Category Archives: formació

Tant de bo, tant de bo!

Imatge de http://2.bp.blogspot.com/

Imatge de http://2.bp.blogspot.com/

A l’atenció del Director, directora

Benvolguda, benvolgut,

no sé si us ha arribat la brama, suposo que sí: alguna cosa es cou en la formació dels mestres novells. Pel que sembla, finalment, s’accepta i es reconeix quelcom que en aquest país sabíem des fa anys: que “la bona escola la fan bons mestres”: Us en parlava fa pocs dies, no? En recomanar-vos “Els mestres de la República” publicat per Ara Llibres.

El diari ELPUNT AVUI+ publica un prou extens article amb títol cridaner: SUPERMESTRES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR. No me n’he pogut estar de llegir-lo, els títols serveixen per aixo, sobretot: per “enganxar” els potencials lectors.

Si feu el mateix que un servidor, llegir-lo, per dins hi trobareu tot de “perles” que, ho sento, em fan desconfiar, sobretot, de les dues empreses-institucions que ho impulsen, ho sento: el Departament d’Ensenyament i les “Universitats” del país. Els articles sempre queden curts i pel camí de la seva redacció sempre passa que es poden quedar al calaix informacions valuoses que, malauradament, el redactor no les considera prou.

Mireu, hi ha diverses coses que, no ho sé, no m’agraden i em fan desconfiar, un cop més, de les dues institucions esmentades. A l’article es pot llegir, per exemple:

  • A falta de recursos econòmics (obligats per les circumstàncies en uns casos i per falta de voluntat política en uns altres), el govern ha fixat bona part de la seva atenció en un dels aspectes que els savis de PISA consideren clau per millorar els resultats acadèmics: la formació dels mestres. Malament rai, ho sigui que si no hi hagués la crisi continuaríem com fins ara? Ningú no s’hauria plantejar res? Voldria pensar que és, només, una frase desafortunada del redactor; altrament seria preocupant

 

  • Nou universitats han creat un doble grau d’educació infantil i educació primària que pretén atraure els millors estudiants. La nova doble titulació, amb una oferta de noranta places, tindrà una durada de cinc anys i inclourà una estada en una universitat de l’estranger, així com assignatures en anglès i pràctiques en centres educatius de referència. Res a dir, de veritat

 

  • Les universitats s’han avingut a imposar una nota mínima de 5 en llengua catalana i castellana per accedir a magisteri després que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, demanés que com a mínim es requerís un 6 en llengües i matemàtiques. Valga’m Déu si això representa apujar el nivell! Que potser ho fan de broma? Us ben asseguro que, de vegades, penso que les persones que estan al davant de les institucions, de totes, no ens els mereixem.

 

  • A Finlàndia les universitats mantenen un estret contacte amb les escoles on els alumnes fan les pràctiques i el sistema educatiu està constantment en revisió. Això sí, sense canviar-lo cada cop que hi ha un nou govern. I, entre moltes altres coses, per això van com van. No sé si heu tingut mai estudiants de pràctiques al vostre centre; si és el cas, heu vist mai la Universitat corresponent? Si alguna cosa caracteritza la recerca educativa del nostre país és que, bàsicament, es fa sense contacte amb l’escola, o amb el mínim imprescindible. L’Escola de mestres del vostre territori us ha convidat mai a anar-hi per donar un vernís de realitat als seus estudiants?. I la frase final és determinant: Finlàndia d’ençà que es van alliberar del russos que van convenir que el sistema educatiu “era de tots i que tots n’havien de tenir cura”. Com aquí, no? Cada Conseller o Consellera de torn la primera feina que escomet és desmantellar l’obra del precedent.

 

  • En Joan Mateo, actual Secretari General del Departament d’Ensenyament, referint-se a la FIC (Formació Interna de Centres) diu: el nou model potencia l’intercanvi d’experiències entre centre. Això ho heu vist vós? Jo no, us ho ben asseguro i no faig altra cosa que tombar pel país. Conec unes quantes desenes de centres que tenen una FIC entre mans i el resultat és, en general, escàs. Cert també que, hi ha centres de recursos que hi posen molt més el coll que altres a l’hora de permetre que les escoles implicades es trobin, però poca cosa més: d’intercanvi d’experiències que diu el Sr. Mateo diria que no n’hi ha. I així anem, també.

 

 

M’aturo, a veure què us sembla?
Llegiu-vos l’article si podeu i ja em direu el què, gràcies per endavant.

Fins la propera!!
SUPERMESTRES CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR
EL PUNT AVUI. 28/04/2014
RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE
El govern i les universitats potencien la formació dels docents com a eina per millorar resultats.
Els pedagogs avalen l’aposta, però alerten que calen altres polítiques i aturar les retallades.

La tirada mediàtica de les proves PISA i les avaluacions que fa la Generalitat del nivell dels alumnes catalans han posat en el punt de mira de la societat el fracàs escolar, un fenomen que no és nou, però que ha fet saltar les alarmes en la comunitat educativa. A falta de recursos econòmics (obligats per les circumstàncies en uns casos i per falta de voluntat política en uns altres), el govern ha fixat bona part de la seva atenció en un dels aspectes que els savis de PISA consideren clau per millorar els resultats acadèmics: la formació dels mestres.

Els primers esforços del govern s’han centrat a elevar el nivell dels futurs docents per la via de millorar l’expedient acadèmic dels aspirants a mestre. La idea és que magisteri deixi de ser una carrera d’accés fàcil i es converteixi, com en altres països, en una carrera de prestigi.

Per començar, s’ha elevat la nota d’accés al grau jugant amb l’oferta i la demanda. Per al curs que ve, les universitats catalanes oferiran un total de 460 places menys que l’any passat i nou universitats han creat un doble grau d’educació infantil i educació primària que pretén atraure els millors estudiants. La nova doble titulació, amb una oferta de noranta places, tindrà una durada de cinc anys i inclourà una estada en una universitat de l’estranger, així com assignatures en anglès i pràctiques en centres educatius de referència.

En la mateixa línia d’elevar el nivell dels mestres, les universitats s’han avingut a imposar una nota mínima de 5 en llengua catalana i castellana per accedir a magisteri després que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, demanés que com a mínim es requerís un 6 en llengües i matemàtiques i, a partir del curs 2015/2016, els estudiants hauran de superar una prova d’aptitud personal per accedir a la carrera.

―El que es vol fer amb aquestes mesures és aixecar el nivell d’exigència dels futurs mestres‖, explica Miquel Martínez, coordinador del Programa de Millora i Innovació en la Formació dels Mestres, aprovat per la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya. ―Als països on hi ha condicions d’exigència, el mestre té una consideració social més alta‖, afegeix.

Francesc Imbernon, director de l’Observatori Internacional de la Professió Docent de la Universitat de Barcelona (Obipd), veu bé que ―hi hagi una nota de tall més alta‖ per accedir a magisteri, però alerta que ―això no indica que se sigui un bon mestre ―Un bon mestre –opina– ha de tenir empatia, vocació i capacitat de treballar en grup. Per això, Imbernon reclama ―un canvi metodològic amb menys teoria, més pràctiques i treballar més per competències.

De fet, el pla de millora ja preveu implantar un canvi profund en la formació dels docents i s’han posat en marxa fins a cinc grups de treball que inclouen una revisió de les titulacions actuals, la potenciació de l’anglès i les pràctiques. ―S’està treballant en qüestions com ara la necessitat que els professors de les facultats d’educació estrenyin la col·laboració amb els mestres en exercici i es repensi el model de pràctiques, explica Martínez. I si cal anar a buscar referents a l’exterior es fa. ―Abans de l’estiu es convocaran ajuts perquè els professors universitaris vagin a universitats d’especial referència del món i en retornin els coneixement, anuncia Martínez.

El pla de millora ha estat ben acollit per mestres i pedagogs, però l’èmfasi a repensar el paper dels mestres ha aixecat suspicàcies de sindicats i pedagogs, que reclamen que no se centri tot en uns professionals molt cremats amb les retallades.

―Responsabilitzar únicament els mestres del fracàs escolar és com si es fessin responsables els metges de la salut del país‖, reflexiona Imbernon, que recorda que ―els països que surten bé en l’informe PISA fan polítiques públiques perquè les famílies s’impliquin ―Aquí, en canvi, s’han suprimit plans d’entorn i s’han fet retallades que influeixen en el desànim dels mestres. Martínez ho subscriu: ―Ha estat el compromís del professorat el que ha mantingut el nivell de l’ensenyament. Han fet una tasca social impressionant, però no poden fer res contra la falta de suport social a les famílies perquè puguin fer la seva tasca com a pares i mares.

MODELS
L’exemple finlandès

Finlàndia, el país que s’ha convertit els darrers anys en l’exemple en què s’inspiren molts països europeus pels seus excel·lents resultats educatius, dóna una gran importància a la formació del professorat i a la carrera docent. Per començar, per accedir a la professió de mestre, molt prestigiada, cal tenir molt bones notes. Un cop a la universitat, es valora molt la investigació, fins al punt que és un requisit imprescindible per a l’obtenció del títol de mestre i de professor de secundària.

A diferència d’altres països capdavanters en el rànquing de PISA, com alguns d’asiàtics amb mètodes d’ensenyament extremament exigents, el sistema finlandès té molta cura de no deixar els nens enrere. Els estudis de magisteri posen molt l’èmfasi a fer un bon diagnòstic dels estudiants amb dificultats d’aprenentatge i a adaptar la manera d’ensenyar a les necessitats dels alumnes en funció de les seves capacitats.

En la línia amb el que s’està explorant a Catalunya, les universitats mantenen un estret contacte amb les escoles on els alumnes fan les pràctiques i el sistema educatiu està constantment en revisió. Això sí, sense canviar-lo cada cop que hi ha un nou govern.

FORMACIÓ CONTINUADA
Un nou model en línia i a dins del mateix centre

Ensenyament ha canviat radicalment, des de fa dos anys, el model de formació continuada del professorat. Els cursos en centres de formació de docents o a les universitats han caigut en picat i ara es fa gairebé tot al centre. ―La formació que es feia estava desvinculada de les necessitats del centre i ara es fa a dins dels mateixos centres amb l’ajuda de plataformes virtual, justifica Joan Mateo, secretari de Polítiques Educatives. Mateo explica que el nou model potencia l’intercanvi d’experiències entre centres sense renunciar a l’assessorament dels experts dels centres de recursos pedagògics ni a les classes magistrals d’experts per a grups grans. ―No podem renunciar a formar i ho fem amb els recursos que tenim‖, diu.
Carme Martínez, directora de l’escola Artur Martorell, de Badalona, ha fet formació al centre perquè volien ―treballar per competències‖. ―Anàvem una mica perduts i, amb l’ajuda d’un guia, ens vam qüestionar la manera de treballar i hem canviat l’enfocament de les matemàtiques. Aquesta manera de treballar ens ha resultat útil‖, assegura.
Francesc Imbernon, director de l’Observatori Internacional de la Professió Docent de la UB, veu bé el mètode si es fa amb ―suport extern, però lamenta que ―la formació permanent gairebé s’ha eliminat a la universitat‖

 

Enguany 49!!

El 4 d’octubre de 1965, poc després del migdia, un per un, amb discreció, diversos joves entraven en una porteria de l’Eixample de Barcelona, xamfrà de Rosselló amb Girona. Pujaven l’escala gairebé sense respirar i trucaven a casa de Josep Maria Rovira i Montserrat Botey. Van seure entorn d’una taula. Eren quinze, catorze noies i un noi. Feien de mestres, amb títol o sense.
A les quatre, Marta Mata obria el “Primer curs de tarda” de l’Escola de mestres Rosa Sensat. Va explicar quin seria el programa. Després va començar la primera classe. Angeleta Ferrer, filla de Rosa Sensat, els va explicar la lliçó de la poma, didàctica de les ciències naturals (…)

Eren pocs i tot plegat tenia aires clandestins. No podien ser conscients del nus on es trobaven. Entorn d’aquella taula es vivia un moment històric. En aquells moments es lligava el passat amb el futur. El record d’una manera de fer escola es traspassava a una nova generació.

PORTELL, R. (2013): Mare de Déu quina escola! Els mestres contra Franco.Barcelona. Ara llibres

 

A l’atenció de la Directora/Director

Benvolgut, benvolguda,

Digueu-me si no us ha captivat el fragment amb que s’inicia aquesta entrada: a mi sí quan el vaig llegir. És bonic això de “en aquells moments es lligava el passat amb el futur”. Us podeu imaginar la situació? El risc que patien aquelles persones, només pel fet de formar-se com a mestres? Afortunadament, tot i la situació de les escoles en aquella època, tot i l’hivern cru de més de quaranta anys que hem viscut i disculpeu si em repeteixo molt, però és que hi ha fets que no els hauríem d’oblidar mai, MAI, perquè és la única garantia que no tornin a repetir-se, van continuar lluitant des de la clandestinitat i van fer ressorgir la nostra escola del no res. L’Associació de mestres Rosa Sensat n’és una de les principals.

Enguany ja serà la 49a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, Déu n’hi do quina trajectòria!

De vegades, quan en segons quins claustres trobo mestres enfadats, desganats (que no vull dir que no tinguin motius per estar-ho) penso en aquesta gent que es jugaven la pell per la seva escola.

Doneu una ullada al programa que tenen preparat, segur que hi trobareu alguna formació que us pot interessar. Igual que l’any passat, però, hi trobo a faltar un punt de realisme: cap activitat relacionada, específicament amb la lectura (tret de la que coordina la Sra. Mariona Trabal, bibliotecària de l’Escola Orlandia de BCN). Tenim centenars d’escoles i instituts embarcats en la millora de la seva didàctica i no n’hi apareix ni un, com si no existissin, és una llàstima. Com ja vaig dir-vos l’any passat, aquest fet diu molt poc a favor de dues institucions cabdals del nostre país i del nostre “fer escola”: l’Associació de Mestres Rosa Sensat i el Departament d’Ensenyament. Posa en evidència, una vegada més, que “no es parlen”

Potser seria una bona idea parlar en un claustre de les escoles d’estiu, dels seus orígens i del perquè la seva presència sembla que es vagi diluint al llarg dels anys.

A criteri vostre, com sempre.

Per cert: la Sra. Maria Antònia Canals, que ja va fer formació en els seus inicis, encara oferta un curs enguany!!! I és que hi ha gent que “fa de mestre” i n’hi ha que “és mestre”, tota la vida.