Category Archives: proposta didàctica

La conversa

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

tot el que és bo s’acaba aviat, no? Ja hi tornem a ser. Encetem un trajecte que finirà la segona setmana del mes d’abril (Pasqua)

No sé si esteu al cas de les activitats que es desenvolupen a La Pedrera (La casa Milà de BCN). De totes, us en voldria recomanar, particularment una: Les converses. El programa de Les converses es va iniciar el desembre de 2011 amb el sociòleg  polonès ZYGMUNT BAUMAN que va ser entrevistat pel Sr. Joan Subirats, catedràtic de ciències polítiques a la UAB. Al llarg de la tardor passada, per exemple, es va conversar amb l’historiador israelià Yuval Noah Harari, la
cosmòloga nord-americana Lisa Randall, la historiadora italiana Benedetta Craveri i l’escriptor italià Erri de Luca. L’activitat sempre es desenvolupa a l’auditori de La Pedrera, al voltant de les set, o dos quarts de vuit, del vespre. Sempre hi ha servei de traducció simultània. El preu: quatre euros (Quant us va costar l’últim dia que vau anar al cinema?). Us animo a visitar el web, s’ho val, i a gaudir d’algun dels vídeos que hi ha allotjats.

Continue reading →

Un bon recurs

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,
tot sovint comprovo, amb pesar, que hi ha molts centres educatius que viuen “d’esquena a la realitat” social i personal dels alumnes. De veritat que em costa entendre el perquè. Com és possible que un centre educatiu, per exemple, no alteri ni un mil·límetre la programació prevista després d’un fet rellevant? El darrer diumenge del trimestre hi hagué eleccions a España. Estaria saber quin percentatge d’escoles, i sobretot d’instituts, les van aprofitar per oferir als alumnes espais de reflexió, de debat, d’anàlisi i de contrast. El nas em diu que ben pocs.

Recordo que no fa gaire us vaig fer la mateixa reflexió en relació als atemptats de París. La setmana següent més d’una mare em comentava, amb profunda decepció, que en el centre educatiu dels seus fills aquesta notícia havia estat ignorada, talment com si mai hagués existit. És a dir, se’n  parla a les cases, se’n  parla al carrer, en parlen els mitjans, se’n parla als restaurants i a les cafeteries però no se’n parla en els centres “educatius”. No em digueu que això, com a mínim, no resulta una paradoxa. Per a què redimonis ha de servir un sistema educatiu si no és per facilitar la interpretació de la realitat? No correspon als centres educatius proveir els alumnes d’eines conceptuals i metodològiques que els permetin posicionar-se i, si escau, actuar?

Us comento tot això perquè he descobert un recurs que ens pot ajudar, i molt, a superar aquesta paradoxa, per no dir irresponsabilitat gremial. Fa temps que en el blog de l’Editorial La Galera es proposa “LA NOTÍCIA DE LA SETMANA A L’AULA”. Després de fer una petita descripció del fet que han seleccionat, aporten dades complementàries per poder contextualitzar adequadament la notícia i efectuen un seguit de propostes, “per àrees”. S’hi fan propostes per a responsables de matemàtiques, de socials, d’ètica, de llengua, etc. La majoria, val a dir, força interessants. Per exemple, el dia que van seleccionar la notícia dels “desplaçaments del refugiats sirians” proposaven de fer estudis comparatius de població abans i després del conflicte, proposaven descobrir que és l’ACNUR (l’Agència de Nacions Unides per als refugiats).

De veritat, us recomano que hi doneu un cop d’ull i considereu la possibilitat d’incorporar aquest recurs a la planificació setmanal d’activitats del vostre centre. Us ben asseguro que tots els alumnes i força famílies us ho agrairan.

https://textlagalera.wordpress.com/2015/09/16/la-noticia-de-la-setmana-a-laula-2/

im

Hi compto, eh?

Gràcies, un cop més, pel vostre compromís en la millora de la qualitat del servei educatiu.

I ara, què fem?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

aquests dies, i des fa molts anys, en alguns centres d’educacció secundària, la vida escolar transcorre com si ja fòssim el dia 22 de juny. Dia que, com sabeu, assenyala la vigent “Ordre de Calendari Escolar” per donar per finalitzades “les classes”. Estrictament parlant als únics alumnes que els cal “comprimir el curs escolar” és els que hauran de presentar-se a les PAU. La resta, com els de primària i de parvulari, haurien d’estar cada dia, i totes les hores que assenyala el seu horari, en el centre desenvolupant activitats formatives, conduïdes, no cal dir, pel professorat adscrit al centre. Sabeu molt bé del que parlo, no? Només vós sabeu si la hipòtesi que estic plantejant, més o menys encobertamnent, seria d’aplicació en el centre que dirigiu. Només vós, més encara a partir de la Llei 12/2009 i dels Decrets 102 i 155/2010.

Potser, però, aquests dies hi haurà temps per poder fer “altres coses”, també altament educatives: videofòrums, debats, conferències,… (recordo que ja fa dies us vaig fer arribar una relació de propostes pels dies de calor). Us proposo que abordeu una autèntica nafra social: el treball infantil i juvenil. M’ho he pensat molt abans de fer-vos arribar la proposta inclosa en les activitats del programa “Proniño” de la “Fundación telefónica”, com podeu suposar. No és pas la meva intenció publicitar-los, us ho ben asseguro. Tot i això reconec la potencial vàlua educativa i formativa del programa i del visionat del vídeo que inclou. Aprofitament que, lògicament estarà vinculat a què es faci abans, durant i després de la proposta.

M’aturo, doncs, i us faig arribar dos enllaços: el d’unes dades breus sobre aquesta realitat (el treball infantil) i el del vídeo:

Vós mateix i , com sempre, gràcies.

http://www.fundacion.telefonica.com/es/pronino/lahoradelrecreo/trabajo_infantil.htm

http://www.fundacion.telefonica.com/es/pronino/lahoradelrecreo/video.htm

 

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

tingueu l’amabilitat de reenviar, de part meva, aquest correu@ als mestres o professors responsables de l’educació musical del vostre centre.

Gràcies.

http://recursostic.educacion.es/artes/rem/web/

La Red Educativa Musical és un nou portal d’ internet que neix amb el suport de l’ITE –Institut de Tecnologia Educativa del Ministeri d’Educació- com a punt de trobada del professorat de música. L’objectiu d’aquest portal és oferir eines per a l’activitat docent mitjançant l’ús de les TIC.

Els seus objectius són:

· Oferir un Portal-Xarxa de professors al voltant de l’educació musical i les TIC

· Oferir serveis, recursos i continguts que contribueixin a una acció didàctica de qualitat en l’ús de les TIC als processos d’ensenyament i aprenentatge de la música.

Per a més informació   REM: Red Educativa Musical”  (font editorial Graó)

 

Biblioteques: il·lustració

A l’atenció del Director/a,

No sé si algú dels vostre centre va assistir a l’edició d’enguany del seminari “El gust per la lectura” que, potser ja sabeu, que des fa quatre anys s’adreça, també als mespres de les Escoles. Els materials estan penjats a l’Espai LIC (a la part esquerra del portal de la XTEC, com sabeu). Hi crida l’atenció el dossier de l’il·lustrador Agustín Comotto. No us l’envio com a pdf perqè “pesa massa”, però us recomano que us el baixeu, val MOLT la pena, no només pels responsables de la formació visual i plàstica:

http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/dossiersgust/gust_2010_11/gust_primaria/llegint_imatges.pdf

En el món que ens ha tocat viure, cal saber “llegir més enllà dels mots” (lectura crítica, se’n diu: critical literacy) però també CAL “llegir més enllà de les imatges”. O potser ens hem de pensar que al darrera de les imatges, de totes no hi ha ideologia? Per il·lustrar-vos-ho, us he preparat un petit entreteniment: mireu-vos amb deteniment aquest senyal de trànsit que tenim escampat per pobles i ciutats. El tenim “tan vist” que potser, no el sabem llegir. També té ideologia? Sé molt del cert que no exagero. Si voleu conèixer la meva lectura critica d’aquest senyal us demano que obriu l’adjunt i que, si ho condireu oportú, rennvieu aquest missatge i l’adjunt a la persona del vostre Consell Escolar encarregada, per normativa, d’aquesta qüestió. I no cal dir, també, a qui estimeu pertinent.

Gràcies, un cop més

Senyalstrànsit

Nota de premsa del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Benvolguda o benvolgut,

per canals no vinculats al desenvolupament professional m’acaba d’arribar a les mans el comunicat de premsa que va emtre el Col·legi d’Advocats de BCN en relació a l’actuació de les forces de seguretat fa pocs dies a la Plaça de Catalunya de BCN. Com podeu suposar, m’abstindré ben prou de fer-vos arribar el meu parer en relació al cas; no escauria.

Ara bé, això no treu que, oponions diverses i rellevants, que s’emeten a l’entorn dels fets esmentats no hagin de ser objecte de treball per part dels alumnes d’educació secundària. Treball o treballs que podrien ser, senzillament:

1. Llegir el text en silenci i tots alhora, projectat en una PDI o pantalla i “parlar-ne”.

2. Lectura silenciosa individual dels alumnes i, també, senzillament, “parlar-ne”

3. Lectura silenciosa i individual dels alumnes. Posteriorment, organitzar l’aula en dos grups d’alumnes: uns que “defensin” l’actuació dels acampats i un altre el de la policia. Donar deu minuts a cada grup per preparar una primera llista d’arguments per iniciar el debat. Passat el primer torn d’intervencions, deu minuts més, en grup, per tal de mirar de trobar contraarguments als plantejaments exposat per l’altre grup i també, si escau, ampliar o matisar la pròpia llista d’arguments.

4. La mateixa activitat anterior però finalitzar-la a pàrtir d’un informe personal que reculli: els fets, els principals arguments de les dues parts i una conclusió-valoració personal.

5. La mateixa activitat anterior però afegint-hi, encara més, un treball en grup de quatre alumnes que hauran de compartir els respectius informes i arrribar a eleborar-ne un de grup que serà presentat a la resta de la classe despres del temps que determini el professor.

M’aturo, no cal continuar ,no?

Només voldria tancar amb tres consideracions, a manera de “petites conclusions”:

1. La realitat ens proveeix de materials valuosíssims per ajudar a crèixer els nostres alumnes, acadèmicament, humanament i democràticament

2. A partir de la realitat: dels problemes personals o socials, o de situacions problemàtiques, resulta no resulta complex crear entorns de veritable desenvolupament competencial. El sentit comú ens pot proveir abastament.

Llegir als alumnes

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

m’acaba d’arribar a les mans aquesta proposta. Tinc la immensa sort que cada dia en rebo més d’una. Algunes estan excessivament “contextualitzades” per difondre-les. En aquest cas, però, i amb l’autorització requerida, us faig a mans una proposta EXCEL.LENT.  La majoria dels grans mestres de la història han reconegut el valor educatiu immens que suposa sentir llegir bé, i afegiria que apassionadament, cada dia a un adult. En “FRATO” (F. Tonucci) sempre ho recomana.
Per la seva part, la Sra. Lola Casas, mestra de l’Escola Pública “camí del mig” de Mataró i prolífica autora de poesia,  també ho recomana amb vehemència.  Ho podreu comprovar si llegiu el fragment que us adjunto. Es tracta de les primeres pàgines del primer llibre que diria que va publicar, el “Tot Dahl”, editat per Galera, em sembla recordar. Un llibre, com us deia, de lectura imprecindible per a mestres, de qualsevol etapa, si proposen als seus alumnes lectures d’aquest autor magnífic i prolífic autor de literatura infantil i juvenil.

“Llegiu als infants, el mestre, la mestra, en veu alta. cada dia una mica.
I no els llegiu qualsevol cosa, no. llibres que trobeu interessants, que tinguin qualitat”

Francesco Tonucci

Qui són els herois?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

suposo que coneixeu el cas de la Sra. Elisabeth Eidenbenz. La seva valentia i la seva obra ha estat objecte d’atenció per nombrosos mitjans de comunicació, des fa temps. Ara no en recordo les dates però tinc present que Televisió de Catalunya hi va dedicar bons documentals. Per la seva part l’Editorial “Ara llibres” també ha editat diversos volums per fixar en la memòria de la societat la valentia i la decisió d’aquesta dona excepcional. El diari La Vanguardia, a la seva edició d’avui, i el diari Avui a la seva d’ahir, em sembla, deixen constància de la seva mort a tres anys de fer els cent. Us lliuro el d’avui de La Vanguardia i també un enllaç a un vídeo de TV3 a la carta.

http://www.tv3.cat/videos/3377910/Elisabeth-Eidenbenz-una-vida-de-solidaritat%3Cbr-%3E

Per si us poden ser d’utilitat amb els alumnes, no cal dir. I també per ajudar-los a veure quan i qui cal atrogar el qualificatiu d’heroi o d’heroïna

LA VANGUARDIA. 25.05.11

FALLECE A LOS 97 AÑOS ELISABETH EIDENBENZ, FUNDADORA DE LA MATERNIDAD DE ELNA
Esta mujer suiza salvó a 597 hijos de republicanos exiliados y a judíos que huían de la invasión nazi


Ayer falleció a los 97 años en Zurich una mujer extraordinaria, Elisabeth Eidenbenz. Enfermera y profesora, dirigió la Maternidad de Elna entre los años 1939 y 1944, donde salvó las vidas de 597 hijos de refugiados de la Guerra Civil que se encontraban en el campo de refugiados de Argeles y a judíos que huían del nazismo.

Elisabeth Eidenbenz llegó a España en 1937, en plena Guerra Civil, con una delegación suiza de ayuda humanitaria y material. Tras la derrota republicana, cientos de miles de españoles huyeron de las represalias cruzando los Pirineos. Cuando llegaban a Francia eran llevados a campos de concentración como el de Argeles. Lugares sin condiciones sanitarias, construidos en plena playa, donde no había lugar donde refugiarse y las personas vivían hacinadas.

Eidenbenz se dio cuenta de que las mujeres embarazadas y los bebés se encontraban en grave peligro debido a las condiciones en las que se enfrontaban al parto, por lo que decidió construir una maternidad en un palacete abandonado en la localidad cercana de Elna.

Con el inicio de la Segunda Guerra Mundial comenzaron a llegar a la Maternidad de mujeres embarazadas que huían de los nazis. La maternidad se vio obligada a tener que asociarse con la Cruz Roja y acatar su la política sobre neutralidad. Esto le impedía acoger a refugiados políticos, cosa que Elisabeth no estaba dispuesta a permitir, por lo que se decidió falsear la identidad de gran parte de ellos con el fin de burlar estas leyes. Fueron muy hostigados por la Gestapo, que llegaron a detener a Eidenbenz en una ocasión.
El reconocimiento por su extraordinaria solidaridad no le llegó hasta 2002, cuando empezó a recibir homenajes, entre ellos la Creu de Sant Jordi del gobierno catalán en 2006, la Legión de Honor del gobierno francés, la Medalla de los Justos entre las Naciones de Israel o la Cruz de Oro de la Orden Civil de la Solidaridad Social del gobierno español. También se han publicado libros biográficos como La Maternidad de Elna o Elisabeth Eidenbenz, más allá de la Maternidad de Elna, ambos de la editorial Ara Llibres.

Per què la campanya electoral no va a l’escola?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut;

Una dada. La sabíeu?

Elisabeth Parés (18 años) sacó el año pasado la mejor nota de Selectividad en Cataluña (9,650). Estudió en un centro público de Olot (Girona)

Faríem bé de publicitar-ho atès que és una realitat que es repeteix, any a any. Però, és clar, si nosaltres no ho diem, sempre i a tot arreu, senzillament no existeix. Aleshores ja sabem per què es mantenen determinats tòpics i estereotips en relació a allò que hom en diu “escoles bones i doentes”

L’objecte de l’article no és aquest, però. Us n’heu  adonat que a la campanya electoral, a l’actual, l’escola no surt per enlloc? Per què deu ser? Hi podem fer, nosaltres alguna cosa? Per què no ho posem de manifest en els nombrosos mitjans telemàtics que tenim. Amb tot, però, no voldria pas que intepretèssiu que vaig un al·legat a la denúncia, no escau a les meves funcions. El que us proposo, si no ho heu fet, encara és que tracteu el tema amb els alumnes grans del vostre centre. Tenen tot el dret a estar al cas i al corrent de la situació de l’educació a casa nostra. Tenen tot el dret a poder debatre, argumentar i contraargumentar, a llegir opinions i a construir-ne una de grup. Altrament, com es desenvolupa la competència bàsica vuitena que es PRESCRIU a l’Annex 1 dels Decrets 142 i 143/2007?

Vós mateix, sempre,

EL PAIS. 20.05.11
ELECCIONES 22-M: LA CAMPAÑA NO VA A LA ESCUELA
La educación está ausente del gran debate electoral, a pesar de ser uno de los principales desafíos del país
Aproximadamente 8,7 euros de cada 10 que gastan las Administraciones públicas en educación los deciden las comunidades. Por supuesto, los Gobiernos autónomos no tienen absoluta libertad -hay una ley estatal que cumplir y buena parte del dinero se destina a pagar los sueldos de los profesores de la enseñanza pública y concertada-, pero sin duda muchas de las cosas que ocurren en las escuelas, para bien o para mal, dependen de ellos: si no hay suficientes profesores de apoyo, plazas de educación infantil o formación profesional, si funciona mal el transporte escolar…

Ocurre que, por mucho que se insista en su importancia estratégica, en que la cifra de abandono escolar temprano (aunque ha bajado al 28,4% en 2010, sigue siendo casi el doble de la media europea) y la falta de alumnos brillantes (solo un 3% frente al 8% de la media de la OCDE, según el informe PISA) suponen un importantísimo lastre para la economía española, la educación no parece estar entre los grandes temas electorales, insiste el sociólogo de la UNED Juan Jesús González.
“El PSOE no tiene propuestas nuevas, da la impresión de que se ha agotado con la LOE [la ley de educativa aprobada en 2006] y el fallido pacto” político y social por la educación que fracasó hace un año, dice el catedrático de Sociología de la Complutense Mariano Fernández Enguita. “Y el PP está entregado a sus temas estrella. Algunos son vaciedades populistas, como la autoridad del profesorado. Otros son la ceremonia de la confusión, como el bachillerato de excelencia, que cada día que hablan de ello significa una cosa distinta. Lo que está claro es que se sienten autorizados a todo a partir del supuesto desastre educativo y que Esperanza Aguirre quiere hacer de Madrid la punta de la lanza de una contrarreforma conservadora”, añade.

En general, el discurso del PP se basa en la crítica a las leyes socialistas (la LOGSE en los noventa y la LOE) porque cree que han rebajado el nivel y además no han conseguido reducir el abandono, aunque en 2010 bajó a la cifra más baja que se recuerda. Por su parte, los socialistas enarbolan la defensa de la educación pública y de la igualdad de oportunidades frente a la segregación y la protección de las élites que consideran que representa el PP.

Pero, debajo de los discursos, la realidad es compleja. Hay ejemplos de autonomías del PP que, con las mismas leyes, tienen resultados buenos (Castilla y León o La Rioja) y malos (Comunidad Valenciana o Murcia), y lo mismo ocurre con el PSOE (Asturias o Aragón frente a Extremadura o Andalucía). De hecho, es mucho más fácil marcar una línea geográfica entre buenos y malos resultados que una separación política. Así, en la mitad norte están entre los mejores en PISA y con menos abandono, y las del sur, Levante y las islas, entre las peores.
Esto significa que esos problemas vienen de desigualdades territoriales históricas y tienen mucho que ver con la sociedad, el nivel de estudios y la economía de cada territorio. Pero ¿quiere decir esto que, en lo que respecta a la educación, da lo mismo a quién votar? Seguramente no, pero la decisión tendrá entonces más que ver con las soluciones ideológicas que se proponen a unos problemas que están más que señalados, con la experiencia personal, los prejuicios o las expectativas como padres, que con unos resultados cuantificables.
En cualquier caso, hay indicadores objetivos sobre la importancia que cada Gobierno le da a la educación. Así, se puede ver que los primeros de la lista en gasto en relación al PIB son los últimos en resultados: Extremadura (6,1%), Castilla-La Mancha (5,6%), Andalucía (5,5%) y Murcia (5,1%); y la cierran Aragón, Cataluña (3,3%), Baleares (3,1%) y Madrid (2,8%). Pero estos datos son de 2008, así que, en mitad de la crisis, también puede servir como guía la bajada de los presupuestos educativos de este año: por arriba están La Rioja (un 7,9% menos), Extremadura (7,2%), Galicia (6,77%), Canarias (6,5%) y Murcia (6,05%), y donde menos bajan es en Andalucía (4,05%), Comunidad Valenciana (3,66%) y País Vasco (1,4%).

ASIGNATURAS DEL 22-M LA POLÍTICA EDUCATIVA
ESTER SÁNCHEZ
Escuela de adultos
– Hace tres años dejó los libros sin haber conseguido el título de ESO. “Había trabajado en verano y vi que prefería ganar dinero”, cuenta la valenciana Ester Sánchez. Ahora, con 19 años, se ha reenganchado en un centro de adultos. “Me quedé en el paro y me di cuenta de que sin el graduado nunca conseguiría un trabajo estable”. No le echa la culpa a nadie; simplemente, no le gustaba el instituto. Ahora que estudia porque quiere, cree que le irá mucho mejor.
CONCHA MARTÍNEZ
Representante de padres
– “No hay suficientes profesores, y los que hay no están formados suficientemente en lo que demanda el alumno de hoy”. La granadina Concha Martínez (54 años) cree que el sistema de elección de centros (por cercanía, renta, etcétera) es adecuado -“si no, sería el caos”- y que, con él, hay al menos tres centros para elegir. “Los padres se dejan influenciar mucho por el contexto social, pero cada vez se fijan más en la oferta de calidad, que haya buenos programas y buen ambiente”.
ELISABETH PARÉS
Alumna excelente
– Elisabeth Parés (18 años) sacó el año pasado la mejor nota de Selectividad en Cataluña (9,650). Estudió en un centro público de Olot (Girona) y, en general, no tiene queja. Pero echó en falta flexibilidad -“me hubiera gustado combinar más asignaturas de ciencias y letras”- y dice que algunos profesores “fallan a la hora de motivar a los alumnos”. A los políticos les pide recursos: “La educación es la base del futuro; si recortan ahí, dentro de 20 años estaremos peor. Podríamos estar al nivel de otros países y no lo estamos por falta de atención