Tag Archives: govern

Les coses pel seu nom, encara que no agradin

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

he deixat passar temps, expressament, uns dos mesos més o menys. Volia veure “QUÈ”. I ja ho he vist: res de res.

No sé a vós, però a mi, en aquest aspecte, l’actual grup majoritari al Parlament i la seva crossa ocasional m’han decebut d’allò més. Que si tenim un sistema educatiu d’allò més envejat i ben valorat a Europa, que si l’Educació és una prioritat del país, que si puja, que si baixa..

Res de res, de res. Mentides, només. Tot segueix somort, com sempre, com fa una colla d’anys. Com pot ser que encara hi hagi algú que dubti que l’única manera de treure un país del pou sigui invertir, de veritat, en educació, en ensenyament; sigui seleccionar els millors mestres i professors; sigui collar d’una vegada per totes les nostres Universitats perquè garanteixin, si més no, una formació inicial de MOLTA QUALITAT als aspirants a treballar en aquest Departament.

Fins quan haurem de donar per bo que, tot i donar només un títol d’escolaritat obligatòria, tinguem dos cossos docents diferenciats? És normal? Ho sento però no ho és gens ni mica. No es miren tant Finlàndia i Noruega? Doncs mirem-nos-les de veritat i veurem una única xarxa educativa, pública, un únic cos docent, amb una única formació inicial de molta qualitat, una selecció rigorosa dels millors i un seguiment i avaluació periòdics i sistemàtics. Si ens les volem, volen, mirar, veurem, veuran, això.

Aquí, què tenim de tot això? Res de res, de res.

En el meu cas, no sé en el vostre, és molt dolorós admetre-ho i reconèixer-ho. S’ha deixat el Departament d’Ensenyament, un cop  més, en un punt mort funcionant per inèrcia, de cara avall. Heu notat alguna cosa que hagi canviat substancialment en els darrers mesos o anys? A part de les retallades, és clar. El pitjor que pot fer un país és dir-se mentides a ell mateix, les conseqüències poden resultar devastadores. Tots, TOTS,  s’omplen la boca de les bondats de la immersió lingüística, no? Doncs bé, sabeu quantes persones dediquen tota la seva jornada laboral a fer de formadores d’immersió en tot el país? Ni més ni menys que DEU!!!

La Llei 12/2009, d’educació diu que tenim una única xarxa educativa. És un acudit de molt mal gust dir-ho, i encara més escriure-ho, si no es pensa fer res per aconseguir-ho. En el país hi conviuen, sense parlar-se, TRES xarxes educatives, com diu en Bernat Ferrer a l’article del Món digital, que us he seleccionat aquesta setmana. Ell ho diu molt millor que jo:

Tothom s’omple la boca de l’èxit del model educatiu català, presentant-ho com un “pack” global d’allò més unitari, quan en realitat al país hi coexisteixen tres xarxes educatives clarament diferenciades. D’una banda, la dels Borjas i Matthews, per dalt; al mig, la de les Laies i els Pols, i per baix, la dels Jonathans, Marouans i Yanires. Fa temps que la Fundació Jaume Bofill té estudiat que el sistema educatiu català destaca per la seva manca d’equitat, tot i que el mainstream polític faci com si aquesta realitat no existís.

Mireu, sabeu què? Ho deixo perquè m’estic posant de molt mal humor i no em convé gens. Vull treballar per als alumnes i per als mestres d’aquest país. De fet, només treballo per a ells perquè si hagués de treballar per a les persones que van al davant de tot plegat, servidor, ja faria dies que hauria penjat els hàbits.

Va, a veure què us sembla l’article?

Ho veieu igual que jo, o en faig un gra massa?

Si voleu, en podem parlar.

Gràcies, un cop més, pel vostre temps.

2

Eixamplar majories des de l’escola privada
“Potser sí que el pare que porta el seu fill a estudiar en un barracó, de cop i volta es farà independentista”


Article d’en Bernat Ferrer a “El Mon”, diari digital
20 de Gener 2016

Catalunya ja té nou Govern. Ha costat, però finalment ja està en dansa. I precisament perquè ha costat tant de tenir, amb unes negociacions d’allò més dures amb la “superesquerra hiperrevolucionària”, sobta vivament que tant la CUP com ERC hagin cedit alegrement al centre-dreta el control d’un departament clau en la “lluita de les idees” com és Ensenyament.

La totalitat de l’independentisme coincideix en què cal ampliar la base social favorable a l’Estat català. I això difícilment ocorrerà si les famílies amb pocs recursos continuen veient com l’escola dels seus fills continua igual de desatesa com ho està actualment. Les retallades, recordem-ho, no han afectat per igual l’escola privada o la pública. I és que vivim en un país en què una part de la ciutadania pràcticament només entra en contacte amb “el catalanisme” quan es relaciona amb l’administració, ja sigui quan va al metge, ja sigui quan porta el nen a l’escola. Per això sobta el perfil de la nova consellera del ram, provinent d’Unió. Realment s’ampliaran majories repetint les dinàmiques vigents?

Tothom s’omple la boca de l’èxit del model educatiu català, presentant-ho com un “pack” global d’allò més unitari, quan en realitat al país hi coexisteixen tres xarxes educatives clarament diferenciades. D’una banda, la dels Borjas i Matthews, per dalt; al mig, la de les Laies i els Pols, i per baix, la dels Jonathans, Marouans i Yanires. Fa temps que la Fundació Jaume Bofill té estudiat que el sistema educatiu català destaca per la seva manca d’equitat, tot i que el mainstream polític faci com si aquesta realitat no existís.

quadres

Potser sí, que des de la defensa a ultrança de l’escola privada es podran aconseguir majories més àmplies que les actuals. Potser sí, que en un moment “d’empoderament” ciutadà, s’ampliaran majories deixant l’educació en mans d’escoles que obliguen a pagar una quota notable a tal o qual fundació, establint una barrera socioeconòmica nítida entre uns i altres catalans. Potser sí, que els pares de rendes més baixes veuran que el procés és d’allò més inclusiu quan veuen que el seu fill no té cap possibilitat d’anar a una escola afavorida. Potser sí que el pare que porta el seu fill a estudiar en un barracó, de cop i volta es farà independentista.

El missatge oficial repeteix, constantment, que aquest procés servirà per millorar el benestar de les persones. En educació, la clau per a la configuració del futur país, de moment no sembla que sigui així. Constantment es repeteix el mantra que Catalunya ha de ser com Finlàndia, on el sistema públic escolaritza el 97% de la població. En paral·lel, afavorim sense rubor els maristes, els escolapis i l’Obra. I tot alhora no pot ser.

cup2

O potser és que a ERC i la CUP ja els està bé, aquesta triple xarxa educativa, en tant que molts dels seus quadres són usuaris de centres afavorits. Uns i altres, en un moment o altre, hauran d’explicar quin tipus de República pensen construir. Per ara, veient el destí de la cartera d’Ensenyament, no s’acaben d’apreciar matisos respecte la tan criticada CDC. L’oasi català, potser, era això.