Pare, de gran vull ser capità!!!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,
en general, els responsables de la premsa escrita, i també els polítics de torn, acostumen a estar enamorats dels números, de les xifres (penseu si no en quina selecció fan dels informes PISA, el darrer, el del 2009 de set volums de 500 fulls cadascun). Les raons d’aquest enamorament són múltiples; dues m’interessen, però. Els números agraden perquè són freds i no cal detallar, matisar, justificar i, alhora permeten un costum nefast: comparar. Hi ha també la creença popular que els números són més científics.
Perdoneu-me la digressió, no volia anar per aquí, però sí que em quedo amb “els números”,  els dels pressupostos de les administracions públiques. Temps de retallades, d’austeritat, de tornar a ser on d’on mai havíem d’haver sortit, de rigor, de… En sento tants i tants de despropòsits quan s’intenta justificar el que no es pot justificar, mare meva. En un Estat que vulgui ser seriós, humanament i democràtica, és clar, hi ha tres institucions que necessàriament han de tenir dèficit: la justícia, la sanitat i l’educació. Però no, les tisorades arreu! i, per descomptat pels més febles, més.
Però sabeu? Resulta que arreu no passen les tisores. Només unes quantes preguntes: Heu vist mai alguna informació pressupostària del ministeri de defensa a la portada d’algun diari o d’un telenotícies? Sabeu si les tisorades els han arribat, i fins quin punt? Teniu alguna informació relacionada amb l’assignació anual als militars? El meu parer? Doncs que no!! El rei dels espanyols l’altre dia els va dir: “Sou un model a l’hora d’administrar diner públic” i es va quedar tan ample, i tothom devia aplaudir i tot. Quina barra, per no dir paraules poc adients.
Comencem a ser demòcrates de veritat i exigim que si hem de rebre, com a mínim, rebem tots. La cosa militar, de sempre i es veu que arreu, està caracteritzada per l’opacitat més absoluta.. No m’estranya que hi hagi canalla que diguin: “Pare, de gran vull ser capità”.

La modestia del ministro Morenés


Diario Público: Ignacio Escolar
El apostolado del nuevo ministro del Interior
Se ha dicho del nuevo ministro de Defensa, Pedro Morenés, que antes de jurar el cargo presidía una empresa de armamento. Es inexacto o, al menos, poco generoso con su completísimo perfil. Morenés –secretario de Estado de Defensa con Aznar– ha sido presidente en España de MDBA, uno de los mayores fabricantes de misiles del mundo. Y presidente de Segur Ibérica, una empresa de seguridad privada que Defensa subcontrató para proteger a los atuneros españoles. Y presidente de Kuitber, una consultora del sector de la defensa y la seguridad. Y consejero de Aritex, una empresa que diseña componentes para el nuevo avión de transporte militar europeo, el A400M. Y consejero de Instalaza, una fabrica zaragozana de bombas de racimo que, después de que España prohibiese este tipo de armamento especialmente criminal, presentó una demanda contra el Estado; Instalaza pide 40 millones de euros de indemnización “por daño emergente y lucro cesante”. JMorenés también ha sido presidente de Construcciones Navales del Norte SL, los antiguos astilleros públicos de Sestao, que el hoy ministro conocía muy bien de antes de su privatización, de cuando fue consejero de la SEPI y director comercial de la división de Construcción Naval del INI. Y propietario único de Boguillas SL, una empresa que se dedica a la “gestión y representación de intereses” y que el año pasado facturó 361.567 euros con sólo 19.646 euros en gastos de personal, según el registro mercantil –entre los últimos tres años, las ventas superan ampliamente el millón de euros–. Y también dueño de I-Sec Ibérica, una “consultoría” “en el sector de la Seguridad”. Y consejero de Gamo Outdoor, un fabricante de rifles de aire comprimido; y de Ingenio 3000; y de Repasa… Y me dejo varios cargos y unas cuantas empresas más.Por alguna razón, toda esta información no aparece en su biografía oficial, colgada en la web de La Moncloa. Será modestia militar