Tenim un problema, quan s’acabarà?

 

 

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

arriba el bon temps. Pel meu gust, més de pressa del que caldria i voldria. Ja se sap, els equinoccis s’estan fent fonedissos. Al cap del temps, els anys seran només “cara i creu”: estiu i hivern. D’altra banda com a força llocs del planeta, no? Llàstima que també globalitzem això. Tinc molts records de petit, de tardors i de primaveres. Cada cop costa més reeditar-los. Som aquí.

Quan arriba aquest temps, i des l’any 1966, es fa públic el programa de la 48a Escola d’Estiu (EE) de Rosa Sensat. Cada any em quedo bocabadat, literalment, pensant en la feinada que els deu haver suposat. Les altres EE, les petites, les del MRP de les diverses comarques malden a corre-cuita per enllestir els seus. Té molt de mèrit tot plegat. Faríem bé de sentir-nos-en ben cofois de les EE del nostre petit país, més encara en uns moments com els actuals en que només plouen clatellades, arreu. Són com una mena de crit d’esperança. Per tant, de veritat, moltes gràcies a la gent de Rosa Sensat i als MRP per aquesta feina que ens recorda que resistim i no ens dobleguem com un jonc, malgrat més d’un ho voldria.

L’enyorada Marta Mata ens explica, en el seu dia, que persones com “Ferrière, Claparède, Bovet, Piaget, Decroly, Montessori foren visitats per mestres catalans com Dolors Canals, Alexandre Galí, Artur Martorell, Pau Vila; o vinien a Barcelona a conèixer l’Escola d’Estiu, escola que de 1914 a 1923 funcionà el mes d’agost” (Aturada per la dictadura espanyola de torn).

http://www.rosasensat.org/arxius/docs_quisom/Lescola_de_mestres_Rosa_Sensat_de_Barcelona.pdf

Us recomano molt de donar una ullada al programa d’enguany i, és clar, d’inscriure-us a alguna de les moltes possibilitats de creixement professional que us ofereixen. No en dubteu de fer-ho saber al vostre claustre, si us plau.

http://www2.rosasensat.org/post/l-equitat-per-garantir-la-igualtat-tema-central-de-la-48a-escola-d-estiu-de-rosa-sensat

Queda dit. Ara bé, una cosa no treu l’altra. Llegint el programa i considerant el tema central d’aquesta 48 EE de Rosa Sensat: L’equitat per garantir la igualtat, m’ha ballat el cap i molt. L’equitat és un un tema cabdal, sens dubte; més encara en el moment actual en què la societat s’està polaritzant cada vegada més en dos blocs i la distància entre rics i pobres no para de créixer (com les estacions de l’any). Per tant, debatre a l’entorn de l’equitat, i de com l’escola i ha de lluitar, i lluita, resulta del tot pertinent, penso. Un deu! L’escola hi pot fer molt per la cohesió.

No se si ho sabeu però el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu català troba diferències importants en els resultats d’alumnes d’entorns educatius, geogràfics, socials, culturals i econòmics similars:

  • Diferències de prop de 30 punts (sector econòmic mitjà)
  • Diferències de > 16 punts (sector econòmic baix)

 

Què tenen de diferent aquestes escoles? Doncs, NOMÉS, els mestres que hi treballen i la manera que tenen de fer-ho. Aquests bons mestres saben, per descomptat, que una de les coses que més afavoreix l’equitat és, al cap d’avall, que els alumnes es graduïn. Dic això perquè en un programa tan i tan complet i diversificat NOMÉS HE TROBAT TRES PROPOSTES QUE TINGUIN RELACIÓ DIRECTA AMB LA LECTURA: 1)el curs que farà la Montserrat Fons (a la què l’Escola ha d’agrair el seu esplèndid: Llegir i escriure per viure);  2) L’aportació que farà en Joan Portell al voltant dels Plans de Lectura de Centre (una de les seves especialitats, sens dubte) i, finalment, 3) L’activitat coral que conduirà i coordinarà la Mariona Trabal a l’entorn de la Biblioteca Escolar i la Competència Digital. Seran un èxit, les tres, no en tinc cap dubte.

I per què dic NOMÉS  per referir-me a aquestes activitats? Doncs per dues raons fonamentals: la primera per la directa vinculació existent entre la competència lectora, la possibilitat de graduar-se i l’Equitat i la segona, també important en el nostre cas, perquè des fa dos cursos el Departament d’Ensenyament intenta tirar endavant l’anomenda “Estratègia d’impuls a la lectura”. Una iniciativa en què hi estan directament implicats més de 300 centres educatius, prop d’un centenar d’assessors i assessores de llengua i cohesió social, dues Subdireccions Generals, la Subdirecció de llengua i cohesió i la mateixa Inspecció Educativa. Només hi ha tres activitats específiques”de lectura” i cap més per posar en valor tot aquest esforç, sobretot el de moltes escoles  i instituts, per millorar la competència dels seus alumnes. Per raó de la meva feina us ben asseguro que puc donar fe tenim més de la meitat dels centres del país engrescats i il·lusionats en la millora de la competència lectora dels infants i dels joves. Sempre dic que ho trobo una mena de “miracle”, ara mateix. Que potser això no és important tot aquest esforç? Que potser no té “alguna” relació amb el tema central d’aquesta 48a EE de Rosa Sensat?

Suposo que fa estona que ho pensaeu, i potser ho heu viscut i tot. Se sap del cert que el nivell de competència lectora correlaciona amb aspectes importants del desenvolupament acadèmic i social:

  • Resultats escolars
  • Millora de la comprensió i la competència lectora
  • Millora de l’expressió escrita
  • Nivell de coneixements generals
  • Comprensió d’altres cultures
  • Comprensió de la naturalesa humana
  • Capacitat de presa de decisions

L’assoliment d’una bona Competència Lectora no només constitueix el fonament de l’adquisició d’altres matèries del sistema educatiu, sinó que també és un prerequisit per participar amb èxit en la majoria d’àmbits de la vida adulta. A l’informe de PISA 2000 i el de 2009 es van evidenciar dues afirmacions que constitueixen, a parer meu, una esperança per a TOTS els alumnes, sobretot, per als més desafavorits: Trobar maneres d’interessar als estudiants per la lectura pot ser un dels mitjans més eficaços per promoure el canvi social.Que t’agradi llegir i llegir amb freqüència suposa un avantatge més gran que tenir uns pares amb un nivell educatiu superior i millor categoria professional  Tot plegat m’ha fet pensar molt i, si us sóc sincer, m’ha fet pena. Mireu, sóc del parer que el nostre país “té un problema” que, tots plegats faríem bé de saber resoldre. M’aturo aquí perquè podria dir coses que em sabrien greu. Potser un dia seré capaç, públicament, d’explicar les raons que, a parer meu, ens porten a aquest despropòsit. Tenen a veure amb “coses” ben simples de la condició humana i de les institucions.
Si algú, arribat a aquest punt, pensa que tot plegat ho dic per “llaurar cap a casa” demostrarà, sento dir-li-ho, ser un neci o bé no em coneix gens ni mica.

Perdoneu la llargada excepcional de l’entrada d’avui.

Gràcies, un cop més pel vostre compromís amb els infants i joves del país.