Escola i llibreries

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,
desconec com esteu de llibres i de biblioteca en el vostre centre. Desconec si aquesta instal·lació ocupa un lloc central en el projecte educatiu. En el Blog de la Facultat de de Biblioteconomia i Documentació de la UAB vaig llegir una entrada del professor Joan Badia (de Manresa). Presentava alguns dels resultats d’un estudi que s’havia fet amb les biblioteques australianes.

http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/estudi-de-les-biblioteques-escolars-el-cas-australia

http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/estudi-de-les-biblioteques-escolars-el-cas-australia

bloc enric pendent>857

Em van interessar, particularment, les dues primeres conclusions:
1. Hi havia una correlació positiva entre el pressupost anual de les biblioteques escolars i els resultats de l’alumnat.
2. La correlació entre el pressupost per a biblioteques escolars i els resultats dels alumnes en les competències lingüístiques i MATEMÀTIQUES era molt positiva i corroborava una tendència observada des de 2010.

A  casa nostra, com recordareu, les biblioteques escolars es van començar a configurar, de manera institucional, l’any 2005. En 10 anys, el puntedu va aconseguir que prop del 30% dels centres públics tinguessin biblioteques “amb cara i ulls”, portades per persones amb formació i dedicació. Em jugaria un pèsol que no hi deu haver gaire països europeus que en una termini similar ho hagin aconseguit. Els anglesos s’hi van posar l’any 1965 i els francesos a partir de 1973. Ens porten entre trenta i quaranta anys d’avantatge!!!

bloc enric pendent>857

Que la creació del puntedu fou un encert? Ningú ho ha posat mai en dubte. Que la Consellera Cid i la Sra. Securun (Cap de Servei) la van encertar configurant-lo com un programa d’innovació? I tant!!. Que fou una llàstima que els recursos humans es perdessin? Totalment d’acord. Per què va passar, però? Simple. Els dos governs del tripartit per finançar el programa es van refiar d’unes partides de diners “extres” que arribaven de la UE. Arribaven de Brusel·les i, passant per Madrid, entraven al Departament d’Ensenyament (DE) a través de la Secretaria General d’Immigració de la Conselleria de Presidència. Eren els anys de la “bombolla immobiliària”. És a dir: el puntedu mai es va finançar amb el pressupost ordinari del DE. Això explica que uns anys, quan es van haver de prioritzar, considero que amb bon criteri, les 1.300 aules d’acollida, el programa es quedés en blanc. Que estaria bé que es recuperessin els recursos humans? Totalment d’acord. Ara bé, dubto molt que l’actual Consellera estigui per aquesta música. M’agradaria tant equivocar-me…

Quedaven, encara, alguns recursos escadussers però, lamentablement, el govern de convergència es va dedicar a aturar l’obra dels antics llogaters de Via Augusta: Sisena hora, setmana blanca, restes del puntedu, programa 1×1, etc. La feina de la nova Conselleria, de tot un trimestre, si ho recordeu, va ser “desballestar” la feina dels anteriors dos governs del tripartit. Aquesta és una pràctica, m’ho heu sentit dir més d’una vegada, molt estesa en el nostre país, independentment del color polític: els que arriben sempre “tapen” o destrueixen el que han fet els altres. Aquesta és, precisament, una de les diferències més grans amb Finlàndia on l’Educació és una qüestió NACIONAL i tothom hi suma, independentment del color polític.

Tenen MOLTA raó les persones que es queixen de la decisió d’haver suprimit la dotació material i de personal del programa de biblioteques escolars. Ara bé, també penso que en tenia el Sr. José García Guerrero (Aleshores responsable de Biblioteques escolars de la Conselleria d’Ensenyament de la Junta de Andalucía) quan va escriure:

bloc enric pendent>857

Entenc que la utilitat de la biblioteca, la seva estabilitat, no és només qüestió de política educativa. També ho és de cultura professional, de capacitat organitzativa de temps, de programes de centre, de girs actitudinals i de millora metodològica. I tot això, sobretot, és responsabilitat del professorat, de la seva ètica, de la seva professionalitat, del seu compromís.
“Mi Biblioteca” núm.25
http://www.mibiblioteca.org/

 

És a dir: tot i que la dotació de les biblioteques escolars, i la seva estabilitat, siguin qüestions de política educativa, també ho són de professionalitat docent. Al llarg dels anys he descobert biblioteques esplèndides, en escoles i instituts, que mai han format del programa del DE. Disposar d’una biblioteca amb cara i ulls és una mostra claríssima de cultura professional, de capacitat organitzativa del temps, de professionalitat i de compromís. Conec escoles que han prioritzat la figura del bibliotecari per damunt dels famosos desdoblaments d’alumnes. Per què ho han fet? Doncs perquè comproven que invertir “hores de mestre” resulta rendible des del punt de vista de la millora dels resultats dels alumnes, com diu l’informe australià. També he conegut, malauradament, molts centres que, a partir del moment que el Departament va retirar la dotació de recursos humans per al programa de biblioteques, van suprimir la figura de coordinador de biblioteca; a partir d’aquest moment, aquest responsabilitat s’ha acostumat a encomanar a “Cues horàries” de mestres i professors. En molts casos, aquesta decisió “col·legiada” va representar el principi de la fi de la biblioteca.

Dit tot això, entro en un aspecte molt concret dels serveis bibliotecaris, en una de les qüestions que més preocupa: el fons. La qualitat, la qualitat, l’actualització i la diversificació. La IFLA (Federació internacional d’associacions de biblioteques) ja fa molts anys que recomana que en el fons de les biblioteques hi hagi molts més llibres de coneixements que no pas d’imaginació.

bloc enric pendent>857

Diria que, en general, la situació dels centres és, justament, la inversa: dominen clarament els llibres d’imaginació: els contes, la literatura infantil i les novel·les juvenils. Aquesta inversió representa un problema enorme, sobretot per als infants i els nois. Quan, fa uns mesos, preguntaven a la Nancie Atwell (Millor mestre del món 2015): Un informe recent de l’OCDE assegura que els nois llegeixen menys que les noies. És així? ella responia: Sí, però només en part. El principal problema és que els nois no saben què llegir. … Que els nostres joves llegeixin no depèn del sexe, sinó del llibre que hagin de llegir. Els alumnes, en general, no els agraden tant els relats de vida (novel·les i contes) i els costa trobar a les biblioteques escolars llibres de temàtiques que, potser, els interessen molt: llibres de naturalistes, biografies de grans esportistes, etc. Els estudis PISA ja fa molts anys que comproven que una de les característiques dels alumnes “implicats en la lectura” – els que tenen l’hàbit lector- és que tenen interessos de lectura  definits, tenen temes preferits. Però a les escoles tenim pocs llibres de coneixements, vet-ho aquí.

http://www.ara.cat/societat/Nancie-Atwell-desenvolupen-Cesar-Bona_0_1322867728.html

I, és clar, caldria que n’hi hagués molts més, caldria que tothom pogués trobar allò que li interessa per llegir, per practicar la lectura individual, diària i silenciosa, perquè com diu la professora Teresa Colomer de la UAB: La lectura autònoma, seguida, silenciosa, de gratificació immediata i d’elecció lliure és imprescindible per desenvolupar la competència lectora (COLOMER, T. (2005): Andar entre libros. México. Fondo de cultura económica). Aquesta estona de lectura resulta determinant, i també efectiva, perquè:

  • Suposa un esforç menor que permet concentrar-se en la comprensió.
  • Elimina pressió emocional en no haver-hi judici social.
  • Permet adaptar-la al propi ritme de lectura.

Però en aquest punt es planteja, necessàriament, una altra pregunta: D’on hem de treure el finançament per adquirir aquesta mena de llibres, per mantenir el fons actualitzat i per ampliar-lo any rere any” D’on han de sortir les misses? De l’Administració no n’hem d’esperar ni cinc. Mai hi haurà aquests diners. Mai hi haurà pressupost per dotar dels fons necessaris els més de tres mil centres escolars que tenim. I què fem, doncs?

Mireu, ja fa molts anys, l’Escola Mare de Déu del Remei d’Alcover (Alt Camp) volia ressuscitar la biblioteca, i fer-ho bé, però no tenien ni cinc. Van trobar una solució imaginativa i intel·ligent. Els mestres dels diversos cicles se’n van anar a les llibreries i van fer llistes de títols d’imaginació i de coneixements adequats a les diverses edats. També en registraven el preu. A partir d’un determinat curs, tots els alumnes (prop de cinc-cents) van comprar un títol per a la Biblioteca de l’escola. El llibre (amb títol, col·lecció i editorial) formava part de la llista de material escolar. Les col·leccions es distribuïen tenint present l’import del material de cada curs: es procurava que un curs que tenia una factura de llibres de text elevada no hagués de comprar també un llibre dels “cars” per a la Biblioteca. Durant cinc cursos van entrar els 500 llibres. A l’inici de cada curs, quan es convocava les famílies a les reunions de tutoria de grup, s’organitzaven exposicions, a tocar de les aules, amb els llibres nous d’aquell any. I se’ls donaven explícitament les gràcies.

Aquesta experiència em va venir al cap quan l’altra dia vaig llegir l’article que us recomano aquesta setmana. Va aparèixer a el Puntavui del 18 d’aquest mes. L’article, signat per la Sra. Gemmà Juncà, relata el cas de l’Escola Pericot de Girona que ha impulsat una campanya de mecenatge amb la Llibreria Geli per equipar la biblioteca escolar. Em va semblar una iniciativa magnífica, digna de ser “copiada”. A veure què us sembla.

Potser per aquesta via també vós poder millorar la vostra biblioteca, no? Potser.

Gràcies pel vostre temps i el vostre compromís una vegada més.

Escola busca llibres
El col·legi Pericot de Girona impulsa una campanya de mecenatge amb la Llibreria Geli per equipar la biblioteca escolar
El centre va haver de prioritzar despeses a causa de les retallades en educació
Girona 18 abril 2016
Gemma Juncà
bloc enric pendent>857

Amb l’eslògan “Tots amb la biblioteca; el teu llibre és a l’escola Pericot”, aquest centre fa una crida a la ciutadania de Girona perquè ajudi a dotar la biblioteca de llibres. La direcció d’aquesta escola pública, amb un important suport de l’AMPA, ha posat en marxa una campanya de mecenatge amb l’objectiu d’aconseguir cinc-cents llibres en cinc setmanes. Des del dia 15 de març i fins al dia 22 d’abril, els ciutadans poden fer donacions a través de la botiga en línia de la llibreria Geli (www.llibreriageli.com). Per participar-hi, les persones interessades tenen a la seva disposició un catàleg de tots els llibres que l’escola necessita, de manera que poden escollir els que vulguin i fins i tot escriure-hi una dedicatòria. “És una manera molt bonica i divertida d’ajudar l’escola”, destaca la presidenta de l’AMPA, Teresa Vilà.Les retallades pressupostàries en matèria d’educació arran de la crisi han obligat l’escola, que fa tres anys que es va posar en funcionament, a desatendre algunes instal·lacions, com ara la biblioteca i el pati. El director del Pericot, Àngel Vilallon, explica que al seu moment es va prioritzar el finançament del material audiovisual de les aules, de manera que “no s’ha pogut dotar la biblioteca com era necessari”. Gràcies a dues subvencions de l’Ajuntament de Girona i nombroses donacions de famílies, tot just ara s’ha pogut començar a equipar la biblioteca. Tot i això, les lleixes continuen pràcticament buides. Per aquest motiu, l’escola Pericot, amb l’ajuda de l’AMPA, han impulsat la campanya.Des del principi, es va voler implicar els alumnes del centre en el projecte de la biblioteca i se’ls va animar a dissenyar un eslògan atractiu per a la campanya. Finalment, el lema que va sortir escollit va ser “Tots amb la biblioteca; el teu llibre és a l’escola Pericot”, de l’alumna de sisè de primària Laura Sainz. Tot i que el director admet que aconseguir cinc-cents llibres és complicat, l’AMPA i els professors estan molt satisfets amb el suport econòmic que han aconseguit fins ara. Per exemple, Vilà destaca l’aportació que ja han fet diverses empreses i entitats i que de mitjana és d’uns cent euros. A més, subratlla que s’han sumat al projecte persones de renom com ara l’exalcalde de Girona i actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els germans Roca i el periodista Jordi Basté.

Amb vista al divendres 22 d’abril, últim dia de la campanya, l’AMPA està organitzant un acte festiu per celebrar que, finalment, l’escola disposarà d’una biblioteca en condicions. S’entregaran els llibres que s’hagin aconseguit i també hi haurà actuacions dels alumnes de l’escola. L’acte en principi està pensat per a les famílies del centre, tot i que no descarten fer, aquell mateix dia, una presentació de caràcter més institucional i convidar-hi representants de l’Ajuntament i de la Generalitat.