A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

ja ha passat un any, torna el Dia internacional de la dona. Malament rai quan t’han de dedicar un dia, no? S’acostumen a dedicar “Dies internacionals” a qüestions no resoltes, vet-ho aquí. Quan alguna cosa es resol “deixa de tenir un dia assignat”. De la mateixa manera que els alumnes, tots, haurien de saber qui és la persona que dóna nom a la seva Escola o Institut, per exemple Pere Calders, de la mateixa manera tots els alumnes haurien de conèixer la història del Dia 8 de març. Els vostres la saben? Ho podríeu assegurar? Per què?

Que la situació de la dona ha millorat és una evidència, sens dubte, si penso en el temps de les meves àvies. Ara bé també ho és que ens queda molt de camí per recórrer, molt. Amb aquesta qüestió i amb d’altres de properes, com la coeducació o la distribució del treball domèstic, es corre el perill de donar-les per resoltes, de tant d’anomenar-les. No sé vós però un servidor continua veient que a les portes de les escoles la majoria són dones les que van a buscar els seus fills, que a les reunions amb els mestres també en són i que a les tutories tres quarts del mateix. I a l’inrevés també: tenim una professió que s’està feminitzant. Es feminitzen només quan perden “prestigi social”?

Tenim l’obligació moral, cívica i educativa de treballar aquesta qüestió tot l’any, és cert. Però també la tenim de permetre que els alumnes coneguin bé la història del Dia 8 de març. No mireu cap a un altre costat, per favor, com a societat i com a país ens hi juguem molt. L’article de la Viquipèdia, per exemple és magnífic, aprofiteu-lo, va!

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_internacional_de_les_dones

I si us ve de gust,  també us convido a visionar aquests dos treballs esplèndids i a parlar-ne amb els alumnes.

Dones que han fet història, IE Pi del Burgar

Gràcies pel vostre compromís amb el Dia Internacional de la Dona!