A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,ara mateix no recordo si ja us ho he comentat en alguna ocasió, Si és així ja em disculpareu. Mestre Luri fa referència a un dels cors més prestigiosos del país, el Cor Vivaldi, Petits Cantors de Catalunya de l’Escola IPSI de BCN. Si doneu un tomb pel seu espai web compto que us agradarà. http://www.ipsi.cat/ , veureu perquè un cor així pot sorgir d’un projecte d’escola compromès socialment i èticament amb els seus alumnes i les seves famílies. Jo, però, no us vull lloar la bona feina d’aquest cor, ho fa prou, i merescudament, el Sr. Luri, com us deia.
A mi l’article m’ha tornat a fer pensar en un dubte que fa molts anys, molts , que m’acompanya. Fa referència a la formació musical dels alumnes de l’escolaritat pública, en general. En què ha de consistir? Sempre que veig alumnes amb “flautes” penso: “No anem bé”. No acabo de veure la necessitat de que TOTS els alumnes hagin de passar, obligatòriament, per la flauta. Quin sentit té? Realment els suposarà un guany en la seva competència artística musical? Personalment, ho dubto del tot. Per a alguns alumnes potser sí, però per a la immensa majoria no, serà un temps i un esforç que s’anirà fent més i més transparent fins a esdevenir invisible.
Això per un costat, per l’altre, en canvi, penso perquè caram a TOTES les Escoles i Instituts del país no hi ha una formació coral, o més d’una? Què ho impedeix? Probablement, una raó es trobi en la formació musical-personal de la majoria dels especialistes d’educació musical, la majoria acostumen a ser intèrprets instrumentals. Una llàstima, però. La veu és l’instrument que tots els humans portem “de sèrie”, no fa distincions econòmiques ni d’origen. Tota la vida artística i humana (també intergeneracional) que es genera al voltant de l’activitat coral és immensa, d’un valor incalculable, civilment parlant.La formació coral, en canvi, si que suposaria desenvolupar competència artística-musical; permetria als alumnes participar en les nombroses trobades de cant coral que hi ha escampades arreu del país, i els permetria, també, assistir, si ho volguessin, a alguns dels també nombrosos concerts de cant coral que hi ha situats al llarg del calendari anual. No hi entenc gaire en música però diria que un “LA” ho és indistintament que es faci amb la veu o amb una flauta, no?
Animeu el/la vostre/a especialista d’educació musical a formar un grup coral. El país us ho agrairà, els alumnes i les seves famílies, també.
Només us demano que hi penseu, per favor.
Gràcies.
‘Vincit perseverantia’
“Vincit perseverantia”, li vaig dir a Òscar Boada, director del Cor Vilvaldi, Petits Cantors de Catalunya, de l’Escola IPSI, en fer-li entrega, el dia 12, del premi Proteus d’ètica al projecte pedagògic. El premi ressalta la capacitat del cor per “transmetre i ajudar a viure a adolescents valors com l’esforç, la feina ben feta, la decisió, el respecte als companys, la recerca permanent de la millora i la superació”.
En resumir-nos els valors que orienten la seva feina, Òscar Boada ens va dir que cita sovint als seus alumnes una inscripció d’un cartell del metro de Londres que va veure quan tenia la seva edat: “We do not charge for a please or a thank you”. Va defensar amb convicció –i només qui creu en el que diu arriba lluny– la importància de “l’educació i les formes”, la necessitat d’ensenyar als alumnes a “aprendre a perdre i a guanyar”, l’hàbit de “la perseverança”, “la disciplina”, “la presència escènica”, “la modèstia per saber excusar-nos quan cometen errors”, “la responsabilitat individual i col·lectiva”, “el cultiu de la imaginació”, “el sentit de l’humor”.
Sis dies abans havia rebut el Gran Premi d’Espanya de Cant Coral, que no és cap niciesa. Però més enllà dels seus premis, vull ressaltar l’aposta estratègica de l’Escola IPSI per visualitzar amb nitidesa el millor que pot donar de si. No conec gaires escoles que gosin concretar d’una manera tan exigent les seves aspiracions. Poso el punt final poc abans de sortir cap a L’Auditori a sentir Una vetllada de nadales catalanes, en clau de jazz!, del Cor Vivaldi, esclar. Fa honor al seu lema: Vincit perseverantia.
Gregorio Luri és doctor en filosofia i educador