Tag Archives: lectura en veu alta

El valor de la paraula, nua

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,
em perdonareu perquè feia dies que no “deia res”, des del dia abans de començar el curs, em sembla.
Ho sabeu prou bé, una cosa són les intencions i una altra la vida real, la de cada dia.

De vegades, però, també és cert, ja no pots estar-te quiet sense fer soroll i has de dir! Com avui.

Mireu, l’actualitat i els records em fan lligar el Festival EVA, La cisterna de Vilafranca del Penedès i l’actor nordamericà J.B. Novak.

Anem a pams, però.

Del festival EVA (En Veu Alta) recordo haver-vos-en parlat en més d’una ocasió. Només hi he assistit un cop, al Pradell de la Teixeta. L’EVA em va captivar, alhora, per la simplicitat i la riquesa. Aquest festival, com d’altres té més d’una seu: Pradell i Vilafranca del Penedès. El temps corre de pressa, enguany han celebrat el desè aniversari, mare meva!

EVA14_cartellSavedates_400px-299x423

Bé, doncs, resulta que dins del marc d’aquest festival, a la comarca de l’Alt Penedès, s’ha encetat el Projecte Lectures 2014 a La cisterna. Per si no ho sabíeu, “La Cisterna” és un petit, repetit, local situat dins d’una cisterna on s´hi desenvolupen actuacions de molt diversa naturalesa, totes vinculades a la cultura “de qualitat i en petit format”, segons els seus responsables.

http://www.rtvvilafranca.cat/actualitat/article/neix-a-vilafranca-una-sala-per-a-espectacles-de-petit-format-la-cisterna

L’actriu Mercè Arànega ha estat l’encarregada d’encetar en projecte de lectures dramatitzades d’enguany. Vaig saber la notícia a través del portal “El núvol”, al què us recomano de subscriure-us:

http://www.nuvol.com/noticies/un-article-per-llegir-en-veu-alta/

He recuperat tot això aquest matí quan m’han fet arribar un vídeo d’en B. J. Novak. Un actor nordamericà, de 35 anys, graduat per la Universitat de Harvard en literatura anglesa i espanyola. El vídeo recull l’experiència de llegir en veu alta, de manera dramatitzada, a un grup d’alumnes de segon de primària un llibre sense imatges, el passat 29 de maig. El resultat, ja el valorareu, l’he trobat espectacular. M’ha fet pensar en allò que diem sovint, i amb massa facilitat: als infants els interessen més les imatges que les lletres, viuen en un món d’imatges, per això no llegeixen. L’experiència d’en Novak, i també la de l’EVA, ens recorden que hi ha poques coses tan atractives com la veu humana. Davant d’un relat llegit amb passió i convenciment els infants no troben a faltar, gens, les imatges. Comproveu-ho vós mateix.

cfaeegch

Com podeu suposar, si us dic tot això, és per reivindicar el valor de la lectura ben feta i per demanar-vos que la inclogueu, per exemple, dins l’estona de lectura diària. Els mestres, cada dia, haurien de llegir als seus alumnes. Textos bons, de qualitat, ben triats i seleccionats. De les coses del món que ajuden més a aprendre a llegir és “sentir llegir bé” cada dia.

Tingueu-ho present, per favor.

Intentaré no trigar tant a retrobar-vos.

Gràcies per ser-hi!

Llegim en veu alta?

Captura de pantalla 2013-10-19 a les 23.05.57

A l’atenció del Director/Directora
Benvolguda, volgut,

M’ho heu sentit dir molts cops, ho sé, però no em cansaré de repetir-ho, assumeixo el risc de fer-me pesat: escoltar llegir en veu alta una persona que en sap, és una de les activitats que més ajuden a aprendre’n.

De llegir davant dels altres, però, no se n’aprèn en un “pim-pam”. Força alumnes finalitzen la seva escolaritat sense saber-ne, i és una llàstima. Un nombre important de persones adultes tampoc en saben. És urgent tornar a situar la lectura en veu alta en el lloc que es mereix ja que la lectura prosòdica, o lectura expressiva, té un gran impacte en la motivació del lector per llegir i en la millora de la comprensió lectora. Hi ha força investigacions que ho corroboren.

Per tenir èxit en una lectura expressiva cal saber-la preparar degudament. No et poden donar un text, així de sobte, i dir-te: “Té, llegeix”. Els capellans de les esglésies ho saben: els creients que han de llegir les lectures passen abans per la sagristia a “preparar-se-les”

En la preparació d’una lectura expressiva hi intervenen moltes variables: l’entonació, la postura, el ritme, l’expressivitat, el volum, la velocitat, el gest… No és fàcil. Les lectures que se seleccionin han de tenir sentit per als lectors i, també molt important, han de suposar una activitat realment “comunicativa”, en el sentit que l’auditori estigui realment interessat en escoltar-la.

Voleu proposar als vostres alumnes una activitat de lectura en veu alta amb sentit? Per què no doneu un cop d’ull a les bases del X Certamen infantil i juvenil de lectura en veu alta que convoca la Fundació Enciclopèdia Catalana? Us asseguro que els centres que hi participen no queden indiferents i, més important encara, els alumnes ho recorden tota la vida. Organitzeu un concurs intern a la vostra escola per trobar els millores lectors i les millors lectores. La vostra escola i el vostre institut s’ho mereixen, no? En els vostres equips esportius trieu els millors, no? Per què no ho hauríem de fer amb la lectura en veu alta.

Va, animeu-vos, proposeu-ho al vostre equip directiu i després al claustre a veure què en diuen.

Sort!!

http://www.certamendelecturaenveualta.cat 

Molt recomanable: “EVA 2012”

 

“El Festival EVA, En Veu Alta, neix el 2005 amb la finalitat de divulgar la narració i la tradició oral. A través de la paraula, d’allò que dóna entitat i és la història d’un poble, es volen recuperar i alhora transmetre totes aquelles llegendes, dites, romanços, gloses, versos i històries que han estat transmesos pels nostres avantpassats i que amb el pas de les generacions i entre tots, hem estat capaços de recuperar i mantenir.”

Se’ n fan edicions a diversos punts de Catalunya, podeu consultar-ne el programa a la seva web.

Llegiu als infants

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

segurament m’heu sentit molts cops defensar com n’és d’important llegir en veu alta davant dels nostres alumnes. No es tracta d’una dèria no, ho diu el sentit comú: la canalla aprenen a parlar escoltant parlar; doncs com n’han d’aprendre a llegir de forma expressiva? Què hi ha millor que escoltar com el seu mestre obre un llibre i en llegeix un capítol, gaudint-ne, entrant dins la història, traspuant entusiasme per la lectura?

Michèle Cochet (Biblioteca infantil de Plessis- Robinson) diu que “l’animació a la lectura s’ha de fonamentar en l’establiment d’una relació de plaer entre els infants, els llibres i l’adult que transmet allò que estima”. Allò que estima, us hi fixeu?

No podem dir “llegiu” i nosaltres adults no fer-ho davant d’ells. Ho saben que llegim? Ho saben quines coses ens agrada llegir? Parlem de lectures a la classe? En veuen llegir? Els llegim a diari? Potser algú pot pensar que això de llegir a la canalla és només pels petits, que els alumnes grans no ho necessiten. Fals, del tot: proveu-ho a cicle superior i descobrireu com gaudeixen d’una bona lectura.

“Llegiu als infants, el mestre, la mestra en veu alta. cada dia una mica. I no els llegiu qualsevol cosa, no. llibres que trobeu interessants, que tinguin qualitat” (Francesco Tonucci)

Ens hi hem de posar.

En Jaume Cela i en Juli Palou, a l’Ara, brillants com sempre, ens fan un toc d’atenció a la lectura dels mestres: se’n podria parlar en un Claustre?

A criteri vostre, com sempre.

 

Llegir per llegir-se

Quan llegim ens llegim. Cada pàgina que passem d’una obra de ficció ho és de la nostra experiència de vida, que consisteix, poc o molt, en una colla de desenganys i d’il·lusions, en una barreja estranya d’amor i d’odi… La manera de viure dels altres no ens pot ser estranya, perquè tots estem abocats a la finestra que mostra el paisatge de l’humà. Els personatges de ficció mostren en singular alguna cosa que ens afecta a tots.

Ensenyar a llegir és un imperatiu de l’escola. Com fer-ho? Aques- ta és la qüestió. Avui, per donar-hi resposta, ens cal ser agosarats. Oblidem-nos de convertir la comprensió lectora en la resposta a un reguitzell de preguntes tancades. Qüestionem la manera de trac- tar les lectures obligatòries. Anem més enllà de fer un ús esporà- dic de la biblioteca del centre i convertim-la en un centre neuràlgic on els llibres tinguin vida. Per ensenyar a llegir cal un adult que llegeixi i, més que obligar, s’obligui a estar al dia de la producció literària. Es tracta d’entrar a l’aula amb ganes de compartir una his- tòria i de convidar tothom a interpretar-la. Els mestres han de ser bons lectors. Com podria algú que no ha sentit un calfred després de llegir un poema, ensenyar a llegir poesia? Només aquells que en alguna ocasió han sentit la necessitat de treure el temps de sota les pedres per acabar una bona novel·la poden transmetre el plaer de la lectura. Ensenyar a llegir, millorar la comprensió lectora, és entrar a l’aula i encendre la flama de l’interès per una història, per la manera com uns personatges arriben a construir una petita història versemblant, interessant i que ens diu alguna cosa de nosaltres mateixos. Si parlem d’ensenyar a llegir parlem de mestres que desitgen perdre’s entre les pàgines d’un llibre i fer que els altres també s’hi perdin. Aquest és l’inici de l’aventura de llegir, d’ensenyar a llegir per trobar més matisos quan més enllà de la finestra apareix la vida.

Jaume Cela és mestre i escriptor i Juli Palou és doctor en filosofia i educador

Mireu, és allò d’ahir

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

ahir, em sembla, us donava raó d’un escrit d’en Cesc Batlle, enginyer gironí, que venia a dir que aquí, a Catalunya les persones ens prenen la feina més seriosament que enlloc. No cal dir que en compartia el plantejament general. Mireu, doncs, avui, un exemple de feina ben feta: la Convocatòria del VIII Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta promogut per la Fundació “Enciclopèdia Catalana”. Un certamen consolidat, ben dissenyat, ben organitzat i ben desenvolupat, no tant, però, divulgat com caldria. Els que rebeu des fa temps les meves “recomanacions” (no se m’acut altra manera d’anomenar-los aquests escrits) recordareu, precisament, que el curs passat us vaig donar fer saber que els alumnes de l’Escola “Riuclar” de Tarragona havien arribat a la final.

Voldria reclamar la vostra atenció a aquest certamen, s’ho val, es miri per on es miri. Només el web ja és una “joia”: hi trobareu tot de recursos per instal·lar, definitivament, una activitat tan valuosa com el “Llegir en veu alta” en el vostra centre d’una manera seriosa, amb criteri. Això, independentment de si decidiu participar-hi. Comproveu-ho, per favor

http://www.enciclopedia.cat/certamen/htm/home.htm

Enhorabona, Jaume, i moltes gràcies!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

ignoro si n’esteu al cas. La Fundació de la Gran Enciclopèdia Catalana, organitza des fa 7 anys un certàmen de “LECTURA EN VEU ALTA”. La final d’enguany s’ha celebrat aquesta setmana al Teatre Nacional de Catalunya. La final d’enguany ha comptat amb més de 800. El certàmen s’adreça a alumnes dels cicles mitjà i superior d’EP i dels quatre nivell d’ESO.

http://llegimenveualta.blogspot.com/

L’informatiu juvenil “l’infok” de TV3 se n’ha fet ressó a:

http://www.tv3.cat/videos/3567490/Llegir-en-veu-alta

El diari la Vanguàrdia, poca broma, també:

Fins i tot l’oficina de premsa del President del Parlament del nostre país:

Fins aquí, per un servidor cap novetat, cap novetat, em consten diverses escoles amb les que al llarg dels anys he col·laborat que hi participen regularment.

A partir d’ara, però una agradabilíssima notícia

Participan hoy en la final que se celebra en Barcelona

“Dos alumnes de l’Escola “Riu Clar” de Tarragona arriben a la fase final”

Natalia Gallego y Samuel Bolarinwa, del Col·legi Riu Clar, representan hoy a Tarragona en la final de un certamen de lectura en voz alta.

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/056495/alumnos/riu/clar/representan/tarragona/concurso/lectura

07/06/2011 13:43

La clase de sexto del Col·legi Riu Clar está revolucionada. Hoy les toca acompañar a sus compañeros Natalia Gallego y Samuel Bolarinwa a Barcelona «vamos en autobús y sin pagar», cuenta sonriente una niña. Toda el aula está invitada al Teatre Nacional de Catalunya, donde se celebrará la final del VII Certamen Infantil i Juvenil de Lectura en veu alta que organiza Enciclopedia Catalana.

Todos quieren hablar, aunque guardan el orden. Explican que durante todo el año han estado leyendo en voz alta. Lo suyo ha sido superar fases: después de un concurso interno, en la misma clase, a Natalia y Samuel les tocó ir a la competición de Tarragona, luego a la de la provincia y hoy, por fin, a la final catalana. En total han participado 580 chicos de 220 centros en diferentes categorías, desde 3º de primaria hasta 4ª de ESO.

Natalia, de doce años, participa en la categoría de ciclo superior. Está preparando seis textos de un folio cada uno. Cualquiera puede salir. Lee uno a modo de prueba, con una voz melodiosa y nítida. «Al principio tienes un poco de nervios, pero cuando acabas quieres leer otra vez», reconoce.

Samuel también tiene doce años, y participa en la categoría de aula de acogida, apenas lleva cinco meses en Catalynya. Su familia es de Nigeria, pero llegaron aquí desde Noruega. En su casa se habla inglés, pero no se nota demasiado en su acento. Lee un texto en el que se habla de que no se consigue nada sin esfuerzo. Él lo sabe de sobra y a sus maestras se les cae la baba cuando lo escuchan.

Pero ésta es sólo una de las buenas noticias que ha tenido la clase este año. Por Sant Jordi ganaron un concurso de Abacus y el premio fue una excursión a Port Aventura. «Somos una clase con suerte», decía una niña. Seguro que tiene algo de razón, en la puerta un cartel reza: «Bienvenido a esta aula llena de oportunidades. Considérate un miembro muy especial. Entra para que aprendamos juntos con alegría».

 

La meva més sincera enhorabona al Sr. Jaume Musté, “Director inmemorial de l’Escola”: un centre que, senzillament, CREU en els seus alumnes, independentment de la seva procedència, des fa molts anys. Tot un exemple a seguir, sobretot pertinent aquest dies en què s’estan fent les anomenades juntes d’avaluació en què “habitualment” determinats alumnes surten malparats, any rera any.

 

GRÀCIES JAUME!”

 

 

Llegir als alumnes

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

m’acaba d’arribar a les mans aquesta proposta. Tinc la immensa sort que cada dia en rebo més d’una. Algunes estan excessivament “contextualitzades” per difondre-les. En aquest cas, però, i amb l’autorització requerida, us faig a mans una proposta EXCEL.LENT.  La majoria dels grans mestres de la història han reconegut el valor educatiu immens que suposa sentir llegir bé, i afegiria que apassionadament, cada dia a un adult. En “FRATO” (F. Tonucci) sempre ho recomana.
Per la seva part, la Sra. Lola Casas, mestra de l’Escola Pública “camí del mig” de Mataró i prolífica autora de poesia,  també ho recomana amb vehemència.  Ho podreu comprovar si llegiu el fragment que us adjunto. Es tracta de les primeres pàgines del primer llibre que diria que va publicar, el “Tot Dahl”, editat per Galera, em sembla recordar. Un llibre, com us deia, de lectura imprecindible per a mestres, de qualsevol etapa, si proposen als seus alumnes lectures d’aquest autor magnífic i prolífic autor de literatura infantil i juvenil.

“Llegiu als infants, el mestre, la mestra, en veu alta. cada dia una mica.
I no els llegiu qualsevol cosa, no. llibres que trobeu interessants, que tinguin qualitat”

Francesco Tonucci