No sempre el més bo és el més consumit, no?

 

 

http://m1.paperblog.com/

 

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

a la vida, sovint, passa que les coses millors no són les més demanades, les més vistes, les més consumides, no? De jovenet anava al Cine Club del Centre de Lectura de Reus cada divendres a la nit. No sempre, però sí de tant en tant, hi feien pel·lícules realment bones, a parer meu, és clar. Sempre em preguntava perquè no es feien en els canals comercials, ara ja ho entenc. Encara avui, però a les sales comercials, sovint estem sols en una sala de cinema (la setmana passada sense anar més lluny em va passar). No us ha passat mai? La sensació és ben estranya. Suposo que deu ser a causa de les “quotes” de procedència que assenyala, amb bon criteri, la Unió Europea. Altrament, estaríem encara més envaïts de productes de les grans multinacionals.

Aquest mateix fenomen es dóna amb la resta de les arts, la pintura, l’escultura, la fotografia, l’arquitectura, la música, etc. Amb la literatura, els que hi entenen, sento que diuen el mateix: poques vegades una bona obra obté un volum de vendes destacable.

Probablement, però, a l’àmbit on s’observa més aquesta contradicció es al món de la televisió, no? De vegades em pregunto perquè uns programes infames, de vegades delictius i tot, aconsegueixen que tanta gent se’ls miri i segueixi, setmana rere setmana.

En el cas de les arts, què voleu que us digui no ho trobo tan greu. És una problema de culturització social que, a poc a poc, es va elevant. En el cas de la televisió, però, penso que és molt més greu perquè aquest mitjà, ara per ara, té una força immensa en la configuració “d’opinió pública! Moltes persones s’acaben apuntant a una determinada interpretació d’uns fets només perquè ho han sentit dir a la televisió. Entre els infants i els joves aquest fenomen resulta encara més extens i preocupant.

Dic tot això perquè ja fa temps que amb motiu de la voluntat del poble català de decidir el seu futur són molts els tertulians de les cadenes estatals que dia a dia van sembrant falsetats i generant crispació perquè, saben, que és una bona estratègia per neutralitzar el creixement imparable d’aquest sentiment, d’aquest anhel de llibertat i democràcia. La majoria venen a dir que Catalunya, sola, no és viable. Molta gent s’ha empassat aquest ham.

Sort en tenim de persones com el Sr.Albert Pont. Empresari i escriptor català, especialitzat en dret internacional i relacions internacionals. El Sr. Pont va publicar fa pocs mesos un treball excel·lent “Delenda est Hispania”, una obra que explica que pot passar després de la independència de Catalunya. Si no l’heu llegit, de veritat, us el recomano i molt. El currículum de l’autor n’avalen el rigor i la seriositat en el tractament de les dades.

Fa pocs dies, el Sr. Víctor Alexandre a “El singulardigital” en va publicar una nota. També s’ho val.

Ei! A parer meu, és clar.

M’agradaria, un cop més, que coincidíssim.

Gràcies

Víctor Alexandre

04/06/2013

Catalunya, una potent locomotora en via morta

“Hi ha una oligarquia espanyola i uns sectors renegats de la societat catalana que ens volen callats, submisos i complaents”

“Delenda est Hispania” és un llibre de lectura obligada per a tot català que vulgui carregar-se d’arguments en favor d’un Estat independent per a Catalunya. Són arguments rigorosament documentats que, dividits en tretze apartats, ens parlen de la construcció de la idea d’Espanya, del bloqueig econòmic contra Catalunya, de la Catalunya en via morta, de les vies d’accés a la independència, de la Catalunya-Estat, de la dissolució de l’Estat espanyol i, entre altres qüestions, del reconeixement internacional de l’Estat català. Albert Pont, l’autor d’aquest llibre, que és especialista en Dret Internacional i vicepresident del Cercle Català de Negocis, ha fet una tasca impressionant –ho remarco: impressionant– que no s’ha vist recompensada mediàticament. Els grans mitjans estan tan ocupats promocionant els productes dels qui blasmen Catalunya, com ara Joaquin Sabina o Alfonso Guerra, que no tenen temps de donar el relleu que mereix a una autèntica obra mestra de l’assaig, com és “Delenda est Hispania”. Però el llibre existeix i eixampla la ment de qui el llegeix. Fem-ne un petit tast:

•“La constitució de l’actual Estat espanyol es fonamenta en un acte il·lícit, un acte nul de ple dret. Ni aleshores ni ara, cap entitat sobirana tenia potestat per dissoldre la sobirania de cap altra entitat; menys encara si la seva sobirania era originària i plena com la del Principat de Catalunya i les de la resta d’identitats de la Corona catalanoaragonesa.”

•“El federalisme, com a projecte polític, només es pot fonamentar en la mateixa naturalesa jurídica i en la igualtat sobirana de les entitats federades. Una ‘federació’ d’entitats de diferent naturalesa mai no podrà donar lloc a una entitat federal, sinó a una nova forma de dominació. Només establiria un nou marc de legitimació de la dominació d’uns pobles per uns altres.”

•“Catalunya s’ha entestat a mantenir una actitud constructiva amb l’Estat espanyol. Un greu error. No es pot ser mai comprensiu ni autocompassiu amb qui ens intenta destruir. […] Espanya no percep la voluntat negociadora i la tradició pactista de Catalunya com a signe del nostre esperit constructiu, sinó com a signe de debilitat. […] L’animadversió sociològica envers Catalunya està perfectament instal·lada en la concepció identitària i en la cultura política dels espanyols. No necessiten un manament legal per imposar un criteri que comparteixen, ja que forma part de la seva idiosincràsia. Però no deixa de ser una manifestació de la pròpia malaltissa debilitat.”

•“L’esforç que patim els catalans per l’embargament fiscal a què Espanya ens sotmet equival a dinou vegades el Pla Marshall que els Estats Units varen destinar per a la reconstrucció d’Europa després de la Segona Guerra Mundial, i és més de tres vegades superior al cost de la reunificació alemanya.”

•“Espanya no és viable econòmicament, ni podrà fer front al seu propi deute, un cop hagi perdut l’aval de Catalunya. Davant la seva debilitat, Espanya serà objecte de l’atac d’uns mercats internacionals i d’uns creditors que no en tindran prou a repartir els seus actius. Són ells qui liquidaran Espanya, no pas nosaltres.”

•“I mentre Espanya llença margarides als porcs, Catalunya espera, sempre espera… La docilitat d’alguns catalans és exasperant; la connivència i la complicitat d’altres, una traïció. No hi ha justificació ideològica possible.”

•“Espanya s’està preparant per sobreviure a la nostra independència, ja que, en principi, només l’adopció d’una forma d’organització territorial del poder pròpia d’un Estat integral pot evitar la seva dissolució i la desaparició de la Corona espanyola. I ho està fent al preu de posar en perill la viabilitat no solament de tota l’economia espanyola, sinó també del sistema monetari europeu i la continuïtat del projecte polític de la Unió Europea.”

•“Els referèndums sobre la secessió i l’annexió de territoris, o la unificació d’Estats, només es poden convocar dins dels límits dels territoris en qüestió. Mai no es convoquen en el territori de tot l’Estat predecessor. Això podria ser considerat com una mesura de compulsió política, que el Dret Internacional no permet.”

•“La Generalitat ha d’abandonar el victimisme autocompassiu de sempre i ha d’aprendre a LIDERAR. Ha d’establir els mecanismes per fer aflorar d’una vegada per totes el FEIXISME que impregna la societat espanyola i que tan hàbilment s’ha instal·lat en l’entramat institucional de l’Estat i els seus poders fàctics, però també en la nostra societat. Amb la seva actitud provocadora, Catalunya ha d’aconseguir que les autoritats civils espanyoles perdin el control sobre les autoritats militars de l’Estat, i sigui l’exaltació del mateix fanatisme espanyolista qui faci sortir els militars al carrer.”

•“Ningú no ens farà fora de cap organisme internacional, menys encara de la Unió Europea. Simplement haurem de formalitzar la nostra adhesió com a membre de ple dret, en lloc de ser-ho com a part de la delegació espanyola. Les exportacions de les 934 empreses alemanyes, les 762 empreses franceses i les 490 empreses nord-americanes que recentment han invertit en el nostre territori depenen del reconeixement internacional del nostre Estat.”

“Delenda est Hispania”, d’Albert Pont, és un antídot contra el missatge demagog, pusil·lànime i immobilista que els grans altaveus mediàtics propaguen dia rere dia amb la intenció d’emmanillar-nos mentalment. Hi ha una oligarquia espanyola i uns sectors renegats de la societat catalana que ens volen callats, submisos i complaents –perquè tots els seus beneficis, absolutament tots, individuals o de classe, estan fonamentats en la subordinació de Catalunya a Espanya–, i aquest llibre els desemmascara de dalt a baix sense pietat. Llegir-lo, per tant, és prendre’s una exquisida, urgent i vivificant contrametzina.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/06/catalunya_una_potent_locomotora_en_via_morta_94471.php