Música, per cosir la societat

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

ja fa uns dotze anys que arreu de Catalunya funcionen els “Plans Educatius d’Entorn” (PEE). Diria que juntament amb les Aules d’Acollida són les dues millors deixes del primer govern tripartit d’esquerres. Mai estarem prou agraïts als tutors d’aquestes aules: van fer, aleshores, una feinada ingent. Ara encara n’hi ha, és clar, però la situació és molt diferent. En aquells moments van permetre que el país no ens rebentés per les costures. Goso dir que qualsevol país de la vella Europa que hagués rebut UN MILIÓ d’alumnes nouvinguts en vuit anys s’hauria “encès”. N’hem d’estar cofois; això no va passar perquè es va fer molta feina i ben feta. Coses de la vida han fet que l’actual Consellera hagi estat convidada per Google, durant una setmana, a explicar aquesta experiència. No em consta que per fer-ho hagués convidat cap dels responsables. Hagués estat el correcte, ai-làs!

Els PEE, com sabeu, són un sistema, més aviat una estratègia, de cooperació educativa que pretén dinamitzar, potenciar i desenvolupar actuacions coordinades de treball en xarxa en l’àmbit formal, informal i no formal amb l’objectiu d’aconseguir l’educació integral de l’alumnat i promoure la cohesió social.

musica

A redós dels PEE es van desenvolupar, i encara es desenvolupen, activitats i iniciatives molt diverses: Tallers de famílies, Tallers d’Estudi Assistit, Convenis amb entitats de lleure infantil i juvenil, esport, teatre… La llista seria llarga, no és ara el moment de consignar-la. Ja en aquell moment pensava que ens faltava una “peça” important: l’educació musical. Diria que és una tecla que no vam saber tocar prou bé.

Fa temps que penso que dos dels millors indicadors per mesurar la qualitat de la integració dels alumnes nouvinguts són el nombre de fitxes d’esport federat i el d’alumnes matriculats a Escoles Municipals de Música (EMM). En ambdós àmbits la presència d’aquests alumnes és molt minsa, representen dues activitats a les què només hi accedeixen els alumnes “de casa”.

Mentre s’anaven implantant i estenent els PEE vaig entrar a formar part de l’equip de la Inspecció d’Educació. Una de les actuacions de les que em sento més satisfet tenia a veure, precisament, amb l’educació musical. Vam aconseguir que dues EMM anessin a fer les “Audicions” trimestrals a escoles públiques de la zona. D’aquesta manera, tots els alumnes podien veure els seus companys intèrprets. Els músics, per tant, van tenir més públic que mai: l’habitual en altres audicions, les seves famílies, però també les dels seus companys d’escola. Compto que a partir de l’experiència més d’un alumne nouvingut devia “taladrar” l’orella dels seus pares per poder matricular-se també a l’EMM. Segur.

En relació a tot plegat vaig trobar molt valuosa l’experiència que s’està desenvolupant a la comarca del Berguedà. Es tracta del projecte “Superfilharmònics” que pretén democratitzar la cultural musical fent arribar l’orquestra “a sectors que en altres circumstàncies no la podrien gaudir”. Superfilharmònics ha aconseguit que nens de 3r i 4t de primària de diverses escoles del Berguedà s’endinsin en el món de la música sense sortir del seu centre educatiu. Avui dia, el projecte ja s’ha concretat en dotze orquestres.

He d’admetre que no en tenia coneixement. Estava al cas, només, del moviment de corals escolars i de les trobades anuals que efectuen, sempre són un èxit. S’organitzen a nivell territorial. Moltes escoles i instituts tenen els seus grups corals des de fa molts anys. Les corals d’Educació Secundària celebren trobades des de l’any 1996 i ja van per la vint-i-tresena edició. Les corals d’Educació Infantil i Primària s’hi van incorporar uns anys més tard, al 2003, i ja porten quinze edicions. Si en voleu un tast podeu anar a la pàgina de la XTEC que n’informa i podreu, a més, gaudir dels vídeos que hi ha penjats. Si el que us interessa és inscriure-us-hi haureu d’anar al portal jove.cat.

ampa

http://www.ampaprogres.cat/

Us proposo, doncs, reflexionar sobre el valor de la música i la importància que li doneu, ara mateix, al vostre centre. Perquè, pel que sembla, l’educació musical és, a més, particularment valuosa, des del punt de vista terapèutic, per a determinats alumnes. A veure què us sembla tot plegat.

Us cop més, gràcies per la vostra atenció.

Formen 12 orquestres en escoles del Berguedà

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/16-educacio/1016781-formen-12-orquestres-en-escoles-del-bergueda.html

Marc Canturri
El projecte Superfilharmònics, que va néixer a l’escola Santa Eulàlia de Berga fa dos cursos, ja funciona en cinc escoles del Berguedà i arriba a 247 alumnes, segons el darrer recompte dut a terme per l’Escola Municipal de Música de Berga (EMMB). La iniciativa pretén democratitzar culturalment la música fent arribar l’orquestra “a sectors que en altres circumstàncies no la podrien gaudir”, segons Xavi Llobet, director de l’EMMB.

mus

http://blocs.xtec.cat/musicaidansa/files/2015/10/IMG_0252-e1443795928898.jpg

Superfilharmònics ha aconseguit que nens de 3r i 4t de primària de diverses escoles del Berguedà s’endinsin en el món de la música sense sortir del seu centre educatiu. El que va començar fa dos cursos a Santa Eulàlia avui dia ja ha seduït les escoles de la Valldan, Sant Joan, Gironella i Sant Salvador de Cercs, la qual cosa s’ha traduït en la formació de dotze orquestres.

Orígens a Veneçuela

Iniciatives com el projecte Superfilharmònics tenen el seu origen a l’Amèrica del Sud. En aquest sentit, Xavi Llobet va explicar ahir en una conferència de premsa que països com Veneçuela van començar a implementar projectes similars en llocs marginals o amb conflictivitat social “per tal de portar-hi la música i treballar el pensament en el col·lectiu“. A Catalunya, les primeres iniciatives van sorgir a l’Hospitalet i Mataró, amb els mateixos objectius que a l’Amèrica del Sud.

L’orquestra, reflex de la societat

Els alumnes que formen part del projecte no fan solfeig, de manera que aprenen l’instrument directament a les orquestres. Això, segons Xavi Llobet, fa que “moltes vegades hagin d’imitar el que fa el professor”. Per tant, la música els obliga a concentrar-se en tots els sentits per tal que el resultat sigui el que s’espera de tots ells.

D’altra banda, Llobet destaca que “l’orquestra ajuda els alumnes en altres disciplines de la vida”. També es va referir a aquest vessant de la música el regidor d’Educació de l’Ajuntament de Berga, Eloi Escútia, que va parlar de l’orquestra com “un reflex del que ha de ser la societat“. Segons Escútia, l’orquestra obliga els alumnes a pensar en el col·lectiu. “Si cada músic va a la seva i fa les coses individualment, no anirem enlloc”, i això, segons el regidor, hauria de ser directament aplicable a la societat actual.

mus2

http://blocs.xtec.cat/musicaidansa/files/2015/10/IMG_0240-e1443795911285.jpg

Las clases de música generan nuevas conexiones cerebrales en niños

http://elpais.com/elpais/2016/11/21/mamas_papas/1479727802_800426.html

Estudiar este arte favorece el neurodesarrollo. Los expertos creen que ayuda también al tratamiento de menores con TEA o TDAH

Carolina García
24 de novembre de 2016

La música puede ayudar a tratar los trastornos del espectro autista (TEA) y los trastornos por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) en niños, así lo concluye la Sociedad Norteamericana de Radiología (RSNA, por sus siglas en inglés). Una característica más de este arte en esta jornada en la que se celebra el Día de la Música. Según estos expertos, que los pequeños reciban clases de música incrementa y crea nuevas conexiones cerebrales y “puede facilitar los tratamientos en niños con estos trastornos”. “Ya se sabía que la música era muy beneficiosa, pero este estudio ofrece un mejor entendimiento sobre qué está ocurriendo en el cerebro y dónde se producen estos cambios”, asegura Pilar Dies-Suárez, jefa de radiología en el Hospital Infantil de México Federico Gómez, en un comunicado. “Experimentar la música a una edad temprana puede contribuir a un mejor desarrollo del cerebro, a la optimización de la creación y establecimiento de redes neuronales y a la estimulación de las vías existentes del cerebro”, añade la experta.

Estudios anteriores ya hablaban de los beneficios de la música en el desarrollo cerebral. Por ejemplo, uno elaborado por el Instituto de Aprendizaje y Neurología de la Universidad de Washington (Seattle, EE UU) y publicado National Academy of Sciences concluyó que “ciertas melodías mejoran el procesamiento cerebral de pequeños de nueve meses, tanto en lo que se refiere a la música como a nuevos sonidos del habla”. La investigación sugería “que experimentar patrones rítmicos musicales mejora la habilidad de detectar y predecir patrones rítmicos del habla. Esto significa que escuchar música en edades muy tempranas puede tener un efecto global en las habilidades cognitivas de los bebés”, aseguraron los autores.

La importancia de las conexiones cerebrales.

Esta última investigación de la RSNA, publicada pocos días antes de este Día de la Música, consistió en el análisis de 23 niños sanos de entre cinco y seis años, todos libres de trastornos sensoriales, de percepción o neurológicos. Además, ninguno había asistido a clase de música con anterioridad. Los sujetos se sometieron a una evaluación, previa y posterior, con una técnica de resonancia magnética avanzada -una tractografía-, lo que les permitió identificar los cambios microestructurales en la materia blanca del cerebro. Esta última contiene millones de fibras nerviosas -los axones- que trabajan como cables de comunicación entre distintas áreas del cerebro. El resultado pudo medir el movimiento de las moléculas de agua extracelulares a lo largo de estos axones. Desde el punto de vista de salud, todo es normal cuando estas células de agua se mueven de forma uniforme, en cambio, cuando estas lo hacen de forma aleatoria, sugiere que existe algo anormal.

Tras nueve meses de estudio con clases de música, los resultados mostraron un incremento de las conexiones y de la longitud de los axones en determinadas áreas cerebrales, sobre todo “y de manera más notable en las fibras que conectan los lóbulos frontales y que en conjunto constituyen el llamado fórceps menor”.

“A lo largo de la vida”, prosigue la experta, “la maduración de las conexiones cerebrales entre las regiones motoras, auditivas y otras zonas permiten el desarrollo de un gran número de habilidades cognitivas, entre ellas, las habilidades musicales”. “Cuando un menor recibe clases de música, su cerebro se prepara para responder a ciertas demandas, estas incluyen habilidades motoras, auditivas, cognitivas, emocionales y sociales”, añade Dies-Suárez. “Creemos que el aumento es debido a la necesidad de crear más conexiones entre ambos hemisferios cerebrales cuando escuchas música”, concluye.

Ayudar a los niños con TEA y TDAH

Los investigadores también creen que “los resultados del estudio pueden servir para incidir con más precisión en las estrategias de tratamiento en niños con TEA o TDAH”. Unos trastornos que afectan a muchos pequeños en el mundo y en España. Según la Organización Mundial de la Salud (OMS), 21 de cada 10.000 niños que nacen en el planeta padecen autismo, cifras que llevaron en 2008 a declarar el 2 de abril como el Día Mundial de esta enfermedad. En Estados Unidos, país donde la investigación está más avanzada que en Europa, uno de cada 68 niños nace con TEA. Estos trastornos afectan al neurodesarrollo y se manifiestan habitualmente en los tres primeros años de vida de un niño. Los bebés con el trastorno pierden el contacto visual, en ocasiones parece que no oyen y tienen algunas hipersensibilidades o cogen rabietas excesivamente fuertes. Una conducta muy característica de los niños aquejados por este trastorno son los comportamientos repetitivos.

En cuanto a las cifras de TDAH, este trastorno afecta a entre un 2 y un 5% de la población infantil, según la Federación española de asociaciones de ayuda al déficit de atención e hiperactividad. Se trata de uno de los trastornos más importantes dentro de la Psiquiatría Infanto-Juvenil y constituye cerca del 50% de su población clínica. Es un trastorno crónico y comienza a revelarse antes de los siete años. Se estima que más del 80% de los niños continuarán presentando problemas en la adolescencia, y entre el 30-65%, en la edad adulta. Los chicos son más propensos que las niñas a sufrir TDAH, en cifras que varían de 4 a uno.