A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,
em perdonareu perquè feia dies que no “deia res”, des del dia abans de començar el curs, em sembla.
Ho sabeu prou bé, una cosa són les intencions i una altra la vida real, la de cada dia.
De vegades, però, també és cert, ja no pots estar-te quiet sense fer soroll i has de dir! Com avui.
Mireu, l’actualitat i els records em fan lligar el Festival EVA, La cisterna de Vilafranca del Penedès i l’actor nordamericà J.B. Novak.
Anem a pams, però.
Del festival EVA (En Veu Alta) recordo haver-vos-en parlat en més d’una ocasió. Només hi he assistit un cop, al Pradell de la Teixeta. L’EVA em va captivar, alhora, per la simplicitat i la riquesa. Aquest festival, com d’altres té més d’una seu: Pradell i Vilafranca del Penedès. El temps corre de pressa, enguany han celebrat el desè aniversari, mare meva!
Bé, doncs, resulta que dins del marc d’aquest festival, a la comarca de l’Alt Penedès, s’ha encetat el Projecte Lectures 2014 a La cisterna. Per si no ho sabíeu, “La Cisterna” és un petit, repetit, local situat dins d’una cisterna on s´hi desenvolupen actuacions de molt diversa naturalesa, totes vinculades a la cultura “de qualitat i en petit format”, segons els seus responsables.
L’actriu Mercè Arànega ha estat l’encarregada d’encetar en projecte de lectures dramatitzades d’enguany. Vaig saber la notícia a través del portal “El núvol”, al què us recomano de subscriure-us:
http://www.nuvol.com/noticies/un-article-per-llegir-en-veu-alta/
He recuperat tot això aquest matí quan m’han fet arribar un vídeo d’en B. J. Novak. Un actor nordamericà, de 35 anys, graduat per la Universitat de Harvard en literatura anglesa i espanyola. El vídeo recull l’experiència de llegir en veu alta, de manera dramatitzada, a un grup d’alumnes de segon de primària un llibre sense imatges, el passat 29 de maig. El resultat, ja el valorareu, l’he trobat espectacular. M’ha fet pensar en allò que diem sovint, i amb massa facilitat: als infants els interessen més les imatges que les lletres, viuen en un món d’imatges, per això no llegeixen. L’experiència d’en Novak, i també la de l’EVA, ens recorden que hi ha poques coses tan atractives com la veu humana. Davant d’un relat llegit amb passió i convenciment els infants no troben a faltar, gens, les imatges. Comproveu-ho vós mateix.
Com podeu suposar, si us dic tot això, és per reivindicar el valor de la lectura ben feta i per demanar-vos que la inclogueu, per exemple, dins l’estona de lectura diària. Els mestres, cada dia, haurien de llegir als seus alumnes. Textos bons, de qualitat, ben triats i seleccionats. De les coses del món que ajuden més a aprendre a llegir és “sentir llegir bé” cada dia.
Tingueu-ho present, per favor.
Intentaré no trigar tant a retrobar-vos.
Gràcies per ser-hi!