http://www.laregion.es/
A l’atenció de la Directora/r
Benvolgut, volguda,
ho vaig trobar genial, vós no? Em refereixo a la plantada que li van etzibar els alumnes excel·lents a aquest ministre de “mala educació” espanyol. Ho vau veure a la televisió? Quina serenor, quina decisió, quina sang freda quan passaven per davant d’aquest ministret i ni se’l miraven i l’home es quedava amb un pam de nassos. Ho vaig trobar magnífic però, alhora, em vaig entristir. Vaig pensar que sort en tenim d’aquest joves perquè si ens hem de refiar dels “grans” la nostra escola està “servida”. Aquí no piula ningú. M’agradarà veure que faran les escoles quan tornin a pintar bastos en això de la llengua, a veure quants directors com vós es faran l’orni palesant que allò no va per ells. De veritat que em fa patir.
Hi ha però una altra consideració que cal fer. Coincideixo plenament amb la Sra. Otero quan es queixa que també caldria atendre, i amb decisió, l’altre vector de la Llei Wert: el de la cohesió social. Em resulta indignant que concertem determinades escoles. També que no es faci res per assegurar la llengua del país a moltes escoles de Barcelona quan se sap perfectament quines són. I encara més que la nostra Universitat, la que s’ha encarit més de tot l’Estat, estigui a punt d’anul·lar la matrícula d’un quants milers d’alumnes que no la poden pagar. Però és clar, estem parlant de rics i pobres; quan el tema és aquest el nostre Departament d’Ensenyament, ara mateix, es fa el boig. Espero que vinguin temps millors, i de pressa.
A veure si us agrada, també.
Gràcies!!
LA MALA EDUCACIÓ
Júlia Otero a El Periodico
Un grapat dels universitaris espanyols més brillants, els que demostren al seu currículum l’excel·lència de què tant parlen persones poc excel·lents en la seva gestió, s’han negat a donar la mà aquesta setmana al ministre del ram, José Ignacio Wert. Alguns, fins i tot, van acompanyar el desaire del gest amb la indumentària: portaven la samarreta verda que els identifica amb una marea molt activa a favor de l’educació pública. Va ser un altre tipus d’escrache al qual, de moment, no ha posat ningú encara el qualificatiu de nazi. Segurament els ha descol·locat que siguin precisament uns nois tan llestos, adornats per excel·lents i matrícules d’honor. ¿De què es queixen joves aplicats que ja han acabat els seus estudis? ¿A què ve la seva mala educació? Encara que alguns tenen dificultats per entendre els principis aliens, intentem-ho una vegada més: milers d’espanyols hem aconseguit formar-nos i llicenciar-nos en l’educació pública. No ho teníem fàcil per bressol però en vam tenir l’oportunitat. ¿La tenen ara els fills de la moribunda classe mitjana empobrida?
En algunes universitats ja s’ha expulsat del sistema milers d’alumnes, i no per falta d’aplicació, sinó per falta de pagament. Al·leguen que ha estat un error informàtic i que serà analitzat cas per cas. Mentida. L’error no és d’un ordinador, és d’una concepció social a la qual no importa deixar als vorals els fills de qui no pot pagar un increment del 66%.
A Catalunya també són 3.000 els alumnes morosos dels set campus públics als quals s’ha atorgat una moratòria fins a final de curs. ¿I si d’aquí un mes segueixen sense poder afrontar el cost de les matrícules? ¿Tenen algun programa de beques seriós que salvi els bons estudiants? ¿Algun pla B?
Potser amb l’aplicació de la llei Wert no caldrà esperar a la universitat per desfer-se d’un ingent nombre de n@is i n@ies. Als 12 o 13 anys, en plena adolescència, podran ser derivats a una via de difícil retorn per molt que les hormones tornin al seu curs algun any després.
Per cert, no he sentit la consellera Rigau ni cap membre del Govern català posar l’accent crític en res que no sigui identitari. «Els nostres nens no sabran el nom dels rius i les comarques i no coneixeran Salvador Espriu», va dir Rigau, i això és almenys tan greu com que els nens de les famílies excloses -que també són els nostres, ¿oi?- no tinguin cap possibilitat de canviar la baralla marcada d’origen, amb la qual ja sabem com acaba la partida. La LOMCE atempta contra l’autogovern i contra altres coses de les quals CiU no es queixa potser perquè les comparteix. Per exemple, la religió com a matèria avaluable o fins i tot l’aprofitament de la llei per poder seguir subvencionant escoles que segreguen per sexe.
Quan l’eix divideix segons les pàtries, el Govern de Mas s’hi resisteix amb decisió. Quan és ideològic, la protesta llangueix. ¿I l’esquerra? Assisteix al matx amb melancolia, intentant transmetre un missatge diferenciat que no arriba.