Els anys que vaig formar part de l’equip de la Inspecció Educativa dels Serveis de Territorials d’Educació a Tarragona van ser anys molt intensos, en tots els sentits. Vaig agafar el costum d’enviar, cada dia, una notícia relacionada amb l’escola acompanyada d’un comentari, més o menys extens, a les direccions dels centres educatius de la zona que atenia. Procurava fer-ho, sempre, abans de les nou del matí. Quan, per la raó que fos, no m’era possible fer-ho, més d’una vegada, vaig rebre correus de direccions interessant-se per la meva salut: “Què li deu passar a aquest home que avui no envia res?” Voldria pensar que van servir d’alguna cosa.

Més endavant, quan vam iniciar el projecte de “l’Obrador de formació permanent: Amb els peus a terra”,  no vaig abandonar el costum. En els deu anys de funcionament hi he penjat sis-centes cinquanta-dues entrades. Totes començaven com els correus de la inspecció: “Benvolgut,  benvolguda, Director, Directora”. Era com si els continués escrivint. Un bon feix, mira’t des de la distància. Revisant-les, hi trobat de tot: recomanacions, descobertes, opinions, queixes, somnis, laments, denúncies…

D’ençà de l’emergència sanitària, però, no he estat capaç d’escriure-hi més. No em considero autoritzat per fer-ho, sincerament. Penso que als docents no “se’ls ha de marejar”, perquè prou feina que tenen. L’actuació de mestres i professors durant aquest any tan estrany, complicat i dolorós ha estat molt meritòria. A parer meu, tant com la del personal sanitari, no en tinc cap dubte, malgrat ningú no els hagi “aplaudit” des dels balcons, tot i mereìxer-s’ho.

Per tant, he decidit, només, posar una imatge del núvol de paraules de les entrades al mig del blog. Per si algú vol remenar-lo i saber què he escrit de coses com, per exemple, els deures a casa, la feina dels estius o la participació de les famílies, trobareu el núvol actiu al lateral del blog, a la part superior.

Com sempre, a criteri vostre.