuen que cada cop més infants, mentre que Unicef calcula que més de 325.000 menors són pobres. Les dues entitats han fet públics aquesta setmana informes que van en la mateixa direcció: “cada cop més, la pobresa té rostre de nen”, va concloure la directora de sensibilització i polítiques d’infància d’Unicef a l’Estat espanyol, Marta Arias. L’informe de la Fedaia recull experiències directes dels educadors dels centres que formen part de la federació, com ara que es troben casos de nens que a l’hora de sopar s’han de conformar amb un plàtan.

“Les mancances en l’etapa de la infància condicionen totalment la vida d’una persona i condemnen els nens que les pateixen a reproduir el cercle viciós de la pobresa quan es fan adults”, subratlla el president de la Fedaia, Jaume Clupés. Recorda que la pobresa infantil no és un problema nou, però adverteix que és l’hora d’adoptar “mesures immediates i urgents”, perquè situacions que es trobaven en el límit s’estan aguditzant i es tornen insostenibles.

Són els educadors i professionals dels centres oberts que cada tarda, quan els infants en risc d’exclusió hi van a berenar, fer els deures i activitats d’oci, observen que molts només poden fer un àpat al dia –sovint és el dinar a l’escola–; duen peces de roba que els van grans o petites o que no són adequades per a l’època de l’any; o pateixen malalties de la pell que s’agreugen perquè requereixen un tractament que les famílies no es poden permetre. Són només alguns dels exemples que recull d’informe Pobresa infantil a Catalunya.

Pràctiques de cuina

“Hi ha famílies que recorren a la solidaritat dels veïns per a alimentar-se i alguns centres oberts es plantegen donar sopar als infants perquè no se’n vagin al llit sense menjar pràcticament res”, indica l’estudi a l’apartat que detalla alguns exemples de com la situació s’ha agreujat els últims dos mesos.

“Educar no és només ensenyar –subratlla Clupés–, sinó que els infants acabin trobant en els centres uns referents”. Aquests professionals que topen dia a dia amb les dificultats d’aquestes famílies sense recursos han de tirar de la inventiva i, en alguns casos, els tallers de pintar s’han substituït per tallers per fer pràctiques de cuina, perquè així aprofiten per menjar. El president de la Fedaia insisteix a recordar un marc impactant: un de cada quatre infants és pobre, en més de 225.000 llars de Catalunya tots els membres estan a l’atur, algunes famílies que subsistien amb la Renda Mínima d’Inserció –450 euros al mes– n’han quedat fora, el fracàs escolar se situa en el 29% i l’atur juvenil, en el 51%.

Fa temps que les entitats denuncien l’escassa inversió en polítiques d’infància tant a Catalunya com a l’Estat. Dinamarca i Finlàndia, que tenen els nivells més baixos de pobresa infantil, hi van destinar el 2008 el 5,1% i el 2,6% del seu PIB, mentre que l’Estat espanyol hi va dedicar el 0,7%.

Als casos de desnutrició, de nens amb ulleres sense la graduació adequada o sense espai a casa per poder fer els deures que expliquen els educadors, Unicef els posa xifres: la pobresa infantil ha crescut a Catalunya cinc punts percentuals en dos anys, passant del 18,5% al 23,8% entre el 2008 i el 2010. Això vol dir que pertanyen a famílies de quatre membres amb ingressos inferiors als 16.476 euros a l’any.

35.000
infants
que es troben en situació de risc d’exclusió atenen les 85 entitats que formen part de la Fedaia.
45
per cent
és la taxa de pobresa a Catalunya en el cas de fills de famílies estrangeres, i del 18%, en famílies autòctones.

 

Fora de joc?

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

com sabeu, demà diumenge tindrà lloc una nova edició de la Marató de TV3, aquest cop per la pobresa, perquè ningú no es quedi “fora de joc”, diuen. M’ho heu sentit a dir moltes vegades: cal que siguem molt conscients de les realitats que tenim a les aules: moltes de les famílies tenen tots els seus membres a l’atur. Fa pocs dies, una bona mestra em deia que un infant portava per dinar (en una sortida) un entrepà de pa amb tomàquet i “no-res”. Segons l’Informe de la FEDAIA (us l’annexo, per si el voleu llegir o utilitzar) sobre la pobresa infantil a Catalunya, una quarta part dels nostres alumnes, repeteixo, una quarta part, viu sota el llindar de la pobresa. Us adoneu de l’abast d’aquesta xifra? Fa esfereir. Un article d’opinió de la Vanguardia i un del Sr. Carles Capdevila del diari Ara hi fan referència.

En som tots plegats prou conscients de què pot arribar a significar això? Vol dir que a moltes d’aquestes llars de Catalunya els és molt difícil poder posar un esmorzar digne a taula abans d’anar a escola, poder pagar una sortida i no diguem comprar un llibre que els demana el mestre. Malauradament, a més, aquestes famílies són, en la seva majoria, les que no poden ajudar els seus fills i filles en els deures escolars. D’això se’n diu “ploure sobre mullat”, no? Doncs, això.

Mireu, ara que aviat se celebraran les sessions d’avaluació, faríem bé de plantejar-nos què passarà amb aquells alumnes que no superaran certes matèries, quina solució els oferirem des de l’escola: no podem pretendre que un “repàs” extern ens solucioni la papereta: a un 25% de les llars dels vostres  alumnes ja no hi ha diners per pagar aquest repàs.

Penseu-hi, per favor, gràcies per endavant.

LA VANGUARDIA. 24.05.12

OPINIÓ

Mentre Esperanza Aguirre es preocupa d’himnes, un 25% dels nens viu en la pobresa. Mentre un debat basat en himnes, banderes, xiulets i emocions era escalfat per la presidenta Esperanza Aguirre a propòsit de la final de la Copa del Rei, els efectes de les retallades estan crispant molts sectors de la societat. Era el dia de la vaga i les manifestacions en l’àmbit educatiu per pèrdua de recursos i de qualitat en l’ensenyament públic. Si ja tenim avaluacions molt mediocres en l’informe PISA, el desànim que viu el sector educatiu no les millorarà.

Els temps són d’ajustos severs i cal adaptar-s’hi. Però suggereixo que s’aconsegueixi amb més intel·ligència, sentit comú i humanitat. La manifestació que m’ha impressionat més és la que es va registrar el cap de setmana passat al passeig Lluís Companys. Uns centenars de discapacitats es queixaven d’haver perdut part de les assignacions que els permetien treballar. A la manifestació vaig veure el conseller Cleries i l’alcalde Trias, que ha demostrat sensibilitat cap aquests temes. No veig sentit que els polítics es manifestin. Prefereixo que actuïn prenent decisions. No hi ha més remei que retallar recursos a persones fràgils, discapacitades, perquè puguin viure amb dignitat malgrat les seves limitacions?

El més inquietant de les crisis és que ataquen directament els més febles. El mateix dia que la presidenta Aguirre proposava suspendre la final de Copa si es cridava contra el representant de la monarquia o contra l’himne nacional d’Espanya, sortia un informe de la Fedaia sobre la pobresa infantil a Catalunya i a Espanya. Una quarta part dels nens i nenes viuen sota el llindar de la pobresa. A Espanya hi ha 1.724.400 famílies amb tots els membres en atur, una situació que a Catalunya afecta 225.000 llars.

El fracàs escolar és especialment alt per als nens que viuen en la pobresa. Les xifres del 29 per cent de fracàs escolar i del 51,1 per cent d’atur juvenil es concentren en aquest grup de població que té enormes factors de risc. La pobresa no es pot eradicar de la societat, però sí que és possible elaborar polítiques per disminuir-la i que afecti cada dia menys persones.

Puc entendre que perquè el sistema recuperi el pols econòmic cal sanejar els bancs i que l’activitat empresarial surti de la letargia. Que es creï ocupació, que es treballi, que es produeixi i que s’encoratgi el consum. Però aquestes decisions no es poden prendre fredament en despatxos de Nova York, Frankfurt, Brussel·les, Madrid o Barcelona. O es pensa primer en el conjunt de la gent o anem cap a un tipus de societat fragmentada entre els pocs que ho tenen gairebé tot i els molts que gairebé no tenen res. Més justícia social i distributiva i menys cobdícia. No pot el govern Mas, per exemple, decidir que no es toquen les assignacions que tenien els discapacitats? Penso que sí.


325.000 nens en situació de risc a Catalunya
CARLES CAPDEVILA
25/05/2012

Avui parlem de l’informe Unicef sobre pobresa infantil: hi ha 325.000 nens en situació de risc al país. Diumenge TV3 dedica una marató a favor de les entitats que la combaten, que potser hauria estat més oportú titular així, i no “contra la pobresa”. La iniciativa ha ocasionat crítiques que s’entenen, perquè en un context de retallades pot ser malinterpretada. I crec que és bàsic que el suport a aquesta marató sigui llegit també i sobretot com una exigència al Govern que no pot afluixar en la seva responsabilitat de justícia social. És així. No crec que la gent que dóna diners tot l’any a Càritas, per exemple, estigui dient amb el seu gest que no cal que els governs facin res. La gent que ajuda les entitats és la més conscienciada, i per tant la que més pressiona les institucions perquè facin la seva feina. Els ajuts privats no han de ser coartada per substituir responsabilitats públiques estructurals i urgents. Però es necessiten tots. Les associacions que fan feina cada dia, les que s’arremanguen amb fets diaris per frenar que la injustícia castigui aquests 325.000 nens del títol, agrairan tots els ajuts, els de diumenge, els de cada dia. I no deixaran de reivindicar amb força les responsabilitats polítiques. Em preocupa que es plantegi com un dilema, perquè tots els que volen combatre la pobresa saben que com més iniciatives i més sensibilització, millor.

pobresa_infantil_fedaia_informe

De què ha de parlar l’Escola?

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,

molta gent hi coincidiria, em sembla: el sistema educatiu ha de contribuir a la formació de persones que puguin entendre el seu món i contribuir a la seva millora.I vet-ho aquí que “aquest món”, el nostre, el d’avui, està presidit per dos conceptes: la crisi i la pobresa. No acabo d’estar segur, però, que a les aules, aquests dos temes siguin tractats de manera adient: ni quantitativament ni qualitativa. De ben segur que a molts pares i les mares d’alumnes dels nostres centres l’ombra de la crisi els segueix les petjades, o potser, fins i tot, ja els ha “canviat la vida”. Ho sabem quantes i quines famílies tenim en aquesta situació? Caldria, perquè en aquestes famílies, tingueu-ho per segur, no es parla d’altra cosa que d’impagats, de precarietat laboral, de rebuts bancaris que no es poden atendre, de familiars que estan desesperats perquè fa un any, UN ANY, que es passegen desesperadament a la recerca d’una nova feina.
L’escola NO hauria d’estar al marge d’aquesta realitat. Caldria treballar amb notícies de premsa, estadístiques del Servei Català d’Ocupació, informes d’entitats i associacions que treballen, diàriament i generosa, en la contenció de l’exclusió social. La crisi, però, va de bracet amb la pobresa. D’un dia per l’altre una família s’incorpora a la llista “dels pobres” i se’n va a fer cua per mirar de tenir un lot gratuït d’aliments pels seus fills. L’escola, em reitero, NO hauria d’estar al marge de tot això, si de veritat vol ser una escola, és clar (no n’hi ha prou amb campanyes de recollida d’aliments). Recordo que, en més d’una ocasió, us he parlat de com la crisi i la pobresa colpegen als més dèbils: els infants.
Per això trobo molt interessant que la revista Perspectiva Escolar, hagi decidit dedicar el seu darrer monogràfic a la pobresa. Comproveu, si us plau, el contingut del seu índex. Potser valdria la pena adquirir-la, si és que no hi esteu subscrits ja. Potser us aniria bé per començar a tractar aquests temes amb el rigor i el compromís social que es mereixen.
No cal dir, però, que, com sempre, a criteri vostre.
Gràcies!!
Perspectiva Escolar

Desembre de 2011 / nº360
Monogràfic : Crisi, pobresa i infància

  • La pobresa a Catalunya, un abans i un després de la crisi. Laia Pineda i Anna Tarrés
  • La pobresa infantil i la reproducció de les desigualtats socials. Albert Sales
  • És acceptable que un infant sigui pobre? Jaume Funes
  • Alguns maldecaps a l’escola en el dia a dia. Antoni Poch
  • La pobresa: un tema socialment controvertit i una qüestió didàcticament rellevant. Jordi Nomen
  • Enmig de la crisi. Montse Sintas
  • La Fundació Banc dels Aliments i les escoles. Antoni Dolader

Parem compte el dia 9, per favor

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

si no hi ha cap daltabaix abans, dilluns a les nou del matí tornarem a obrir les escoles i els instituts del país. Malgrat tots els malgrats, la majoria de mestres, tornaran als seus llocs de treball amb ganes de tornar a veure els seus alumnes. Probablement, a la majoria de classes, tard o d’hora es parlarà de “com han anat el reis” amb el convenciment diàfan que han passat per totes les cases i que, a la vegada, a totes s’hi han entretingut per igual, un cop a dins.Faríem bé de pensar-nos-ho abans d’obrir aquesta “caixa dels trons”, si més no enguany, per favor. Obrim-la directament, només, si tenim l’absoluta certesa que TOTS els alumnes en “sortiran ben parats” de la nostra pregunta. A moltes cases els reis hi hauran passat de llarg i a encara més no hauran portat el que les criatures, poc conscients de la situació econòmica, havien demanat, potser amb molta il·lusió.Poseu-vos al lloc dels infants que hauran de donar resposta “pública” a la vostra pregunta. els serà molt incòmode trobar-hi una resposta que no els suposi “retratar-se” en públic. Sí, ja ho sé que sempre hi ha el recurs de la mentida. Però també sé que s’enxampa abans a un mentider que a un coix. I un cop enxampat l’escarnit pot resultar despietat. Només els números de la ciutat de Barcelona fan esfereir. Llegiu-los per favor. Que cap infant prengui mal el dia 9, per favor, si més no a l’Escola.

Més de 13.200 nens viuen en situació d’exclusió social a Barcelona.

La meitat té els seus pares sense feina i un terç viu en famílies

, 4 de gener del 2012
Més de 13.200 nens de Barcelona estan en risc d’exclusió social i viuen en cases per sota del llindar de la pobresa, segons les dades facilitades avui durant la firma d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Obra Social de La Caixa.
Els 40 centres dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona van atendre el 2011 un total de 13.200 nens en risc, mentre que a la ciutat es van concedir beques de menjador a un total de 12.600 escolars, ha explicat el director dels Serveis Socials del consistori, Jordi Sánchez.
L’Obra Social de La Caixa va atendre l’any passat 12.500 menors barcelonins, dels quals un de cada tres viu en famílies monoparentals, la majoria amb la seva mare, i la meitat tenen els pares sense feina.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa, han firmat un conveni per col·laborar en l’atenció de la infància en situació de pobresa i exclusió intercanviant informació amb les 58 entitats socials que s’encarreguen de gestionar les ajudes municipals i de l’entitat bancària.
El programa CaixaProinfància ha ajudat fins ara 22.626 famílies barcelonines amb una inversió total de 49 milions d’euros aportats per l’entitat financera catalana. El conveni, segons ha explicat l’alcalde, té com a objectiu millorar l’eficiència en l’atenció a la infància desprotegida i evitar les duplicitats que es produeixen en la seva assistència per no deixar cap nen pobre sense ajuda i no es traduirà en un descens de les aportacions municipals a l’atenció social.
El conveni s’inscriu en el marc de CaixaProinfància, el programa d’atenció a la infància pobra, que l’entitat financera impulsa des de l’any 2007 i que ha atès més de 37.000 nens a Barcelona, uns 12.500 cada any.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/mes-13200-nens-viuen-situacio-dexclusio-social-barcelona-1303361

El plat a taula i la carta als reis

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

enmig de la treva de sobretaules llarguíssimes, us proposo que us torneu a entaular, figuradament parlant, és clar. La bona gent de Sant Egidi, dels què ja us n’he parlat en més d’una ocasió, van entaular tres-centes persones més en el seu dinar de Nadal a Barcelona. Tres-centres, més les set-centes de l’any passat. Un dinar com escau, però un dinar gratuït per a persones que, probablement, no haguessin dinat com calia el dia de Nadal. Si us interessa llegir la nota de premsa sencera podeu fer-ho a continuació. Passa, però, que aquesta mateixa bona gent de Sant Egidi han editat, a casa nostra, i per tercer any consecutiu una guia particular: on menjar, on rentar-se i on dormir, de franc.

No sé a vós, però a mi aquesta crisi m’està trasbalsant d’allò més.

http://www.radioestel.com/fotos/aquesta_setmana/49_cat.pdf


Més plats a taula que mai al dinar de Nadal de Sant Egidi

http://www.ara.cat/societat/Mes-dinar-Nadal-Sant-Egidi_0_615538533.html

Un miler de persones, 300 més que l’any passat, han assistit a l’àpat per gent sense recursos que ofereix la comunitat catòlica cada any-Barcelona 25/12/2011
Unes mil persones, 300 més que l’any passat, han participat aquest diumenge a Barcelona al dinar de Nadal per a persones sense recursos que organitza la Comunitat de Sant Egidi. L’àpat ha constat sopa de galets, canelons, pollastre macedònia i torrons, segons ha explicat l’organització, que a més ha fet un regal de Nadal als assistents. El dinar s’ha fet a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor i en quatre punts més de la ciutat, i també a les ciutats de Manresa i Tarragona.
Aquest dinar s’organitza des de l’any 1982 a diverses ciutats de tot el món. La Comunitat de Sant Egidi va ser fundada per l’historiador italià Andrea Riccardi el 1968 al barri romà de Trastevere, per proporcionar menjar i roba als més pobres, i actualment compta amb més de 50.000 voluntaris repartits per 70 països.
Els últims anys han participat en tasques de pau i de reconciliació al Sudan, Somàlia, Costa d’Ivori, Burundi, Uganda i Libèria. També han fet contribucions significatives per la pau als Balcans i a l’Amèrica Central, per la qual cosa fins i tot han estat nominades al premi Nobel de la pau.

I, per acabar una carta als reis. L’ha escrit el pare Hermann Rodríguez Osorio, prevere jesuïta, Degà acadèmic de la Facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat Javeriana  de Bogotá:

“Senyor, tu que ets gran i protegeixes els infants de la terra,voldria demanar-te un gran favor: transforma’m en una televisió!Voldria que els meus pares tinguessin cura de mi com en tenen d’ella,que em miressin amb el mateix interèsamb que la mare mira la pel·lícula o el pare el telenotícies.Voldria poder parlar amb alguns presentadors que quan surten,tota la família calla per escoltar-los amb atenció i sense interrompre’ls.Voldria sentir damunt meu la preocupació que tenen els paresquan la televisió s’espatlla i de seguida criden al tècnic.Voldria ser una televisió per poder ser el millor amic dels meus pares i el seu heroi preferit.Senyor, sisplau, deixa’m ser una televisió, malgrat sigui només per un dia”.

—

Pobresa infantil

A l’atenció del Director/a

Benvolguda,benvolgut,

al llarg del curs m’ho heu sentit “dir” més d’un cop: la pobresa infantil és un dels fenòmens socials més preocupants de la nostra societat. A Catalunya, la taxa de risc de pobresa infantil s’ha disparat en els darrers anys i la situació de crisi econòmica continua impulsant una crisi social que afecta als més vulnerables. Amb l’objectiu de trobar punts en comú i treballar per acabar amb aquesta situació, la Fundació Pere Tarrés, Càritas Catalunya i la Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA) van celebrar el passat 17 de desembre del 2010 la jornada sobre pobresa infantil a Catalunya “Situació actual i estratègies de superació”. Aquesta setmana s’ha publicat el recull de la jornada titulat “Propostes per a l’atenció a la pobresa infantil”.

Els efectes negatius de la pobresa infantil sovint són invisibles per a la majoria de la societat. La seva situació indefensa i vulnerable limita el seu futur i impulsa la repetició del cicle d’exclusió que ja viuen els pares. En una llar familiar en situació de pobresa, les oportunitats són limitades, especialment per als més vulnerables, i això genera un cost personal i social molt elevat. No es tracta tan sols d’una situació individual o de la col·lectivitat de la família afectada, sinó que també hi ha un cost elevat per a la societat. El capital humà d’una societat és el seu principal actiu ja que sense ell no existeix. Un capital humà desprotegit, en situació de pobresa i d’exclusió, impedeix el desenvolupament d’una societat forta, fracturant-la, amenaçant la cohesió social i generant fenòmens sociològics preocupants. És per això que la sensibilització sobre la pobresa infantil és un dels reptes fonamentals per aquest any, ja que es requereix l’ajuda de tothom per acabar amb aquesta situació.

Si us interessa, el podreu llegir a:

http://www.peretarres.org/mails/projectes_socials/pobresa_infantil/Jor_pobresa_infantil.pdf

S’ho val, creieu-me, a partir de la meitat del document trobareu una relació de propostes interessant.

Salutacions