Category Archives: El petit príncep

El Petit (?) Príncep

Il·lustració extreta de http://www.catradio.cat

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

ahir va fer anys, sí senyor. Ahir en va fer setanta de la publicació a la ciutat de New York del PETIT PRÍNCEP. Una de les obres més traduïdes i editades, em sembla que més de setanta milions d’exemplars, poca broma. Com sabeu és una de les obres d’una persona complexa, Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry (1900 -1944). Com tants i tants d’altres personatges (Einstein, per exemple), Saint-Exupéry tampoc no va encaixar a l’escola, hi va tenir molts problemes: li va costar Déu i ajuda finalitzar el batxiller. Aquestes coses sempre m’han fet pensar molt.

El Petit Príncep és, només, una de les seves obres. El teniu a casa? L’heu regalat mai? Quants anys teníeu quan el vau descobrir? El vau entendre? Dic això perquè jo recordo que me’l va portar ma mare de la Llibreria Francesa de Barcelona. En aquell temps, jo encara no tenia 10 anys, n’hi havia molt pocs d’escrits en català, eren una raresa editorial gairebé. Recordo perfectament que m’hi vaig enfrontar de cara però que el resultat fou decebedor: no vaig entendre bo i res. Com el meu cas en conec molts d’altres, vós no?

Per què s’ha donat aquest fenomen? Suposo que perquè, ves, és un llibre “mono”, amb unes imatges tendres, fetes amb aquarel·la pel mateix autor, que no semblen complicades a cop d’ull. Mare meva!! Al llarg dels anys d’adolescència ho vaig reintentar però mai en treia aigua clara. El vaig abandonar, simplement. Passats els anys, ja gran, els primers anys de democràcia, hi vaig tornar perquè, en l’ambient on em movia, era molt popular i utilitzat com a font inesgotable d’aforismes, bons desitjos i frases carregades de simbolisme a l’entorn del tema estrella de l’edat: l’amistat. Hi trobàvem coses com:

Les amistats estan fetes de trossets.Trossets del temps que vivim amb cada persona. El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat. Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.

Tot plegat massa críptic per un infant i un jove adolescent segrestats pels sentits i pel valor de la immediatesa. Resultat? Mai l’he regalat a cap infant.

Desconec com deuen estar els assumptes legals de l’herència entre els seus cinc fills, ho dic perquè perquè ja li agradaria al Barça tenir una divisió de màrqueting tant bona com la d’aquest autor.

Res doncs, per molts anys al Petit príncep i una recomanació: Saint-Exupéry té coses molt interessants a part d’aquest, us recomano de posar-hi el nas. I, per favor, no el regaleu a cap infant.

Si us ve de gust, podeu fer un tast del Petit Príncep, en  una adaptació feta per Catalunya Ràdio:

http://www.catradio.cat/audio/632323/El-petit-princep-dAntoine-de-Saint-Exupery

Ei! Això és el meu parer, no cal dir. El vostre no té per què coincidir, només faltaria.

Gràcies, un cop més.