Anem de colònies!!!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

queda lluny, sembla, el sarau que es va organitzar el curs passat amb això de les colònies. El sector va rebre una patacada important. Hi havia opinions per a tots els gustos. Tot plegat, però, va suposar una mala cosa per les escoles: es va traslladar a l’interior dels Consells Escolars la mala maror que hi havia entre els responsables de definir la política educativa i els treballadors dels centres educatius. Malauradament no va ser l’única vegada: els horaris, el programa educat 1×1, l’hora sisena, la setmana blanca, etc. Mala cosa. Tot plegat va deixar ferides que, en molt casos, hores d’ara, encara no s’han tancat, bé.

Ara,  hi ha escoles i instituts que es tornen a plantejar això de portar la canalla a donar un tomb, amb pernoctació. Personalment, sempre ha estat una qüestió que m’ha preocupat, i molt. Diria jo que els centres educatius saben, ho haurien de saber, que la seva empresa, la que els paga el sou – de moment-, té en la millora de la cohesió social un dels seus objectius prioritaris. Doncs bé, quin sentit té plantejar sortides de colònies en que no hi participin tots els alumnes? Quan dic tots, vull dir tots, tret dels absents per qüestions “tècniques o estructurals” (malalties o trasllats familiars, posem per cas) Per què, a veure, algú s’ha parat a pensar els efectes que ha de tenir, en els alumnes, el no poder anar de colònies o, pitjor encara a l’esquiada? Per un moment algú s’ha parat a pensar com se senten els alumnes que s’han de “quedar a terra”? Algú ha pensat en com se senten quan els seus companys tornen i, és clar, se n’ha de parlar a la classe? Ho considero molt greu que institucions que s’autoproclamen educatives planifiquin i desenvolupin unes activitats que, frontalment, van en contra del que haurien de pretendre. I això de les “esquiades a l’ESO” té encara més delicte: algú s’ha aturat a pensar l’efecte que pot tenir a l’interior de les famílies el “posar la mel al llavis” als seus fills?, unes famílies que, majoritàriament, no es poden plantejar la pràctica d’aquesta activitat hivernal? Ho saben els centres quines famílies podran dir: d’acord, t’ha agradat esquiar? doncs anirem a esquiar. Poques, segur. Caldria pensar-hi.

 

Torno, per acabar, a les colònies. Recordo, molt gratament, la iniciativa d’algunes escoles que, finalment, ho van entendre i que, juntament amb l’Ajuntament, les AMPA i els pares i les mares delegats de curs van fer mans i mànigues per aconseguir una participació superior al 90%. Altrament, deien, no anirien de colònies. Van tractar els casos com era necessari, amb reserva, i d’un en un. Van trobar la solució adequada per a cadascun. Aquella gent, simplement, “VAN FER DE MESTRES”, amb totes les lletres.

I tot això sense entrar a comentar un factor fonamental, actualment, l’econòmic: el nens magribins no van de colònies no pel menjar: una nit de colònies costa 70 euros, de mitja. Qui ho pot pagar actualment?

 

JOSEP MARIA GARCIA  PRESIDENT DE L’ACCAC, ASSOCIACIÓ DE CASES DE COLÒNIES I ALBERGS DE CATALUNYA

29/10/11 00:00 – BARCELONA – MIREIA ROURERA

Anar de colònies és una tradició molt arrelada a casa nostra i un puntal del sistema educatiu. L’escola catalana, molt progressista, s’hi va abocar fa més de 30 anys i amb el temps aquest espai de convivència i d’acostament a la natura es considera d’un gran valor pedagògic i integrador. L’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya, ACCAC, acaba de fer 25 anys.

Què significa anar de colònies?

Significa que els infants tenen l’oportunitat d’aprendre a conviure entre ells i amb els seus educadors enmig d’un entorn natural i lluny de l’escola i dels pares, un marc totalment diferent del marc al qual estan acostumats. Els infants fora de l’àmbit reglat de l’escola i dels pares sovint tenen un altre comportament i un potencial que els seus mestres desconeixien. Els educadors veuen els nanos des d’una altra òptica, en un altre ambient, i això és molt positiu.

Quins serveis donen les cases?

Anar de colònies era, en principi, anar de colònies i prou i els professors ho feien tot, fins i tot el menjar. De mica en mica les coses van anar canviant perquè bona part de les escoles van començar a demanar serveis, el de menjador, sobretot. Després va arribar que moltes cases de colònies van optar per oferir plusos: una sortida amb explicacions de l’entorn, visites guiades per mostrar particularitats de la seva comarca, oficis…

I ara ja hi ha monitors?

Fins que hem arribat a les cases de colònies actuals amb els seus equips d’educadors que acosten els infants i els professors a les particularitats del seu entorn. Es fan fitxes pedagògiques, es treballa una especialitat… Per això les escoles, en funció del temari, en trien una o una altra.

Parla d’educadors?

Sí, perquè són més que monitors. Les persones que treballen en l’espai de lleure dels infants estan implicats en la seva educació, una tasca no prou valorada però molt important, fonamental en la nostra societat i que ha marcat el nostre tarannà.

El material que feu servir està supervisat per Ensenyament?

No, no… Tot això ho fem nosaltres a partir de la nostra experiència i consultant material educatiu. No hi ha directrius.

Els professors participen en les activitats?

Hi ha de tot… Però majoritàriament sí que participen en les activitats que hem preparat per als nanos. Aquesta és l’actitud més positiva per a tots i que recomanem perquè interaccionen amb els seus alumnes i veuen altres maneres d’ensenyar.

En els darrers 25 anys els nens han canviat molt?

Els nens continuen sent nens però sí que la cosa ha canviat molt, sobretot perquè als nens se’ls ha donat massa poder. Abans el mestre era el mestre i la seva paraula era respectada i ara això no és així. Però la pèrdua d’autoritat dels mestres no és un problema dels nens, és un problema dels pares. Hem superprotegit tant els nostres fills que no hem sabut posar límits. Ara els mestres estan angoixats perquè estan qüestionats per uns pares que no els fan costat perquè donen més importància a la superprotecció del seu fill que a fer el que realment convé a aquest fill.

Els mestres diuen que no?

És clar, i els nens veuen que els mestres posen límits a coses que els seus pares els deixen fer i aquí hi ha el problema. Nosaltres, per exemple, els fem parar taula i desparar-la… És evident, oi? Doncs hi ha nens que mai no han parat taula a casa seva.

Quina feina fan les cases de colònies amb els nouvinguts?

Malauradament hi ha una realitat i és que els magribins no van de colònies. Ja sigui perquè no volen que mengin segons què o bé perquè no volen que les nenes dormin a l’habitació amb nens, la realitat és que els magribins i en menys mesura, els sud-americans, no van de colònies i això és molt i molt greu, perquè es perd una oportunitat única d’integració. Oi que tots els nens han de fer matemàtiques? Doncs per què es permet que uns no vagin de colònies? Però la realitat és que avui els professors amb immigrants a classe tenen un dilema perquè quan van de colònies encara acaben separant més els nens que més cal integrar.

Què van pensar quan l’any passat algunes escoles van dir que no anirien de colònies per fer boicot a Ensenyament?

No ho vam entendre, perquè és una contradicció voler defensar un model educatiu i alhora decidir que per fer pressió al govern no s’anava de colònies, un dels recursos educatius reconeguts pel model educatiu català.

Josep Maria Garcia fa més de 25 anys que va obrir a Sant Pere de Torelló, a Osona, la casa de colònies El Molí de la Riera, per la qual, al llarg de tants anys, han passat milers d’infants als quals, entre moltes altres coses, han explicat què són els torns i els torners, un dels puntals de l’economia de la vall del Ges. Ara presideix l’ACCAT, l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya.