Category Archives: Llei Wert

Sort en tenim dels joves mare meva!

 

http://www.laregion.es/

 

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

ho vaig trobar genial, vós no? Em refereixo a la plantada que li van etzibar els alumnes excel·lents a aquest ministre de “mala educació” espanyol. Ho vau veure a la televisió? Quina serenor, quina decisió, quina sang freda quan passaven per davant d’aquest ministret i ni se’l miraven i l’home es quedava amb un pam de nassos. Ho vaig trobar magnífic però, alhora, em vaig entristir. Vaig pensar que sort en tenim d’aquest joves perquè si ens hem de refiar dels “grans” la nostra escola està “servida”. Aquí no piula ningú. M’agradarà veure que faran les escoles quan tornin a pintar bastos en això de la llengua, a veure quants directors com vós es faran l’orni palesant que allò no va per ells. De veritat que em fa patir.

Hi ha però una altra consideració que cal fer. Coincideixo plenament amb la Sra. Otero quan es queixa que també caldria atendre, i amb decisió, l’altre vector de la Llei Wert: el de la cohesió social. Em resulta indignant que concertem determinades escoles. També que no es faci res per assegurar la llengua del país a moltes escoles de Barcelona quan se sap perfectament quines són. I encara més que la nostra Universitat, la que s’ha encarit més de tot l’Estat, estigui a punt d’anul·lar la matrícula d’un quants milers d’alumnes que no la poden pagar. Però és clar, estem parlant de rics i pobres; quan el tema és aquest el nostre Departament d’Ensenyament, ara mateix, es fa el boig. Espero que vinguin temps millors, i de pressa.

A veure si us agrada, també.

Gràcies!!

LA MALA EDUCACIÓ

Júlia Otero a El Periodico

Un grapat dels universitaris espanyols més brillants, els que demostren al seu currículum l’excel·lència de què tant parlen persones poc excel·lents en la seva gestió, s’han negat a donar la mà aquesta setmana al ministre del ram, José Ignacio Wert. Alguns, fins i tot, van acompanyar el desaire del gest amb la indumentària: portaven la samarreta verda que els identifica amb una marea molt activa a favor de l’educació pública. Va ser un altre tipus d’escrache al qual, de moment, no ha posat ningú encara el qualificatiu de nazi. Segurament els ha descol·locat que siguin precisament uns nois tan llestos, adornats per excel·lents i matrícules d’honor. ¿De què es queixen joves aplicats que ja han acabat els seus estudis? ¿A què ve la seva mala educació? Encara que alguns tenen dificultats per entendre els principis aliens, intentem-ho una vegada més: milers d’espanyols hem aconseguit formar-nos i llicenciar-nos en l’educació pública. No ho teníem fàcil per bressol però en vam tenir l’oportunitat. ¿La tenen ara els fills de la moribunda classe mitjana empobrida?

En algunes universitats ja s’ha expulsat del sistema milers d’alumnes, i no per falta d’aplicació, sinó per falta de pagament. Al·leguen que ha estat un error informàtic i que serà analitzat cas per cas. Mentida. L’error no és d’un ordinador, és d’una concepció social a la qual no importa deixar als vorals els fills de qui no pot pagar un increment del 66%.

A Catalunya també són 3.000 els alumnes morosos dels set campus públics als quals s’ha atorgat una moratòria fins a final de curs. ¿I si d’aquí un mes segueixen sense poder afrontar el cost de les matrícules? ¿Tenen algun programa de beques seriós que salvi els bons estudiants? ¿Algun pla B?

Potser amb l’aplicació de la llei Wert no caldrà esperar a la universitat per desfer-se d’un ingent nombre de n@is i n@ies. Als 12 o 13 anys, en plena adolescència, podran ser derivats a una via de difícil retorn per molt que les hormones tornin al seu curs algun any després.

Per cert, no he sentit la consellera Rigau ni cap membre del Govern català posar l’accent crític en res que no sigui identitari. «Els nostres nens no sabran el nom dels rius i les comarques i no coneixeran Salvador Espriu», va dir Rigau, i això és almenys tan greu com que els nens de les famílies excloses -que també són els nostres, ¿oi?- no tinguin cap possibilitat de canviar la baralla marcada d’origen, amb la qual ja sabem com acaba la partida. La LOMCE atempta contra l’autogovern i contra altres coses de les quals CiU no es queixa potser perquè les comparteix. Per exemple, la religió com a matèria avaluable o fins i tot l’aprofitament de la llei per poder seguir subvencionant escoles que segreguen per sexe.

Quan l’eix divideix segons les pàtries, el Govern de Mas s’hi resisteix amb decisió. Quan és ideològic, la protesta llangueix. ¿I l’esquerra? Assisteix al matx amb melancolia, intentant transmetre un missatge diferenciat que no arriba.

 

L’hora de la veritat, comença a l’escola

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

aquest migdia, mentre dinava m’he assabentat que, finalment, el govern espanyol donava el vistiplau a la proposta de nova Llei Orgànica d’Educació.

Com us podeu suposar, tot els que menjàvem hem lamentat, profundament, la notícia. Més encara quan se’ns ha dit que les ajudes econòmiques previstes a les famílies es farien amb càrrec als pressupostos ordinaris de la Generalitat. És a dir, les pagarem nosaltres, tots.

No és el moment d’entrar a valorar la notícia, ja hi ha hagut, i hi haurà, persones, entitats i institucions que ho faran. Ara, només, és l’hora de fer-nos, de fer-vos, una pregunta clau, definitiva:

“Què fareu a la vostra Escola?”


Per la meva part, ara i aquí, només faig una crida: INSUBMISSIÓ!!!

Somescola.cat crida a la insubmissió de la LOMCE

Divendres  17.05.2013  18:45
La plataforma afirma que “Catalunya no ha de pagar la destrucció del seu sistema escolar”.
Somescola.cat s’oposa plenament al projecte de llei (LOMCE) que aquest matí ha aprovat el consell de ministres espanyol en considerar-la “una proposta que ataca en tres vessants bàsics el sistema educatiu català: redueix profundament l’autogovern català en matèria d’ensenyament, homogeneïtza els continguts acadèmics a tot l’estat per igual sense tenir en compte la diversitat territorial i esquerda el model d’immersió lingüística que des de fa més de 30 anys s’aplica amb èxit a Catalunya”.
Així, Somescola.cat ha afirmat que la insubmissió a la llei serà indispensable en un futur per mantenir el model d’ensenyament català i d’immersió lingüística que democràticament ha aprovat el Parlament de Catalunya.
“Amb  la LOMCE, el govern espanyol vol obligar també la Generalitat no només a aplicar una legislació que no comparteix en absolut el Parlament de Catalunya, sinó que, a més a més, li vol imposar les despeses de destruir el propi sistema educatiu català basat en la immersió lingüística.” Per Somescola.cat, “la llei, elaborada de forma autoritària i impositiva, és doncs la culminació d’un procés constant de vulneració de les competències del Parlament de Catalunya que ens transporta a l’època predemocràtica”.
En aquest sentit, la plataforma, que aplega les principals entitats dels país en l’àmbit educatiu, ha instat tots els centres docents a visualitzar amb cartells ‘Per un país de tots, l’escola en català’, la seva oposició a la LOMCE i ha anunciat que es reunirà aviat per analitzar el nou escenari després de l’aprovació del projecte.

Quan arribi el cas, que arribarà, què fareu vos?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

hi ha qui diu que pinten bastos, d’altres que ja era hora. El nas em diu que estem entrant en un moment de la història únic. Sí, ja ho sé, em direu que tots ho són i és cert. Convindreu amb mi, però, que aquest que ens ha tocat, si més no és diàfan: les coses i, sobretot les persones, comencen a estar clares. La traca, per variar, l’ha engegat la llengua, la pobra llengua. Mira que fa segles que hi van al darrera de carregar-se-la, no? I no se n’han sortit. Per matussers, sempre. Fa uns dies precisament vaig instal·lar un “accés directe” a un vídeo que fa un recull històric d’aquesta intenció, permanent i obsessiva, dels espanyols: fer desaparèixer la nostra llengua. Deuen ser molt dolents perquè la veritat és que no se n’han sortit. Els francesos, en canvi, pràcticament l’han liquidat a la Catalunya Nord, d’ençà del Pacte del Pirineus, amb els mateixos anys.

Mireu, avui us he seleccionat un article, breu però també diàfan. És del Sr. Jordi Roca, del qual us n’he recomanat alguns els darrers mesos. Ho he fet per una qüestió ben simple: incorpora LA PREGUNTA CLAU, la definitiva. Diu en Roca: Des del moment, ja fa uns quants anys, que sembla que l’ofensiva va de debò al Principat, han sorgit veus que diuen que no acataran les lleis imposades des de Madrid i la gran pregunta és: aquesta insubmissió és general en el professorat o som una minoria sorollosa els que manifestem la nostra convicció en defensa de la immersió?

La meva resposta ja fa molts que la tinc escrita i gravada: he estat i seré sempre dels que fan soroll però també, SEGUR, dels que NO ACATARÉ. Ja fa unes setmanes que un dels pocs bancs catalans que queden dempeus va endegar una campanya, molt sibil·lina i per fer-nos por, apel·lant al SENY català, l’heu vist? Bé, doncs, el primer dia que la vaig veure vaig recordar una frase del President Macià: El seny, si no va acompanyat d’una ferma voluntat de combat,  només serveix per tapar covardies.

I , per cert, vós a quin bàndol us apuntareu? Als dels acatadors o al dels NO acatadors? Si encara no ho teniu clar espavileu-vos perquè, de sobte i abans del que ens pensem, ho haureu de fer. Compto, no cal dir, amb el vostre “Desacatament”.
Va, i posats, una proposta: pengeu aquest post a la sala de professors del vostre centre, ells també s’hauran de posicionar, no?Com sempre, només faltaria, a criteri vostre.

Gràcies!! 

No podem mostrar indiferència, #noacatarem

JORDI ROCA

http://mestres.ara.cat/lapuntdocent/

Els darrers atacs contra la immersió lingüística, o el que és el mateix, contra la cultura catalana i el sentit comú ens fan replantejar fins a quin punt serem capaços de resistir. Des del moment, ja fa uns quants anys, que sembla que l’ofensiva va de debò al Principat, han sorgit veus que diuen que no acataran les lleis imposades des de Madrid i la gran pregunta és: aquesta insubmissió és general en el professorat o som una minoria sorollosa els que manifestem la nostra convicció en defensa de la immersió? El govern s’ha manifestat ferm defensor de la causa però realment tenim suport de tota la comunitat educativa o haurem d’anar cedint terreny com està passant en altres territoris de parla catalana? Servirà d’alguna cosa el teòric blindatge que fa la LEC de la immersió o es demostrarà, una vegada més, que qualsevol llei catalana està per sota de les lleis estatals?
Sabeu què penso? Que no som ningú al costat dels que van deixar la pell per defensar la nostra llengua i cultura en temps més desfavorables. No som ningú al costat de qui va haver d’exiliar-se, de qui passar per Argelers o altres inferns i potser no van tornar a trepitjar la terra catalana. No som ningú al costat de qui, en plenes dictadures, desobeïa el feixisme i educava, editava llibres o s’organitzava en defensa de la cultura catalana. I si després de Condes-Duques, Felips Quints, Primos de Rivera i Francos diversos encara ens n’hem sortit no ha estat casual, ha estat pel compromís ferm de milers de persones que se la van jugar abans que nosaltres i precisament per això no podem mostrar indiferència davant d’un nou atac al pilar de la cultura catalana, a la nostra raó de ser.

Confio en els mestres per fer front al nou intent d’etnocidi i en la complicitat de la resta de la comunitat educativa fins que algun dia les lleis del país ja no tinguin cap sostre i la nostra bandera onegi lliure a la seu de les Nacions Unides.

Qui intenta destruir la llengua d’un poble és un enemic d’aquest poble. Joan Solà (2006)

 

“Keep calm and speak catalan” (Manteniu la calma i parleu català).

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

enmig d’un món que va a més de cent per hora faríem bé d’aturar-nos per veure les coses, les importants, en la seva perspectiva completa. Dic això en relació a la situació de la nostra llengua. Una llengua que des fa una pila d’anys està literalment assetjada, perseguida i, fins i tot, criminalitzada. Em sembla que va ser el professor John Elliot el que, en una visita a BCN no fa gaire temps, va dir que una societat “Ahistòrica” era, fàcilment, una societat manipulable. Moltes persones, desconeixent totalment la història, s’apunten el “bilingüisme integrador”, en diuen. Moltes persones, amb facilitat arriben a dubtar del seu dret a emprar la seva llengua les vint-i-quatre hores del dia a casa nostra. L’amnèsia és fatídica, ho sabeu prou bé, en tots els ordres de la vida de les persones, però, sobretot, en la dels pobles.

Doncs bé, per a tots aquests, que de ben segur en tindreu a prop, us he preparat dos documents: un petit article publicat ja fa molt de temps i un vídeo que recull la “història” de la nostra llengua en relació amb la llengua espanyola. Us recomano molt i molt que busqueu el temps per llegir-lo i mirar-vos-el. Són dades històriques, només. Aquí no hi ha ideologia, són fets documentats abastament. Fets i dades que, malauradament, els alumnes de massa escoles del país desconeixen.

Si realment la vostra escola vol estar compromesa amb la llengua, més enllà de signar electrònicament, us animo a treballar amb els alumnes els dos documents i a fer-ho amb el rigor i la calma degudes. Diria que és una qüestió de justicia. La història “és”, agradi més o menys. Només un exemple us servirà per obrir boca. Mireu com pot una persona “canviar” de manera de pensar i de dir: l’any 1705, Felip V de Castella i IV de Catalunya, quan jurà les Constitucions Catalanes i pujà al tro de Compte de Barcelona deia:

“La NACIÓN CATALANA es la reunión de los pueblos que hablan el idioma catalán. Su territorio comprende: Cataluña con los condados del Rosellón y de la Cerdaña, el Reino de Valencia y el Reino de Mallorca.” “Los tres pueblos que forman la nación catalana tienen una constitución política propia y están federados entre sí y con el Reino de Aragón, mediante ciertas condiciones que son objeto de una ley especial. Cataluña es el Estado político formado, dentro de la Confederación, por los catalanes del Principado y de los condados del Rosellón y de la Cerdaña. El principado de Cataluña es libre e independiente.”

 


Després ja sabeu que va passar, no? Primer, el tractat del Pirineus ens va arrabassar la part nord del país i, segon, l’incompliment per part dels anglesos del tractat de Gènova va permetre amb mateix rei borbó que havia dit això redactar el Decret de Nova Planta un cop va liquidar la defensa del Cap i Casal de Catalunya. Té nassos que a l’hereu borbó, l’actual, també li haguessin posat de nom Felip, no? Hauria estat un Felip VI. Compto, però, que ja no hi seran a temps.
“Keep calm and speak catalan” (“Manteniu la calma i parleu en català”).
Vós mateix!!

L’amnèsia: el pitjor enemic

http://www.segre.com/viure-per-veure/article/lamnesia-el-pitjor-enemic

El castellà va ser imposat als catalans fa gairebé 300 anys. I això només és un tast d’un inesgotable llistat de greuges. 1715: “Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano.” 1716: “Que todo lo judicial que se actuaba en lengua catalana, se escriba en adelante en idioma castellano.” 1755: “Pena de pan y agua por cada vez que los religiosos tengan una conversación tirada en catalán.” 1772: “Que todos los mercaderes y comerciantes observen la Ley del Reino llevando sus Libros de contabilidad en idioma castellano.” 1801: “En ningún teatro se podrán representar, cantar, ni bailar piezas que no sean en idioma castellano.” 1828: “Siendo las partidas de bautismo, de matrimonio y de defunción documentos fehacientes en todos los tribunales del Reino, se hace preciso que se extiendan en idioma castellano, que es el idioma del Gobierno.” 1900: “A los señores maestros y maestras a que se abstengan de usar para la enseñanza idioma alguno que no sea el castellano.” 1906: “Hay que catellanizar a Cataluña… Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza.” 1924: “Con esta fecha recuerdo al Colegio de Abogados de Barcelona que han de publicar en idioma castellano con exclusión de otro alguno.” 1924: “Detingut l’arquitecte Gaudí per parlar en català.” 1931: articles 4 i 50 de la Constitució espanyola de la segona República: “El castellano es el idioma oficial de la República. A nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional. Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se usará también como instrumento de enseñanza en todos los centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas.” 1971: “Jordi Carbonell, director de la Gran Enciclopèdia Catalana, a la presó per parlar en català.” 1984: “Un policia obliga a una persona a menjar-se un paper pel sol fet d’estar escrit en català.” 2001: “A nadie se le obligó nunca a hablar castellano en Catalunya” (rei Joan Carles). 2001: “El castellano ha sido siempre una lengua de riqueza y no de imposición” (Jesús Caldera, PSOE). 2011: “Sentència del Suprem i interlocutòria del TSJC perquè el castellà sigui llengua vehicular a les escoles de Catalunya.”

Fes-ho córrer! Aturem la Llei Wert!

Benvolgut/da,

la plataforma Ciutadans i ciutadanes per l’Educació Pública manifesta el seu més absolut rebuig a l’avantprojecte de Llei Orgànica per a la millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), per les següents raons:

Pel seu caràcter profundament antidemocràtic

  • En  el procés d’elaboració de la llei  (d’esquena a la comunitat educativa, als grups socials i polítics, a les comunitats autònomes).
  • En l’organització dels centres docents, en què una direcció nomenada a dit per l’Administració passa a tenir poders absoluts en la gestió dels mateixos.

Per la seva concepció mercantil de l’educació, que posa les necessitats dels mercats per davant de la formació integral dels infants i joves, i la construcció d’una societat més justa i cohesionada.

Per utilitzar l’educació com a eina per a la segregació i l’exclusió.

Per tot això, demanem la retirada de l’avantprojecte de llei i l’obertura d’un període de veritable diàleg amb la comunitat educativa i amb totes les forces socials i polítiques que permeti establir les bases d’un model educatiu consensuat i sostenible.


Dona suport amb la teva signatura:

http://www.yoestudieenlapublica.org/stop.php


FES-HO CÓRRER!