Author Archives: eqc

Els anys que vaig formar part de l’equip de la Inspecció Educativa dels Serveis de Territorials d’Educació a Tarragona van ser anys molt intensos, en tots els sentits. Vaig agafar el costum d’enviar, cada dia, una notícia relacionada amb l’escola acompanyada d’un comentari, més o menys extens, a les direccions dels centres educatius de la zona que atenia. Procurava fer-ho, sempre, abans de les nou del matí. Quan, per la raó que fos, no m’era possible fer-ho, més d’una vegada, vaig rebre correus de direccions interessant-se per la meva salut: “Què li deu passar a aquest home que avui no envia res?” Voldria pensar que van servir d’alguna cosa.

Més endavant, quan vam iniciar el projecte de “l’Obrador de formació permanent: Amb els peus a terra”,  no vaig abandonar el costum. En els deu anys de funcionament hi he penjat sis-centes cinquanta-dues entrades. Totes començaven com els correus de la inspecció: “Benvolgut,  benvolguda, Director, Directora”. Era com si els continués escrivint. Un bon feix, mira’t des de la distància. Revisant-les, hi trobat de tot: recomanacions, descobertes, opinions, queixes, somnis, laments, denúncies…

D’ençà de l’emergència sanitària, però, no he estat capaç d’escriure-hi més. No em considero autoritzat per fer-ho, sincerament. Penso que als docents no “se’ls ha de marejar”, perquè prou feina que tenen. L’actuació de mestres i professors durant aquest any tan estrany, complicat i dolorós ha estat molt meritòria. A parer meu, tant com la del personal sanitari, no en tinc cap dubte, malgrat ningú no els hagi “aplaudit” des dels balcons, tot i mereìxer-s’ho.

Per tant, he decidit, només, posar una imatge del núvol de paraules de les entrades al mig del blog. Per si algú vol remenar-lo i saber què he escrit de coses com, per exemple, els deures a casa, la feina dels estius o la participació de les famílies, trobareu el núvol actiu al lateral del blog, a la part superior.

Com sempre, a criteri vostre.

 

Biblioteques escolars en xarxa

A l’atenció de la Directora, Director.

Benvolguda, benvolgut,

És poc discutible que la biblioteca escolar és una estratègia que pot facilitar l’aprenentatge i ajudar a compensar els efectes de les bretxes social i digital. I si sempre ha estat necessària, ara ho és més que mai. Unes diferències que la crisi sanitària ha fet més evidents, si encara era possible: hi ha famílies i alumnes que estan “a les fosques”, sense connexió a la xarxa i sense les competències imprescindibles per usar-les “a favor seu”. Justament ara. Continue reading

Un Sant Jordi de pel·lícula!

A l’atenció de la Directora,

Benvolguda,

Sembla que fa quatre dies que estrenàvem l’any i ja arriba Sant Jordi, aquest any en una situació ben estranya. Demà no podrem sortir a passejar ni anar a les parades de llibres i roses, ho haurem d’ajornar per més endavant. Segur però que, sense sortir de casa, teniu moltes propostes per tal que el dia us pugui ser més agradable.

Continue reading

Recordant Rodari…

El Programa biblioteca escolar “puntedu” proposa acompanyar en la distància mitjançant la lectura per telèfon, tal com feia el senyor Bianchi,  protagonista dels famosos Contes per telèfon, de Gianni Rodari.

Aquests dies confluiexen confinament i aïllament social per Covid-19 i Sant Jordi. ¿Hi pot haver manera més senzilla i bonica de fer companyia que llegir una lectura per telèfon, alhora que commemorem el centenari del naixement d’aquest autor tan destacat en el món de la LIJ i de l’ensenyament ? Continue reading

#ConfinamentCultural

Fundació Carulla:

“Hem posat en marxa el #ConfinamentCultural mitjançant el compte d’Instagram, @laculturatransforma. Amb aquesta iniciativa, volem reunir totes les idees que aquests dies omplen el vostre temps de cultura i que cada cop suma més adeptes, com la soprano barcelonina Beatriz Jiménez Marconi o els StayHomas, creadors del que podria considerar-se l’himne del confinament. Continue reading

Rodari per a confinats

Imatge: https://blog.graphe.it/2015/04/14/gianni-rodari-scrittore-libri

El 23 d’octubre d’enguany escaurà el centenari del naixement d’en Gianni Rodari. Potser teniu la sort de saber-ho i, més encara, d’haver-lo llegit o emprat amb alumnes. Qui ho ha fet no se n’oblida mai més. Rodari, a Catalunya, ens ha fet un favor immens: fer de pont entre les rondalles d’en Joan Amades i n’Aureli Campmany i la modernitat, o la postmodernitat com els agrada de dir-ne a alguns. Continue reading