A l’atenció del Director/Directora
Benvolguda, benvolgut,
no sé si estareu d’acord amb mi: “tenim els centres educatius molt estressats”. Hi vagis quan hi vagis, tothom va de pressa i es percep a l’ambient una tranquil·litat fingida. Per què ens passa això? Sóc del parer que una de les raons és que els centres educatius, en general, s’apunten a massa “històries”: tota mena de jornades, col·laboracions, festes, celebracions, intercanvis, col·laboracions… Sempre estan empantanegats en alguna cosa que no permet que les jornades i el temps escolar flueixi de manera calmada.
Consti que ara no voldria fer una glosa dels moviments “Slow” promoguts sota el paraigua de Carl Honoré, no és la meva intenció, tot i que els respecto molt. Només em voldria centrar en la necessitat de “calmar”, d’assossegar, les escoles per poder fer la feina d’acompanyament dels alumnes. S’ho mereixen, ells i les seves famílies. Què se’n treu d’aquests ritmes? La qualitat de l’educació millora pel fet de fer moltes coses, i diferents? El que en traiem són alumnes i mestres nerviosos, tothora. Aprendre a llegir, per exemple, demana molta calma: poder parlar dels llibres llegits, sentir llegir en veu alta, recomanar, llegir silenciosament el llibre que cada alumne selecciona… tot això no es pot fer amb presses, us ho asseguro.
Per generar un ambient d’aprenentatge autèntic cal que els alumnes percebin “calma”. Els mestres i els professors haurien de tenir, sempre, temps per parlar i, sobretot, per escoltar els alumnes; però els ritmes i les cadències dels centres ho dificulten de manera notable, de vegades absoluta. Suposo que sabeu que una de les persones que treballa més per “calmar l’escola” és el Sr. Joan Domènech Francech, director de l’Escola Pública Fructuós Gelabert de BCN. El sr. Domènech té un bloc que conté reflexions valuoses, doneu-hi un cop d’ull perquè s’ho val.

http://www.grao.com/
http://joandf.blogspot.com.es/
I, a més, suposo que ho sabeu de fa temps, és autor d’un llibre de referència. Ep! a parer meu, és clar: Elogi de l’educació lenta; editat per Graó ja fa uns quants anys. Si no el coneixeu feu per maneres de llegir-lo, també s’ho val..
L’Escola Fructuós Gelabert, la que dirigeix, funciona a un ritme diferent. Us convido a passejar-vos pel seu web i pels seus blocs. Us ho passareu bé, veureu.
Si no coneixeu el pensament d’en Domènech i voleu començar a “tastar-lo”, aneu al web de l’AMPA de l’Escola Vinyet de Solsona. hi trobareu l’entrevista que li va fer la Sra. Sandra Balagué a la revista Escola Catalana, 465: El temps a l’escola.
http://ampavinyet.blogspot.com.es/2013/12/leducacio-lenta-entrevista-joan-domenech.html
I ja per acabar, us convido a donar un tomb, també de manera lenta, pel web de la BBC. Dins l’apartat de cultura, el 21 d’octubre de 2014, hi van penjar les que, segons la Sra. Fiona Macdonald, són les DEU LLIBRERIES MÉS BONIQUES DEL MÓN. Feu-ho a poc a poc, per favor, quan tingueu el temps i la calma necessaris:
http://www.bbc.com/culture/story/20140327-worlds-most-beautiful-bookshops
Gràcies per endavant!