Rodari per a confinats

Imatge: https://blog.graphe.it/2015/04/14/gianni-rodari-scrittore-libri

El 23 d’octubre d’enguany escaurà el centenari del naixement d’en Gianni Rodari. Potser teniu la sort de saber-ho i, més encara, d’haver-lo llegit o emprat amb alumnes. Qui ho ha fet no se n’oblida mai més. Rodari, a Catalunya, ens ha fet un favor immens: fer de pont entre les rondalles d’en Joan Amades i n’Aureli Campmany i la modernitat, o la postmodernitat com els agrada de dir-ne a alguns.

Mentre vaig tenir la sort de treballar amb infants petits Rodari sempre era al meu costat, de la mateixa manera que també hi era en Miquel Desclot. Amb tots dos ens vam fer tips de riure i d’escriure. Com tantes i tantes coses, Rodari va arribar a Catalunya de la mà de les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat (Represes l’any 1965). Ens hem de felicitar de tenir-lo traduït des fa 35 anys (1a edició de la Gramàtica de la Fantasia). Encara que us sembli estrany en això anem molt pel davant dels Estats Units i del món anglosaxó, en general. Fins cent anys després de la seva mort no se’n farà la primera traducció en la llengua franca del nostre mon; sembla impossible però és cert. La gran Teresa Duran, una de les traductores d’en Rodari a casa nostra explica aquest fet per la relació d’aquestes cultures amb el protestantisme o el calvinisme.

Cal fer, però, un remarca bàsica quan ens apropem a l’obra, i el fer, d’en Rodari. Escoltar el nom de Rodari va lligat, indefectiblement, al concepte de fantasia. Ara bé, entenguem-nos. Quan hom escolta, o pensa, en Rodari ha de venir al cap la imatge d’un laboratori o, millor encara, d’un taller de cuina o d’un obrador de pastisseria. Per tant, una imatge molt diferent del concepte anglès de “Fantasy”, vinculat, només, a la rondalla, les fades, les princeses, les bruixes, la purpurina i, en darrere terme, amb la factoria Disney (només cal que poseu “Fantasy” en el cercador d’imatges i ho veureu). El concepte de fantasia amb què treballa Rodari és, justament, la del significat de la primera accepció que figura en el DIEC: imaginar o crear realitats inexistents:

  1. fantasia
    Font Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició)

Facultat de formar imatges mentals o representacions dels objectes no presents, de concebre combinacions que no forneix la realitat.

Us animo, doncs, a aprofitar les nombroses reedicions i reimpressions que enguany es faran de l’obra d’en Rodari. Feu el favor de no privar els vostra alumnes d’una experiència com aquesta.

Com us deia, a casa nostra tenim la sort de tenir molts llibres traduïts d’en Rodari. No cal detallar-los, ara; jo només us en recordo tres o quatre que, potser, no teniu presents o desconeixeu:

 

I per tancar, dues recomanacions:

Bona lectura i seguiu confinats, per favor.