Menjacapellans?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

aquests dies segur que heu sentit que la colla de l’Església catòlica està de “portes obertes”. Hi estan, fins i tot, els de l’Escolania de Montserrat, mare meva!! Els bisbes catalans reconeixen, finalment en públic, que “tenen un problema”, i gran. Els fan falta, pel cap baix, sis-cents capellans per poder atendre les més de dues mil quatre-centes parròquies del país ja que més de la meitat de la plantilla és major de 65 anys i al seminari de Barcelona només hi estudien 19 alumnes. Mala peça al teler, sens dubte. no és ara, però, el moment de comentar aquest fet, i menys encara d’apuntar-hi i argumentar solucions. Algun dia ho faré, però.

El cas és que el Sr. Huguet, antic Conseller del segon govern tripartit, va i es despenja amb una reflexió molt interessant sobre el tipus de turisme que ens cal, i de retruc sobre el que NO ens cal. I ho fa aprofitant la presentació al cor de Catalunya del “Camí Ignasià”, un camí ple de possibilitats, de diversa naturalesa, totes valuoses, però. M’ha fet pensar en el fet que dubto que la figura de Sant Ignasi formi part de la llista de personatges que es treballen en els centres educatius d’ensenyament secundari del país. Una llàstima, i una estretor de miris descomunal.

Però el més curiós de tot és el fet que l’article el signa una persona que, encara avui, seria titllada de menjacapellans.

Per pensar.
Com ho veieu?

Posem-nos positius

Josep Huguet

18.3.2012.

http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/posem-nos_positius_29269.php

En aquests moments, el cos et demanaria, una setmana més, posar-te amb l’arrogància de Montoro vantant-se que ells a Madrid no retallaran els sous als seus funcionaris, al mateix temps que es confirma el drama del dèficit fiscal català d’un 8% del PIB, quatre vegades més que Baviera i Flandes que protesten essent més riques; o amb la inutilitat de la política de confrontació Reforma-vaga i la necessitat d’establir ponts de diàleg per trobar empresaris i treballadors noves formes de dirigir i treballar cooperativament a les empreses com a únic camí per a no ser arrasats pel tsunami oriental. No en parlarem.

Parlaré de la presentació a Manresa del Camí Ignasià, quan falten deu anys per a la cel.lebració del 500 anniversari de la vinguda de Sant Ignasi a la ciutat procedent de Montserrat i on va inspirar la seva filosofia i la seva acció. El treball elaborat ideat pel professor americà Chris Lowney i el jesuïta català Josep Lluís Iriberri dissenya un traçat de més de 600 km a recórrer a peu o en bicicleta amb un trajecte en gran part coincident amb el Camí de Sant Jaume. Aquesta casualitat fa que es puguin aprofitar infrastructures i sinèrgies ja generades en l’anterior legislatura en la posada en marxa del tram català del Camí que està demostrant un èxit creixent. L’existència al món de uns 5 milions de persones que s’han mogut a l’entorn de centres jesuïtics fan d’aquesta proposta de turisme religiós o si es vol espiritual una bona estratègia per la Catalunya interior. Que va en la bona direcció del turisme sostenible i identitari. No cal importar parcs temàtics. Cal tematitzar amb temes de la pròpia tradició cultural, històrica o religiosa i aquí neix el turisme predominant a Europa que és l’únic que pujarà de forma sostinguda.

De Loiola a Manresa passant per Aranzazu, Saragossa i Montserrat, al turista se li ofereix un viatge en el temps al segle de la modernitat, de la Reforma i la Contrareforma, del Renaixement i del Barroc (amb tot el llegat anterior romànic, mossàrab i gotic). Vist des d’Amèrica, però d’aquí també com va dir la Directora General de Turisme, aquí hi ha producte i hi ha demanda. Ara només falta que l’oferta privada s’ho cregui i les administracions públiques acabin d’invertir en la millora de la interpretació/museïtzació dels recursos materials i immaterials que es troben al llarg del camí.