Llegir en pantalles

A l’atenció del Director

Benvolguda, volgut,

No sé si “coneixeu” la Sra. Gemma Lluch. És professora titular de la Universitat de València en el Departament de filologia catalana. És, des fa temps, una persona de referència en el món de la lectura “escolar”, com ho són, per exemple, la Teresa Colomer i la Isabel Solé. El seu nom figura en més d’una cinquantena de títols, la majoria dels quals relacionats amb aquesta temàtica.

https://laserpblanca.blogspot.com/2013/09/una-reflexio-de-gemma-lluch-sobre-les.html

 Té un bloc molt recomanable, sobretot la pestanya “Activitat”; doneu-hi un cop d’ull, veureu:

http://www.gemmalluch.com/activitat/

Fa molts anys a el diari “El País” li van publicar una entrevista “memorable”: “La literatura infantil ha matado a los malos”. Ella, i molts d’altres, considerem que la moda dels contes políticament correctes ha fet molt de mal a la literatura infantil i juvenil. Us la recomano:

https://elpais.com/diario/2003/09/07/cvalenciana/1062962296_850215.html

El seu darrer treball publicat: La lectura entre el paper i les pantalles, publicat per Eumo Editorial de Vic, resulta de lectura quasi obligada si hom vol posar el nas, ben posat, en això de la lectura digital. Una lectura, com sabeu, que té quasi més diferències que semblances amb la lectura analògica, en paper.

En Joan Portell, crític literari de la revista Faristol, va publicar, no fa gaire, el seu parer sobre aquest llibre. Us recomano que el llegiu:

https://www.clijcat.cat/faristol/critica/-La-lectura-entre-el-paper-i-les-pantalles

La lectura entre el paper i les pantalles

Parlar de Gemma Lluch és endinsar-se en el coneixement d’una de les persones de referència de l’entorn de la literatura infantil i juvenil. La seva dilatada experiència fa que tot allò que publiqui desperti interès entre els estudiosos del tema, i aquest La lectura entre el paper i les pantalles no podia ser menys. És per això que, armat amb un llapis, vaig decidir descobrir què hi ha de nou en el tema que actualment capfica aquesta professora de Filologia de la Universitat de València: les noves regles del joc de la lectura derivades de l’arribada de les pantalles i internet, tenint especial cura en les relacions i en el rerefons cultural que transmeten, així com en la dominació lingüística a què sotmeten els nous usuaris i lectors.

És, sense cap mena de dubte, una mirada crítica, àmplia i plural entorn del que representa la lectura avui en dia, i tot el seu ecosistema. Una mirada necessària perquè, massa vegades, la lectura i la promoció del seu hàbit encara es basa en excés sobre el paper sense tenir en compte que els nous lectors massa sovint es mouen per altres camins en els quals els educadors i els mediadors en general estem poc habituats a transitar.

Així mateix Lluch ens ofereix un toc d’avís per reflexionar sobre les nostres pràctiques mediadores i ofereix eines i referents que ens poden orientar. Ei, això sí, sense menystenir ni menysvalorar tot allò anterior, ans al contrari, pel valor cultural i d’arrelament necessari que conté.

I com a mostra un botó d’algunes de les reflexions que deixa anar l’autora:

  • «Els tuits, els blogs o els fils dels fòrums virtuals són les altres lectures que creen un espai de comunicació que alhora és un espai de relació» (p. 27)
  • «Els adults no som guies, ni persones amb la influència suficient perquè els lectors considerin la nostra opinió quan volen emprendre una nova lectura o valorar-la» (p. 48)
  • «Els continguts escolars estan qüestionats, el llibre ha deixat de ser el lloc que administra coneixement i la família ja no és l’únic tutor dels joves» (p. 81)

Ep, si no us atreviu a posar en dubte les vostres creences més arrelades, si us plau, no llegiu aquest llibre.
Joan Portell