A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,
no sé si mai heu anat al Conservatori Municipal de Música de BCN, el trobareu al xamfrà dels carrers Bruc i València. Ha estat i és una institució com n’hi ha poques. Durant massa anys, juntament amb el Conservatori del Liceu, va haver de fer la feina d’Escola Superior de Música al nostre país, sense ser-ho, és clar. Una irregularitat que, com sabeu, es va pal·liar amb la creació de l’SMUC no fa pas tants anys.
No us vull parlar del conservatori, però de música sí. Resulta que dins la mateix illa de la dreta de l’Eixample barceloní hi ha una escola. Es tracta de l’Escola de La Concepció, un centre singular com n’hi ha pocs. Tots els alumnes, sí tots, articulen el seu currículum al voltant de l’aprenentatge i la pràctica musical. Aquest fet, malauradament, al nostre país és excepcional i pel que sembla amb la reforma que vol impulsar aquell “ministro egpañol” corre perill de ser-ho encara més. Als països normals, democràticament parlant, no resulta infreqüent trobar escoles i, sobretot, instituts “especialitzats”, molts en disciplines vinculades a les arts.
Aquí, durant molts anys, les Escoles Municipals de Música han fet una feina meritòria: han creat i aixecat l’interès per la música al nostre país. Ara “pinten bastos” perquè amb la retallades molts Ajuntaments se’n mig desentenen i la precarietat laboral campa també dins d’aquest sector laboral, mare meva! Que potser no ho saben que això de les intel·ligències múltiples no és cap fotesa?
Que li ho preguntin al vostre especialista de música. A la nostra escola, us ho he dit molts cops, si no ets bon el llengua i matemàtica tens mala peça al teler i, tard o d’hora, et “mirarà l’EAP”. Però i les altres CINC intel·ligències què? Què els passarà a aquests, ara infants, quan vulguin accedir al batxiller artístic, que té els dies comptats amb la nova llei?
Ho sento si no sou d’aquest parer però cada cop tinc més clar que cal fer via a tocar el dos. Mireu sinó aquest vídeo, la Llei Wert es carregarà també aquesta escola.
Els nens de l’Escola de la Concepció mostren què està en joc amb les retallades
Els alumnes ensenyen en vídeo el poder de l’assignatura de música en aquest centre educatiu
CARLES COLS / BarcelonaEls nens, professors i pares de l’Escola de la Concepció, però sobretot els primers, han decidit exhibir en un vídeo carregat d’optimisme què està en joc amb les retallades pressupostàries en educació. És una escola atípica, com ho són altres per altres raons. Aquesta està encaixada entre el Mercat de la Concepció, el Conservatori de Música i la seu del districte de l’Eixample, tan encaixonada que amb prou feines es veu. És molt petita. El pati és minúscul i la biblioteca és de butxaca. I malgrat això, és una de les escoles públiques més desitjades pels pares d’aquesta zona de la ciutat, perquè des de fa 21 anys s’hi porta a terme una experiència bastant inusual. L’assignatura de música és l’ànima del seu projecte educatiu perquè tenen el convenciment, empíric ja, que la formació musical té una beneficiosa repercussió en l’aprenentatge d’altres matèries, a més de ser un plaer.
A efectes pràctics això és visible a l’Escola de la Concepció, on des de tercer de primària cada classe es converteix en horari lectiu en una ‘big band’ gràcies als coneixements adquirits ja des de P-3. El problema és que des de l’arribada de la crisi el projecte ha minvat víctima de les retallades. Per reivindicar la seva supervivència, l’escola organitza cada any una festa d’homenatge a algun músic de prestigi. Demà, 8 de juny, el premi Patxín li serà concedit a les 11 del matí, en una festa musical sempre sorprenent, a Carme Canela. Cantarà amb la ‘big band’ de sisè. L’any passat el convidat va ser el pianista Ignasi Terraza, i l’anterior, el percussionista Aldo Caviglia. El nivell sempre és alt. El premi Patxín és una festa oberta al públic, al també minúscul carreró que dóna accés a l’escola, al costat del carrer del Bruc. Conscients que així és difícil arribar a tothom, els nens de la Concepció han decidit portar la reivindicació del seu projecte a l’escenari més gran del món, internet. El vídeo parla per si mateix.