A l’atenció del Director/ Directora
Benvolguda, benvolgut,
Fa pocs dies es commemorava el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Poca broma. Fins fa ben poc, els infants no eren considerats com a tals ni tenien cap dret. Llegiu sinó el llibre del Joan Pinilla, La infància, una història fosca, publicat per Pagès Editors de Lleida: hi ha capítols que fan esfereir Això de que els pares s’asseuen els fills a la falda és de fa quatre dies i com aquell que diu només dos que els expliquen contes a la nit. Si sou aprensiu o impressionable no el llegiu, ho dic seriosament. Fa un parell d’anys quan el vaig llegir recordo que hi havia moments que havia de deixar la lectura.
Tornem als drets dels infants: l’article 29 i el 31 fan referència al dret a l’educació en igualtat d’oportunitats i al dret al joc:
http://www.fasi.cat/implicat/documents/convencio_drets_infancia.pdf
Desconec quin tractament doneu al vostre centre a les sortides pedagògiques i les colònies, així com a les anomenades activitats extraescolars. Va haver-hi una època que alguns centres van decidir que per pressionar el Departament contra les retallades pressupostàries, no organitzarien més sortides ni colònies. No cal dir que estaven en el seu dret de fer-ho si pensaven que servia per alguna cosa més que per fer soroll mediàtic. Personalment, penso que fou un error, un de tants que sovint comet el nostre gremi. Quan hom prescindeix d’alguna cosa està dient, implícitament que aquelles sortides i colònies no tenien gaire valor pedagògic, ja que si se’n podia prescindir…. Fa pensar.
Si penseu en el gruix d’alumnes que teniu al vostre centre, en les oportunitats de lleure que els poden oferir les seves famílies, trobareu, també, diferències notables. Veurem que, precisament aquells alumnes a qui més falta els faria poder participar de determinades activitats extraescolars no poden, ho tenen restringit perquè són de pagament. Tenim un problema greu amb el temps de lleure i les desigualtats que origina. És una qüestió que caldria plantejar d’una vegada.
Penso sovint en els centres que decideixen fer horari intensiu, matinal. S’han aturat alguna vegada a pensar en “les tardes” dels seus alumnes? Com deuen ocupar les hores? De ben segur que n’hi haurà que podran fer activitats magnífiques però també segur que molts s’ho hauran de mirar “de lluny”. Hauríem de parlar de “fractura social”, també en aquest cas? Cada any que passa, però, l’esquerda es va fent més gran: arribarà un dia que serà un autèntic esvoranc. La cohesió social, que els centres educatius tenen encomanada d’ofici, feta a miques.
Us animaria a fer “un cens” d’aquesta qüestió en els alumnes del vostre centre: quants alumnes poden fer activitats? Quins tipus d’activitats? I tot plegat passar-ho a percentatges. Un cop tingueu els resultats presenteu-los, en una taula degudament ordenats, al vostre claustre, juntament amb un còpia de l’article que us recomano més avall. A veure què en pensa la vostra gent? Potser consideraran que el centre hi ha de fer alguna cosa o bé pensaran “no és cosa vostra”
Va home, feu-ho; els vostres alumnes ho agrairan perquè de ben segur en sortirà alguna iniciativa que afavorirà els més febles.
Hi compto, eh?
Gràcies per endavant.
EL PERIODICO. 23/11/2015
Qualitat de l’educació i temps lliure
L’oci i com s’omple és decisiu per a la formació dels adolescents amb criteris d’equitat
CARLES BARBA (VICEPRESIDENT FUNDACIO ESPLAI)
El dret a l’educació és un dels fonamentals que recull la Convenció Internacionals dels Drets dels Infants, que hem commemorat aquests dies. Concretament, l’article 29 ens parla que els infants tenen dret a l’educació en «igualtat d’oportunitats», i el 31 fa referència al dret a gaudir del joc i el lleure. Avui, al nostre país, no podem parlar que estiguin garantits aquests dos drets per a una part significativa de la població. És precisament en els espais de lleure, fora de l’escola, on es produeix de forma més significativa la desigualtat educativa i on es vulneren especialment els drets dels infants referits en la mesura que l’accés a les oportunitats educatives en el temps lliure dels infants depèn de diversos factors socioeconòmics de les famílies.

No s’educa només a les classes de l’escola. En els espais de lleure es desenvolupen competències, s’aprenen habilitats per a la vida i s’eduquen actituds i valors. L’experiència ens diu que allò que els infants i adolescents viuen en aquest espai és sovint molt significatiu en el seu creixement i en la construcció del seu itinerari vital. Podem concloure que el temps lliure és decisiu en la qualitat i la personalització del procés educatiu. Aquesta valoració és cada vega-da més compartida dins la comunitat educativa, però també en les institucions públiques i privades que s’ocupen de la formació de les persones i la seva inserció ciutadana i professional. La recerca s’encarrega de confirmar-ho de forma recurrent.
El temps lliure és especialment idoni per al desenvolupament de les intel·ligències múltiples. També per descobrir l’entorn natural i social i per comprendre’l. En el lleure s’adquireixen sovint les anomenades habilitats per a la vida: el treball en equip, l’autonomia personal, la superació de dificultats i la resistència a les frustracions, les habilitats comunicatives i relacionals, i les actituds de superació personal i proactives. Finalment, en els espais d’educació en el lleure s’aprèn a conviure en la diversitat, per raó d’edat, funcionalitat, procedència escolar o context cultural i lingüístic. S’educa l’empatia i la generositat. L’educació en el lleure és una autèntica escola de ciutadania.
En un context de formació de nous governs municipals i de país, convé recordar la paradoxa que els recursos públics en matèria educativa estan centrats en el sistema educatiu reglat de l’escola. Potser caldria començar a considerar seriosament la proposta de l’educació a temps complert, al llarg i l’ample de la vida. Si compartim la idea que en el lleure també es decideix la qualitat i l’equitat en educació, caldrà que les polítiques públiques abordin amb determinació el suport a l’educació en lleu-re al nostre país i particularment la lluita contra la desigualtat i la garantia dels drets dels infants en aquest àmbit.