Jornada matinal millor? Per a qui? Per a què?

A l’atenció de la Directora/r

Benvolguda, volgut

ja hi som, no? Més del 70% dels instituts del país faran jornada matinal. Bo, dolent? Per a qui? Sí, ja ho sé, des del punt de vista de l’estalvi econòmic anirem bé; estalviarem en calefacció i en menjadors. L’altre dia sentia, però, el propietari d’una empresa de càtering escolar: havia hagut de despatxar al 70% de la plantilla perquè la feina els havia caigut en picat. Vestim un sant despullant-ne un altre? Recordo que l’any passat ja vaig dir el què en relació als arguments dels sindicats en la defensa d’aquesta compactació horària. Ara no hi tornaré.

Clar, però, que la qüestió de fons no hauria de ser aquesta, no? Els centres educatius, que ho vulguin ser, haurien de posar per davant el primer objectiu de l’empresa: LA MILLORA DELS RESULTATS DELS ALUMNES I DE LA COHESIÓ SOCIAL. Si no els han canviat aquest estiu, des fa uns quants anys que són aquests.

Els centres argumenten que serà millor pels alumnes. Sí? Qui ho diu això? En què es basen per fer aquesta afirmació tan categòrica? Bé, doncs, mirem-s’ho des d’aquest punt de vista. Un aspecte a tenir en compte és el fet de l’alternança temporal en el predomini d’una major activació d’un hemisferi cerebral o un altre. Per aquest motiu és convenient alternar en els alumnes el tipus d’activitat a realitzar. Recordem que, en general, l’hemisferi esquerre està més relacionat amb el llenguatge, el treball més intel·lectual i de raonament, mentre que l’hemisferi dret té una major relació amb els aprenentatges visuals, plàstics i d’expressió en general. Això que ja fa molts anys que se sap, s’ha tingut en compte a l’hora de confegir els horaris?
Només demano que , per un moment, us poseu a la pell de la canalla: començaran les classes més aviat i les acabaran més tard; es posaran a dinar molt tard al migdia. I què passarà a les tardes? Creieu fermament que les famílies podran conciliar millor el seu horari de treball amb l’horari escolar? En el millor dels casos, els fills tindran un horari d’activitats extraescolars que començarà tot just després de dinar i acabarà ben entrada la tarda. Què hi guanyem?

Creieu que els alumnes, sobretot els més petits (1r i 2n d’ESO), poden mantenir un bon rendiment després de tantes hores d’escola? Com seran les darreres classes del matí? Cada professor/a entre a les classes esperant la màxima atenció per ell i la seva assignatura. Això serà possible? Mireu, jo només puc parlar per mi, en aquest cas. Com que ja tinc una edat, vaig fer un batxiller de sis anys que començava als 11. Fèiem classe matinal, fins les dues, perquè les noies necessitaven l’únic edifici que, en aquell temps, hi havia a Reus per fer aquests estudis. Ni us explico què fèiem a les darreres hores. El tedi era immens.

Responeu, només una pregunta: què dirien els vostres professors si el DE, de sobte, els donés un horari laboral de cinc dies i de cinc hores seguides de docència? Voleu dir que rendirien?

Al mes de juny, quan encara no era oficial el que ja sé sabia, el Sr. Miquel Riera va fer un reflexió interessant, també. A veure què us sembla a vós.
Gràcies!

Horaris gens europeus

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/552054-horaris-gens-europeus.html

24/06/12

MIQUEL RIERA
Molts centres escolars, bàsicament de secundària, estan acordant per al curs vinent els anomenats “horaris compactats”. Fins ara, a la majoria d’instituts, havent dinat, els alumnes tenien classe tres dies a la setmana. Ara tindran lliures totes les tardes.

Les direccions dels centres i molts professors defensen la compactació d’horaris perquè diuen que a la tarda baixa de manera considerable l’atenció de l’alumnat. Un altre avantatge important, i aquest no el destaca gaire ningú, és que els centres s’estalvien d’haver d’oferir horari de menjador. Polèmiques a banda, la qüestió és que ningú sembla que hagi pensat en els alumnes, ni tan sols si per a uns nens ben petits són bons uns horaris que comencen ben aviat al matí  -a molts instituts a un quart de nou– i que acaben poc abans de les tres. Entremig, una pausa d’una mitja hora, l’únic moment per alimentar-se i agafar energia. Comptat i debatut, doncs, a quarts de quatre es posaran a dinar, només un parell d’hores abans que a molts llocs d’Europa ja es prepararan per a sopar! Horaris compactats, potser sí, però gens racionals pel que fa als àpats. Més aviat irracionals. O no haurien de prevaldre els interessos dels nens?

DEURES I EXTRAESCOLARS

http://www.ara.cat/societat/sense-classe-tarda-des-dels-12-anys-canvi-controvertit_0_772122861.html

La jornada intensiva a secundària pot deixar nens desatesos o fomentar adolescents autònomsSense classe a la tarda des dels 12 anys, un canvi controvertit

SÒNIA SÁNCHEZ 11/09/2012


Paula Gabarrella comença primer d’ESO aquest curs, amb jornada intensiva. Els dies que no té extraescolars esperarà els pares sola a casa. PERE VIRGILI

La majoria dels instituts públics catalans tancaran portes a la tarda aquest nou curs. El adolescents d’ESO sortiran a dos quarts de tres o les tres del migdia, en una decisió que genera certa controvèrsia en la comunitat educativa. Més enllà de l’oposició de les federacions d’associacions de pares, que hi veien un problema per conciliar els horaris familiars, hi ha el debat sobre els efectes que el nou horari pot tenir en l’educació dels joves de 12 a 16 anys.

El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, veu clar que donar-los la tarda lliure sense cap supervisió adulta pot generar “conductes de risc, des de massa hores de televisió i d’internet fins a altres problemes més greus”. Si bé molts d’ells tindran activitats extraescolars a la tarda, Palacín alerta que seran precisament les famílies d’entorns més pobres, les que no es puguin permetre aquestes activitats, les que optaran per “donar la clau de casa” al fill i deixar-lo sol tota o bona part de la tarda.
Els 284 centres de secundària que han obtingut el permís de la conselleria d’Ensenyament per fer jornada compactada al matí han hagut de presentar un programa d’activitats extraescolars a la tarda, en molts casos organitzades per les Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (AMPAs) i en d’altres per l’ajuntament, el consell comarcal o el mateix centre. Però aquesta proposta d’activitats és òbviament optativa. Els pares decidiran apuntar-hi o no el fill en molts casos segons la seva capacitat econòmica. “És un canvi que es carrega sobre les butxaques dels pares”, denuncia Palacín, que a més assegura que “no hi ha cap argument pedagògic que ho avali”.

Però el doctor en ciències de l’educació i coordinador de l’Edu21, Enric Roca, creu que la jornada compactada al matí “pot ser positiva” per a la concentració dels alumnes, ja que després de dinar sempre tendeixen a estar més dispersos. Roca assenyala que la majoria d’autonomies espanyoles i molts països europeus fa temps que apliquen aquest horari sense “cap queixa”.

Roca coincideix amb Palacín a l’hora de reclamar “més ajuts públics a les famílies amb pocs recursos perquè puguin accedir a l’oferta d’activitats de lleure educatiu de qualitat” i està d’acord també que el canvi d’horaris ha de comptar “necessàriament amb l’acord dels pares”. Però més enllà d’això, el pedagog creu que la nova gestió del temps pot ser una oportunitat per inculcar en els nens, ja des dels 12 anys, “hàbits d’autonomia i responsabilitat”. “No és una qüestió d’immaduresa, un nen d’aquesta edat és perfectament capaç d’escalfar-se el dinar al microones, desparar la taula, saber que només pot veure la televisió durant una hora i posar-se a fer els deures. Si no tenen l’oportunitat de ser autònoms, mai seran responsables”, diu Roca.

El pedagog Gregorio Luri també creu que la intensiva pot funcionar “si té sentit i està ben aplicada dins el projecte educatiu de centre”. Luri no és partidari de mesures generalitzades. Opina que hi hauria d’haver “la possibilitat de diferents models d’escola amb diferents horaris”, que donin una “veritable autonomia als centres i també llibertat d’elecció als pares”.

Una concessió al professorat


L’aplicació de la jornada intensiva aquest any dóna resposta a una demanda històrica dels professors de secundària. En un curs en què s’ha reduït la plantilla pública i s’ha sobrecarregat de feina els docents, la conselleria d’Ensenyament ha concedit aquesta petició a tots els centres que complien certes condicions, com l’acord dels pares, un programa d’activitats educatives i un càlcul de l’estalvi.

El nou horari no pressuposa la fi del menjador escolar a tots aquests centres -alguns el mantenen-, però sí que elimina l’obligació de l’administració de pagar la beca de menjador als alumnes que s’han de desplaçar des d’altres zones escolars. Això suposarà un estalvi per a la Generalitat de quatre milions d’euros, que la consellera Irene Rigau va avançar que es destinaran a beques menjador de caràcter social. Els centres també estalviaran en despeses de manteniment a la tarda, tot i que alguns acolliran activitats extraescolars o bé obriran la biblioteca. Però segons el president de la Federació d’AMPAs de secundària (Fapaes), Pere Farriol, “això només passarà en un 10%-15% dels casos” i la majoria tancaran portes per estalviar.

De fet, tant la Fapaes com la Fapac (Federació d’AMPAs de Catalunya) creuen que l’únic objectiu de la mesura és l’estalvi econòmic i critiquen que s’hagi aplicat de manera tan general “sense un debat previ ni un diàleg” amb la comunitat educativa i amb els representants de les famílies. Els pares i els experts reclamen a l’administració que, després d’aquest curs, avaluï els efectes que el canvi d’horaris pugui tenir en els resultats escolars.
En contra: Josep Oriol Pujol i Humet


Llargues tardes durant el curs sense institut


Corrues d’adolescents, des dels 12 anys, surten de l’ institut a les dues de la tarda en acabar les classes. Compensar els professors per les pèrdues salarials, entre altres raons econòmiques, ha portat a generalitzar l’horari intensiu.

En moltes cases no hi ha ningú, els pares treballen. I si no és el cas, fugen de la monotonia domèstica. Els adolescents queden al carrer i ningú en té cura. Què fàcil és que la proposta, o fins i tot la pressió, de la colla pugui més que les indicacions familiars o les recomanacions dels professors!

¿Imaginem les conseqüències de la jornada intensiva generalitzada en els instituts per a la societat i per a cada noi o noia?
Estem començant a viure les conseqüències de les imposicions de l’economia financera sobre la real. Aquest curs es generalitzarà una situació a la qual “els mercats” i les decisions egoistes d’alguns ens han abocat.

No hi ha diners per mantenir la remuneració dels docents ni altres serveis complementaris. L’autoritat decideix el nou horari per estalviar-se més protestes dels professors, així com recursos econòmics per al menjador escolar, calefacció o transport. Les conseqüències de tenir al carrer milers de nois i noies que comencen a deixar la infantesa no es mesuren prou.

L’administració no arriba a poder universalitzar cap servei a les tardes. Les entitats socials que atenem els adolescents fora de l’horari escolar serem el pal·liatiu sense gaires mitjans, amb professionals mal remunerats però sense capacitat de reivindicació i centenars de voluntaris.

Haurem de decidir si en lloc d’obrir les portes a les cinc de la tarda hem de fer-ho a les tres, o fins i tot a les dues del migdia, per oferir servei de menjador i garantir als joves l’alimentació. I, també, programar activitats com ara classes de reforç escolar, informàtica, esports o tallers.

Estiguem molt atents a aquesta realitat i des de la responsabilitat social de cadascú procurem contribuir a la nova mancança de manera preventiva.

Les entitats d’educació social i en el lleure tornarem a ser les que entomarem amb convicció la necessitat atendre aquesta nova realitat.

A favor: Xavier Massó


L’encert de la jornada continuada


La implantació de la jornada continuada a la secundària ha estat un encert que es farà palès a mesura que es consolidi i que es posin de manifest les millores que comporta.

En primer lloc, cal dir que bona part de la polèmica que s’ha generat al voltant de la jornada continuada prové d’una concepció equivocada del que és un institut. L’horari escolar s’ha d’ajustar a l’assoliment de les funcions acadèmiques que aquesta institució té encomanades. Confondre, com se sol fer des de certs sectors, un institut amb una guarderia o amb la beneficència és un error conceptual que hem pagat molt car.

La jornada continuada permet una organització més racional de la vida -acadèmica i extraacadèmica- dels joves estudiants de secundària. Amb un horari fins a les sis de la tarda, el temps efectiu de què disposen per estudiar a casa, fer alguna altra activitat no directament escolar i tenir un mínim de vida social i familiar tendeix a ser inexistent. Si, en canvi, s’acaba a dos quarts de tres o a les tres, tenen encara la pràctica totalitat de la tarda per organitzar-se la vida.

Acadèmicament, el rendiment dels alumnes baixa a la tarda, ja que tenen més problemes de concentració. Així, l’absentisme escolar i els problemes de disciplina augmenten significativament. Als centres on han posat en pràctica la jornada continuada s’ha observat un compliment més elevat per part dels alumnes dels deures que se’ls encarrega fer a casa.

Finalment, i no és un argument negligible en els temps de retallades pressupostàries que corren, ASPEPC·SPS va presentar en el seu moment un càlcul que situava la implantació de la jornada continuada en un estalvi, molt pel cap baix i en tres anys, de vora cinquanta milions d’euros.

Tampoc la singularitat de la jornada partida ha aportat a Catalunya cap resultat d’excel·lència especialment remarcable. Tot al contrari: uns resultats mediocres, dels quals potser fins i tot la jornada partida n’és parcialment responsable.
Com pot haver-hi encara gent en contra?