Tag Archives: Maria Antònia Canals

Quan les paraules fan nosa

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,
ara fa tot just un any rebia un correu-e de la Sra. M. Antònia Canals. Va ser la primera resposta a un de meu. Li ho feia en tan que Inspector d’Educació. La seva resposta començava així:
“Primerament em disculpo del gran retard en respondre; he estat molts dies sense obrir el correu. El vostre , m’ha sorprès d’una forma especial, doncs és el primer que rebo en aquest sentit, d’algú de la casa gran. … i escriviu al GAMAR com a “associació”. Això m’encanta, però he de dir-vos que no és exacte. Sóc una persona sola, amb ajudes voluntàries, no fixes, i força escasses.”

No trobeu que serà millor que, simplement, calli i que llegiu “l’homenatge” que li reten els Srs. Cela i Palou a l’edició de dissabte de l’ARA?

Maria Antònia Canals

Els que som testimonis de la feina que fa Maria Antònia Canals als seus 81 anys podem arribar a pensar que hi ha dues o més Maries Antònies, perquè avui la veus a Girona, demà saps que va a Vic, demà passat visita una escola de les Terres de l’Ebre i els altres tres dies continua fent els dossiers i els quaderns de treball sobre matemàtiques que li publica Rosa Sensat i que recullen una mostra important dels materials que ha fet servir aquesta dona tan extraordinària al llarg de la seva vida. A partir de l’atenta observació d’aquests materials pots descobrir les parts més profundes del seu pensament pedagògic. Una vida dedicada a l’exercici de la docència. Mestra i llicenciada en ciències exactes, Canals va ser la fundadora de l’Escola Ton i Guida, un dels centres emblemàtics del Cepepc que va funcionar molts anys en un barri obrer de Barcelona.

És mestra de mestres, divulgadora dels corrents més avançats en la didàctica de les matemàtiques, però que, com passa sempre quan et trobes amb una dona del seu talent, les seves aportacions en aquest camp es poden extrapolar a altres àmbits escolars. El pròleg d’aquests dossiers, l’autora els dedica a tots els mestres i a totes les mestres amb el desig que se’ns encomani la seva esperança il·lusionada per anar millorant els nivells d’aprenentatge dels alumnes. Per tant, van dedicats a tots els que estimem aquest bell ofici i que ens sentim deutors de la Maria Antònia.

Si heu comptat els dies de la setmana, veureu que en falta un. El setè, que la Maria Antònia, una dona de fortes conviccions religioses, deu aprofitar per descansar. Ens temem, veient la feina que fa i aquesta capacitat d’estar a tot arreu ajudant tothom, que en aquest punt aquestes conviccions són una mica més laxes.

Si el pastís d’aniversari ha de tenir les espelmes que mereix ens faltaran abelles. Quantes? Vinga, podem comptar-les.

Jaume Cela és mestre i escriptor i Juli Palou és doctor en filosofia i educador