Category Archives: hàbit lector

Llegim a la BBC

A l’atenció de la Directora

No fa massa dies llegia que la British Broadcasting Corporation (BBC) presentava una campanya de lectura per al 2016. S’anomenarà “Get Reading”  (alguna cosa com ara “Aconseguir la lectura”, no?). Es desenvoluparà en fases i hi col·laboraran diverses entitats que treballen per la cohesió social i, a més, estan implicades en promoció de la lectura.. Pretenen commemorar diferents efemèrides relacionades amb escriptors del país (entre ells Roald Dahl) i, alhora, estendre i encomanar les ganes de llegir i de compartir lectures. S’ha dissenyat per a públics d’edats diverses. Parteixen d’una premissa que, des de l’Estratègia d’Impuls de la lectura del Departament d’Ensenyament s’ha dit per activa i per passiva: la lectura per plaer, l’hàbit lector, en infants i joves, és un dels factors que determinarà més la seva competència lectora (i de retruc els seu expedient acadèmic), més que no pas la seva classe social i la formació acadpemica dels seus progenitors.

Amb aquesta idea s’oferirà, a partir de la primavera, una programació que intentarà enganxar el públic en la lectura. L’estiu serà l’estació dedicada als infants i als joves, s’hi desenvoluparà una programació sobre l’obra de Roald Dahl (de qui se celebrarà el centenari del naixement) per donar a conèixer la seva obra; inclourà, també, un documental sobre l’aprenentatge lector dels alumnes d’un centre educatiu. Vist així, de lluny, “pinta bé”!

Roald-Dahl

http://www.colindsmith.com/blog/wp-content/uploads/2012/06/Roald-Dahl.jpg

A casa nostra s’està desenvolupant, encara, el Pla Nacional de Lectura (2011-2014) amb l’objectiu de  reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l’educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria). Com sabeu, el PNL s’articula en dues Conselleries: Cultura i Ensenyament.
El “nostre pla” ha obviat dues eines tan potents com la televisió i les xarxes socials. Ho sabeu si es fa algun programa dedicat a llibres i a lectura? Doncs sí, un! Ara bé, el fan en un canal minoritari (El 33) i a l’hora de les bruixes. Tot plegat fa que el segueixen els que ja estan ben convençuts del valor del llegir. Es diu “Via llibres”. Seria tant difícil introduir, per exemple, una falca d’un minut i mig, cada dia, abans dels Telenotícies, dedicada als llibres i a la lectura? No!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/via-llibre/

via

Passa, però, que com bé sabeu, tots plegats encara no som ben conscients de que ens estem jugant en això de la lectura anem una generació i mitja per darrere de la resta de països europeus (35 anys!!) Per tant, no ens hem d’autoflagelar solets, que en sabem un munt. Les coses, en aquest camp, sóc del parer que s’estan fent raonablement bé atès que partim d’un forat absolutament negre: una dictadura analfabeta i una transició de fireta.

 p

No sé com aneu d’anglès… jo fatal.
Val la pena fer l’esforç, però
http://www.bbc.co.uk/mediacentre/latestnews/2015/get-reading

Ei, si voleu, i teniu temps, és clar.

PS: Ah, i per cert, al vostre centre s’ha conmemorat el 56 aniversari de la Declaració Universal dels Drets dels Infants? No si no heu fet, feu-ho l’any vinent, per favor. És un mal símptoma que l’escola visqui d’esquena al món. L’altre dia em comentaven d’un institut de BCN (dels que tenen bona fama!!) que ningú havia dit “ni piu” dels atemptats de París! La vida havia continuat com estava “programada”

Aneu-hi!

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

avui dia tothom s’ha d’espavilar, si vol sobreviure.
En un gran anunci de carretera hi vaig llegir alguna cosa com ara: “Et veuen?” “Si no et veuen, no existeixes”. Era d’una empresa de publicitat, és clar.

Avui dia per obrir un negoci “físic” no n’hi ha prou amb fer les obres corresponents per aconseguir un local digne. Cal, a més, donar-se a conèixer a la xarxa i mirar de mantenir-hi un nivell de presència sostingut, actualitzat: la majoria d’iniciatives empresarials tenen pàgina web i són presents a les xarxes socials.

Les llibreries no se n’escapen, la majoria tenen pàgines web que, com a mínim, donen compte de les novetats editorials i dels actes que s’hi desenvolupen (Debats, Clubs de lectura, Presentacions de llibres, etc). De ben segur que en coneixeu alguna, no? Qui més qui menys té “la seva llibreria”.

N’hi ha que, sortosament, ja tenen molts anys i s’han sabut adaptar, no sense esforç, a la nova situació comercial (“tothom ven llibres”) i han estat capaces de superar una crisi que se n’ha emportat per davant un nombre considerable. Una llàstima. Quan era menut, a la meva ciutat, només n’hi havia una. De llibres se’n venien a més llocs però “només llibres” en un. Era una llibreria que es va crear per “subscripció popular” per poder tenir accés a obres que costava molt de trobar fora de Barcelona. A més, era punt de reunió i de tertúlies mig clandestines. Creieu-vos si us dic que les seves prestatgeries servien també per passar-se missatges compromesos, a manera de bústies personals.

Molts dels vostres alumnes, la majoria diria, no han tingut l’ocasió de visitar-ne, ningú els hi ha acompanyat, m’hi jugaria un pèsol, com diu Mestre Puyal. Com a tantes i tantes coses, si no els hi porta l’escola no ho farà ningú i desconeixeran la seva existència. Molts alumnes acaben l’escolaritat obligatòria havent vist només els llibres de les grans superfícies comercials. Sóc de l’opinió que l’escola no hauria de defugir la funció compensatòria, també, en aquest aspecte: l’escola ha de situar les llibreries a la llista de llocs que cal visitar. Aquestes dues imatges serien un bon exemple del que us animo a fer: són alumnes de l’Escola “Licorella” de Gratallops (ZER l’Aglà) mentre visiten una llibreria de Reus. La visita és breu, però, intensa: 5-10′ d’explicacions del llibreter per situar-los i 10′ de regirar llibres lliurement. Tot plegat, ja ho veieu, 20′ de no res.

 

eedafjgijidifhji

 

La majoria de caps de comarca del país tenen llibreries molt dignes, establiments que desenvolupen una activitat cultural notable i meritòria. A Barcelona, és clar, a més, podem trobar grans llibreries i també d’especialitzades de literatura infantil i juvenil. No n’hi ha moltes, però una dotzena hi són. Un exemple, la Llibreria “A peu de pàgina” del Barri de Sarrià de BCN. Ara fa set anys que, enmig de la crisi, es van arriscar a engegar una llibreria. No em digueu que no és un goig?. Remeneu la seva pàgina web

banderolacarrerint11

Doncs això, porteu els vostres alumnes a les llibreries perquè si ho feu vós no ho farà ningú

Gràcies per endavant.

 

 

La millor mestra del món!

A l’atenció del Director, directora

Benvolguda, benvolgut,
suposo que us n’heu assabentat que fa pocs dies es va lliurar, també a Dubai, el que es coneix com el “premi nobel” de l’ensenyament, no? El títol del premi podrà sembla exagerat i, probablement, ho sigui. Nancie Atwell, mestra des del 1973, ha guanyat el Global Teacher Prize. Els diaris, aquest dies enrere n’anaven plens.

http://pbs.twimg.com/

I com que bona part del premi se li atorgat per la seva tasca en la creació de lectors aquest cap de setmana, per exemple, tots els diaris del país portaven un article o altre dedicat a la lectura. Uns articles que m’abstindré de comentar perquè diria coses massa grosses. En general, em va semblar de mal gust que es recordin de la lectura, només, com a conseqüència d’aquest premi. Ara l’aigua ja ha tirat avall i ningú s’interessarà més per la cosa del llegir fins que torni a “tronar” per algun costat. Som on som.

  • Mireu, no us donaré més informació en relació al cas. Probablement ja n’heu llegit alguna notícia. Si no ho heu fet, més avall, us dono l’enllaç i el text de la notícia de l'”ara”.
    He llegit força articles aquest dies sobre aquesta senyora i, en general, m’han agradat. M’ha semblat una dona valenta, molt convençuda del que fa, del com ho fa i del perquè ho fa: només per això ja es mereix el guardó. Aquesta senyora té les idees molt clares en relació a la construcció del lectors; em va agradar, sobretot la resposta a aquesta pregunta:

Pregunta: Un informe recent de l’OCDE assegura que els nois llegeixen menys que les noies. És així?

Resposta: Sí, però només en part. El principal problema és que els nois no saben què llegir. Els professors haurien de donar als nois llibres que siguin capaços d’estimar. És una de les meves responsabilitats com a mestra de joves de 13 i 14 anys: buscar les històries que a ells els agradaran. Històries de jugadors de futbol o beisbol, de nois que es fiquen en embolics. Si ells estimen una història i s’identifiquen amb els protagonistes, llavors la llegiran. Que els nostres joves llegeixin no depèn del sexe, sinó del llibre que hagin de llegir.

No és que estigui reclamant cap premi però un servidor porta molts i molts anys dient del mateix: Molts dels nois que no llegeixen no ho fan per dues raons, ben simples:

  • Perquè ningú els ha donat un cop de mà per identificar les seves preferències lectores.
  • Perquè a les biblioteques d’aula i de centre no hi ha llibres que els interessin

Doneu un cop d’ull al fons de la vostra biblioteca i veureu que la immensa majoria de llibres són de literatura, sobretot relats (contes i novel·les juvenils). Ei, i no tinc res contra la literatura, Déu me’n guard! Els entesos en biblioteques, els de l’IFLA, fa temps que diuen que una biblioteca hauria de tenir TRES llibres de coneixements per cada llibre d’imaginació. Nosaltres, en general ho tenim al revés, és a dir, els ho posem difícil als nois això del llegir. L’important és que els nois “entrin” a la lectura. Per quina porta, en un principi, és secundari, el que hem d’aconseguir és que “entrin”. Em consta que força instituts d’aquest país estan obtenint resultats molt esperançadors amb les estones de lectura diària, sobretot amb els nois que “no llegien”.

http://www.ara.cat/societat/Nancie-Atwell-desenvolupen-Cesar-Bona_0_1322867728.html

unnamed

Nancie Atwell

SERGI ALTADILL Dubai |18/03/2015

Nancie Atwell, mestra des del 1973, ha guanyat el Global Teacher Prize, considerat el premi Nobel de l’ensenyament. Aquesta nord-americana ha aconseguit amb la seva particular manera d’ensenyar que els nens i nenes llegeixin una mitjana de 40 llibres a l’any. El premi, un milió de dòlars, el destinarà a millorar el seu centre educatiu.

-Un informe recent de l’OCDE assegura que els nois llegeixen menys que les noies. És així?

Sí, però només en part. El principal problema és que els nois no saben què llegir. Els professors haurien de donar als nois llibres que siguin capaços d’estimar. És una de les meves responsabilitats com a mestra de joves de 13 i 14 anys: buscar les històries que a ells els agradaran. Històries de jugadors de futbol o beisbol, de nois que es fiquen en embolics. Si ells estimen una història i s’identifiquen amb els protagonistes, llavors la llegiran. Que els nostres joves llegeixin no depèn del sexe, sinó del llibre que hagin de llegir.

– Quina és la clau perquè els seus alumnes llegeixin una mitjana de 40 llibres al any?

Avui dia hi ha moltíssims llibres meravellosos pensats per a nens i joves, com a mínim en anglès. Cada any es publiquen als Estats Units llibres increïbles pensats per a ells i això conforma una oferta molt enriquidora. Començar a llegir de petits fa que desenvolupin els hàbits i, quan creixen, acaben estimant tot tipus de llibres.

–En els últims anys s’ha focalitzat molt l’educació en la incorporació de la tecnologia, però aquesta no sembla l’aposta de cap dels 10 finalistes al Global Teacher Prize. Com és això?

Alguns estan tractant la tecnologia com si fos una assignatura o una disciplina, però la tecnologia es únicament un mitjà, no una finalitat. La gent està utilitzant algunes eines sense analitzar quin impacte tindran a llarg termini. Algunes tecnologies són perjudicials. Per exemple, els iPads han afectat la manera de llegir i escriure dels nens, els e-books interfereixen a l’hora de dormir, etcètera.

-Els seus alumnes no utilitzen la tecnologia?

Es clar que ho fan. Els meus estudiants no escriurien tant com ho fan si no fos pels ordinadors. Els ordinadors els han convertit en escriptors, perquè poden fer tot el procés amb un simple aparell. Però quan llegeixen un e-book les coses no els queden tant com quan llegeixen un llibre de paper. Necessitem discriminar i no agafar tota la tecnologia que hi ha per col·locar-la a l’aula.

– Quina diferència hi ha entre les seves classes i les dels altres professors?

La diferència entre las meves classes d’anglès i les d’altres als Estats Units és que els meus alumnes trien els llibres que ells volen i desenvolupen les seves pròpies idees a l’hora d’escriure. D’aquesta manera actuen més com els adults.

– Quin creus que és el país que té el millor sistema educatiu?

Crec que només la meva escola de Maine (EUA) [riu]. És el sistema més sa, productiu i innovador que jo conec. Durant més de 25 anys un grup de professors hem estat creant sense parar una manera d’ensenyar perquè els alumnes puguin fer un treball autèntic, desenvolupar habilitats i comprendre per què són importants les diferents assignatures que s’ensenyen a l’escola.

– Què fa en el dia a dia la millor professora del món?

Simplement anar a l’escola. I sóc molt feliç cada cop que entro dins la classe. Això em dóna més plaer que cap altra cosa.

– Quins són els reptes que té un professor avui en dia?

Crec que no hi ha prou diners gastats de manera global en educació i els nens són el nostre recurs més important. Això em preocupa molt, com la quantitat de nens que viuen en la pobresa i que no poden accedir a una bona educació. Aquest és un gran repte. Malgrat això, també penso que hi ha un moviment que busca gairebé desprofessionalitzar l’ensenyament i treure l’autonomia dels professors. Jo crec en la idea d’innovar sense permís. S’ha de deixar que els mestres desenvolupin la seva meravellosa forma creativa d’ensenyar.

Cal ser valents, decidits, i posar el focus on cal, sobretot

Captura de pantalla 2015-03-06 a les 23.48.59

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,
torno a emprendre una temàtica recurrent, en el meu cas: la lectura, els llibres per a infants i les famílies. Com d’altres vegades, tindrà forma de “rosari”, de dues “avemaries”.

La primera
Començo amb un programa de llibres i lectura, el “VIA LLIBRE”, no sé si el coneixeu suposo que sí. A parer meu és excel·lent: està ben fet, resulta àgil i dinàmic i s’allunya de la sacralització dels llibres i la lectura; tres elements imprescindibles.

De programes de llibres i lectura ja se n’han fet uns quants, ara mateix recordo un que conduïa en Vicenç Villatoro, excessivament especialitzat.

Si no coneixeu el “Via llibre”, us recomano de veure el capítol que més avall us comentaré.
Passa, però, que, com sempre en aquesta mena de programes, està “amagat”: vull dir que el fan al Canal 33 i en un horari “intempestiu”, tard!!

No en sortirem, ens costa: si el posem en aquest horaris només el miraran les persones que “ja no els cal”, diria. Caldria debatre aquesta qüestió: que interessa elaborar un producte “excels” o bé arribar al gran públic?

Pensant en tot això, no fa gaire dies em van recomanar de mirar aquest capítol del “Via llibre” perquè parlaven de literatura infantil i de la importància d’implicar-hi les famílies:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Via-llibre/Via-llibre-capitol-119/video/5402191/

No criticaré el programa, ja us he dit que el trobo excel·lent. El que sí que critico i MOLT és la moralina que traspuava: la canalla llegeixen si els pares llegeixen i s’ocupen d’apropar-los als llibres i la lectura. No cal ser cap geni per saber-ho, no? En el programa hi sortien tot de pares i mares fortament compromesos amb la lectura dels seus fills, un deu per a ells, sens dubte. Hi apareix, també, la propietària d’una cèlebre llibreria infantil de BCN i una de les persones que porten la biblioteca d’una associació de mestres. Tots vénen a dir el mateix: que els pares són molt importants en aquest tema.

D’acord! Però i què passa amb els milers i milers d’infants i joves que a casa seva ningú llegeix? Estan condemnats? Aquestes famílies s’han de qualificar d’irresponsables? Mare meva com ens equivoquem!!! Que potser estem dient, implícitament, que no s’estimen als seus fills? Algú s’ha pres la molèstia de saber per què no és llegeix en aquestes cases? Us ben asseguro que no es tracta de deixadesa ni d’irresponsabilitat paternal. Algunes, senzillament, són persones que es van criar en famílies que tampoc llegien, que vivien al marge de la lectura i que ignoraven que els llibres podien ser uns bons aliats en molts ordres de la vida. D’altres no ho fan, potser, perquè estan passant per uns moments familiars molt complicats a nivell afectiu, laboral o econòmic.

Penso, per tant, que estaria bé que el “Via llibre” desplacés el focus: com ho poden fer per fer arribar “tot això” a més i més persones? a més i més famílies?, sobretot a famílies que viuen sense lectura i sense llibres. Ens hi va la cohesió social també en això, no? Si només ens orientem als convençuts quin mèrit tenim? Poc!! Poquíssim. Sempre surten els mateixos i a dir les mateixes coses. Sempre s’està dient, per sota, que “nosaltres som els bons i els que no llegeixen als fills són els dolents, els irresponsables.

Dec ser estrany, “raru”. Admeto que som un país “en construcció” en qüestions relacionades amb el llegir, tot just ens estrenem. No podem aspirar a tenir un programa en antena quinze anys seguits com ho va fer el Sr. Bernat Pivot amb el seu “Apostrophes”, tenia uns índexs d’audiència enormes, a França. No sé vós, però jo n’estic molt content del progrés que ha fet la lectura en els darrers anys: quan jo era petit es podien comptar amb els dits de les mans les persones que ho feien. Tombant pel país cada cop veig més persones que ho fan, m’agrada i em fa sentir bé, ho admeto. De vegades els retrato i tot, sense que se n’adonin, compto que no els sabria greu.

http://es.wikipedia.org/wiki/Apostrophes

I la segona

No sé si coneixeu al Sr. Enric Gomà, és una de les persones més preclares del país en això que ens ocupa.

Doncs bé, ja fa molts dies (11.02.2013) el Bernat Puigtobella el va entrevistar per al Bloc digital de cultura “El Núvol”. D’aquest bloc us n’he parlat alguna vegada, diria.

El titular que encapçalava l’entrevista ja s’ho valia: “Hi ha llibres extraordinaris que estan descatalogats o exhaurits”. Resulta que el van entrevistar perquè la televisió del país li havia encomanat de conduir uns microespais, diaris, de lectura, però no pas per al Canal 33, a TV3!!! En aquells dies, doncs, TV3 estrenava “Llibres a l’atac”, un microespai diari dedicat a difondre la gran riquesa de la literatura catalana. Amb una selecció inicial de 45 títols, es volia oferir una visió panoràmica de la producció, abordant des de conte i novel·la, els gèneres més populars, fins a poesia, assaig, teatre, memòries, dietaris o reculls d’articles. Era una iniciativa de TV3 per donar suport a la lectura i a la difusió dels llibres. El portà a terme el mateix equip de “Català a l’atac”, el microespai sobre divulgació lingüística emès el 2012: Josep Maria Martorell a la realització i Enric Gomà al guió i a la direcció.

El minut diari de “Llibres a l’atac” es va emetre de l’11 de febrer al 27 de març d’aquell any, el 2012, abans del Telenotícies Comarques del migdia. La mateixa peça tingué cada dia dues emissions a TV3 i una al 33. Com tantes i tantes coses “un bon dia va desaparèixer”, llàstima. Si teniu curiositat per saber com era la cosa aneu aquest enllaç i en veureu un que parlava d’en Baltasar Porcel (+):

https://www.youtube.com/watch?v=1igJrNZIRic

I acabo deixant-vos, també, l’entrevista completa que us comentava fa un moment, la del “Núvol”. És llarga, us caldrà una estona però s’ho val, molt.
Espero que us agradi tant com a mi.

Gràcies per ser-hi!!

http://www.nuvol.com/entrevistes/enric-goma-hi-ha-llibres-extraordinaris-que-estan-descatalogats-o-exhaurits/

Conversem amb Enric Gomà, un gran bibliòfil, sobre llibres i televisió.

– LLibres a l’atac és un programa de càpsules molt curtes, però té el gran mèrit de treure els llibres del guetto del Canal 33 per portar-lo a TV3. És més eficaç un minut a TV3 que deu al Canal 33?

Home, jo no ho plantejaria així. TV3 té un espectre general d’espectadors i el Canal 33 és un canal especialitzat en cultura, amb un espectador més exigent i selecte. Sobre els llibres, jo sóc dels que defensen que és important que siguin presents a tots els programes d’una manera natural, a més a més de comptar amb uns espais que en diem ‘programa de llibres’. Cal que en parlem amb naturalitat, bon humor, passió i ganes de fer-nos entendre, sense lloances hiperbòliques ni exhibicions circenques de sensiblitat, que només satisfan els autors i els lectors més ingenus.

– Tots els títols que presenteu són d’autors catalans, i la gran majoria són escrits per autors vius. Quin criteri heu seguit a l’hora de triar els títols?

El meu. Conec bé la literatura catalana i assenyalo els llibres que més m’han agradat durant els quaranta anys que duc llegint. Tens raó que molts autors triats són vius. Ho he volgut així per fugir d’aquest aire embalsamat que de vegades ens ataca quan enraonem de llibres. Espero que la tria sigui atractiva i una mica sorprenent per a tota mena d’espectadors. Que tothom hi descobreixi uns quants títols nous.

– El programa té un to molt desenfadat, humorístic. I en un minut encabiu una gran quantitat d’imatges, estímuls, tot en molt poc temps. Heu aplicat la mateixa sintaxi visual del vostre projecte anterior ‘Català a l’atac’?

Sí, hem mirat fer un programa sorprenent, insòlit. Evitem aquella solemnitat que envolta els llibres. I juguem amb el sentit de l’humor, l’agilitat, el cop d’efecte. Ens permetem aquest to perquè dura un minut. Mitja hora així seria insuportable.

Potser a algú l’agafarà per sorpresa i no entendrà com es pot parlar així de llibres, de cultura. Nosaltres hem tingut clar que ens adrecem a l’espectador mig, lector o no lector. Que l’hem d’entretenir i encuriosir, que és un espai de televisió com qualsevol altre. Si l’espectador somriu, bé. Si descobreix un llibre que desconeixia, també.

– Però el ritme és molt accelerat…

És cert, és l’estil de “Català a l’atac”, una mica diferent, perquè l’hem construït a partir d’una hipotètica taula de llum on hi van apareixent imatges: aquesta és una proposta inicial del realitzador Josep Maria Martorell, natural de Tarragona, que em va agradar molt. I així l’hem fet. Hem comptat en tot moment amb el poderós bagatge d’imatges singulars del Martorell, que és capaç de trobar allò que no troba ningú (i a més a més, lliure de drets).

– Fins ara hem tingut dos tipus de programes de llibres. Uns més cerimoniosos que tendeixen a la tertúlia, al tresillo (L’hora del lector) i uns altres que defugen l’estatisme de la tertúlia per alternar petites càpsules informatives (Via LLibre). Quina creus que és la fòrmula que fa més favor als llibres?

Anem a pams. Diria que el paper principal d’un programa de llibres no és ben bé fer un favor als llibres. Vull dir que el seu blanc són els lectors, no els llibres (i tampoc els autors, els editors i els llibreters). Els espectadors de televisió, els lectors, són els que ens han de mirar. Si ens adrecem als lectors i els aconseguim encuriosir per un llibre, divulgar-lo, posar-l’hi davant del nas, la roda girarà sola (adquisició en una llibreria o préstec en una biblioteca, lectura, interès per altres obres de l’autor, etc.).

Dit això, haig de dir que a mi el model de programa de llibres basat en una tertúlia m’agrada molt: vaig acudir com a col·laborador unes quantes vegades a “De llibres”, presentat per Vicenç Villatoro i Natza Farré. També mirava sovint el “Saló de lectura” i després “L’hora del lector”. Ara bé, no és un model únic: també vaig escriure molts guions per al “Mil paraules” presentat per Emili Teixidor i em semblava bé, en el seu moment. Alhora, em convenç igualment el “Via llibre”, que per a mi és un bon informatiu sobre el món dels llibres.

– Veient la tria dels llibres que presenteu, constatem de seguida que eviteu novetats editorials i us centreu en llibres de fons, per no fer favoritismes. Heu remenat llibres publicats en els últims vint o trenta anys, heu descobert alguna perla? Us heu trobat amb alguna sorpresa?

Ens hem centrat en llibres de fons perquè em desagrada l’obsessió, tan periodística, per l’actualitat. Al segle XX hi ha grans obres que molts lectors no coneixen o no van llegir quan van aparèixer i val la pena reivindicar. Em fan gràcia aquells lectors que es queixen: “En els últims mesos no han sortit gaires bons llibres en català”. Doncs que busquin més enrere. Com si només poguessin donar un cop d’ull als taulells de novetats. Aplicat a la pintura, seria increïble que algú digués: “En els últims temps, no hi ha grans obres pictòriques”. No et fot! Tens a l’abast tota la història de la pintura. Amb els llibres, el mateix.

Hi ha llibres extraordinaris que estan descatalogats o exhaurits. Durant anys m’he fet uns tips de regalar o recomanar “Tot un caràcter” d’Imma Monsó, el vaig triar per a “Llibres a l’atac” i arribat el moment vaig descobrir que no es trobava. Casos com aquest, els que vulguis. Tampoc no es trobava disponible “Ariadna al laberint grotesc” d’Espriu i hem esperat a l’últim moment l’aparició de “Totes les narracions” espriuanes a Labutxaca. És l’últim espai, el número 45. Si no se’n fan més, esclar.

– Heu apostat per donar visibilitat a nous talents. Al costat de clàssics com Robert Robert i Rodoreda, hi ha noms d’autors molt joves, com Joan Todó o Josep Pedrals…

Hem volgut divulgar els llibres d’escriptors més joves: jo estic esperant il·lusionat el pròxim llibre de Joan Todó, Jordi Lara, Xavier Aliaga, Daniel O’Hara o Josep Pedrals. O la pròxima obra de teatre de Jordi Casanovas.

Mirar-se amb suspicàcia els llibres dels autors joves és només fruit d’una actitud acadèmica. Allò que s’acostuma a dir, tan suat: “El temps anirà posant tothom on li pertoca”, que és com dir que autors que ara obtenen l’aplaudiment dels lectors, arribarà un dia que seran oblidats (curiosament, ningú no pensa que els llibres aclamats actualment per la crítica algun dia també siguin arraconats).

A mi, el dictamen del temps tant se me’n dóna. En tinc prou amb el meu criteri, els meus gustos, els meus interessos.

– Com veus la literatura catalana actual? Què ens sobra? Què ens falta?

Això que deia abans. Per actual, què entenem? Aquest any? Aquest semestre? Aquest mes de febrer, amb el fred que fa? O bé aquesta dècada? De la literatura catalana, tinc a l’abast tants llibres que encara no he llegit i que m’atrauen que, per anys que visqués, no me’ls arribaria a llegir tots. Sense comptar-hi els llibres que van apareixent, a més a més. I em cal temps per a les altres literatures.

Veig que el segle XX i el que hem gastat del XXI, la literatura catalana compta amb un número molt alt d’obres esplèndides. També m’apassiona la literatura del XIX, això ja és una perversió particular meva, no pretenc compartir-la.

No et sabria dir què ens sobra. Res. Què hauria de dir? Tal novel·lista mallorquina? A part d’una indelicadesa, em semblaria fora de lloc. Sobre què ens falta, és senzill: lectors. Lectors que llegeixin amb ganes i no estudiants desmenjats, des de l’ESO (que rima amb reso) a la universitat. L’altre dia una noia de catorze anys em va preguntar qui era Jacint Verdaguer. El va veure en un bitllet de cinc-centes pessetes que tinc emmarcat a l’estudi i la noia no el situava. ¿Potser un pilot de Fórmula 1?

La piràmide de la lectura

A l’atenció del Director/ Directora

Benvolguda, benvolgut,

ahir es va fer públic, en una nota de premsa del Departament d’Ensenyament, que s’iniciava la tramesa d’un bon material a les escoles i instituts : les piràmides de lectura. El mateix dia, Europapress i el Diari ara ja se’n van fer ressó:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=277211
http://www.ara.cat/societat/escoles-catalanes-intensifiquen-piramides-lectura_0_1263473748.html

piramide_primaria_430x304primamide_secundaria_430x304

Enllaç a les propostes didàctiques i a la proposta interactiva
Pel que en sé, se n’ha fet una edició extensa: per a tots els centres d’escolaritat obligatòria del país, escoles i instituts.
Els materials es faran arribar a tots els Centres de Recursos Pedagògics i , des d’allí, als centres docents (que els hauran d’anar a recollir, és clar)

Què són les “piràmides” i per què s’han fet?

Aquests materials volen ser un recurs pedagògic i didàctic per encarar una qüestió de la màxima importància: el desenvolupament de l’hàbit lector en els alumnes. Un hàbit que, està abastament contrastat, incideix directament en la millora del rendiment acadèmic dels alumnes. Però no només.
També se sap que les persones que demostren tenir-lo són més capaces d’entendre altres cultures, estan més preparades per la presa de decisions, són més creatives i, en principi, tenen més facilitat per establir relacions humanes basades en l’empatia. A tota societat, per tant, li interessa que agumnenti el nombre de ciutadans lectors.

D’altra banda caldria considerar, també, que una societat que pretengui ser autènticament democràtica no es pot bastir sobre els nostres actuals nivells de “consum de lectura”. Franklin Roosevelt, 32è President dels Estats Units, era dels que sostenien, i proclamaven, que “la democràcia no pot tenir èxit a menys que els electors estiguin ben preparats per saber triar. La salvaguarda real de la democràcia és, per tant, l’educació”.

Aquestes piràmides aprofiten l’encert de dues piràmides promogudes, ja fa temps, pel Departament de Salut: les d’alimentació saludable i les de l’activitat física recomanable, les recordeu? Sempre he pensat que eren un recurs molt entenedor per transmetre, clarament i ordenada, informacions i conceptes una mica imprecisos. Les piràmides, totes, ordenen els comportaments humans segons freqüències temporals, segons si són recomanables diàriament, setmanalment, mensualment o anyalment. La freqüència temporal de la d’alimentació, per exemple venia a dir que “els aliments dels pisos superiors com més pocs millor”. La piràmide de lectura, en canvi, no deprecia cap nivell de freqüència.

Quan hom pensa en un adult que té l’hàbit de llegir s’adona que, probablement, té una llista d’accions i actuacions que, desenvolupades al llarg de la seva vida, li han permès configurar-se com un lector “habitual”, com una persona que porta incorporat en la seva vida l’hàbit de la lectura. Probablement, una persona que té l’hàbit lector ha estat, i és, algú que, potser:

 

  • Porta, habitualment, un llibre a la motxilla o a la bossa.
  • Busca estones i moments per poder llegir al llarg del dia.
  • Potser té el costum de llegir abans d’anar a dormir.
  • Acostuma a llegir al transport públic, quan l’utilitza.
  • Ha tingut llibres i lectures que li han interessat a les aules de l’escolaritat bàsica.
  • Va amb una certa regularitat a les biblioteques públiques i fa ús dels serveis de préstec.
  • Agafava llibres de l’escola per llegir a casa seva.
  • Sempre li ha agradat parlar de llibres i de lectures amb els seus amics i coneguts.
  • Fulleja o llegeix els diaris amb una certa regularitat.
  • Va llegir amb el seu pare i la seva mare.
  • Va a llibreries amb una certa freqüència.
  • Li agrada entrar i remenar pels portals web i els blogs dedicats a la literatura.
  • Intercanviava i intercanvia llibres amb els amics.
  • Recomanava i recomana llibres als amics.
  • Demanava, també, llibres per Reis i per l’aniversari.
  • Regala llibres als amics i familiars amb motiu de festes i aniversaris.
  • Coneix i visita les fires del llibre que es desenvolupen en el seu entorn més o menys proper.

Les piràmides de lectura pretenen això: il·lustrar els comportaments lectors, i les freqüències, que poden ajudar més a generar, mantenir o desenvolupar l’hàbit lector en els alumnes.

Els materials inclouen làmines de diverses dimensions i, també i més important, materials que permetin a cada alumne configurar la pròpia piràmide de lectura a partir del que ja fa i del que, potser, pensa que podrà fer si s’ho proposa. Important també destacar que la làmina s’acompanya d’una proposta didàctica completa i diferenciada per etapes.

Canvio de registre, per tornar on érem, però. Fa molts anys, a finals dels anys vuitanta del segle passat, l’Institut Cartogràfic de Catalunya va fer arribar a tots els centres educatius unes làmines esplèndides de Catalunya en relleu, ho recordeu? Els mapes eren tan grans que anaven fragmentats, no recordo si en sis o vuits parts. Hi hagué molts centres que van ser conscients de la vàlua educativa del material i els van protegir amb procediments diversos, sempre emmarcant-los i, sovint, exposats a les escales perquè era l’únic lloc que en permetia un visionat complet, ateses les dimensions.

Pel que en sé, la proposta de les Piràmides també inclou una làmina “gran”. Serà una bona oportunitat per veure el comportament dels centres i el seu compromís en el desenvolupament de l’hàbit lector dels seus alumnes: serà el moment de veure quants centres “la protegeixen degudament”. De la mateixa manera, la ubicació que en decideixin també serà un bon indicador: no serà el mateix tancar-la a la biblioteca que posar-la en el vestíbul de l’escola, a la vista de tothom, cada dia, no?

La proposta no només s’adreça a alumnes i professors, sinó també a les famílies que rebran informació sobre les propostes, ja que aquestes també poden ser un actor important perquè els alumnes desenvolupin l’hàbit lector. La campanya també s’estendrà a les biblioteques públiques del país, que rebran els cartells de la piràmide.

A veure què decidiu de fer amb aquest materials en el vostre centre?