Reunions amb famílies

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, benvolguda,

hores d’ara, diria, que tots els centres educatius han enllestit les reunions amb les famílies, les que s’estrenen i les “repetidores”

Anant pels centres educatius, de fons, hi acostuma a haver una remor de fons bastant similar: a les reunions només venen les famílies dels alumnes que “no els caldria”. M’abstindré de fer cap comentari al respecte. En el seu lloc deixaré que “parli” una veu molt més autoritzada: la d’en Salvador Cardús. L’any passat a Sabadell, tot fent una xerrada organitzada per les Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de dues Escoles deia:

“Allò tan típic de: el que tractem en una reunió de pares, els qui més necessitarien escoltar-ho són els que no vénen no es pot limitar a ser una queixa irresoluble, com ara, sinó que ha de ser un problema amb solució.

Hi coincideixo totalment tot fent una crida a la professionalitat de la funció docent. Repetir cada any aquesta cançó és tant com reconèixer que no s’hi pot fer res, que no està a la nostra mà l’aconseguir audiències més nombroses. Us faré una analogia sanitària per fer-vos veure com ho veig, jo. Imagineu-vos que el Departament de Salut fes una crida per recollir sang amb els procediments habituals; bé doncs, ningú hi apareix. Us imagineu, també, que els responsables de Salut pensarien “Bé, pitjor per a ells, ja s’ho faran”, ben al contrari, la seva professionalitat els empenyeria a cercar altres procediments per captar donants. En cap cas pensarien que la responsabilitat NO és seva. Repensarien l’estratègia de crida de cap a peus, si convingués, per intentar que no es repetís la situació.

Doncs el mateix, amb els professionals de l’ensenyament. Un comportament veritablement professional del nostre ofici suposaria pensar “Ens hem equivocat en la forma o en el contingut” o bé “En el format actual no resulta atractiva per aquestes famílies”. Bé, doncs,  una bona professional de la ONCE em fa arribar un enllaç on s’hi poden veure les diapositives del plantejament d’una reunió de pares i mares d’una escola. Només l’inici ja resulta valuós: “Volem el millor pels vostres fills”. Si feu abstracció de les imatges (que sovint no són adients amb el text), veureu que s’ho val, en el seu conjunt. És una reunió de famílies de canalla d’educació primària.

Potser, als coordinadors i tutors del vostre centre els faria gràcies veure-la.

Com sempre, però, a criteri vostre, no cal dir

 

 

One thought on “Reunions amb famílies

  1. Pepi Marqués

    Tot llegint aquestes paraules, em venia al pensament la següent reflexió.
    Crec, que els professionals de l’educació hauríem de saber escoltar i comprendre més a les famílies. Sovint, tenim molta tendència a judicar els seus actes, sense saber-ne el perquè dels mateixos.
    Hi ha un proverbi indi, que sovint aplico a la meva tasca diària com a docent que sóc. Si més no, em serveix per parar i pensar amb aquells pares que tinc al meu davant. Com es poden sentir, que entenen com a persones de vegades d’un altra cultura, quina historia personal tenen, si ells i el seu fill-a es senten que formen part de la comunitat educativa. Us asseguro que si provem d’empatitzar amb ells, sovint els resultats ens sorprenen.
    Penso que seria interessant, que dins de l’oferta formativa que el Departament d’Ensenyament ofereix cada curs, inclogués el treball amb famílies, atès la importància que aquesta “juga” en el procés educatiu dels nostres infants. Per la mateixa raó, caldria també, que dins del currículum dels graus d’Educació Infantil i Primària, s’introduís algun crèdit que fes referència a aquesta qüestió.
    Ah! El proverbi diu: “Abans de jutjar a una persona, camina tres llunes amb els seus mocassins”.

Comments are closed.