Tag Archives: llibreries

Elogi de la calma

A l’atenció del Director/Directora

Benvolguda, benvolgut,

no sé si estareu d’acord amb mi: “tenim els centres educatius molt estressats”. Hi vagis quan hi vagis, tothom va de pressa i es percep a l’ambient una tranquil·litat fingida. Per què ens passa això? Sóc del parer que una de les raons és que els centres educatius, en general, s’apunten a massa “històries”: tota mena de jornades, col·laboracions, festes, celebracions, intercanvis, col·laboracions… Sempre estan empantanegats en alguna cosa que no permet que les jornades i el temps escolar flueixi de manera calmada.

Consti que ara no voldria fer una glosa dels moviments “Slow” promoguts sota el paraigua de Carl Honoré, no és la meva intenció, tot i que els respecto molt. Només em voldria centrar en la necessitat de “calmar”, d’assossegar, les escoles per poder fer la feina d’acompanyament dels alumnes. S’ho mereixen, ells i les seves famílies. Què se’n treu d’aquests ritmes? La qualitat de l’educació millora pel fet de fer moltes coses, i diferents? El que en traiem són alumnes i mestres nerviosos, tothora. Aprendre a llegir, per exemple, demana molta calma: poder parlar dels llibres llegits, sentir llegir en veu alta, recomanar, llegir silenciosament el llibre que cada alumne selecciona… tot això no es pot fer amb presses, us ho asseguro.

Per generar un ambient d’aprenentatge autèntic cal que els alumnes percebin “calma”. Els mestres i els professors haurien de tenir, sempre, temps per parlar i, sobretot, per escoltar els alumnes; però els ritmes i les cadències dels centres ho dificulten de manera notable, de vegades absoluta. Suposo que sabeu que una de les persones que treballa més per “calmar l’escola” és el Sr. Joan Domènech Francech, director de l’Escola Pública Fructuós Gelabert de BCN. El sr. Domènech té un bloc que conté reflexions valuoses, doneu-hi un cop d’ull perquè s’ho val.

http://www.grao.com/

http://www.grao.com/

http://joandf.blogspot.com.es/

I, a més, suposo que ho sabeu de fa temps, és autor d’un llibre de referència. Ep! a parer meu, és clar: Elogi de l’educació lenta; editat per Graó ja fa uns quants anys. Si no el coneixeu feu per maneres de llegir-lo, també s’ho val..

elogi

L’Escola Fructuós Gelabert, la que dirigeix, funciona a un ritme diferent. Us convido a passejar-vos pel seu web i pels seus blocs. Us ho passareu bé, veureu.

fruct
http://fructuosgelabert.cat/

Si no coneixeu el pensament d’en Domènech i voleu començar a “tastar-lo”, aneu al web de l’AMPA de l’Escola Vinyet de Solsona. hi trobareu l’entrevista que li va fer la Sra. Sandra Balagué a la revista Escola Catalana, 465: El temps a l’escola. 

http://ampavinyet.blogspot.com.es/2013/12/leducacio-lenta-entrevista-joan-domenech.html

I ja per acabar, us convido a donar un tomb, també de manera lenta, pel web de la BBC. Dins l’apartat de cultura, el 21 d’octubre de 2014, hi van penjar les que, segons la Sra. Fiona Macdonald, són les DEU LLIBRERIES MÉS BONIQUES DEL MÓN. Feu-ho a poc a poc, per favor, quan tingueu el temps i la calma necessaris:

http://www.bbc.com/culture/story/20140327-worlds-most-beautiful-bookshops

 

Gràcies per endavant!

Aneu-hi!

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

avui dia tothom s’ha d’espavilar, si vol sobreviure.
En un gran anunci de carretera hi vaig llegir alguna cosa com ara: “Et veuen?” “Si no et veuen, no existeixes”. Era d’una empresa de publicitat, és clar.

Avui dia per obrir un negoci “físic” no n’hi ha prou amb fer les obres corresponents per aconseguir un local digne. Cal, a més, donar-se a conèixer a la xarxa i mirar de mantenir-hi un nivell de presència sostingut, actualitzat: la majoria d’iniciatives empresarials tenen pàgina web i són presents a les xarxes socials.

Les llibreries no se n’escapen, la majoria tenen pàgines web que, com a mínim, donen compte de les novetats editorials i dels actes que s’hi desenvolupen (Debats, Clubs de lectura, Presentacions de llibres, etc). De ben segur que en coneixeu alguna, no? Qui més qui menys té “la seva llibreria”.

N’hi ha que, sortosament, ja tenen molts anys i s’han sabut adaptar, no sense esforç, a la nova situació comercial (“tothom ven llibres”) i han estat capaces de superar una crisi que se n’ha emportat per davant un nombre considerable. Una llàstima. Quan era menut, a la meva ciutat, només n’hi havia una. De llibres se’n venien a més llocs però “només llibres” en un. Era una llibreria que es va crear per “subscripció popular” per poder tenir accés a obres que costava molt de trobar fora de Barcelona. A més, era punt de reunió i de tertúlies mig clandestines. Creieu-vos si us dic que les seves prestatgeries servien també per passar-se missatges compromesos, a manera de bústies personals.

Molts dels vostres alumnes, la majoria diria, no han tingut l’ocasió de visitar-ne, ningú els hi ha acompanyat, m’hi jugaria un pèsol, com diu Mestre Puyal. Com a tantes i tantes coses, si no els hi porta l’escola no ho farà ningú i desconeixeran la seva existència. Molts alumnes acaben l’escolaritat obligatòria havent vist només els llibres de les grans superfícies comercials. Sóc de l’opinió que l’escola no hauria de defugir la funció compensatòria, també, en aquest aspecte: l’escola ha de situar les llibreries a la llista de llocs que cal visitar. Aquestes dues imatges serien un bon exemple del que us animo a fer: són alumnes de l’Escola “Licorella” de Gratallops (ZER l’Aglà) mentre visiten una llibreria de Reus. La visita és breu, però, intensa: 5-10′ d’explicacions del llibreter per situar-los i 10′ de regirar llibres lliurement. Tot plegat, ja ho veieu, 20′ de no res.

 

eedafjgijidifhji

 

La majoria de caps de comarca del país tenen llibreries molt dignes, establiments que desenvolupen una activitat cultural notable i meritòria. A Barcelona, és clar, a més, podem trobar grans llibreries i també d’especialitzades de literatura infantil i juvenil. No n’hi ha moltes, però una dotzena hi són. Un exemple, la Llibreria “A peu de pàgina” del Barri de Sarrià de BCN. Ara fa set anys que, enmig de la crisi, es van arriscar a engegar una llibreria. No em digueu que no és un goig?. Remeneu la seva pàgina web

banderolacarrerint11

Doncs això, porteu els vostres alumnes a les llibreries perquè si ho feu vós no ho farà ningú

Gràcies per endavant.

 

 

Llibreries, només?

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

de la mateixa manera que, habitualment, cadascú té un lloc per comprar-se el pa, el tortell de reis, la roba i, fins i tot, per posar gasolina, de la mateixa manera, deia, conec moltes persones que, per normal, acostumen a comprar-se els llibres, sempre, a la mateixa llibreria. Aquest és el meu cas. També és el vostre?

Quan era petit n’hi havia més, sens dubte. Hi eren, però, no pas perquè la gent llegís més, com algú, poc informat, s’entesta a dir una i altra vegada, no. Llegia poquíssima gent. De fet, al llarg de la meva escolaritat, batxiller inclòs, no recordo que mai ningú em recomanés cap llibre, ni un. De la mateixa manera, no recordo que al llarg de la meva adolescència cap amic o amiga parlés de llibres. Fou el temps que em va tocar viure, ailàs!

I tot i així hi havia més llibreries. N’hi havia, entre altres coses, perquè, aleshores, només podies trobar llibres en aquests establiments. Avui dia, en canvi, pots trobar-ne, i adquirir-los, en llocs del tot inusuals en aquells temps: a l’estació del tren, a l’andana del metro, a l’hipermercat, a la gasolinera… Mai com ara hi ha hagut tanta gent que llegeix i també, al llarg de la nostra història, mai hi ha hagut un volum d’edicions tan ampli. Actualment hi ha uns llibres que, senzillament, enamoren. No sé a vós, però a mi em tenen ben “enxampat” dos tipus de llibres: els àlbums i els relacionats amb el monaquisme. Què voleu? Sóc així.

De fet, però, no anava per aquí. Era a les llibreries. Hi torno. Doncs, bé, quan era petit, a Barcelona, n’hi havia una aprop de ca l’àvia materna: la Llibreria Francesa, se’n deia. Va tancar, com tantes i tantes en aquests darrers anys. Fe ben poc, li ha tocat tancar a un altre “far”: La Catalònia. A l’enllaç de sota podreu veure un bon recull d’imatges de la història d’aquest establiment i del que ha representat al llarg de tots aquest anys. Mirant-me-les amb nostàlgia, ho admeto, anava pensant. Pensava, per exemple, que la “meva llibreria”, una de les de la ciutat on vaig nàixer, era molt més que un lloc on es despatxaven llibres. Era un espai de llibertat i resistència enmig d’uns temps molts foscos. Recordo, per exemple, que s’hi aplegaven, sovint, persones molt diverses a comentar l’actualitat de la repressió i, també, a conspirar. Entremig dels llibres hom hi deixava missatges i notificacions de tots mena. Era un amagatall segur, una garantia de comunicació. Sovint, de sobte, s’hi presentaven els “grisos” i tothom es feia escàpol. L’amo, l’Isidre,  va fer cap a la garjola més d’una nit. Tothom ho sabia que, a més de llibres, es despatxava informació no permesa.

Per tant, d’acord, són mals temps per a les llibreries. Els han sortit molts competidors i molt potents, massa i tot. Em resisteixo a creure, però, que acabarem enterrant-les totes perquè si ho fem, a part d’haver d’anar a encomanar el llibre a saber a on, ens quedarem sense un ESPAI DE LLIBERTAT , de primer ordre, imprescindible.
A veure-les venir!

Per cert, a on us compreu els llibres vós?

Res, només per “xafarderia”
http://m.flickr.com/photos/catalonia_1924/5697584180/lightbox/